SlideShare a Scribd company logo
NEOPLASIES
Bases moleculars de les neoplàsies


Introducció
Gens implicats en la carcinogènesi
     Oncogens
     Antioncogens
     Gens reguladors de l’apoptosi
     Gens reguladors de la reparació del DNA
Telòmers i creixement neoplàsic
Bases mol·leculars de les neoplàsies
Introducció


A pesar de les grans diferències macroscòpiques i
    microscòpiques les neoplàsies comparteixen
    certes característiques que els hi confereixen
    un creixement i comportament típic


1.   Lesió genètica no letal
        mutació, translocació, amplificació....
2. Origen monoclonal
3. Procés multifactorial
4. Múltiples passos       progressió tumoral
4. Múltiples passos

Progressió tumoral

        ??
Bases moleculars de les neoplàsies
         Gens implicats en la carcinogènesi
         Hi ha uns grups de gens que són els que els que amb més freqüència es
             veuen lesionats en la majoria de les neoplàsies

         1. Protooncogens                       ONCOGENS
         2. Gens inhibidors del creixement cel·lular o gens
            supressors de tumors     ANTIONCOGENS
         3. Gens reguladors de l’apoptosi
         4. Gens reguladors de la reparació del DNA

                  En general son gens que codifiquen proteïnes relacionades amb
                  el cicle cel·lular - proliferació, inhibició, diferenciació...-


* gen      cursiva, minúscula, v- onc, c- onc     *proteïna   no cursiva, 1ra majúscula, p devant
        Ex: ras, Rb, p53                                       Ras o p21, pRb, p53
Gens implicats en la carcinogènesi
Codifiquen proteïnes que participen en el
   control del cicle cel·lular - Proliferació cel·lular


     1. Factor de creixement       GF
     2. Receptor del GF
     3. Proteïnes transmissores de senyal situades a la
        part interna de la membrana plasmàtica i
        segons missatgers
     4. Proteïnes que actuen com reguladors nuclears
        e inicien la transcripció del ADN
     5. Proteïnes que fan que la cèl·lula entri al cicle i
        progressió de cicle – divisió cel·lular


          Resultat final de tots els estímuls promotors del
          creixement que les cèl·lules en repòs entrin al cicle
Proteïnes que participen en el control del cicle cel·lular

                                                    Factor de creixement - GF

                                                    Receptor de GF
Membrana



Citoplasma                                         Efector intracel·lular

                                                   Transmissió



                           DNA
Nucli                                                                   Reparadors
                                                   Transcripció
                                                                        DNA
                             RNA

                                                   CDK-Ciclina          Reguladors
                   Divisió cel·lular
                                                                        apoptosi
        El resultat final de tots els estímuls promotors del
        creixement és que les cèl·lules en repòs entrin al cicle
1. PROTONCOGENS                ONCOGENS

El primers gens implicats en la carcinogènesi que es varen
descriure
Es van descobrir investigant mecanismes d’oncogènesi vírica
    els virus portaven en el seu genoma un gen que era el
    responsable de la transformació neoplàsica per això se’ls va
    dir ONCOGENS


         R   U5                          U3      R Poly A
    5’                                                      3’
                  gag    pol       env



         R   U5                                       U3         R   Poly A
   5’                                                                         3’
                  gag    pol       env     src



Després es va comprovar que els mateixos gens estaven a les
cèl·lules eucariotes i se’ls va dir PROTONCOGENS
1971 – Howard Temin proposa que els oncogens els poden haver
 adquirit els virus de les cèl·lules


 1972 – Huebner i Todaro, els proto-oncogens es poden convertir en
 oncogens i ser causa de neoplàsies per transducció vírica o per acció
 de carginògens

                          Transducció
                          retrovírica                      Oncogen víric
                                                               v- oncogen

Protoncogen


                                                          Oncogen cel.lular
                           Lesió genètica
                                                               c- oncogen
                              Químics,
                              radiació,
                              virus
1. PROTONCOGENS               ONCOGENS

  Protoncogens
A la cèl·lula normal codifiquen proteïnes relacionades amb la
proliferació i diferenciació cel·lular
Són imprescindibles en períodes embrionaris, regeneració i
renovació tissular, cicatrització....


  Oncogens
A les cèl·lules neoplàsiques la seva funció està incrementada
estimulen el creixement i divisió cel·lular




Tipus d’oncogens segons el tipus de proteïna que codifiquen
en el control del cicle cel.lular
Gens - Proteïnes que participen
   en el control del cicle cel·lular        ONCOPROTEÏNES - oncogens -

                           GF                   PDGF-B        sis
                           Receptor GF          EGFreceptor   erb



                           Efector
                           intracel·lular
                                                Ras (p21)      ras
                           Transmissió




           DNA
                         Transcripció           Myc           myc
             RNA

