SlideShare a Scribd company logo
EXERCICIS ONLINE DE GENÈTICA

Eric Castañé Isern
2nBAT A – Curs 2012/2013
BIOINFORMÀTICA
   • La bioinformàtica és l’àplicació de la
     informàtica a la resolució de qüestions de
     biologia.
   • Les activitats presentades a continuació es
     troben a la pàgina web:
     http://bioinformatica.uab.es
BIOINFORMATICA.UAB.ES
   • És una pàgina web de bioinformàtica que conté
     molta informació relacionada amb el camp de
     la genètica.
   • Tota la informació que conté prové de dues
     fonts principals:
     – http://www.ncbi.nlm.nih.gov/
     – http://www.ebi.ac.uk/
   • També conté bases de dades de seqüència
     d’àcids nucleics.
ACTIVITAT 1
        BUSCAR INFORMACIÓ D’UNA SEQÜÈNCIA
                   DESCONEGUDA

    • La seqüència sobre la qual treballarem és la
      següent:

    CTTCCTGTCCAATCGCTGCCTCAAGCTGGCTTAAGTCCTGCTGAGATTCAGCAGTTA
       TGGAAAGAAGTGACTGGAGTTCACAGTATGGAAGACAATGGCATTAAACATGG
       AGGGCTAGACCTCACTACTAACAATTCCTCCTCGACTACCTCCTCCAACACTTC
       CAAAGCATCACCACCAATAACTCATCATTCCATAGTGAATGGACAGTCTTCAGT
       TCTAAGTGCAAGACGAGACAGCTCGTCACATGAGGAGACTGGGGCCTCTCACA
       CTCTCTATGGCCATGGAGTTTGCAAATGGCCAGGCTGTGAAAGCATTTGTGAA
       GATTTTGGACAGTTTTTAAAGCACCTTAACAATGAACACGCATTGGATGACCG
            AAGCACTGCTCAGTGTCGAGTGCAAATGCAGGTGGTGCAACAG
A. A QUINA ESPÈCIE PERTANY LA
SEQÜÈNCIA?

     • Enganxant la seqüència al programa
       BLASTn de http://www.ncbi.nlm.nih.gov,
       obtenint tota la inforamció relacionada
       amb aquesta freqüència.
     • Així, veiem que el fragment presenta el
       100% de similitud amb el codi genètinc
       de l’Homo Sapiens.
B. CORRESPON AQUESTA SEQÜÈNCIA A UN GEN O A UNA
REGIÓ NO CODIFICANT DEL GENOMA? SI ÉS UN GEN, DE QUIN
ES TRACTA?
      • Aquesta seqüència correspon a un gen
        d’Homo Sapiens codificat amb el nom
        FOXP2.
C. HI HA SEQÜÈNCIES HOMÒLOGUES EN ALTRES ESPÈCIES
PROPERES? EN QUINES ESPÈCIES? ANOMENA CINC ESPÈCIES.

      • Aquesta seqüència presenta
        fragments similars en
        espècies de primats.

      • Algunes d’aquestes espècies
        són: Pongo Pygmaeus,
        Gorilla Gorilla, Papio Anubis,
        Macaca Mulatta, i Pan
        Troglodytes

                                          Pongo Pygmaeus
D. EN QUIN CROMOSOMA ES TROBA AQUEST GEN?

     • Introduint el nom del gen en la base de
       dades Enterz Gen, de:
       http://www.ncbi.nlm.nih.gov/gene?db=g
       ene, obtenim:
     • Localització: 7q31
     • Cromosoma: 7
E. QUINS GENS TÉ AL SEU COSTAT?
    • Tal com s’aprecia a la figura, al costat hi
      té els gens PPP1R2A i MDFIC. També
      trobem, en un pla diferent: RPL36P13 i
      MIR3666
F. QUINS EFECTES FENOTÍPICS TÉ LA MUTACIÓ
D’AQUEST GEN? CAUSA ALGUNA MALALTIA?

