Tema 7. El Sexenni Democràtic.

1. Tema 7. El Sexenni Democràtic
(1868 - 1874)

3. Índex de continguts
1. La situació dels partits polítics durant el sexenni.
1.1. Republicans Unitaris.
1.2. Republicans Federals.
1.3. Partit Constitucional.
1.4. Partit Radical.
2. La Revolució de la Gloriosa i el Govern Provisional (1868 – 1870). [Punt 1 llibre].
2.1. D'on venim? Les causes de la revolució de 1868.
2.2. La Revolució de «La Gloriosa».
2.3. El Govern provisional de Prim (1868).
2.4. El govern tripartit de les eleccions 1869.
2.5. El govern de «La Gloriosa». Problemes a afrontar.
3. El problema de les quintes. [Punt 2 llibre].
4. La monarquia d'Amadeu de Savoia (1871 – 1873) [Punt 3 llibre].
4.1. El govern de 1872 i la decadència de la monarquia d'Amadeu de Savoia.
5. La Primera República Espanyola [Punts 4 i 5 del llibre].
5.1. Perquè i com es va proclamar la República?
5.2. La I República Espanyola. El govern d'Estanislau Figueres.
5.3. La I República Espanyola. El govern de Pi i Margall.
5.4. La I República Espanyola. El declivi de la república.

4. 1. La situació dels partits polítics
durant el sexenni
CARLINS
(ABSOLUTISTES)
LIBERALS
(ISABELINS)
MODERATS
(Martínez de la Rosa, Toreno,
Narváez, Bravo Murillo)
PROGRESSISTES
(Mendizábal, Espartero,
Madoz, Prim)
UNION LIBERAL
(O'Donnell, Serrano)
DEMÒCRATES REPUBLICANS
(Pi i Margall, Salmerón)
CARLINS
(ABSOLUTISTES)
UNITARIS
(Salmerón)
FEDERALS
(Pi i Margall)
P. CONSTITUCIONAL
(Sagasta)
P. RADICAL
(Zorrilla)

5. 1.1. Republicans Unitaris
Qui Són? Escissió dels republicans més proclius a un a república unitària.
Ideologia i política Volen crear un estat republicà (sense la figura del monarca).
Aquest estat, volen que sigui unitari. Que es regeixi per les
mateixes lleis i institucions, sense divisions diferenciadores internes.
Sectors socials que
el formen
● republicans més proclius a una república unitària.
Nicolás Salmerón

6. 1.2. Republicans Federals
Qui Són? Escissió dels republicans més proclius a una república federal.
Ideologia i política Volen crear un estat republicà (sense la figura del monarca).
Aquest estat ha de ser federal. El resultat d'un estat, ha de ser la
federació de diferents estats amb poder autònom i independent.
Sectors socials que
el formen
● Republicans més proclius a una república federal.
Francesc Pi i Margall

7. 1.3. Partit Constitucional
Qui Són? Partit dirigit per Sagasta.
Ideologia i política Contrari a l'excés de reformes de la revolució de La Gloriosa.
Proclius a la incorporació en política de sectors moderats.
Sectors socials que
el formen
● Progressistes més conservadors.
● Membres de la Union Liberal.
Práxedes Mateo Sagasta

8. 1.4. Partit Radical
Qui Són? Partit dirigit per Ruiz Zorrilla.
Ideologia i política Cercava un desenvolupament més democràtic amb la col·laboració
dels republicans.
Sectors socials que
el formen
● Progressistes d'esquerra.
● Demòcrates.
Manuel Ruiz Zorrilla

9. 2. La Revolució de «La Gloriosa» i
el Govern Provisional (1868 - 1870)

10. 2.1. D'on venim? Les causes de la
revolució de 1868
● Espanya pateix una etapa de decadència que acaba
en amb un període previ de prosperitat econòmica:
– Crisi financera: inversions ferroviàries no rendibles.
Desprès de la construcció de les vies no s'utilitzen gaire +
baixada del valor de les accions a borsa.
– Crisi industrial: Es produeix per l'encariment del preu de
cotó en floca per la guerra de Secessió dels EEUU (1861 –
1865), que havia interromput les explotacions de cotó.
Moltes industries han de tancar i treballadors queden a l'atur.
– Crisi de subsistències: provocades per continuades males
collites, que deriven en manca de blat i augment de preu.