                                                Ciclines      cyclin D
Divisió cel·lular                               CDK           CDK Y
1. ONCOGENS
1. a. Factors de Creixement (Growth Factors- GF)
GF - proteïnes que estimulen la proliferació de les cèl·lules
    Fan que les cèl·lules surtin de Go e inicien el cicle


   sis      PDGF -ß
Oncogen - sis codifica la cadena -ß del factor de creixement
   derivat de les plaquetes
Es va identificar com a v –sis (simian sarcoma) i després es
    va descobrir que moltes neoplàsies produeixen PDGF -ß
  astrocitoma, osteosarcoma
Es un gen que té efecte autocrí i també produeix el seu
    receptor
1. ONCOGENS
1. b. Receptors de Factors de Creixement
Receptors GF – complexes oligomèrics de transmembrana
   domini extern glicosilad, regió de transmembrana hidrofòbica i
   domini citoplasmàtic amb activitat tirosina cinasa que s'activa
   transitòriament


        erb B   receptors EGF
        erb A   receptors d’hormones esteroides

Oncogens – de la família erb B codifiquen receptor dels factor
de creixement epidèrmic EGF i
         - de la família erb A receptors d’ hormones esteroides
Es va identificar com v –erb (eritroblastosis aviar)
erb B    Carcinomes escatosos pulmó, bufeta, digestiu...
erb A    mama, ovari, pulmó, estómac....
1. ONCOGENS
1. c. Transmissors de Senyal
Proteïnes situades a la cara interna de la membrana on
reben estímuls que transmeten al Nucli
Tipus - Proteïnes intercanviadores de GTP
       Proteïnes tirosina cinasa no intercanviadores de GTP     N


       ras    Ras ( p21 )
Oncogen      Ras es una proteïna intercanviadora de GTP
Es va identificar com v – ras (rat sarcoma)
Posteriorment va ser la primera família d'oncogens que es
va identificar en neoplàsies humanes
En el home es descriuen mutacions de ras en més d’un 30%
de les neoplàsies, especialment colon, pàncreas, tiroides....
1. ONCOGENS
   1. c. Transmissors de Senyal
             ras   Ras ( p21 )
   Proteïna intercanviadora de GTP – guanosin triphosphate-

                       GF

                       GFR
Membrana
                       Ras inactiu                    Ras actiu

Citoplasma


                                                                  GAP
                                                                  GTPasa
                                     GDP        GTP               Activating
                                                                  Protein



                                     Ras mutat           Nucli
1. ONCOGENS
  1. c. Transmissors de Senyal             ras     Ras ( p21 )
  Ras està inactiva unida a GDP
  Ras s’activa transitòriament per intercanvi de GDP per GTP
  Ras s’inactiva per hidròlisi de GTP a GDP per activitat GTP asa
  intrínseca
  L’activitat GTP asa de Ras está potenciada per l’acció de GAP
  (GTPasa Activating Proteïn)


Ras inactiu                         Ras actiu
                                                          Ras mutat


                                                   GAP    activitat GTPasa

                             GTP                          No s’hidrolitza GTP
                GDP

                                           Nucli
1. ONCOGENS
1. d. Reguladors de la Transcripció nuclear
Proteïnes que inicien la transcripció del DNA i finalment
la divisió cel·lular

       c - myc    Myc (p 62)


Oncogen c - myc codifica p62 que es una proteïna
reguladora nuclear, que actua com factor de transcripció
per permetre la síntesi de proteïnes necessàries per a la
replicació i síntesi del DNA
En les cèl.lules en repòs, a Go   myc queda inactiu
Es va identificar com a myc (mielocitomatosi aviar)
Tipus – Neoplàsies    c - myc     linfoma de Burkitt
                      N - myc     neuroblastoma
                      L - myc     caricnoma de pulmó
CDK-cyclin B            CDK-cyclin
                                                                  M
1. ONCOGENS                                                                 G0


1. e. Reguladors del cicle celular                          G2        G1

       CDK - Cyclin                                               S
                                                 CDK-cyclin A         CDK-cyclin D



El resultat final de tots els estímuls promotors del
creixement és que les cèl·lules en repòs entrin al cicle
El pas ordenat per les diferents fases del cicle està
coordinat per les CDK
   CDK - cinases dependents de ciclina- són una una família de
   proteïnes, que s' activen per un altra família, les Ciclines
   Ciclines es diuen així perquè es produeixen i degraden de forma
   cíclica un cop han fet la funció
Les CDK fosfori-la proteïnes que durant el cicle cel·lular
s’expressen de forma constitutiva –inactives- ex. pRb
En moltes neoplàsies es descriuen mutacions o
sobrepressions de CDK o Cyclin
Multiples senyals
activen el cicle




       CDK-cyclin B                         CDK-cyclin
                            M
                                                         G0
                G2


                      - cicle cel·lular -
                                              G1


CDK-cyclin A                                pRb
                        S                                CDK-cyclin D
2. Gens inhibidors del creixement cel.lular
   gens supressors de tumors

      ANTIONCOGENS
   En la cèl·lular normal la seva funció es inhibir el creixement
    cel.lular, es a dir són supressors de tumors
   Es van descobrir estudiant el retinoblastoma, una neoplasia
    que afecte a nens de forma esporádica o familiar
   En alguns antioncogens es coneix la seva acció en el cicle
    cel·lular normal i en altres sols s’ha descrit la seva activat
    en situacions anormals
   A les cel·lules neoplàsiques la seva funció está disminuïda o
   alterada     NO Inhibeixen en el creixement



   Tipus d’antioncogens segons el tipus de proteïna que codifiquen
   en el control del cicle cel.lular
Gens - Proteïnes que participen
  en el control del cicle cel.lular        Antioncogens

                          GF

                          Receptor GF      TGF receptor



                          Efector
                          intracel·lular    APC
                          Transmissió       NF-1




          DNA                               Rb
                           Reguladors       p53
                           Nuclears         p16
           RNA
                                            BRCA-1,2

Divisió cel·lular
2. ANTIONCOGENS
1. a. 1. Reguladors del cicle celular
         rb – pRb