     • El gen FOXP2 es manifesta en vàries zones del
       cervell, contenint informació relacionada amb
       l’anatomia de la mandíbula i la boca.
     • Simon Fisher va descobrir, en uns nens amb
       dificultats de parla, alteracions en el gen zones
       del cromosoma 7 (on està FOXP2)
     • L’actual hipòtesi sosté que una alteració en
       aquest gen provocaria dificultats en la parla.
G. EN QUINS PROCESSOS CEL·LULARS ESTÀ IMPLICADA LA
PROTEÏNA CODIFICADA PER AQUEST GEN?

      • La proteïna que produeix, la qual rep el
        mateix nom que el gen, és un factor de
        regulació de la traducció d’altres
        segments de DNA, exercint de
        commutador.
      • Està implicada, doncs, en el procés de
        traducció.
ACTIVITAT 2
            L’ESTRUCTURA D’UN GEN
     Treballarem amb dues seqüències diferents del
        gen vermilion de Drosophila melanogaster.
A. HI HA ALGUNA DIFERÈNCIA ENTRE LES DUES
SEQÜÈNCIES? QUIN TIPUS DE DIFERÈNCIA ÉS?
     • Les diferències entre les dues seqüències
       les podem trobar si les introduïm, en
       format FASTA, al programa ClustaIW del
       lloc web http://www.ebi.ac.uk.
     • No hi ha diferències entre les bases dels
       fragments de DNA, sinó en el seu
       tamany:
        – Primera seqüència: 2100 bp
        – Segona seqüència: 1294 bp
B. PER CADA REGIÓ QUE PRESENTA DIFERÈNCIES, QUINS SÓN ELS DOS
PRIMERS I ELS DOS ÚLTIMS NUCLEÒTIDS QUE FALTEN A LA SEQÜÈNCIA
MÉS CURTA? CORRESPONEN A ALGUN TIPUS DE SENYAL?

        •   Primera regió: CC-CG
        •   Segona - Sisena regió: GT-AG
        •   Setena regió: GT-GT
        •   Corresponen a senyals d’inici i finalització
            de síntesi dels aminoàcids pertanyents a les
            seqüències.

        Observació: les regions no terminals els
         manquen els mateixos dos primers i dos
         últims nucleòtids del DNA curt.
C. A QUÈ CORRESPONEN AQUESTS FORATS?

    • Aquests fragments, tal com podem
      concloure amb la informació adjacent a
      la base de dades ClustaIW, corresponen a
      introns que no participen en la biosíntesi
      de la proteïna determinada pel gen.
D. QUÈ DIRIES QUE ÉS CADASCUNA DE LES
DUES SEQÜÈNCIES?
     • La primera seqüència correspondria a
       una de les cadenes d’un fragment de
       DNA de la Drosophila.
     • La segona seqüència correspondria a la
       seqüència de triplets que conformen els
       aminoàcids de la proteïna que
       sintetitzen.
E. PER QUÈ LA SEQÜÈNCIA 2 NO COMENÇA AMB ELS NUCLEÒTIDS ATG
QUE CODIFIQUEN PER L'AMINOÀCID D'INICIACIÓ METIONINA? PER QUÈ
NO ACABA AMB UN CODÓ STOP?

       • La segona seqüència no conté els triplets
         d’iniciació ni d’stop perquè aquests
         només estan en les seqüències de DNA.
       • No es transcriuen perquè només
         indiquen inici i final, no els triplets dels
         aminoàcids.
F. EN QUIN CROMOSOMA ES TROBA AQUEST GEN?

     • Si accedim al lloc web http://flybase.org/ i hi
       introduïm qualsevol gen de la Drosphila, en
       aquest cas vermilion, n’obtenim tota la
       informació pertanyent.
     • Aquest gen està el cromosma sexual X
     • Locus: X:10818005..10819664
G. QUANTS EXONS TÉ? QUANTS INTRONS TÉ?

     • INTRONS: 5
G. QUANTS EXONS TÉ? QUANTS INTRONS TÉ?

     • EXONS: 6
H. QUINA ÉS LA FUNCIÓ MOLECULAR DE LA
PROTEÏNA QUE CODIFICA AQUEST GEN?


