1. Jornada sobre la MILLORA I RECUPERACIÓ DE LA
RECUPERACIÓ
QUALITAT ACÚSTICA, PLANS D’ACCIÓ
ACÚ D’ ACCIÓ
20 de Setembre de 2011
GESTIÓ AMBIENTAL DEL SOROLL
A CATALUNYA
Eduard Puig i Solé, epuigs@gencat.cat
Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa
Direcció General de Qualitat Ambiental
1
Gestió del soroll
Que és gestió del soroll ?
La gestió ambiental del soroll es pot entendre, com el conjunt
d’eines i estratègies que tenen com a finalitat evitar, prevenir o
reduir la contaminació acústica a la que està exposada la població i
la preservació i/o millora de la qualitat acústica del territori.
Eines i estratègies:
Mapes de capacitat acústica
Mapes estratègics de soroll
Estudis d’impacte acústic
Plans d’acció, plans específics
Declaració de zones especials: ZARE, ZEPQA 2

2. Competències del Departament de Territori i
Sostenibilitat
1. Controlar la contaminació acústica de les infraestructures de
transport.
2. La suspensió provisional dels objectius de qualitat acústica en
cas d’obres públiques d’infraestructures de titularitat de la
Generalitat de Catalunya.
3. Declarar les zones d’àmbit supramunicipal.
4. Prestar el suport tècnic, jurídic i administratiu necessari per a
l’elaboració dels mapes estratègics de soroll a les
administracions locals i a les administracions titulars
d’infraestructures.
5. Coordinar i aprovar els mapes estratègics de soroll d’una
aglomeració d’àmbit supramunicipal.
6. Recopilar els mapes estratègics de soroll i donar compliment a
les obligacions d’informació de la Directiva 2002/49/CE, de 25
de juny. 3
Competències del Departament de Territori i
Sostenibilitat
7. Declarar una zona d’especial protecció de la qualitat acústica
(ZEPQA) en les àrees incloses en sòl no urbanitzable.
8. Coordinar i aprovar els plans d’acció en matèria de contaminació
acústica de les aglomeracions d’àmbit supramunicipal.
9. Informar dels plans d’acció en matèria de contaminació acústica
dels grans eixos viaris, ferroviaris, grans aeroports i ports.
10. Donar suport a les tasques de control i inspecció de la
contaminació acústica, quan ho sol·licitin les entitats locals.
11. Gestionar el sistema d’acreditació i seguiment de les entitats de
prevenció de la contaminació acústica.
4

3. Aglomeracions de població a Catalunya
Àmbit supramunicipal:
1. Barcelonès I (>250.000 h)
2. Barcelonès II (>250.000 h)
3. Baix Llobregat I (>250.000 h)
4. Baix Llobregat II (>100.000 h)
5. Gironès (>100.000 h)
6. Vallès Occidental I (>100.000 h)
7. Vallès Occidental II (>100.000 h)
Àmbit municipal:
8. Lleida (>100.000 h)
9. Reus (>100.000 h)
10. Mataró (>100.000 h)
5
Visor amb informació dels mapes estratègics de soroll
http://sima.gencat.cat/Visors/Soroll/Inici.html 6

4. Els mapes estratègics de soroll a Catalunya
Objectiu: obtenir dades de població exposada a diferents nivells de
soroll, mitjançant eines SIG, creuant les dades de població amb els
mapes de situació acústica existent.
Benefici: mapes estratègics de soroll amb un cost mínim. Un bon
compromís entre cost de l’eina i precisió de resultats.
Filosofia: els diners s’han de gastar en la realització dels plans i no
en els mapes.
7
Responsables d’elaborar mapes estratègics de
soroll i els plans d’acció
1. Infraestructures: Titulars de les infraestructures, elaboren i aproven.
2. Aglomeracions:
Àmbit municipal. El municipi elabora i aprova.
Àmbit supramunicipal: El municipi elabora i el Departament de Territori i
Sostenibilitat (DTES) aprova. L’aprovació del Pla d’acció correspon
també a DTES.
Municipi 1
Establir criteris de
realització i presentació de
resultats.
Coordinació entre municipis. Municipi 2
Control de qualitat.
Assessorament tècnic.
8

5. Objectius dels plans d’acció
a) Afrontar globalment les qüestions que fan referència a la
contaminació acústica en les zones corresponents.
b) Determinar les accions prioritàries que cal realitzar en el cas que se
superin els valors límit d’emissió o immissió o s’incompleixin els
objectius de qualitat acústica.
c) Protegir les zones tranquil·les en les aglomeracions i a camp obert
contra l’augment de la contaminació acústica.
Determinar, mitjançant els plans d’acció, les actuacions que cal
realitzar i el seu calendari d’execució durant un període de cinc
anys per al compliment dels objectius establerts en l’apartat
anterior.
9
Problemes en l’elaboració dels plans d’acció
a) Cal fixar criteris d’actuació i de priorització: sobre superació de
nivells, sobre població, sobre ràtios de benefici/costos de les
mesures, definir que són zones tranquil·les.
b) Tot i que hi ha un contingut mínim que ha de contenir un Pla
d’Acció: Directiva 2002/49, Decret 176/2009, Llei del soroll
37/2003,..., aquest contingut és excessivament genèric.
c) Els plans d’acció haurien de contenir mesures correctores
concretes, amb la inversió econòmica. És difícil per les
administracions locals treballar amb pressupostos a mitja i llarg
termini.
d) Les decisions d’implementació i execució d’un pla d’acció, inclou
aspectes no acústics: econòmics, polítics, socials,.... Recomanable
la seva internalització.
e) Manca de recursos tècnics i econòmics per realitzar el pla.
10

