Plans d'acció contra el soroll en temps de crisi - Eduard puig - 2014Eduard Puig
Presentació dins la taula 3, dedicada als plans d'acció, en la jornada celebrada el 30 d'abril de 2014 (Dia Internacional de Sensibilització Contra el Soroll)
Els mapes estratègics de soroll i els plans d'acció son eines de gestió ambie...Eduard Puig
Presentació d'entrada del Repte 1: Els mapes estratègics de soroll i els plans d'acció son realment eines de gestió ambiental del soroll? realitzada dins del 1er Congrés Català d'Acústica ACUSTI.CAT
La taula del repte 1, proposa valorar la fiabilitat d’aquests mapes i l’ús que en fan les administracions locals, així com l’efectivitat dels plans d’acció. També cal buscar com fer més interessant la informació i implicar activament a la població.
Sessió informativa organitzada pel Servei d’Avaluació Ambiental de Projectes i el Servei de Planificació de l’Entorn Natural de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya el 29 de setembre de 2015
Gestió ambiental del soroll a catalunyaEduard Puig
Els Plans d'Acció, són un dels instruments de gestió del soroll, segons la Directiva europea 2002/49/CE. En aquesta presentació es fa un repàs de l'elaboració dels Plans d'Acció i la seva aplicació a Catalunya.
Plans d'acció contra el soroll en temps de crisi - Eduard puig - 2014Eduard Puig
Presentació dins la taula 3, dedicada als plans d'acció, en la jornada celebrada el 30 d'abril de 2014 (Dia Internacional de Sensibilització Contra el Soroll)
Els mapes estratègics de soroll i els plans d'acció son eines de gestió ambie...Eduard Puig
Presentació d'entrada del Repte 1: Els mapes estratègics de soroll i els plans d'acció son realment eines de gestió ambiental del soroll? realitzada dins del 1er Congrés Català d'Acústica ACUSTI.CAT
La taula del repte 1, proposa valorar la fiabilitat d’aquests mapes i l’ús que en fan les administracions locals, així com l’efectivitat dels plans d’acció. També cal buscar com fer més interessant la informació i implicar activament a la població.
Sessió informativa organitzada pel Servei d’Avaluació Ambiental de Projectes i el Servei de Planificació de l’Entorn Natural de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya el 29 de setembre de 2015
Gestió ambiental del soroll a catalunyaEduard Puig
Els Plans d'Acció, són un dels instruments de gestió del soroll, segons la Directiva europea 2002/49/CE. En aquesta presentació es fa un repàs de l'elaboració dels Plans d'Acció i la seva aplicació a Catalunya.
Febleses i solucions dels Plans d'Acció per disminuir la contaminació acústica. Ponència del Repte 17 del Congrés d'Acústica de Catalunya - ACUSTICAT-2018
Presentació de Marc Iglesias i Carlos Domínguez de l'Institut Cerdà en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
L'elaboració de Plans d'Acció del soroll, són una de les eines de gestió ambiental, per tal de corregir zones acústicament saturades i per preservar aquelles zones tranquil•les, segons la directiva europea 2002/49/CE.
Ponència realitzada dins la jornada organitzada per la DIBA, sobre gesitó local del soroll.
Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire (resum)mireiasegui
A summary of the Improvement air quality plan of Catalonia (2015-2020) by the Generalitat de Catalunya.
Un resum del ´Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire de Catalunya (2015-2020), de la mà de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Hugo Moreno de la Diputació de Barcelona en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" el 22 d'octubre de 2015.
Opportunities for regional cooperation for the promotion of the solar sector ...ASCAME
The energy model on which the majority of cities in developed countries are based upon is characterized by centralization and unsustainability. Barcelona, being a Mediterranean city, faces the challenge to increase its solar energy supply, moving towards a more sustainable energy model, while strengthening the network's business sector.
ASCAME is committed to this initiative, in the framework of the European project FOSTEr in MED gathering together in the auditorium of the Chamber of Commerce, Industry and Navigation of Barcelona, several experts in the field of renewable energy, as well as companies, public authorities, universities and organizations that will analyse the state of sector, its’ trends and the business development scenario emerged.