El gen del retinoblastoma Rb codifica la proteïna pRb
Primer antioncogen identificat en una neoplasia humana
pRb es una fofoproteïna nuclear que s’expressa en tots el
tipus de cèl·lules estudiades on es troba com
hipofosforilada      pRb ACTIVA en cèl·lules en repòs G0
                  frena el pas del cicle cel·lular de G1 a S
hiperfosforilada      pRb INACTIVA
                  activa el pas del cicle cel·lular de G1 a S
quan la cèl·lula entre en fase M les fosfatases separen els grups
fosfats i pRb hipofosforilada s’activa
Pot estar mutat pRb o els gens que la fosforilen
Gens activadors del
creixement – GF -
                                              Acció de pRb

       G0
                                  pRb ACTIVA
                                  hipofosforilada      Gens        E2F
                                                       fase S
  M               G1
                                       E2F
                                                                Bloqueig de la
                                                                transciripció

                   CDK-cyclin D                                 Frena G1 S



                                    pRb INACTIVA
                                    hiperfosforilada
G2           S                                                      E2F
                                                       Gens
                                                       fase S
                                                                Activació de la
Gens inhibidors
                                        E2F                     transciripció
del creixement                                                  Activa G1 S
ONCOGENS – CDK Cyclin - ANTIONCOGENS


CDK - Cyclin     -------       pRb
2. ANTIONCOGENS
1. a. 2. Reguladors del cicle celular
       p53 – p53         TP53 – TP53


p53 - fofoproteïna nuclear de 53 Kd que té una
vida mitja molt curta 20”


La seva funció és la vigilància de la integritat del
genoma     s’anomena “guardià del genoma” o
                          “policia molecular”


Antioncogen mutat en un 70% de neoplàsies
humanes
2. ANTIONCOGENS
1. a. 2. Reguladors del cicle celular
    p53 – p53 (TP53)


Si hi ha una lesió del DNA (radiacions, químics...)
   En la cèl·lula NORMAL s’indueix un acúmul de p53
    - atura el cicle a G1
    - permet la reparació del DNA abans de la replicació
    - si el DNA NO es pot reparar l’acúmul de p53 indueix l’apoptosi


   En una cèl·lula amb lesions al gen p53
    - NO s’atura el cicle
    - NO es repara el DNA
    - NO s’ indueix apoptosi
Acció de p53 – p53
                                                 p21             Parada a G1
             Lesió DNA                           inhibidorCDK
                           p53
                                                                    DNA
                           activa gens           GADD 45            Reparat
       Cèl·lula normal
                                                 reparador DNA
       P53 normal

                                                 Bax
                                                 apoptosi         APOPTOSI




Lesió DNA



                              p53          NO para el cicle
              Lesió DNA
                               NO activa   NO es repara DNA
                               gens
    Cèl·lula amb mutació                                          NEOPLASIA
    o pèrdua de P53
2. ANTIONCOGENS
1. a. Reguladors del cicle celular
rb – pRb
TP53 – TP53
BRCA- 1 i BRCA-2         carcinomes de mama
1. b. Reguladors de la transmissió de senyal
APC – Adenomatous Polyposis Coli
NF-1 – Neutofribromatosis tipus –1
1. c. Receptors de superfície
Receptor inhibidors de GF          TGF- ß
   TGF- ß a cèls. epitelials, endotelials i hematopoètiques és un potent inhibidor
   de la proliferació, deté les cèls. a G1    100% pàncrees i 85% colón
Proteïnes d’adhessió cel·lular         cadherines
Molècules d’adhesió        gen DCC (gen deleccionat en Cancer de Colon)
3. Gens reguladors de l’APOPTOSI

 En una neoplàsia l’increment de la cel·lularitat pot ser per:
    Activació d’oncogens que estimulen creixement cel·lular
    Inactivació de antioncogens que inhibeixen el creixement
    Mutació de gens que regulen l’apoptosi,
     estimulen o inhibeixen la supervivència cel·lular


       bcl-2    Bcl-2
 Tot i que en una cèl·lula neoplàsica hi ha múltiples vies per
 les que es pot veure alterada l’apoptosi, les lesions del gen
 bcl-2 és una de les més freqüents i estudiades


 Famílies de proteïnes   pro - apoptòtiques - bax i bad
                         anti - apoptòtiques - bcl -2
Regulació de l’apoptosi
                     bcl-2      bax
bcl-2
bax




                                       bcl-2
                                       bax




 NEOPLASIA                             APOPTOSI


                         Cèl·lula
                         normal
3. Gens reguladors de l’APOPTOSI

       bcl-2     Bcl-2


 Bcl-2 codifica la proteïna que inhibeix l’apoptosi, protegeix
 les cèl·lules en front de l‘apoptosi
 Els limfòcits de memòria empren bcl-2 per assegurar la seva
 supervivència     la sobrexpresió de bcl-2 és suficient per
 immortalitzar els limfòcits, però s’ha d’acompanyar d’altres
 mutacions per fer la transformació neoplàsica
 El 85% dels limfomes fol·liculars sobrexpressen bcl-2
 Gens relacionats amb l’apoptosi que intractuen amb bcl-2
        P53 activat incrementa la síntesi de Bax i contrarresta l’acció
           antiapoptòtica bcl-2 p53 és proapoptòtic
        c-myc promou el creixement       sobreexpressió de c-myc
           antiapoptòtic
Relació p53      bax