11. 2.1. D'on venim? Les causes de la
revolució de 1868
● El govern moderat, que
governava per decret (havia
tancat les corts i actuava de
manera autoritària) amb el
suport de la monarquia, no feia
cas a les necessitats del país,
enfrontant-se a les protestes
amb repressió.
● Aquesta situació que que molts
descontents i partits polítics a
l'oposició fabriquin un pla de
derrocament del govern i de la
monarquia. És el que es coneix
com a PACTE D'OSTENDE.
Isabel II, amb el seu fill Alfons i el
pretendent carlí, cerquen feina.
Revista La Flaca, 1869.

12. 2.2. La Revolució de «La Gloriosa»
● Què és?: És la portada a la pràctica del Pacte d'Ostende.
● Què succeeix?: Sota el comandament de Juan Topete, i amb el suport
del general Prim i el general Serrano s'alcen contra el govern i la reina.
En la Batalla d'Alcolea (tropes realistes VS tropes sublevades) guanyen
els insurrectes. Mentrestant es creen arreu del territori diferents juntes
revolucionàries, que substitueixen els poders autònoms, i destitueixen les
autoritats locals. A més, demanen mesures molt atrevides com l'abolició
d'impostos de consums i la supressió de les quintes.
● Com finalitza? (conseqüències): El govern dimiteix i Isabel II va a l'exili.
Ara NO hi ha rei, però NO HI HA REPÚBLICA. L'objectiu dels insurrectes
era posar una nova dinastia monàrquica a Espanya. NO podem parlar
encara de república.

13. 2.3. El govern provisional de Prim
(1868)
● «La Gloriosa» deixa un nou govern provisional,
inicialment dirigit pel general Prim (1868).
● Després de les eleccions de 1869 es formaria
un govern tripartit entre progressistes,
unionistes i demòcrates i monàrquics.
General Joan Prim

14. 2.3. El govern provisional de Prim
(1868)
● Govern provisional de Prim (1868): comença
amb moltes peticions i reformes que venen de
gent participant en la revolta anterior. Cedeixen
en algunes coses:
– Promulga d'alguns decrets democratitzadors
(llibertat d'impremta, dret d'associació…).
– Establiment del sufragi universal masculí per a
majors de 25 anys.

15. 2.4. El govern tripartit de les
eleccions de 1869
Govern tripartit de les eleccions de 1869:
● Constitució de 1869.
– Promulgació de drets i llibertats (drets de manifestació, reunió, associació, sufragi
universal masculí i llibertat d'ensenyament).
– Sobirania nacional.
– Corts bicamerals (Congrés i Senat).
– Forma d'estat: monarquia parlamentària.
● En absència de la reina (exiliada) s'estableix una regència dirigida pel General
Serrano (regència, que no república! Segueix havent la figura del monarca
tot i que està a l'exili!). Prim seria cap del Govern.
● Impuls de reforma aranzelària, amb la reducció de protecció de productes
nacionals i introducció de lliurecanvisme moderat.
● Establiment de la «pesseta» com la moneda nacional.
● Llei de mines de 1871: posada a la venda o concessions d'explotació de
jaciments de mineria metàl·lica.

16. 2.5. El govern de «La Gloriosa»
Problemes a afrontar
1) Inici del moviment independentista a Cuba el
1868.
2) Aixecament estiu de 1869 dels republicans
federals.
3) Conflictivitat social intensa (revoltes obrers i
pageses).

17. 3. El problema de les quintes

18. 3. El problema de les quintes
«Nous projectes
militars».
Diari Satíric «La
Tramontana». Núm.
306.
Fons Biblioteca Pública
Arús

19. 3. El problema de les quintes
A partir de la Guerra contra Napoleó l'exèrcit
comença a canviar.
Exèrcit com a institució
armada del rei, dirigida
pels nobles i costejada
per aquests.
Exèrcit com a institució
popular. El poble hi podrà
participar allistant-se, i a
partir de 1836 es podrà
accedir a càrrecs de
direcció.