Presentació de Susi López de l'Ajuntament de Terrassa en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
Estudi sobre l'economia verda a Barcelona presentat en les jornades sobre economia verda i circular de Barcelona Activa el 13/01/2015. En el marc de les jornades es fa el cicle de xerrades ''Repensant l'economia de Barcelona''.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
More Related Content
Similar to Plans de reducció del soroll tendències. què es fa per Europa
Febleses i solucions dels Plans d'Acció per disminuir la contaminació acústica. Ponència del Repte 17 del Congrés d'Acústica de Catalunya - ACUSTICAT-2018
Presentació de Marc Iglesias i Carlos Domínguez de l'Institut Cerdà en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
L'elaboració de Plans d'Acció del soroll, són una de les eines de gestió ambiental, per tal de corregir zones acústicament saturades i per preservar aquelles zones tranquil•les, segons la directiva europea 2002/49/CE.
Ponència realitzada dins la jornada organitzada per la DIBA, sobre gesitó local del soroll.
Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire (resum)mireiasegui
A summary of the Improvement air quality plan of Catalonia (2015-2020) by the Generalitat de Catalunya.
Un resum del ´Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire de Catalunya (2015-2020), de la mà de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Hugo Moreno de la Diputació de Barcelona en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" el 22 d'octubre de 2015.
Opportunities for regional cooperation for the promotion of the solar sector ...ASCAME
The energy model on which the majority of cities in developed countries are based upon is characterized by centralization and unsustainability. Barcelona, being a Mediterranean city, faces the challenge to increase its solar energy supply, moving towards a more sustainable energy model, while strengthening the network's business sector.
ASCAME is committed to this initiative, in the framework of the European project FOSTEr in MED gathering together in the auditorium of the Chamber of Commerce, Industry and Navigation of Barcelona, several experts in the field of renewable energy, as well as companies, public authorities, universities and organizations that will analyse the state of sector, its’ trends and the business development scenario emerged.
Presentació de Susi López de l'Ajuntament de Terrassa en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
Estudi sobre l'economia verda a Barcelona presentat en les jornades sobre economia verda i circular de Barcelona Activa el 13/01/2015. En el marc de les jornades es fa el cicle de xerrades ''Repensant l'economia de Barcelona''.
Similar to Plans de reducció del soroll tendències. què es fa per Europa (20)
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
Plans de reducció del soroll tendències. què es fa per Europa
1. 1
Taula 3 :
Plans d’Acció en
temps de crisi
MENYS SOROLL, MÉS ACÚSTICA
Dia Internacional de Sensibilització
vers el Soroll
30 d’abril de 2014, Terrassa
Eduard Puig i Solé
Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa
Direcció General de Qualitat Ambiental
epuigs@gencat.cat
2. 2
Tendències. Què es fa per Europa ?
MARC NORMATIU
Directiva 2002/49/CE, sobre gestió ambiental del soroll
Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica i el reglament que els
desenvolupa, Decret 176/2009
Mapes estratègics de soroll
Fase 1 - 250.000 h
Any 2007-2009
5 anys
5 anys
Mapes estratègics de soroll
Fase 1 i 2 - 100.000 h
Actualitzant
Plans d’acció
Fase 1 - 250.000 h
Any 2012-20131 any
Plans d’acció
Fase 1 i 2 – 100.000 h
3. 3
Generació de
mapes
(autoritat competent)
Departament - DTES
MINISTERI – MAAMA
EUROPA
Base de dades
REPORTNET
http://sicaweb.cedex.es/
http://sima.gencat.cat/Visors/
Soroll/Inici.html
Tendències. Què es fa per Europa ?
MAPES ESTRATÈGICS
http://noise.eionet.europa.eu/viewer.html
4. 4
A final en un mapa estratègic, s’obtenen dades, dades dels nivells de soroll i especialment
dades de població afectada:
Aquestes dades, han de servir a la UE per:
Generar politiques de reducció (sobre les fonts i focus de soroll).
Establir costos i efectes del soroll sobre la població.
Informació a la ciutadania.
Serveixin de base per optimitzar els plans d’acció.
Tendències. Què es fa per Europa ?
MAPES ESTRATÈGICS
5. 5
Informació que hauria de recollir un pla d’acció. (Decret 176/2009)
La descripció de l’aglomeració, els principals eixos viaris, els principals eixos ferroviaris o
principals aeroports i d’altres fonts considerades.
L’autoritat responsable.
El context jurídic.
Els valors límit d’immissió establerts d’acord amb els annexos del Reglament.