                            bcl-2
                            bax

Lesió DNA                                  NEOPLASIA


       Cèl·lula
                     P53
       normal
                    upregula bax

   Lesió DNA


                                           APOPTOSI
                                   bcl-2
                               bax
4. Gens que regulen la reparació del DNA

 Les cèl·lules normals tenen gran capacitat per reparar el
 DNA lesionat i previndre mutacions en gens que regulen el
 creixement cel·lular
 Es sap que l’origen i acumulació de mutacions que donen lloc
 a una neoplàsia es per defectes en la reparació del DNA
 S’han identificat diferents gens implicats en la reparació del
 DNA i els individus que hereten mutacions en aquest gens
 tenen gran risc de desenvolupar una neoplàsia
 Els gens reparadors del DNA per ells sols no són oncogènics
 però afavoreixen les mutacions d’altres gens implicats en el
 procés de divisió cel·lular.
 Malalties hereditàries amb defectes d'aquests gnes:
         CCNPH Carcinoma de colon no polipòsic hereditari
         Xeroderma pigmentosa
         BRCA – neoplàsies de mama
TELÒMERS         en les neoplàsies

• Telòmer
Seqüència lineal de DNA situada a l’extrem d’un
cromosoma que s’escurça en cada divisió cel.lular

• Telomerassa
Enzim que periòdicament en algunes cèl·lules
amplifica els telòmers


Gràcies als telòmers la majoria de les cèl·lules es poden
multiplicar entre 60 o 70 vegades i perden la capacitat de
divisió i la cèl·lula mort

A les cèl·lules germinals l’escurçament del telòmer s'evita
per l’enzim telomerassa
TELÒMERS

Potencial de divisió il·limitat

Gràcies als telòmers la majoria de les cèl·lules es poden multiplicar
entre 60 o70 vegades i perden la capacitat de divisió

A cada divisió els telòmers situats als extrem cromosòmics s'escurcen,
i a partir de cert punt la pèrdua dels telòmers porta a l’aparició de
anomalies cromosòmiques i la cèl·lula mort

A les cèl·lules germinals l’escurçament del telòmer s'evita per l’enzim
telomerassa

Les cèl·lules neoplàsiques poden utilitzar alguna via per evitar
l’escurçament del telòmer

85-95% de les neoplàsies és per activació de la telomerassa
TELÒMERS         en les neoplàsies


Les cèl·lules neoplàsiques poden utilitzar alguna via
per evitar l’escurçament del telòmer

85-95% de les neoplàsies és per activació de la
telomerassa


Activació de la TELOMERASSA

   Potencial de divisió il·limitat
Neoplasies 2-09-10vv

More Related Content

What's hot

Aliments transgènics2003
Aliments transgènics2003Aliments transgènics2003
Aliments transgènics2003carlaborau
 
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CATBiologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CATMoty Martell
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticacbibi
 
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10tiotavio
 
Gens i biotecnologia per Patrícia i Mireia
Gens i biotecnologia per Patrícia i MireiaGens i biotecnologia per Patrícia i Mireia
Gens i biotecnologia per Patrícia i Mireia
Màrius Martínez i Martí
 
Enginyeria genetica ppt
Enginyeria genetica pptEnginyeria genetica ppt
Enginyeria genetica ppt
Núria Guixa Boixereu
 
L'expressivitat Genètica
L'expressivitat GenèticaL'expressivitat Genètica
L'expressivitat Genètica
tiotavio
 
Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)
Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)
Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)
mpere599
 
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CATBiologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CATMoty Martell
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
Dani Ribo
 
Exercicis online de genètica
Exercicis online de genèticaExercicis online de genètica
Exercicis online de genèticaEriCastane
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
Núria Guixa Boixereu
 
Biotecnologia bacteriana
Biotecnologia bacterianaBiotecnologia bacteriana
Biotecnologia bacteriana
Núria Guixa Boixereu
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologia
cavanilles11
 
Replicacio, traduccio, transcripcio
Replicacio, traduccio, transcripcioReplicacio, traduccio, transcripcio
Replicacio, traduccio, transcripcio
Núria Guixa Boixereu
 
Les biotecnologies. 2n batxillerat
Les biotecnologies. 2n batxilleratLes biotecnologies. 2n batxillerat
Les biotecnologies. 2n batxilleratjusescola
 
ADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESOADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESO
Mireia Llobet
 

What's hot (19)

Aliments transgènics2003
Aliments transgènics2003Aliments transgènics2003
Aliments transgènics2003
 
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CATBiologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CAT
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genètica
 
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
 
Gens i biotecnologia per Patrícia i Mireia
Gens i biotecnologia per Patrícia i MireiaGens i biotecnologia per Patrícia i Mireia
Gens i biotecnologia per Patrícia i Mireia
 
ADN I BIOTECNOLOGIA
ADN I BIOTECNOLOGIAADN I BIOTECNOLOGIA
ADN I BIOTECNOLOGIA
 
Enginyeria genetica ppt
Enginyeria genetica pptEnginyeria genetica ppt
Enginyeria genetica ppt
 
L'expressivitat Genètica
L'expressivitat GenèticaL'expressivitat Genètica
L'expressivitat Genètica
 
Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)
Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)
Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)
 
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CATBiologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Transcricpió i traducció. CAT
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
 
Unitat 11
Unitat 11Unitat 11
Unitat 11
 
Exercicis online de genètica
Exercicis online de genèticaExercicis online de genètica
Exercicis online de genètica
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
 
Biotecnologia bacteriana
Biotecnologia bacterianaBiotecnologia bacteriana
Biotecnologia bacteriana
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologia
 