      • La seva funció molecular és anàloga a la
        del triptòfan 2,3-desidrogenasa.
      • Determina la pigmentació de cèl·lules de
        l’ull.
I. EN QUIN PROCÉS BIOLÒGIC ESTÀ
IMPLICADA AQUESTA PROTEÏNA?
    • El triptòfan 2,3-desidrogenasa catalitza
      les reaccions d’oxidació. És una
      oxireductasa.
    • Determina el color d’algunes cèl·lules per
      pigments. (hommocromia)
ACTIVITAT 3
      L'ALBINISME DEL FLOQUET DE NEU
     Accedint a les bases de dades de la pàgina web
      http://www.ncbi.nlm.nih.gov d’OMIM, podem
           completar l’activitat relacionada amb
                        l’albinisme.
A. QUIN ÉS EL GEN RESPONSABLE D'AQUESTA
MALALTIA?
     • L’albinisme, tal com podem constatar a la
       web d’OMIM, té llarg llistat de gens
       responsables d’aquesta alteració.
     • Gens OCA: OCA2, OCA1B, OCA1A, OCA3.
     • L’albinisme oculocutani està en el gen
       OCA1A
B. EN QUIN CROMOSOMA ES TROBA?
    • Es troba en el cromosma 11
    • Locus: 11q14.3
C. ÉS D'HERÈNCIA AUTOSÒMICA O
LLIGADA AL SEXE?
    • L’albinisme coulocutani és de caràcter
      autosòmic: es troba en el cromosma X.
    • Només l’albinisme ocular, en el gen
      OSAD, éstà lligat al sexe (cromosoma X)
D. QUANTS CANVIS DE NUCLEÒTID HI HA
ENTRE ELS DOS GORIL·LES?
    • Les dues seqüències tenen 1590 bp.
    • D’aquests 1590 bases de nucleòtids,
      només hi ha un canvi entre la base 600 i
      660.
    • Aquesta base que manca pot bloquejar la
      transcripció d’algun aminoàcid.
E. QUANTS CANVIS D'AMINOÀCIDS HI HA
ENTRE ELS DOS GORIL·LES?
    • Els aminoàcids
      d’ambdós
      goril·les són
      idèntics
F. PER QUÈ HI HA SEMPRE MENYS CANVIS
D'AMINOÀCID QUE DE NUCLEÒTIDS?
     • Els aminoàcids es poden constituir amb
       diferents combinacions de bases de
       nucleòtids que formen un triplet.
     • El canvi d’un dels nucleòtids d’un
       aminoàcid pot no alterar la seva
       estructura.
     • Per tant, el canvi d’aminoàcids és molt
       més infreqüent, i greu, que un canvi de
       nucleòtids.
G. EL FLOQUET TÉ ALGUNA MUTACIÓ EN LA REGIÓ
CODIFICANT D'AQUEST GEN QUE EXPLIQUI PER QUÈ
L'ENZIM NO ES ACTIU EN LA SEVA PELL?
     • La zona de gen codificat correspon al
       Tytosinase.
     • Aquest gen es troba en el cromosma 7,
       mentre que l’albinisme oculocutani està
       en el cromosoma 11.
     • Per tant, no representa una seqüència de
       gen que provoqui la mutació del floquet.
H. COM EXPLIQUES QUE EL FLOQUET DE
NEU SIGUI ALBÍ, DONCS?
    • L’albinisme del floquet de neu, tal com podem
      concloure al final d’aquesta activitat, no és
      deguda a cap mutació en els aminoàcids que se
      sintetitzen del seu material genètic.
    • El motiu pot estar en el canvi de nucleòtid del
      segment 600-660, que pot exercir alguna
      funció reguladora que impedeixi la correcte
      transcripció del gen.
FONTS
   • http://bioinformatica.uab.es/genetica/pr7/index.htm
   • http://www.ebi.ac.uk/
   • http://omim.org
   • http://www.ncbi.nlm.nih.gov/blast/Blast.cgi?PAGE=Nu
     cleotides&PROGRAM=blastn&MEGABLAST=on&BLAST
     _PROGRAMS=megaBlast&PAGE_TYPE=BlastSearch&SH
     OW_DEFAULTS=on
   • http://www.ncbi.nlm.nih.gov/gene?db=gene
   • http://flybase.org/
Exercicis online de genètica