20. 3. El problema de les quintes
● Amb la «popularització» de l'exèrcit, els liberals imposen una «lleva» o «quinta» per a
reclutar tropes.
● Què són les quintes?: Són un servei militar obligatori que garantia la renovació anual i
permanent de les forces militars.
● Com funcionava?: El govern fixava el nombre de soldats que es necessitaven cada
any i el repartia per províncies segons la seva població. Els reclutes eren una cinquena
part dels joves entre 18 i 24 anys i s'elegien per sorteig.
● Perquè són tan polèmiques?: A partir de 1837 es va establir que un «quinto» (soldat
reclutat) podia escapar-se del servei militar pagant en metàl·lic una «redempció», o bé
pagant a un «substitut» que ocupés el seu lloc. La redempció o el substitut només els
pagaven els joves de família rica. Els pobres si hi havien d'anar.
El servei militar en la majoria dels casos significava no tornar viu a casa. Les
expedicions eren molt perilloses i les dures condicions de vida feien que una minoria
pogués tornar viva.

21. 3. El problema de les quintes
Hijo quinto sorteado
hijo muerto y no enterrado.
Diez mozos a la quinta van,
de diez cinco volverán.
Quinto sin rescate,
muerto sin petate.
Adiós punte de Tudela,
por debajo pasa el Ebro,
por arriba los sorteados,
que van al degolladero.
Proverbi popular

22. 3. El problema de les quintes
Adiós, mi península hermosa,
adiós, que el deber me llama,
adiós, que me voy a La Habana
a luchar, a luchar por la Nación.
Y desde allí,
jamás olvidaré
a la prenda querida,
que en España dejé.
Si acaso vuelvo,
Dios será testigo,
que su marido, juro,
yo que he de ser.
Adiós, mi península hermosa, (Estribillo)
Si muero allí,
madre, consuélate,
que si un día he luchado,
fue por obligación.
Y ante el sepulcro,
arrodillada, madre adorada,
rézame una oración.
Adiós, mi península hermosa.
Habanera cantada en la Guerra de Cuba (1898)

23. 4. La monarquia d'Amadeu de
Savoia (1871 - 1873)
● El govern necessita buscar un nou rei (recordem que
hi havia instaurada una monarquia parlamentària, NO
una República). El candidat és Amadeu de Savoia qui
entra a regnar el 2 de gènere de 1871.
● El nou rei no és acceptat per les classes populars
(estan frustrats i més propers a les propostes
republicanes) ni per l'aristocràcia isabelina (volia el
restabliment dels Borbó), ni per part de l'exèrcit, ni per
l'església (Els Savoia havien acabat a Itàlia amb els
Estats Pontificis i reclòs el papa en el Vaticà).
● A més els carlins comencen una tercera lluita armada
contra el nou rei (Tercera Guerra Carlina 1872 – 1876).
Amadeu de Savoia
(Amadeu I)

24. 4. La monarquia d'Amadeu de
Savoia (1871 - 1873)
● Durant la instauració de la monarquia d'Amadeu
de Savoia existeix un govern en coalició
d'unionistes, progressistes i demòcrates dirigits
per Serrano. Aquest govern presenta divisions en
els partits:
– Neix el Partit Constitucional (Sagasta).
– Neix el Partit Radical (Ruiz Zorrilla).
Noves eleccions l'any 1872

25. 4.1. El govern de 1872 i la
decadència de la monarquia
d'Amadeu de Savoia● De les eleccions en surt un govern de coalició entre radicals,
constitucionals i demòcrates.
– Els conservadors, carlins, i independentistes cubans segueixen fent
pressió en contra de la monarquia d'Amadeu de Savoia.
– El govern es mostra incapaç de respondre a les necessitats del país.
Amadeu de Savoia renuncia al tron el 10 de febrer de 1873.
Pi i Margall (republicà federal) Proclama la I República
Espanyola amb el suport dels diputats.