Replicacio, traduccio, transcripcio
Replicacio, traduccio, transcripcioReplicacio, traduccio, transcripcio
Replicacio, traduccio, transcripcio
 
Les biotecnologies. 2n batxillerat
Les biotecnologies. 2n batxilleratLes biotecnologies. 2n batxillerat
Les biotecnologies. 2n batxillerat
 
ADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESOADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESO
 

Viewers also liked

La Cel
La CelLa Cel
La Celconchi
 
Espectros
EspectrosEspectros
Espectrosconchi
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvconchi
 
Tema 6 enzims
Tema 6 enzimsTema 6 enzims
Tema 6 enzims
conchi
 
Sistema Inmune
Sistema InmuneSistema Inmune
Sistema Inmuneconchi
 
2n part
2n part2n part
2n partconchi
 
2a part dna
2a part dna2a part dna
2a part dnaconchi
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07pp
conchi
 
Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)conchi
 
Magnetisme
MagnetismeMagnetisme
Magnetismeconchi
 
1a part genetica
1a part genetica1a part genetica
1a part geneticaconchi
 
Viatjar segur
Viatjar segurViatjar segur
Viatjar segur
conchi
 
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteinesconchi
 
3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdicaconchi
 
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSconchi
 

Viewers also liked (15)

La Cel
La CelLa Cel
La Cel
 
Espectros
EspectrosEspectros
Espectros
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
 
Tema 6 enzims
Tema 6 enzimsTema 6 enzims
Tema 6 enzims
 
Sistema Inmune
Sistema InmuneSistema Inmune
Sistema Inmune
 
2n part
2n part2n part
2n part
 
2a part dna
2a part dna2a part dna
2a part dna
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07pp
 
Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)
 
Magnetisme
MagnetismeMagnetisme
Magnetisme
 
1a part genetica
1a part genetica1a part genetica
1a part genetica
 
Viatjar segur
Viatjar segurViatjar segur
Viatjar segur
 
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteines
 
3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica
 
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
 

Similar to Neoplasies 2-09-10vv

ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.pptADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
Ducky32
 
Genètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoGenètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t eso
JuliaRomero38
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
Núria Guixa Boixereu
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
INS Escola Intermunicipal del Penedès
 
Exercicis online de genètica
Exercicis online de genèticaExercicis online de genètica
Exercicis online de genètica
EriCastane
 
Dogma de la genètica
Dogma de la genèticaDogma de la genètica
Dogma de la genètica
jcarmonaespinosa
 
Projecte genoma humà
Projecte genoma humàProjecte genoma humà
Projecte genoma humàblanca_mg
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticacbibi
 
J tarradas sem_eco_150313
J tarradas sem_eco_150313J tarradas sem_eco_150313
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccionacidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
FranciscoFjyke
 
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10tiotavio
 
Replicació de l'ADN
Replicació de l'ADNReplicació de l'ADN
Replicació de l'ADN
tiotavio
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologiascuadras
 
Ccmc tema 5-les bases de la genètica
Ccmc tema 5-les bases de la genèticaCcmc tema 5-les bases de la genètica
Ccmc tema 5-les bases de la genètica
tagullo2
 
Les bases de la genètica II
Les bases de la genètica IILes bases de la genètica II
Les bases de la genètica II
peceman
 
Biotecnologia i societat
Biotecnologia i societatBiotecnologia i societat
Biotecnologia i societat
rmtordera
 

Similar to Neoplasies 2-09-10vv (20)

ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.pptADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
 
Genètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoGenètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t eso
 
La importància de l’epigenoma jofre
La importància de l’epigenoma jofreLa importància de l’epigenoma jofre
La importància de l’epigenoma jofre
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
 
Exercicis online de genètica
Exercicis online de genèticaExercicis online de genètica
Exercicis online de genètica
 
Ud8
Ud8Ud8
Ud8
 
Dogma de la genètica
Dogma de la genèticaDogma de la genètica
Dogma de la genètica
 
Projecte genoma humà
Projecte genoma humàProjecte genoma humà
Projecte genoma humà
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genètica
 
J tarradas sem_eco_150313
J tarradas sem_eco_150313J tarradas sem_eco_150313
J tarradas sem_eco_150313
 
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccionacidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
 
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
 
Replicació de l'ADN
Replicació de l'ADNReplicació de l'ADN
Replicació de l'ADN
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologia
 
Ccmc tema 5-les bases de la genètica
Ccmc tema 5-les bases de la genèticaCcmc tema 5-les bases de la genètica
Ccmc tema 5-les bases de la genètica
 
Mutacions[1]
Mutacions[1]Mutacions[1]
Mutacions[1]
 
Les bases de la genètica II
Les bases de la genètica IILes bases de la genètica II
Les bases de la genètica II
 
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologiaAdn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
 
Biotecnologia i societat
Biotecnologia i societatBiotecnologia i societat
Biotecnologia i societat
 