More Related Content

What's hot

REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMCREVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10tiotavio
 
Genètica molecular ii transcripció
Genètica molecular ii transcripcióGenètica molecular ii transcripció
Genètica molecular ii transcripciómartaperezmurugo
 
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.carlesmb
 
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaUd11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaBfalco
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
montsejaen
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
lboliva2
 
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CATBiologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CATMoty Martell
 
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
Màrius Martínez i Martí
 
Pizarra 1bio grup_10
Pizarra 1bio grup_10Pizarra 1bio grup_10
Pizarra 1bio grup_10
CC NN
 
Tema 5. genètica
Tema 5. genèticaTema 5. genètica
Tema 5. genètica
Gemma Serra
 
Mutacions ppt
Mutacions pptMutacions ppt
Mutacions ppt
Núria Guixa Boixereu
 
Les bases de la genètica II
Les bases de la genètica IILes bases de la genètica II
Les bases de la genètica II
peceman
 
La revolucio genetica
La revolucio geneticaLa revolucio genetica
La revolucio geneticamontsejaen
 

What's hot (19)

REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMCREVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
 
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
 
Genètica molecular ii transcripció
Genètica molecular ii transcripcióGenètica molecular ii transcripció
Genètica molecular ii transcripció
 
La importància de l’epigenoma jofre
La importància de l’epigenoma jofreLa importància de l’epigenoma jofre
La importància de l’epigenoma jofre
 
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
 
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologiaAdn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
 
Mutacions
MutacionsMutacions
Mutacions
 
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaUd11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
 
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CATBiologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CAT
 
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
 
Floquet bio
Floquet bioFloquet bio
Floquet bio
 
Pizarra 1bio grup_10
Pizarra 1bio grup_10Pizarra 1bio grup_10
Pizarra 1bio grup_10
 
Tema 5. genètica
Tema 5. genèticaTema 5. genètica
Tema 5. genètica
 
Mutacions ppt
Mutacions pptMutacions ppt
Mutacions ppt
 
Mutacions[1]
Mutacions[1]Mutacions[1]
Mutacions[1]
 
Les bases de la genètica II
Les bases de la genètica IILes bases de la genètica II
Les bases de la genètica II
 
La revolucio genetica
La revolucio geneticaLa revolucio genetica
La revolucio genetica
 

Similar to Exercicis online de genètica

ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.pptADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
Ducky32
 
La genètica parla del llenguatge
La genètica parla del llenguatgeLa genètica parla del llenguatge
La genètica parla del llenguatgemar
 
Les bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMCLes bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMC
jusescola
 
Dogma de la genètica
Dogma de la genèticaDogma de la genètica
Dogma de la genètica
jcarmonaespinosa
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Oriol Baradad
 
Genetica molecular
Genetica molecularGenetica molecular
Genetica molecularAnna Giro
 
Mutacions
MutacionsMutacions
Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia
mireiacollm
 
Projecte genoma humà
Projecte genoma humàProjecte genoma humà
Projecte genoma humàblanca_mg
 
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTICVARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
paloma_pili
 
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
Anna Giro
 
Genètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoGenètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t eso
JuliaRomero38
 
Genètica molecular I. Replicació
Genètica molecular I. ReplicacióGenètica molecular I. Replicació
Genètica molecular I. Replicaciómartaperezmurugo
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvconchi
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvconchi
 
Causes del síndrome de rett
Causes del síndrome de rettCauses del síndrome de rett
Causes del síndrome de rett
Eva Also
 

Similar to Exercicis online de genètica (20)

Unitat 11
Unitat 11Unitat 11
Unitat 11
 
ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.pptADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
 
Floquet bio
Floquet bioFloquet bio
Floquet bio
 
La genètica parla del llenguatge
La genètica parla del llenguatgeLa genètica parla del llenguatge
La genètica parla del llenguatge
 
Les bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMCLes bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMC
 
Dogma de la genètica
Dogma de la genèticaDogma de la genètica
Dogma de la genètica
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
 