6. Contingut d’un Pla d’acció - 1
La descripció de l’aglomeració, els principals eixos viaris, els
principals eixos ferroviaris o principals aeroports i altres fonts
considerades;
L’autoritat responsable;
El context jurídic;
Els valors límit d’immissió establerts d’acord amb el mapa de
capacitat acústica;
El resum dels resultats de les tasques de cartografia del soroll;
L’avaluació del nombre estimat de persones exposades al soroll, la
determinació dels problemes i les situacions que han de millorar;
La relació de les al·legacions o observacions rebudes en el tràmit
d’informació pública;
Les mesures que ja s’apliquen per reduir el soroll i els projectes en
preparació;
11
Contingut d’un Pla d’acció - 2
Les actuacions previstes per les autoritats competents per als
pròxims cinc anys, incloses les mesures per protegir les zones
tranquil·les;
Les estratègies a llarg termini;
La informació econòmica (si està disponible): pressupostos,
avaluacions cost-eficàcia o cost-benefici;
Les disposicions previstes per avaluar l’aplicació i els resultats del
pla d’acció.
12

7. Els plans d’acció a Catalunya
Barcelonès I
Barcelonès II Establir metodologia i criteris de format i
Baix Llobregat I estructura de les accions (document PA).
Coordinació entre municipis.
Assessorament tècnic.
Per les supramunicipals crear document
de l’aglomeració, i aprovació.
Elaborat el pla d’acció de l’aglomeració
supramunicipal Barcelonès I
En procés de fer l’aprovació inicial per la
seva exposició pública
13
Classificació de les accions
TIPUS D’ACTUACIÓ TIPUS DE FONTS
Infraestructures
REGULACIÓ I COMPLIMENT DE LA • Viaries
LEGISLACIÓ • Ferroviàries
•Aèries
Indústria i
INCENTIUS activitats
Obres i treballs
INVERSIONS en via pública
Instal·lacions i
ESTRATÈGIES convivència
urbana
SENSIBILITZACIÓ I Planificació i
CONSCIENCIACIÓ disseny urbà
AGENTS IMPLICATS responsables de l’elaboració i execució
14

8. Estructura del document del Pla d’Acció
De cada una de les actuacions es realitza un quadre resum, amb el següent
format:
[1] Tipus d’acció: Hi ha 5 tipus d’accions segons: Regulació i compliment de la normativa, Incentius econòmics i no
econòmics, Inversions, Actuacions estratègiques, Sensibilització i conscienciació.
[2] Prioritat: Alta, mitja o baixa
[3] Agent que promou l’acció: Qui promou aquesta acció, per exemple els serveis tècnics de l’ajuntament.
[4] Agent a qui s’adreça l’acció: A qui va dirigida o a qui beneficia aquesta acció, per exemple al col·lectiu de transportistes
[5] Descripció/objectiu: Breu descripció de l’acció.
[6] Seguiment: Si s’ha realitzat algun seguiment i quin, per exemple mesuraments periòdics dels nivells acústics
[7] Àmbit d’actuació: Abast dins del municipi: local o global
[8] Recursos: Despesa econòmica si és quantificable
[9] Benefici: Si s’ha previst el benefici que es pot obtenir, amb disminució de nivells, població afectada,... 15
Exemple
Zona escolar amb nivells Ld > 70 dB(A), degut al trànsit de vehicles de les vies
urbanes de la zona.
Possibles accions a realitzar:
• Reduir el trànsit de pas, amb reduccions de velocitat, etc... i introduir facilitats per
a que el trànsit de pas esculli altres vies alternatives. ESTRATEGIES
• Reduir el trànsit a la zona escolar, millorant les alternatives al vehicle privat, fins a
les zones residencials properes. ESTRATEGIES
• Sensibilitzar i informar als usuaris de la zona escolar de l’existència d’
alternatives de transport. SENSIBILITZACIÓ
• Incentivar els desplaçaments a la zona escolar, con rebaixes econòmiques,
utilitzant el transport públic. INCENTIUS
• Instal·lació de murs exteriors de la zona escolar, substituint les reixes
metàl·liques i/o canviar disseny de la zona exterior de la zona escolar. INVERSIONS
• Instal·lació de dobles vidres, per protegir l’interior de les aules. INVERSIONS
Coordinació
Altres administracions Administració local:
implicades : 1. Àrea d’Urbanisme
1. EMT - ATM 2. Àrea de Medi Ambient
2. DTES DMAH 3. Àrea de Mobilitat Urbana
3. Dep. Ensenyament 4. Policia local

9. Gràcies per la vostra atenció
Eduard Puig i Solé, epuigs@gencat.cat
Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa
Direcció General de Qualitat Ambiental
17