El resum dels resultats de les tasques de cartografia del soroll.
L’avaluació del nombre estimat de persones exposades al soroll, la determinació dels
problemes i les situacions que han de millorar.
La relació de les al·legacions o observacions rebudes en el tràmit d’informació pública.
Les mesures que ja s’apliquen per reduir el soroll i els projectes en preparació.
Les actuacions previstes per les autoritats competents per als pròxims cinc anys, incloses
les mesures per protegir les zones tranquil·les.
Les estratègies a llarg termini.
La informació econòmica (si està disponible): pressupostos, avaluacions cost-eficàcia o
cost-benefici.
Les disposicions previstes per avaluar l’aplicació i els resultats del pla d’acció.
Tendències. Què es fa per Europa ?
PLANS D’ACCIÓ
6. 6
PLANS DACCIÓ ELABORATS FINS ARA (250.000 Hab.)
En els plans que s’ha elaborat fins ara, el que s’ha fet
és establir un format tipus d’estructura i contingut.
Les accions possibles es categoritzen en cinc tipus:
a) Regulació i compliment de la normativa;
b) Incentius econòmics i no econòmics;
c) Inversions;
d) Actuacions estratègiques;
e) Sensibilització i conscienciació.
Cada una de les mesures es desenvolupa :
Tendències. Què es fa per Europa ?
PLANS D’ACCIÓ A CATALUNYA
7. 7
Entrebancs i problemes en l’elaboració dels plans d’acció a Catalunya:
Econòmics: pressupostos mínims o nuls per la reducció de la contaminació acústica.
De funcionament:
Els ajuntament no treballen amb pressupostos a cinc anys vista, i no es planifica a
llarg termini.
La gestió del soroll, a nivell municipal, sempre s’ha tractat, de manera puntual, no
des de un punt de vista de ciutat.
Metodològics: No s’ha aprofitat excessivament les dades dels mapes estratègics, i no s’ha
realitzat un treball previ, per establir prioritats.
I sobre els plans que s’estan executant, no hi ha hagut un
seguiment o valoració.
Tendències. Què es fa per Europa ?
PROBLEMES EN L’ELABORACIÓ DE
PLANS D’ACCIÓ
8. 8
Que s’ha fet en altres ciutat europees ?
En general tots els documents introdueixen una descripció
de l’aglomeració i dades relatives als resultats dels mapes
estratègics.
Força aglomeracions introdueixen estudis
del territori: zones més exposades, mapes de
superació, zones més poblades, situació
receptors sensibles o tranquil·les,...
Tendències. Què es fa per Europa ?
PLANS D’ACCIÓ A EUROPA
Molt necessari per establir punts/zones on
cal actuar (prioritats)
9. 9
Tendències. Què es fa per Europa ?
ÚS DE LES EINES SIG
Receptors afectats per infraestructures (Berlín)
Zones que superen un determinat llindar (Malmö)
Punts conflictius a la ciutat (Grand Poitiers)
Àrees prioritàries d’actuació (Sophia-Antipolis)
10. 10
Poques aglomeracions estableixen punts
específics de tractament per les àrees
tranquil·les.
Molt poques aglomeracions estableixen
mesures concretes amb estudis en detall i els
beneficis a obtenir.
Tendències. Què es fa per Europa ?
PLANS D’ACCIÓ A EUROPA
En general, els MES elaborats amb
mètodes de càlcul tenen facilitat per fer
aquest tipus d’estudi:
• Canvis en la mobilitat
• Instal·lació de mesures correctores,....
Delimitació de àrees tranquil·les (Wales)
Simulació de casuística (ex: pas del tramvia)
(Zaragoza)
11. 11
Pel que fa criteris de priorització, destacar que
aglomeracions del Regne Unit, han utilitzat un
sistema de matrius.
O Suïssa utilitza relacions d’eficiència vs
eficàcia.
Per regla general, es situen els “hot spots”, en
el mapa i es tenen en compte variables
acústiques i no acústiques finalment per decidir.
Tendències. Què es fa per Europa ?
PLANS D’ACCIÓ A EUROPA
25/* EficàciaEficiènciaWTI
12. 12
Poques aglomeracions estableixen dates
d’execució.
Poques aglomeracions estableixen indicadors
de seguiment.
Molt poques aglomeracions estableixen
partides pressupostàries.