Genetica molecular
Genetica molecularGenetica molecular
Genetica molecular
 
Mutacions
MutacionsMutacions
Mutacions
 
Tema 14 mutacions
Tema 14 mutacionsTema 14 mutacions
Tema 14 mutacions
 
Genètica molecular
Genètica molecularGenètica molecular
Genètica molecular
 
Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia
 
Projecte genoma humà
Projecte genoma humàProjecte genoma humà
Projecte genoma humà
 
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTICVARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
 
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
 
Genètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoGenètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t eso
 
Genètica molecular I. Replicació
Genètica molecular I. ReplicacióGenètica molecular I. Replicació
Genètica molecular I. Replicació
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
 
Causes del síndrome de rett
Causes del síndrome de rettCauses del síndrome de rett
Causes del síndrome de rett
 

Exercicis online de genètica

  • 1. EXERCICIS ONLINE DE GENÈTICA Eric Castañé Isern 2nBAT A – Curs 2012/2013
  • 2. BIOINFORMÀTICA • La bioinformàtica és l’àplicació de la informàtica a la resolució de qüestions de biologia. • Les activitats presentades a continuació es troben a la pàgina web: http://bioinformatica.uab.es
  • 3. BIOINFORMATICA.UAB.ES • És una pàgina web de bioinformàtica que conté molta informació relacionada amb el camp de la genètica. • Tota la informació que conté prové de dues fonts principals: – http://www.ncbi.nlm.nih.gov/ – http://www.ebi.ac.uk/ • També conté bases de dades de seqüència d’àcids nucleics.
  • 4. ACTIVITAT 1 BUSCAR INFORMACIÓ D’UNA SEQÜÈNCIA DESCONEGUDA • La seqüència sobre la qual treballarem és la següent: CTTCCTGTCCAATCGCTGCCTCAAGCTGGCTTAAGTCCTGCTGAGATTCAGCAGTTA TGGAAAGAAGTGACTGGAGTTCACAGTATGGAAGACAATGGCATTAAACATGG AGGGCTAGACCTCACTACTAACAATTCCTCCTCGACTACCTCCTCCAACACTTC CAAAGCATCACCACCAATAACTCATCATTCCATAGTGAATGGACAGTCTTCAGT TCTAAGTGCAAGACGAGACAGCTCGTCACATGAGGAGACTGGGGCCTCTCACA CTCTCTATGGCCATGGAGTTTGCAAATGGCCAGGCTGTGAAAGCATTTGTGAA GATTTTGGACAGTTTTTAAAGCACCTTAACAATGAACACGCATTGGATGACCG AAGCACTGCTCAGTGTCGAGTGCAAATGCAGGTGGTGCAACAG
  • 5. A. A QUINA ESPÈCIE PERTANY LA SEQÜÈNCIA? • Enganxant la seqüència al programa BLASTn de http://www.ncbi.nlm.nih.gov, obtenint tota la inforamció relacionada amb aquesta freqüència. • Així, veiem que el fragment presenta el 100% de similitud amb el codi genètinc de l’Homo Sapiens.
  • 6. B. CORRESPON AQUESTA SEQÜÈNCIA A UN GEN O A UNA REGIÓ NO CODIFICANT DEL GENOMA? SI ÉS UN GEN, DE QUIN ES TRACTA? • Aquesta seqüència correspon a un gen d’Homo Sapiens codificat amb el nom FOXP2.
  • 7. C. HI HA SEQÜÈNCIES HOMÒLOGUES EN ALTRES ESPÈCIES PROPERES? EN QUINES ESPÈCIES? ANOMENA CINC ESPÈCIES. • Aquesta seqüència presenta fragments similars en espècies de primats. • Algunes d’aquestes espècies són: Pongo Pygmaeus, Gorilla Gorilla, Papio Anubis, Macaca Mulatta, i Pan Troglodytes Pongo Pygmaeus
  • 8. D. EN QUIN CROMOSOMA ES TROBA AQUEST GEN? • Introduint el nom del gen en la base de dades Enterz Gen, de: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/gene?db=g ene, obtenim: • Localització: 7q31 • Cromosoma: 7
