T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIAntonio Núñez
T-1 Història del Món Contemporani. 1r BATX
Al llarg del segle XVIII, a Europa tres processos revolucionaris: La Il·lustració, l’inici de la Revolució Industrial i l’inici de les Revolucions liberals amb l’esclat de la Revolució Francesa, posaran en qüestió el sistema econòmic, polític, social i cultural de l’Antic Regim existent a les hores i fixaran les bases sobre les que se construirà el Món Contemporani, el nostre món.
Nota: Part del contingut d'aquesta presentació apreix en forma d'animació. Per poder visualitzar-les es recomanable descarregar la presntació en el seu format original de PowerPoint.
Per Ciències del món contemporani. 1r Batx.
Mètodes d'estudi de l'interior terrestre: directes i indirectes. Mètode sísmic. Model geodinàmic i mòdel estàtic
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIAntonio Núñez
T-1 Història del Món Contemporani. 1r BATX
Al llarg del segle XVIII, a Europa tres processos revolucionaris: La Il·lustració, l’inici de la Revolució Industrial i l’inici de les Revolucions liberals amb l’esclat de la Revolució Francesa, posaran en qüestió el sistema econòmic, polític, social i cultural de l’Antic Regim existent a les hores i fixaran les bases sobre les que se construirà el Món Contemporani, el nostre món.
Nota: Part del contingut d'aquesta presentació apreix en forma d'animació. Per poder visualitzar-les es recomanable descarregar la presntació en el seu format original de PowerPoint.
Per Ciències del món contemporani. 1r Batx.
Mètodes d'estudi de l'interior terrestre: directes i indirectes. Mètode sísmic. Model geodinàmic i mòdel estàtic
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)professor_errant
Presentació digital per 2n ESO que recull els processos i fets més rellevants de la conformació de l'imperi hispànic i de l'articulació de Catalunya dins seu.
Grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. So 'h' i 'rr' castellanoparlants (Àlex Lluch)lluchvalencia
Descripció teòrica de les grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. Document de suport per a castellanoparlants. Estret de Pellicer, Joan i Giner, Rosa (2008): Gramática de uso del valenciano . València: Adonay. Pàgines 81, 82, 83, 84, 85, 86, 87, 88 i 89.
Zona castellanoparlant b i v (Àlex Lluch)lluchvalencia
Teoria estreta de Pellicer, Joan i Giner, Rosa (2008): Gramàtica de uso del valenciano. València: Adonay. pp. 51, 52, 53 i 54. Feta per a castellanoparlants. (Àlex Lluch)
Grafies x tx ig castellanoparlants (Àlex Lluch)lluchvalencia
Este documento describe las grafías X, TX e -IG que se usan en valenciano para representar el sonido de la letra CH en castellano. La X se usa al principio de palabras y después de consonantes, la TX se usa entre vocales, y la -IG o G se usan al final de palabras dependiendo de si los derivados llevan TX o G/J. La X también puede representar los sonidos de SH, GZ y KS. Se proporcionan ejemplos para ilustrar los usos y posiciones de cada grafía.
La dièresi: explicació per a castellanoparlantslluchvalencia
Explicació de la dièresi per a castellanoparlants. Estret del llibre Pellicer, Joan i Giner, Rosa (2008): Gramática de uso del valenciano. València: Adonay. Pàgines 40, 41, 42, 43 i 44.
Àlex Lluch
Perifrasi verbal per a castellanoparlantslluchvalencia
Explicació teòrica sobre les perífrasis verbals per a castellanoparlants. Document estre de: Pellicer, Joan i Giner, Rosa (2008): Gramática de uso del valenciano. València: Adonay. Pàgines 195, 196, 197 i 198. Àlex Lluch
Explicació teòrica sobre els verbs regular i irregulars. Material estret de Pellicer, Joan i Giner, Rosa (2008): Gramática de uso del valenciano. València: Adonay. Pàgines 182-192. Adaptat per Àlex Lluch
Zona castellanoparlant: el verb (Apunts)lluchvalencia
Apunts sobre els verbs en valencià per a castellanoparlants. Àlex Lluch. Pellicer, Joan i Giner, Rosa (2008): Gramática de uso del valenciano . València: Adonay. Pàgines. 182, 182, 183, 193,194 i 195
Accent diacritic per a castellanoparlants. lluchvalencia
Este documento presenta las reglas de acentuación en valenciano y ofrece numerosos ejemplos de palabras que se diferencian por la presencia o ausencia de acento, como "bé" y "be", "déu" y "deu", "féu" y "feu", etc. También incluye notas sobre cómo se mantiene el acento diacrítico en formas plurales y femeninas, y palabras que comúnmente se acentúan de forma incorrecta.
