2. La comunicació no verbal és la manera de comunicar-se sense utilitzar el
llenguatge.
Pot ser per mitjà de signes molt diversos:
• Corporals: gestos, mirades, postures i moviments.
• D'imatges sensorials, visuals, auditives o olfactives.
La comunicació no verbal es pot dividir en tres sistemes de comunicació:
• Parallenguatge (senyals vocals no verbals).
• Kinesica (moviments corporals o llenguatge del cos).
• Proxèmia (l’espai entre les distàncies de les persones quan hi ha una
comunicació).
3. Elements que intervenen en la comunicació:
Missatge: Contingut a comunicar.
Emissor: Persona que vol comunicar.
Receptor: Persona que rep el missatge.
Codi: Que ens permet entendre’ns millor (codi acústic, visual, gestual,
llenguatge..). Ha de ser conegut per l’emissor i el receptor.
Canal o via de comunicació: mitjà físic a través del qual circula el missatge (carta,
telèfon, correu electrònic...).
Soroll o interferència: Extrínsec, pertorbacions no previstes mi previsibles que
alteren la informació (cobertura, afonia, sordesa, mala ortografia...).
4. Proxèmica
La proxèmia es refereix a la percepció que la persona fa del seu espai físic, de la seva
intimitat personal i de com i amb qui ho utilitza.
Segons en Hall, hi ha quatre zones diferents que són les que treballarem a
continuació:
–Zona íntima (15 a 45 cm): persones que s’estimen ¡, familiars.
- Zona íntima privada (< 15 cm): contacte físic.
–Zona personal (46 cm a 1,22 m): espai personal de cadascú. Reunions socials.
–Zona social (1.23 a 3.6 m): relacions en grup o amb estranys.
–Zona pública ( > 3.6 m): distància per dirigir-se a un
grup de persones o desconeguts.
10. Kinèsica
És l’estudi dels moviments corporals o llenguatge del cos.
Les principals fonts del comportament són:
• La postura corporal.
• Els gestos.
• L’expressió facial.
• La mirada.
• El somriure.