  • 9. E. QUINS GENS TÉ AL SEU COSTAT? • Tal com s’aprecia a la figura, al costat hi té els gens PPP1R2A i MDFIC. També trobem, en un pla diferent: RPL36P13 i MIR3666
  • 10. F. QUINS EFECTES FENOTÍPICS TÉ LA MUTACIÓ D’AQUEST GEN? CAUSA ALGUNA MALALTIA? • El gen FOXP2 es manifesta en vàries zones del cervell, contenint informació relacionada amb l’anatomia de la mandíbula i la boca. • Simon Fisher va descobrir, en uns nens amb dificultats de parla, alteracions en el gen zones del cromosoma 7 (on està FOXP2) • L’actual hipòtesi sosté que una alteració en aquest gen provocaria dificultats en la parla.
  • 11. G. EN QUINS PROCESSOS CEL·LULARS ESTÀ IMPLICADA LA PROTEÏNA CODIFICADA PER AQUEST GEN? • La proteïna que produeix, la qual rep el mateix nom que el gen, és un factor de regulació de la traducció d’altres segments de DNA, exercint de commutador. • Està implicada, doncs, en el procés de traducció.
  • 12. ACTIVITAT 2 L’ESTRUCTURA D’UN GEN Treballarem amb dues seqüències diferents del gen vermilion de Drosophila melanogaster.
  • 13. A. HI HA ALGUNA DIFERÈNCIA ENTRE LES DUES SEQÜÈNCIES? QUIN TIPUS DE DIFERÈNCIA ÉS? • Les diferències entre les dues seqüències les podem trobar si les introduïm, en format FASTA, al programa ClustaIW del lloc web http://www.ebi.ac.uk. • No hi ha diferències entre les bases dels fragments de DNA, sinó en el seu tamany: – Primera seqüència: 2100 bp – Segona seqüència: 1294 bp
  • 14. B. PER CADA REGIÓ QUE PRESENTA DIFERÈNCIES, QUINS SÓN ELS DOS PRIMERS I ELS DOS ÚLTIMS NUCLEÒTIDS QUE FALTEN A LA SEQÜÈNCIA MÉS CURTA? CORRESPONEN A ALGUN TIPUS DE SENYAL? • Primera regió: CC-CG • Segona - Sisena regió: GT-AG • Setena regió: GT-GT • Corresponen a senyals d’inici i finalització de síntesi dels aminoàcids pertanyents a les seqüències. Observació: les regions no terminals els manquen els mateixos dos primers i dos últims nucleòtids del DNA curt.
  • 15. C. A QUÈ CORRESPONEN AQUESTS FORATS? • Aquests fragments, tal com podem concloure amb la informació adjacent a la base de dades ClustaIW, corresponen a introns que no participen en la biosíntesi de la proteïna determinada pel gen.
  • 16. D. QUÈ DIRIES QUE ÉS CADASCUNA DE LES DUES SEQÜÈNCIES? • La primera seqüència correspondria a una de les cadenes d’un fragment de DNA de la Drosophila. • La segona seqüència correspondria a la seqüència de triplets que conformen els aminoàcids de la proteïna que sintetitzen.
  • 17. E. PER QUÈ LA SEQÜÈNCIA 2 NO COMENÇA AMB ELS NUCLEÒTIDS ATG QUE CODIFIQUEN PER L'AMINOÀCID D'INICIACIÓ METIONINA? PER QUÈ NO ACABA AMB UN CODÓ STOP? • La segona seqüència no conté els triplets d’iniciació ni d’stop perquè aquests només estan en les seqüències de DNA. • No es transcriuen perquè només indiquen inici i final, no els triplets dels aminoàcids.
  • 18. F. EN QUIN CROMOSOMA ES TROBA AQUEST GEN? • Si accedim al lloc web http://flybase.org/ i hi introduïm qualsevol gen de la Drosphila, en aquest cas vermilion, n’obtenim tota la informació pertanyent. • Aquest gen està el cromosma sexual X • Locus: X:10818005..10819664