Neoplasies 2-09-10vv

  • 1. NEOPLASIES Bases moleculars de les neoplàsies Introducció Gens implicats en la carcinogènesi Oncogens Antioncogens Gens reguladors de l’apoptosi Gens reguladors de la reparació del DNA Telòmers i creixement neoplàsic
  • 2. Bases mol·leculars de les neoplàsies Introducció A pesar de les grans diferències macroscòpiques i microscòpiques les neoplàsies comparteixen certes característiques que els hi confereixen un creixement i comportament típic 1. Lesió genètica no letal mutació, translocació, amplificació.... 2. Origen monoclonal 3. Procés multifactorial 4. Múltiples passos progressió tumoral
  • 4. Bases moleculars de les neoplàsies Gens implicats en la carcinogènesi Hi ha uns grups de gens que són els que els que amb més freqüència es veuen lesionats en la majoria de les neoplàsies 1. Protooncogens ONCOGENS 2. Gens inhibidors del creixement cel·lular o gens supressors de tumors ANTIONCOGENS 3. Gens reguladors de l’apoptosi 4. Gens reguladors de la reparació del DNA En general son gens que codifiquen proteïnes relacionades amb el cicle cel·lular - proliferació, inhibició, diferenciació...- * gen cursiva, minúscula, v- onc, c- onc *proteïna no cursiva, 1ra majúscula, p devant Ex: ras, Rb, p53 Ras o p21, pRb, p53
  • 5. Gens implicats en la carcinogènesi Codifiquen proteïnes que participen en el control del cicle cel·lular - Proliferació cel·lular 1. Factor de creixement GF 2. Receptor del GF 3. Proteïnes transmissores de senyal situades a la part interna de la membrana plasmàtica i segons missatgers 4. Proteïnes que actuen com reguladors nuclears e inicien la transcripció del ADN 5. Proteïnes que fan que la cèl·lula entri al cicle i progressió de cicle – divisió cel·lular Resultat final de tots els estímuls promotors del creixement que les cèl·lules en repòs entrin al cicle
  • 6. Proteïnes que participen en el control del cicle cel·lular Factor de creixement - GF Receptor de GF Membrana Citoplasma Efector intracel·lular Transmissió DNA Nucli Reparadors Transcripció DNA RNA CDK-Ciclina Reguladors Divisió cel·lular apoptosi El resultat final de tots els estímuls promotors del creixement és que les cèl·lules en repòs entrin al cicle
  • 7. 1. PROTONCOGENS ONCOGENS El primers gens implicats en la carcinogènesi que es varen descriure Es van descobrir investigant mecanismes d’oncogènesi vírica els virus portaven en el seu genoma un gen que era el responsable de la transformació neoplàsica per això se’ls va dir ONCOGENS R U5 U3 R Poly A 5’ 3’ gag pol env R U5 U3 R Poly A 5’ 3’ gag pol env src Després es va comprovar que els mateixos gens estaven a les cèl·lules eucariotes i se’ls va dir PROTONCOGENS
  • 8. 1971 – Howard Temin proposa que els oncogens els poden haver adquirit els virus de les cèl·lules 1972 – Huebner i Todaro, els proto-oncogens es poden convertir en oncogens i ser causa de neoplàsies per transducció vírica o per acció de carginògens Transducció retrovírica Oncogen víric v- oncogen Protoncogen Oncogen cel.lular Lesió genètica c- oncogen Químics, radiació, virus
  • 9. 1. PROTONCOGENS ONCOGENS Protoncogens A la cèl·lula normal codifiquen proteïnes relacionades amb la proliferació i diferenciació cel·lular Són imprescindibles en períodes embrionaris, regeneració i renovació tissular, cicatrització.... Oncogens A les cèl·lules neoplàsiques la seva funció està incrementada estimulen el creixement i divisió cel·lular Tipus d’oncogens segons el tipus de proteïna que codifiquen en el control del cicle cel.lular
  • 10. Gens - Proteïnes que participen en el control del cicle cel·lular ONCOPROTEÏNES - oncogens - GF PDGF-B sis Receptor GF EGFreceptor erb Efector intracel·lular Ras (p21) ras Transmissió DNA Transcripció Myc myc RNA Ciclines cyclin D Divisió cel·lular CDK CDK Y
  • 11. 1. ONCOGENS 1. a. Factors de Creixement (Growth Factors- GF) GF - proteïnes que estimulen la proliferació de les cèl·lules Fan que les cèl·lules surtin de Go e inicien el cicle sis PDGF -ß Oncogen - sis codifica la cadena -ß del factor de creixement derivat de les plaquetes Es va identificar com a v –sis (simian sarcoma) i després es va descobrir que moltes neoplàsies produeixen PDGF -ß astrocitoma, osteosarcoma Es un gen que té efecte autocrí i també produeix el seu receptor
  • 12. 1. ONCOGENS 1. b. Receptors de Factors de Creixement Receptors GF – complexes oligomèrics de transmembrana domini extern glicosilad, regió de transmembrana hidrofòbica i domini citoplasmàtic amb activitat tirosina cinasa que s'activa transitòriament erb B receptors EGF erb A receptors d’hormones esteroides Oncogens – de la família erb B codifiquen receptor dels factor de creixement epidèrmic EGF i - de la família erb A receptors d’ hormones esteroides Es va identificar com v –erb (eritroblastosis aviar) erb B Carcinomes escatosos pulmó, bufeta, digestiu... erb A mama, ovari, pulmó, estómac....
