Este documento proporciona información sobre las propiedades periódicas de los elementos en la tabla periódica. Explica cómo las propiedades como la energía de ionización, afinidad electrónica, electronegatividad, volumen atómico y radios atómicos y iónicos varían sistemáticamente a través de la tabla periódica debido a cambios en la configuración electrónica de los elementos. También distingue entre las propiedades de los metales y no metales según su facilidad para ganar o perder electrones.
Dinàmica d'un moviment circular uniforme en un pla vertical.Josepa Giner Rius
Què passa entremig d'un MCU? Intento explicar allò que mai ningú explica. Jo almenys no ho he trobat mai. Si algú té coneixement d'on ho puc trobar que ho digui.
El documento presenta una versión modificada del sistema periódico de los elementos químicos con nombres cambiados de forma cómica. Un equipo de investigadores dirigido por el Dr. Gonsales logró fotografiar átomos en su estado fundamental usando este sistema periódico modificado.
Càlcul de l'angle màxim que pot inclinar-se un pla, abans no comenci a relliscar un cos recolzat sobre ell, a partir del coeficient de fricció estàtic.
1. l'enlla~
tipus de substancies segons químic
metill.1ica
atómica
Molecular lónica
ions positius irnmersos
ions positius atoms
particules que moU:cules
en un gas d'electrons
(cations) i negatius
el formen
(anions)
EIs atoms que formen Atracció EIs atoms estan units Atracció electrostatoca
Forces
les molecules estan electrostatica entre els uns als altres per entre els ions positius
d'enllac;:
units per enllac ions positius (atoms compartició d'electrons, (atoms metal.lics que
(enlla!;
eovalent que és molt de metalls que han aquesta compartició han perdut els electrons
químic)
fort, pero la forc;:a que perdut electrons) i d'electrons constitueix de valencia) i els
manté unides les negatius (atoms de l'enllac eovalent que electrons alliberats pels
és molt fort~ Igualment
molecules és molt més no metalls que han atoms. Aquesta forc;:a
debil que l'enllac;: guanyat els que en l'enllac;: ionic i d'enllac;: qmrruc és
covalent i no es electrons que han metal-lic no esta format I'enllac metaI-lie.
considera enllac;: perdut els metalls). per molecules, sinó que
Forma xarxes
químic, la forca de Aquesta forc;:á se la tots els atoms formen
cristal·lines.
Van der Waals n'és coneix com enllac un agregat únic gegant.
un exemple d'aquest ionic que és bastant Forma xarxes
tipus de forc;:a que fort. Tots els ions
cristal·lines.
manté unides les que formen la
molecules. substancia
constitueixen un
agregat únic, com
si fos una única
molecula gegant.
Qui té aquest -EIs elements no -Les combinacions -Alguns elements no -Els elements
enllac;:? metal·lies, entre metall i no metalls metaI-lies i els aliatges
-EIs eompostos metall(són - Alguns eompostos (aquests últims són
formats per compostos sempre) formats per no metalls mescles homogenies de
de no metalls)
combinació
metalls
propietats - Molts són gasos, - Són sólids - Són sólids -Són sólids (encara que
altres són líquids, i els - Són durs i fragils - Molt durs el mercuri és líquid)
que són sólids són - punt de fusió - Punt de fusió molt alt - Punts de fusió
molt tous bastant alt - No conductors moderat en uns casos o
-tenen punts de fusió - Bons ailladors del molt alt en altres
baixos corrent ( peró fosos - Són durs o tous
- són volfttils. i dissolts en aigua segons els casos
condueixen el -Bons conductors
corrent)
Exemples -~ (l'hidrogen és -NaCl el clorur de -Diamant és un sólid - Na
element no metal·lic, sodi és un compost molt dur format per - Hg
gasós a temperatura format per la atoms de carboniCe) - Fe
ambient) combinació d'un - SiC carbur de silici, és
-~O (l'aigua és un metall (el sodi) i un un compost molt dur
compost format per no metall (el clor) - SiOz el quars és un
dos no metalls, líquid - CaO l'óxid de sólid molt dur
a temperatura calci és un compost
ambient) format per un
-Brz (el brom és un metall i un no
element no metal-lic, metall.
líquid a temperatura - MgCIz clorur de
ambient) magnesi.
- NaH hidrur de
sodi
- El robi és un
óxid d'alumini
(Al2 3
0)