  • 19. G. QUANTS EXONS TÉ? QUANTS INTRONS TÉ? • INTRONS: 5
  • 20. G. QUANTS EXONS TÉ? QUANTS INTRONS TÉ? • EXONS: 6
  • 21. H. QUINA ÉS LA FUNCIÓ MOLECULAR DE LA PROTEÏNA QUE CODIFICA AQUEST GEN? • La seva funció molecular és anàloga a la del triptòfan 2,3-desidrogenasa. • Determina la pigmentació de cèl·lules de l’ull.
  • 22. I. EN QUIN PROCÉS BIOLÒGIC ESTÀ IMPLICADA AQUESTA PROTEÏNA? • El triptòfan 2,3-desidrogenasa catalitza les reaccions d’oxidació. És una oxireductasa. • Determina el color d’algunes cèl·lules per pigments. (hommocromia)
  • 23. ACTIVITAT 3 L'ALBINISME DEL FLOQUET DE NEU Accedint a les bases de dades de la pàgina web http://www.ncbi.nlm.nih.gov d’OMIM, podem completar l’activitat relacionada amb l’albinisme.
  • 24. A. QUIN ÉS EL GEN RESPONSABLE D'AQUESTA MALALTIA? • L’albinisme, tal com podem constatar a la web d’OMIM, té llarg llistat de gens responsables d’aquesta alteració. • Gens OCA: OCA2, OCA1B, OCA1A, OCA3. • L’albinisme oculocutani està en el gen OCA1A
  • 25. B. EN QUIN CROMOSOMA ES TROBA? • Es troba en el cromosma 11 • Locus: 11q14.3
  • 26. C. ÉS D'HERÈNCIA AUTOSÒMICA O LLIGADA AL SEXE? • L’albinisme coulocutani és de caràcter autosòmic: es troba en el cromosma X. • Només l’albinisme ocular, en el gen OSAD, éstà lligat al sexe (cromosoma X)
  • 27. D. QUANTS CANVIS DE NUCLEÒTID HI HA ENTRE ELS DOS GORIL·LES? • Les dues seqüències tenen 1590 bp. • D’aquests 1590 bases de nucleòtids, només hi ha un canvi entre la base 600 i 660. • Aquesta base que manca pot bloquejar la transcripció d’algun aminoàcid.
  • 28. E. QUANTS CANVIS D'AMINOÀCIDS HI HA ENTRE ELS DOS GORIL·LES? • Els aminoàcids d’ambdós goril·les són idèntics
  • 29. F. PER QUÈ HI HA SEMPRE MENYS CANVIS D'AMINOÀCID QUE DE NUCLEÒTIDS? • Els aminoàcids es poden constituir amb diferents combinacions de bases de nucleòtids que formen un triplet. • El canvi d’un dels nucleòtids d’un aminoàcid pot no alterar la seva estructura. • Per tant, el canvi d’aminoàcids és molt més infreqüent, i greu, que un canvi de nucleòtids.
  • 30. G. EL FLOQUET TÉ ALGUNA MUTACIÓ EN LA REGIÓ CODIFICANT D'AQUEST GEN QUE EXPLIQUI PER QUÈ L'ENZIM NO ES ACTIU EN LA SEVA PELL? • La zona de gen codificat correspon al Tytosinase. • Aquest gen es troba en el cromosma 7, mentre que l’albinisme oculocutani està en el cromosoma 11. • Per tant, no representa una seqüència de gen que provoqui la mutació del floquet.
  • 31. H. COM EXPLIQUES QUE EL FLOQUET DE NEU SIGUI ALBÍ, DONCS? • L’albinisme del floquet de neu, tal com podem concloure al final d’aquesta activitat, no és deguda a cap mutació en els aminoàcids que se sintetitzen del seu material genètic. • El motiu pot estar en el canvi de nucleòtid del segment 600-660, que pot exercir alguna funció reguladora que impedeixi la correcte transcripció del gen.
  • 32. FONTS • http://bioinformatica.uab.es/genetica/pr7/index.htm • http://www.ebi.ac.uk/ • http://omim.org • http://www.ncbi.nlm.nih.gov/blast/Blast.cgi?PAGE=Nu cleotides&PROGRAM=blastn&MEGABLAST=on&BLAST _PROGRAMS=megaBlast&PAGE_TYPE=BlastSearch&SH OW_DEFAULTS=on • http://www.ncbi.nlm.nih.gov/gene?db=gene • http://flybase.org/