Tendències. Què es fa per Europa ?
PLANS D’ACCIÓ A EUROPA
Per tant els problemes que
ens trobem a Catalunya, son
exportables a la resta
d’aglomeracions europees
Pel que fa a les mesures correctores,
pràcticament tot està inventat i aquestes
passen per millorar mitjançant mesures
puntals, sobre les zones d’actuació prioritària,
especialment en accions que afecten a la
mobilitat (el trànsit rodat és la font principal del
soroll de les ciutats)
13. 13
Tendències. Què es fa per Europa ?
ACCIONS CORRECTORES
GRUP D’ACTUACIÓGRUP D’ACTUACIÓ TIPUS D’ACTUACIÓTIPUS D’ACTUACIÓ
Infraestructures
Viaries
Ferroviàries
Aèries
Industria i
activitats
Obres i treballs
en via pública
Planificació i
disseny urbà
Instal·lacions i
convivència
urbana
REGULACIÓ I COMPLIMENTREGULACIÓ I COMPLIMENT
DE LA LEGISLACIÓDE LA LEGISLACIÓ
INVERSIONSINVERSIONS
ESTRATEGIESESTRATEGIES
SENSIBILITZACIÓ ISENSIBILITZACIÓ I
CONSCIENCIACIÓCONSCIENCIACIÓ
INCENTIUSINCENTIUS
14. 14
Tendències. Què es fa per Europa ?
ACCIONS CORRECTORES
En els propers plans d’acció s’haurà d’incidir especialment en:
Incentius:
Creació de distintius de qualitat para activitats que compleixin amb uns
determinats requisits;
Foment del vehicle compartit ;
Foment de l'ús de vehicles híbrids i elèctrics;
Fomentar l’ús del transport públic;
Potenciar els desplaçaments a peu i la prioritat per als vianants al centre de la
ciutat;
Potenciar la creació d’aparcaments dissuasius;
Fomentar l’ús del servei carsharing;
Foment de l'ús de la bicicleta per trajectes curts;
Renovació de vehicles privats o electrodomèstics, per més silenciosos;
Fomentar l’aïllament acústic de receptors sensibles;
Fomentar les mesures d’insonorització de les activitats sorolloses;
Fomentar l’ordenació i reubicació dels aparells d’aire condicionat;
Incorporar i/o potenciar el servei de mediació en temes de soroll;
Incorporar criteris acústics en la gestió del servei de neteja i recollida
d’escombreries.
..................
15. 15
Tendències. Què es fa per Europa ?
ACCIONS CORRECTORES
Sensibilització i conscienciació:
Campanyes d’educació ambiental;
Formació a sectors específics, com conductors de vehicles de transport públic, per un
us més silenciós i eficient;
Formació a tècnics i agents de policia local, per l’agilització de la resolució de
denuncies i expedients;
Signar programes de col·laboració i sensibilització amb els principals agents implicats
amb la generació del soroll:
• Instal·ladors AA
• Locals oci nocturn
• Conductors de motos
• Tallers de reparació de vehicles
• Serveis d’urgència
• Obres
Organitzar activitats sobre el soroll durant el Dia Mundial de Lluita Contra el Soroll;
Organitzar activitats sobre el soroll durant el Dia Sense Cotxes;
Crear canals d’accés de la informació relacionada amb el tema soroll a la població;
Realitzar tallers i xerrades a les escoles;
Cursos de conducció eficient.
...........
16. 16
Tendències. Què es fa per Europa ?
CONCLUSIONS
De cara als propers plans d’acció, caldria:
Pel que fa al contingut:
Millorar el tractament de la informació (més ús de la potència de càlcul i tractament
cartogràfic de les eines SIG)
Incorporar les zones tranquil·les (la seva delimitació i accions concretes sobre aquestes
zones).
Incorporar (quan es tracta d’actualitzacions de plans, valorar el grau de compliment del
pla anterior)
Pel que fa al desenvolupament:
Treball més intens en equip (tranversabilitat) amb les diferents àrees municipals, per
ser el màxim d’eficient i efectiu, en totes aquelles accions que es poden dur a terme.
17. 17
Tendències. Què es fa per Europa ?
Gràcies per la vostra atenció !
MENYS SOROLL, MÉS ACÚSTICA
Dia Internacional de Sensibilització
vers el Soroll
30 d’abril de 2014, Terrassa