  • 13. 1. ONCOGENS 1. c. Transmissors de Senyal Proteïnes situades a la cara interna de la membrana on reben estímuls que transmeten al Nucli Tipus - Proteïnes intercanviadores de GTP Proteïnes tirosina cinasa no intercanviadores de GTP N ras Ras ( p21 ) Oncogen Ras es una proteïna intercanviadora de GTP Es va identificar com v – ras (rat sarcoma) Posteriorment va ser la primera família d'oncogens que es va identificar en neoplàsies humanes En el home es descriuen mutacions de ras en més d’un 30% de les neoplàsies, especialment colon, pàncreas, tiroides....
  • 14. 1. ONCOGENS 1. c. Transmissors de Senyal ras Ras ( p21 ) Proteïna intercanviadora de GTP – guanosin triphosphate- GF GFR Membrana Ras inactiu Ras actiu Citoplasma GAP GTPasa GDP GTP Activating Protein Ras mutat Nucli
  • 15. 1. ONCOGENS 1. c. Transmissors de Senyal ras Ras ( p21 ) Ras està inactiva unida a GDP Ras s’activa transitòriament per intercanvi de GDP per GTP Ras s’inactiva per hidròlisi de GTP a GDP per activitat GTP asa intrínseca L’activitat GTP asa de Ras está potenciada per l’acció de GAP (GTPasa Activating Proteïn) Ras inactiu Ras actiu Ras mutat GAP activitat GTPasa GTP No s’hidrolitza GTP GDP Nucli
  • 16. 1. ONCOGENS 1. d. Reguladors de la Transcripció nuclear Proteïnes que inicien la transcripció del DNA i finalment la divisió cel·lular c - myc Myc (p 62) Oncogen c - myc codifica p62 que es una proteïna reguladora nuclear, que actua com factor de transcripció per permetre la síntesi de proteïnes necessàries per a la replicació i síntesi del DNA En les cèl.lules en repòs, a Go myc queda inactiu Es va identificar com a myc (mielocitomatosi aviar) Tipus – Neoplàsies c - myc linfoma de Burkitt N - myc neuroblastoma L - myc caricnoma de pulmó
  • 17. CDK-cyclin B CDK-cyclin M 1. ONCOGENS G0 1. e. Reguladors del cicle celular G2 G1 CDK - Cyclin S CDK-cyclin A CDK-cyclin D El resultat final de tots els estímuls promotors del creixement és que les cèl·lules en repòs entrin al cicle El pas ordenat per les diferents fases del cicle està coordinat per les CDK CDK - cinases dependents de ciclina- són una una família de proteïnes, que s' activen per un altra família, les Ciclines Ciclines es diuen així perquè es produeixen i degraden de forma cíclica un cop han fet la funció Les CDK fosfori-la proteïnes que durant el cicle cel·lular s’expressen de forma constitutiva –inactives- ex. pRb En moltes neoplàsies es descriuen mutacions o sobrepressions de CDK o Cyclin
  • 18. Multiples senyals activen el cicle CDK-cyclin B CDK-cyclin M G0 G2 - cicle cel·lular - G1 CDK-cyclin A pRb S CDK-cyclin D
  • 19. 2. Gens inhibidors del creixement cel.lular gens supressors de tumors ANTIONCOGENS En la cèl·lular normal la seva funció es inhibir el creixement cel.lular, es a dir són supressors de tumors Es van descobrir estudiant el retinoblastoma, una neoplasia que afecte a nens de forma esporádica o familiar En alguns antioncogens es coneix la seva acció en el cicle cel·lular normal i en altres sols s’ha descrit la seva activat en situacions anormals A les cel·lules neoplàsiques la seva funció está disminuïda o alterada NO Inhibeixen en el creixement Tipus d’antioncogens segons el tipus de proteïna que codifiquen en el control del cicle cel.lular
  • 20. Gens - Proteïnes que participen en el control del cicle cel.lular Antioncogens GF Receptor GF TGF receptor Efector intracel·lular APC Transmissió NF-1 DNA Rb Reguladors p53 Nuclears p16 RNA BRCA-1,2 Divisió cel·lular
  • 21. 2. ANTIONCOGENS 1. a. 1. Reguladors del cicle celular rb – pRb El gen del retinoblastoma Rb codifica la proteïna pRb Primer antioncogen identificat en una neoplasia humana pRb es una fofoproteïna nuclear que s’expressa en tots el tipus de cèl·lules estudiades on es troba com hipofosforilada pRb ACTIVA en cèl·lules en repòs G0 frena el pas del cicle cel·lular de G1 a S hiperfosforilada pRb INACTIVA activa el pas del cicle cel·lular de G1 a S quan la cèl·lula entre en fase M les fosfatases separen els grups fosfats i pRb hipofosforilada s’activa Pot estar mutat pRb o els gens que la fosforilen
  • 22. Gens activadors del creixement – GF - Acció de pRb G0 pRb ACTIVA hipofosforilada Gens E2F fase S M G1 E2F Bloqueig de la transciripció CDK-cyclin D Frena G1 S pRb INACTIVA hiperfosforilada G2 S E2F Gens fase S Activació de la Gens inhibidors E2F transciripció del creixement Activa G1 S
  • 23. ONCOGENS – CDK Cyclin - ANTIONCOGENS CDK - Cyclin ------- pRb
  • 24. 2. ANTIONCOGENS 1. a. 2. Reguladors del cicle celular p53 – p53 TP53 – TP53 p53 - fofoproteïna nuclear de 53 Kd que té una vida mitja molt curta 20” La seva funció és la vigilància de la integritat del genoma s’anomena “guardià del genoma” o “policia molecular” Antioncogen mutat en un 70% de neoplàsies humanes
