Comunicación no verbal. Esquema. comunicación verbal, paralenguaje, kinesia... comunicación táctil, proxemia...

1. Lacomunicaciónoverbal:
Ésaquellaquenoutilitzalesparaulescoma
elementdecomunicació,sinóquetéllocatravés
demultituddesignesdegranvarietat.
Comunicació vocal: Formes de
comunicació en les quals
s'engloben, el per a llenguatge,
com poden ser, el to de veu, el
timbre, les pauses, el riure, etc.
P arallenguatge: El parallenguatge fa
referència al component vocal de la
comunicació que no té en compte
el contingut verbal. És a dir, es
tracta de com es diu (la forma en
què es diu) i no de què es diu ( el
contingut de la conversa).
Volum: És la intensitat del so, pot expressa diversos estats com a empipament, alegria,
optimisme, decepció... Per captar l'atenció es pot anar variant el to de veu.
Velocitat o ritme i les pauses: S'ha d'evitar parlar massa ràpid, per nodonar sensacióde
nerviosisme ja que es pot perdre part del missatge. S'ha de fer unesforç per parlar ambunritme
adequat a cada situació.
Pertorbacions en la parla: És l'abús de llarg períodesde silenci que nose sapcom completar,
repeticions innecessàries, quequejos, etc... Aquests contribueixen a distorsionar el missatge.
Comunicació no vocal: Inclou totes
les formes de comunicació a través
de gestos, moviments, expressions
facials, etc.. Aquestes formes són:
la kinesia, la proxemia i altres tipus
de comunicació sensorial.
Kinesia: La kinesia consisteix
en l'estudi dels moviments
del cos.
El cap: A més dels gestos d'afirmació i negació que algunes vegades fem sense ser
conscients d'ells hi ha més gestos:
Cap cap amunt: Denota neutralitat.
Cap inclinat cap a un costat: Denota interès.
Cap inclinat cap avall: Denota actitud negativa i oposada.
L'expressió facial: Es correspon i és coherent amb el contingut del missatge que es
transmet, i per tant, quan tots dos no coincideixen es pot detectar fàcilment.
La mirada: la mirada és un element important a l'hora de captar els sentiments i
emocions més interiors d'una persona, encara que es vulguin emmascarar o fingir.
Braços i mans: Hi ha patrons que expliquen el gest són el seu significat:
Braços creuats: Actitud tancada, insegura, en desacord.
Braços cap a enrere: Seguretat, poder, superioritat.
És aconsellable mantenir els braços cap avall.
Palmells de la mà cap a endavant: Demostren sinceritat.
Dit índex cap a endavant: Mandat
Proxemia:És l'estudi de l'espai
personal i lesdistàncies
d'aproximació.
Distància pública: (més de 3,5m). Distància entre l'auxiliar darrere del
mostrador i l'usuari en l'entrada.
Distància social: (1,5-3,5m). Distància dins de la farmàcia entre el client i
el professional abans de l'atenció.
Distància personal: (0,5-1,5m). Distància entre el mostrador i el client
quan es requereix certa confidencialitat.
Distància íntima: (contacte directe-0,5m). Distancia que algunes vegades
sol resultar incòmoda per al client o persona usuària, se sol usar per
realitzar alguna anàlisi de sang, presa de pressió...La comunicació tàctil:
És un tipus de comunicació
molt important en aquelles
relacions personals en les quals
existeix afecte i complicitat, en
les quals situar-se en la
distància íntima no és percebut
com una intromissió.
v isuals: Els senyals lluminosos, que
indiquen que una consulta està
ocupada o no, els avisos lluminosos
per cridar al servei d'infermeria, els
senyals per a la localització
d'extintors o sortides d'emergència,
etc...
Auditives: Els timbres de trucades,
les sirenes, el so que anticipa una
trucada de megafonia, el timbre de
la farmàcia, etc...
Claudia Hernández Monroy