Presentació d'entrada del Repte 1: Els mapes estratègics de soroll i els plans d'acció son realment eines de gestió ambiental del soroll? realitzada dins del 1er Congrés Català d'Acústica ACUSTI.CAT La taula del repte 1, proposa valorar la fiabilitat d’aquests mapes i l’ús que en fan les administracions locals, així com l’efectivitat dels plans d’acció. També cal buscar com fer més interessant la informació i implicar activament a la població.

1. REPTE 1:
Els mapes estratègics de soroll i els plans
d’acció son realment eines de gestió
ambiental del soroll?
Eduard Puig Solé, epuigs@gencat.cat
Servei de Prevenció i Control de la
Contaminació Acústica i Lumínica
Direcció General de Qualitat Ambiental

2. 2
Que són?
Els mapes estratègics de soroll i els plans d’acció, són eines de gestió
ambiental, destinades a reduir el soroll a les grans ciutats i les grans
infraestructures.
Els mapes estratègics de soroll (MES), pretenen, d’una
manera objectiva determinar els nivells de soroll i la
població exposada.
Els plans d’acció (PA), son l’instrument on es defineixen
les prioritats i les accions que s’han de dur a terme, per
reduir els nivells de soroll i preservar les zones
tranquil·les.

3. Tendències. Què es fa per Europa ?
MARC NORMATIU
 Directiva 2002/49/CE, sobre gestió ambiental del soroll
 Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica
i el reglament que els desenvolupa, Decret 176/2009
Mapes estratègics de soroll
Fase 1 - 250.000 h
Any 2007-2012
5 anys
5 anys
Mapes estratègics de soroll
Fase 2 - 100.000 h
Any 2012-2017
Plans d’acció
Fase 1 - 250.000 h
Any 2008-2013
1 any
Plans d’acció
Fase 2 - 100.000 h
Any 2013-2018
3
Marc normatiu

4. 4
Informació dels MES
Representació de tres quatre indicadors: Ld, Le, Ln, Lden, en salts de cinc
dB(A) associats a una escala de colors.
 Mesuraments representatius
de soroll en diferents tipologies
urbanes
 Ús de models de càlcul, amb
cartografia 3D i la caracterització
de les fonts de soroll

5. 5
Com es representen els MES?
Una vegada obtingut el mapa de situació acústica existent, i amb l’ús
d’eines SIG, es realitzen càlculs de població exposada.
http://sig.gencat.cat/visors/soroll.html
http://sicaweb.cedex.es/
http://noise.eionet.europa.eu/viewer.html
CAT
ES
EU

6. 6
Resultats dels MES a Catalunya
Les dades elaborades pels ajuntaments, s’han treballat cartogràficament
i estadísticament obtenint :
Principal font de soroll ambiental a nivell de
ciutats és el trànsit viari
En total són 7 aglomeracions, on hi
ha representats 20 municipis que
suposen quasi 3.250.000 habitants
Tendència negativa a
rangs alts de soroll pels
dos indicadors, Ld i Ln,
comparant dades 2008 i
2012.

7. 7
Com s’elaboren els PA?
A partir del treball de les dades dels MES, s’obté informació per a que
els gestors prioritzin, incorporant la variable acústica:
Els PA han de contemplar totes aquelles mesures directes i indirectes que
estan previstes que puguin afectar positivament a la reducció de la
contaminació acústica:
• És una eina molt tranversal dins de l’ajuntament
• És necessita consens per a que es dugui a terme

8. 8
Informació a la població
Les directives 2002/49/CE (gestió ambiental del soroll) i la 2003/4/CE
(accés al públic a la informació ambiental), estableixen la necessitat de
que tota aquesta informació estigui a l’abast de la població.
MES i PA
• Elaboració
• Tràmits administratius
•Aprovació inicial
•Exposició pública
•Aprovació definitiva
Informació a
la població
En els PA caldria tenir involucrada a la població
mitjançant diferents alternatives de processos
de participació:
 Plataformes com Govern Obert.
 Comissions de treball amb
diferents sectors/àmbits de la
societat.
 ...

9. 9
Dificultats i avenços
 Dades dels mapes son comparables si s'utilitza la mateixa
metodologia
 A Catalunya, sempre s’ha pensat que cal gastar diners en
plans i no en mapes
 Cal millorar la informació dels resultats a la població i fer-los
entenedors
MES
PA
 La crisi econòmica ha limitat molt el PA, especialment en
accions dels paquets d’inversions i incentius.
 Els ajuntaments han començat a treballar en un dinàmica que
no estaven acostumats i establir estratègies planificades
 Els PA caldria que fossin més concrets, amb partides
pressupostaries, indicadors de seguiment i processos
participatius de la ciutadania.

10. 10
Taula repte 1 – Els mapes estratègics de soroll i els plans
d’acció son realment eines de gestió ambiental del soroll?
Josep A. Montes, jmontes@badalona.cat
Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible
Ajuntament de Badalona
Monica Tomás, mtg@aacacustica.com
AAC Centro de Acústica Aplicada, S.L
Àngel Arroyes, cmlarrel@gmail.com
Centre Mediambiental l’Arrel – Sant Joan Despí
Núria Blanes, nuria.blanes@uab.cat
European Topic Centre on Air Pollution and
Climate Mitigation (ETC/ACM)

11. REPTE 1:
Els mapes estratègics de soroll i els plans
d’acció son realment eines de gestió
ambiental del soroll?
Eduard Puig Solé, epuigs@gencat.cat
Servei de Prevenció i Control de la
Contaminació Acústica i Lumínica
Direcció General de Qualitat Ambiental