  • 25. 2. ANTIONCOGENS 1. a. 2. Reguladors del cicle celular p53 – p53 (TP53) Si hi ha una lesió del DNA (radiacions, químics...) En la cèl·lula NORMAL s’indueix un acúmul de p53 - atura el cicle a G1 - permet la reparació del DNA abans de la replicació - si el DNA NO es pot reparar l’acúmul de p53 indueix l’apoptosi En una cèl·lula amb lesions al gen p53 - NO s’atura el cicle - NO es repara el DNA - NO s’ indueix apoptosi
  • 26. Acció de p53 – p53 p21 Parada a G1 Lesió DNA inhibidorCDK p53 DNA activa gens GADD 45 Reparat Cèl·lula normal reparador DNA P53 normal Bax apoptosi APOPTOSI Lesió DNA p53 NO para el cicle Lesió DNA NO activa NO es repara DNA gens Cèl·lula amb mutació NEOPLASIA o pèrdua de P53
  • 27. 2. ANTIONCOGENS 1. a. Reguladors del cicle celular rb – pRb TP53 – TP53 BRCA- 1 i BRCA-2 carcinomes de mama 1. b. Reguladors de la transmissió de senyal APC – Adenomatous Polyposis Coli NF-1 – Neutofribromatosis tipus –1 1. c. Receptors de superfície Receptor inhibidors de GF TGF- ß TGF- ß a cèls. epitelials, endotelials i hematopoètiques és un potent inhibidor de la proliferació, deté les cèls. a G1 100% pàncrees i 85% colón Proteïnes d’adhessió cel·lular cadherines Molècules d’adhesió gen DCC (gen deleccionat en Cancer de Colon)
  • 28. 3. Gens reguladors de l’APOPTOSI En una neoplàsia l’increment de la cel·lularitat pot ser per: Activació d’oncogens que estimulen creixement cel·lular Inactivació de antioncogens que inhibeixen el creixement Mutació de gens que regulen l’apoptosi, estimulen o inhibeixen la supervivència cel·lular bcl-2 Bcl-2 Tot i que en una cèl·lula neoplàsica hi ha múltiples vies per les que es pot veure alterada l’apoptosi, les lesions del gen bcl-2 és una de les més freqüents i estudiades Famílies de proteïnes pro - apoptòtiques - bax i bad anti - apoptòtiques - bcl -2
  • 29. Regulació de l’apoptosi bcl-2 bax bcl-2 bax bcl-2 bax NEOPLASIA APOPTOSI Cèl·lula normal
  • 30. 3. Gens reguladors de l’APOPTOSI bcl-2 Bcl-2 Bcl-2 codifica la proteïna que inhibeix l’apoptosi, protegeix les cèl·lules en front de l‘apoptosi Els limfòcits de memòria empren bcl-2 per assegurar la seva supervivència la sobrexpresió de bcl-2 és suficient per immortalitzar els limfòcits, però s’ha d’acompanyar d’altres mutacions per fer la transformació neoplàsica El 85% dels limfomes fol·liculars sobrexpressen bcl-2 Gens relacionats amb l’apoptosi que intractuen amb bcl-2 P53 activat incrementa la síntesi de Bax i contrarresta l’acció antiapoptòtica bcl-2 p53 és proapoptòtic c-myc promou el creixement sobreexpressió de c-myc antiapoptòtic
  • 31. Relació p53 bax bcl-2 bax Lesió DNA NEOPLASIA Cèl·lula P53 normal upregula bax Lesió DNA APOPTOSI bcl-2 bax
  • 32. 4. Gens que regulen la reparació del DNA Les cèl·lules normals tenen gran capacitat per reparar el DNA lesionat i previndre mutacions en gens que regulen el creixement cel·lular Es sap que l’origen i acumulació de mutacions que donen lloc a una neoplàsia es per defectes en la reparació del DNA S’han identificat diferents gens implicats en la reparació del DNA i els individus que hereten mutacions en aquest gens tenen gran risc de desenvolupar una neoplàsia Els gens reparadors del DNA per ells sols no són oncogènics però afavoreixen les mutacions d’altres gens implicats en el procés de divisió cel·lular. Malalties hereditàries amb defectes d'aquests gnes: CCNPH Carcinoma de colon no polipòsic hereditari Xeroderma pigmentosa BRCA – neoplàsies de mama
  • 33. TELÒMERS en les neoplàsies • Telòmer Seqüència lineal de DNA situada a l’extrem d’un cromosoma que s’escurça en cada divisió cel.lular • Telomerassa Enzim que periòdicament en algunes cèl·lules amplifica els telòmers Gràcies als telòmers la majoria de les cèl·lules es poden multiplicar entre 60 o 70 vegades i perden la capacitat de divisió i la cèl·lula mort A les cèl·lules germinals l’escurçament del telòmer s'evita per l’enzim telomerassa
  • 34. TELÒMERS Potencial de divisió il·limitat Gràcies als telòmers la majoria de les cèl·lules es poden multiplicar entre 60 o70 vegades i perden la capacitat de divisió A cada divisió els telòmers situats als extrem cromosòmics s'escurcen, i a partir de cert punt la pèrdua dels telòmers porta a l’aparició de anomalies cromosòmiques i la cèl·lula mort A les cèl·lules germinals l’escurçament del telòmer s'evita per l’enzim telomerassa Les cèl·lules neoplàsiques poden utilitzar alguna via per evitar l’escurçament del telòmer 85-95% de les neoplàsies és per activació de la telomerassa
  • 35. TELÒMERS en les neoplàsies Les cèl·lules neoplàsiques poden utilitzar alguna via per evitar l’escurçament del telòmer 85-95% de les neoplàsies és per activació de la telomerassa Activació de la TELOMERASSA Potencial de divisió il·limitat