Este documento describe a los filósofos presocráticos que vivieron entre los siglos VI y V a.C. y buscaron explicar el universo mediante la razón en lugar del mito. Algunos, como Tales, Anaximandro y Anaxímenes, propusieron que un único principio material como el agua, lo indeterminado o el aire era el origen de todo. Otros como Pitágoras y Heráclito enfatizaron el cambio, mientras que Parménides insistió en que solo el ser es real. Posteriormente, filósofos pluralistas
Este documento describe el triángulo dramático, un modelo psicológico que describe tres roles que las personas adoptan en las relaciones: el perseguidor, la víctima y el rescatador. Explica que estos roles surgen de carencias en la infancia y llevan a patrones disfuncionales en las relaciones adultas. Para salir de estos roles, las personas deben hacerse cargo de sus propias vidas y responsabilidades en lugar de controlar o depender de los demás.
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i esculturalluchvalencia
Presentació sobre la definició i característiques de l'art gòtic: arquitectura i escultura. A la primera pàgina es troba l'enllaça una activitat sobre aquesta presentació.
La lógica trata sobre la forma correcta del razonamiento y la argumentación. Se ocupa de conceptos como las proposiciones, enunciados universales y particulares, razonamientos correctos e incorrectos, y los silogismos aristotélicos que comprenden premisas y conclusiones. La lógica es importante ya que ayuda a distinguir entre razonamientos válidos y no válidos.
2. Què anem a estudiar?
● L'Imperi universal de Carles I.
● L'Imperi hispànic sota el regnat de Felip II.
● L'economia i la societat al segle XVI.
● La vida quotidiana a l'època dels Àustria.
● El declivi de l'Imperi al segle XVII.
● La crisi econòmica i social del segle XVII.
3. Introducció
● Carles I, nét dels Reis Catòlics, va instaurar la
dinastia d'Habsburg o d'Àustria en el tron
hispànic.
● Carles I va governar sobre un immens Imperi,
format per les possessions europees i els
territoris americans.
● Felip II no va heretar el títol d'Emperador ni els
territoris austríacs, deslligats de la Corona
hispànica.
4. Introducció
● Sobre quins territoris
va governar Carles I?
Quin títol va rebre per la
seua herència
alemanya?
● Sobre quins territoris va
governar Felip II?
Quines diferències
existeixen amb l'Imperi
de Carles I?
5. Introducció
● Les guerres a l'exterior durant l'època dels
Àustria van ser constants, motivades per la
religió.
● La decadència de l'imperi dels Àustria va ser
progressiva amb els monarques Felip III, Felip
IV i Carles II.
● El segle XVII va posar fi a l'hegemonia
hispànica a Europa i es va viure una crisi
econòmica i social a Espanya.
7. Carles I (1516-1556)
● Cronologia: (1516-1556)
● Herència:
– Herència materna, incloïa Castella, Navarra,
la Corona d'Aragó, els territoris mediterranis
(Nàpols i Sardenya) i americans.
– Herència paterna, incloïa els Països Baixos,
Luxemburg i el Franc Comtat.
– de part del seu avi Maximilià I d'Habsburg, va
rebre Àustria, el Sud d'Alemanya i el títol
d'Emperador.
8. Política
● Interior
– Carles I va posar poca atenció als regnes hispànics,
fet que causà l'esclat de revoltes a partir de 1520.
– La revolta de les Comunitats es va produir a les
urbs castellanes i va ser acompanyada de revoltes
camperoles.
– Les Germanies van esclatar a la Corona d'Aragó i
van vehicular la protesta d'artesans i llauradors, que
demanaven participació en els ajuntaments i millorar
els arrendaments al camp.
9. Política
● Exterior:
– Va lluitar contra Francesc I de França per
l'hegemonia europea i el va derrotar a la batalla de
Pavia.
– Es va enfrontar als turcs al sud-est d'Europa, que
amenaçaven la zona del Danubi i el Mediterrani.
– Va ser derrotat a les guerres de religió pels
prínceps alemanys, partidaris del protestantisme.
10. Economia (p. 162-163)
● Al segle XVI es va produir una gran demanda de productes des
d'Amèrica, d'on arribava plata i or.
● La demanda de productes agrícoles no es va cobrir amb la
producció local, perquè moltes terres eren pastures.
● La circulació de grans quantitats d'or i plata va provocar la pujada o
revolució dels preus.
● Va augmentar la demanda tèxtil.
– La monarquia va afavorir les exportacions de la llana, però va haver una
crisi a la indústria tèxtil per la competència estrangera que oferia productes
més competitius.
● El comerç va experimentar un gran desenvolupament amb Amèrica:
– Sevilla tenia el monopoli del comerç amb Amèrica
11. Societat
● Augment de la població, sobretot, a Castella
● Societat estamental:
– Privilegiats: la noblesa (5%) i el clero (15%)
acumulaven rendes i estaven exempts d'impostos.
– Els no privilegiats (80%) pagaven tributs, rendes
senyorials i delmes i vivien en condicions precàries.
– Els moriscos i jueus conversos eren perseguits i
marginats.