26. Comentari de text
Anava sol, davant, a gran distància de l'escorta militar. Duia vestit de capità
general espanyol, amb el barret en punta, com el dels mariscals de França. Ni
víctors ni aplaudiments, només alguna salutació respectuosa en passar.
Saludava amb la rigidesa característica d'un soldat: una salutació a l'estil
Amadeu, que aviat van estrafer els madrilenys. Hi havia poca gent als carrers.
L'assassinat del general Prim feia témer un atemptat. Témer no vol dir desitjar,
però molts ho desitjaven. Per això el rei avançava el seu cavall tant com podia.
Memòries de Jacinto Benavente, 1958.
(Traduït del Castellà)
Comenta el text explicant els motius del poc suport al nou monarca i com
això acaba afectant al monarca.

27. 5. La Primera República Espanyola

28. 5.1. Perquè i com es va proclamar
la República?
● Era una via d'emergència enfront de la renúncia al
tron d'Amadeu de Savoia.
– Els monàrquics: la veuen com una sortida
d'emergència. Havia de ser la continuació de règim
monàrquic però sense rei.
– Republicans: suposava el trencament amb l'antic règim.
– Els sectors populars: la veuen com un nou règim que
havia de satisfer les severs aspiracions immediatament.
Intensificació accions revolucionaries i demandes
obreres.

29. 5.2. La I República Espanyola
El govern d'Estanislau Figueres
● Comença amb un govern de radicals i
republicans dirigit per Estanislau Figueres, que
manté la constitució de 1869, però sense els
articles referents a la monarquia.
– Es produeix divisió entre la nova forma d'estat:
federal o unitària. El govern es trenca i Estanislau
Figueres en forma un altre format únicament per
republicans.

30. 5.3. La I República Espanyola
El govern de Pi i Margall
● 1 de juny de 1873. Govern de Pi i Margall (federal).
– Mesures polítiques:
● Pacificació de les insurreccions esteses per la península.
● Projecte de constitució federal (mai aprovada) (inspirada en la de
1869).
– Sobirania popular.
– Sufragi universal Masculí.
– Corts bicamerals:
● Congrés.
● Senat.
● Llibertat de culte.
● Separació de l'Església i l'Estat i prohibició de subvencionar-la.
● Estructura estatal federal.

31. 5.3. La I República Espanyola
El govern de Pi i Margall
● El govern republicà de Pi i Margall enfronta
greus dificultats:
1) Nou conflicte carlí (III Guerra Carlina).
2) Guerra a Cuba: iniciada el 1868, amb la
consolidació d'un moviment independentista cubà.
3) El cantonalisme: moviment d'aspiració autonòmica
d'algunes regions, proposades pels federals més
intransigents + les idees revolucionaries de la nova
«internacional» (confederació obrera mundial).

32. 5.3. La I República Espanyola
El govern de Pi i Margall
Per a entendre el fenomen del cantonalisme:
Proclamada com a forma de govern per a Espanya la República federal, el poble
republicà en la immensa majoria reclamava (…) que s'organitzés la Federació,
tot establint de manera immediata la divisió regional dels cantons i donant a
aquests i al municipi l'autonomia anhelada feia temps, i proclamant alhora la
il·legislabilitat de tots els drets inherents al a personalitat humana (…). S'ha
aixecat en armes perquè ha cregut veure en perill imminent la santa causa de la
República federal…
Proclama de la Junta, 12 de juliol de 1873
Quines creieu que són les peticions polítiques del moviment cantonalista?

33. 5.4. La I República Espanyola
El declivi de la república
1) El 12 de juliol de 1873 es proclama el Cantó de
Cartagena. La revolta s'estén. Pi i Margall es nega
a parar la revolta i dimiteix.
2) Entra Nicolás Salmerón. Sufoca el cantonalisme a
excepció de Cartagena (fins gener 1874).
Salmerón no voldrà condemnar a mort a dos
cantonalistes. Dimiteix.
3) Entra Emilio Castelar (republicà unitari
conservador). Tanca les corts i governa per decret.
Els federals li treuen el suport pel seu
autoritarisme.
4) 2 de gener de 1874. Els federals tornen al poder.
5) 3 de gener de 1874. El General Martínez Campos
fa pronunciament a Sagunt i proclama a Alfons XII
(fill d'Isabel II) com a nou rei d'Espanya.
Fi de la I República i inici de la «Restauració»
El cop de Pavía segons La Madeja
Política, 1874