1. L’EDAT MODERNA A ESPANYA
(Finals del segle XV-Segle XVI)

2. POLÍTICA INTERIOR
Sotmetiment de la noblesa i el clero, i control
dels municipis.
Transformació del Consell Reial de Castella i
creació del Consell d’Aragó com a òrgans de
govern i d’administració de justícia.
Creació d’audiències o chancillerías per a
l’administració de justícia.
Organització d’un exèrcit permanent:
conquesta de Granada, illes Canàries i una
part del Regne de Navarra.
Major control de l’Esgésia i unificació
religiosa de la península.
POLÍTICA EXTERIOR
Establiment d’aliances amb altres regnes
europeus mitjançant una acurada política
de casament del fills amb prínceps de
Portugal, de l’Imperi dels Habsburgs i
d’Anglaterra.
Conquesta de territoris del nord d’Àfrica:
Melilla, Orà, Trípoli.
Recuperació del Regne de Nàpols.
Suport a expedicions geogràfiques a
l’Atlàntic: descobriment d’Amèrica.
Evolució política: els Reis Catòlics
Isabel de Castella i Ferran d’Aragó contrauen matrimoni el 1469
Inicien una política comuna a la península, encara que
Castella i Aragó continuen sent regnes independents

3. POLÍTICA INTERIOR
Governa molts regnes: corones de Castella i
Aragó, Navarra, les Canàries, ciutats del
nord d’Africa, i possessions a Amèrica i
Europa (el Rosselló i la Cerdanya, i Nàpols,
Sicília i Sardenya a Itàlia).
Acaba amb la revolta de les germanies
(1519), a València, i s’enfronta a la noblesa
mallorquina.
Reprimeix la rebel·lió dels comuners (1520),
conflicte amb la burgesia d’algunes ciutats
castellanes, que no accepten ni els
consellers estrangers del rei, ni la pujada
d’impostos.
POLÍTICA EXTERIOR
Hereta dels Habsburg els Països Baixos,
el Franc Comtat i territoris a l’Europa
central.
Venç França en la guerra pel control dels
territoris italians.
Lluita contra els prínceps alemanys
protestants de l’Imperi, que rebutjaven la
seua autoritat.
Renuncia a la corona imperial el 1558, i
a una part dels territoris dels Habsburg,
que passen al seu germà Ferran.
Evolució política: Carles I (1516-1556)
Fill de Felip I i Joana I (filla dels Reis Catòlics), va nàixer a Gant (actual
Bèlgica)
Tres anys després de ser proclamat rei d’Espanya, va ser elegit
emperador del Sacre Imperi Romanogermànic amb el nom de Carles V

4. POLÍTICA INTERIOR
Establiment de la capital del regne a Madrid i
reforçament de l’administració.
Derrota dels moriscos en la rebel·lió de Las
Alpujarras (Granada, 1568).
Repressió d’una revolta a Aragó (1589)
produïda pels intents del rei d’influir en les
seues institucions, fet que duu com a
conseqüència el control reial del
nomenament del justícia d’Aragó.
POLÍTICA EXTERIOR
Defensa de la Mediterrània davant de
l’expansió del turcs, que va derrotar a la
batalla de Lepant (1571), a Grècia.
Intent de sotmetre els protestants dels
Països Baixos, la zona nord dels quals
es van independitzar després de la
rebel·lió i la posterior guerra.
Conflicte amb Anglaterra pel suport
d’aquesta als protestants dels Països
Basixos, que va acabar amb la derrota
de la flota espanyola (1588).
Reconeixement de Felip II com a rei de
Portugal (1580), que queda unit a la
corona espanyola.
Evolució política: Felip II (1556-1598)
Hereta del seu pare, Carles I, les possessions a la península, territoris
europeus i nord d’Àfrica, així com Amèrica central i una gran part de la del
sud.
Amplia després els seus dominis a Portugal i les illes Filipines.

5. Economia
Els ingressos provenien dels impostos, pagats per bugesos i camperols, que
augmentaven constantment.
Les despeses de
l’administració i de
l’exèrcit provoquen la
necessitat de demanar
préstecs i l’endeutament
dels reis espanyols.
Ruïna de l’estat.
Comencen a arribar metalls preciosos (or i plata d’Amèrica).
Augment dels impostos i
pujada dels preus.
Crisi de la indústria.
Increment de les importacions.

6. Societat
La societat continua sent estamental, encara que amb certs canvis.
Els Reis Catòlics milloren la preparació cultural i moral del clero, i controlen el nobles, de
manera que aconsegueixen posar fi a alguns dels seus privilegis sobre els camperols.
Sovintegen els conflictes entre els nobles i els governs de les ciutats.
Augment del nombre dels funcionaris procedents de la baixa noblesa i la burgesia, que
havien estudiat a les universitats.

7. El Renaixement a Espanya
Destacats humanistes
Antonio de Nebrija
Joan Lluís Vives
Literatura
Garcilaso de la Vega
Fray Luis de León
Lazarillo de Tormes, novel·la anònima
Fray Luis de León Joan Lluís Vives
Escena de la novel·la
Lazarillo de Tormes

8. Arquitectura del Renaixement
Estil plateresc:
influència
gòtica i
decoració
renaixentista
Colegio de Santa Cruz de Valladolid Universitat de Salamanca
Estil classicista: més
sobri i semblant a l’estil
italià.
Façana de la Universitat d’Alcalà de Henares

9. Arquitectura del Renaixement
Estil herrerià: austeritat i grans dimensions dels edificis
Monestir d’El Escorial

10. Escultura i pintura del Renaixement
Alonso
Berruguete
El Greco
Martiri de
Sant Sebastià
Enterrament del senyor
d’Orgaz
La Trinitat
Espoliació
El cavaller amb
la mà al pit

11. El Regne de València en els segles XV i XVI. Economia
Gran progrés econòmic a l’inici del segle XV
Importància de les
manufactures
Desenvolupament de
l’agricultura
+
Construcció de vaixells
+
Augment de productes
manufacturats
(especialment tèxtils)
=
Afavoreixen el comerç
(amb la península itàlica i
el nord d’Àfrica)
El comerç com a font principal
d’ingressos
Amplicació de
drassanes per a la
construcció de vaixells,
ports i llotges
Enfortiment de les
institucions
Consolat de Mar
Taula de Canvis
Llotja de València

12. El Regne de València en els segles XV i XVI
Societat
Grup privilegiat: nobles i alt clero
Burgesia: artesans i comerciants
Grup variat de camperols: propietaris, serfs i colons
+ nombrosa comunitat musulmana: moriscos
Cultura
Fundació de centres docents per la burgesia: Escola d’Arts (1492)
Literatura: Ausiàs March, Tirant lo Blanc (Joanot Martorell i Martí
Joan de Galba), Jaume Roig, Roís de Corella…
Manifestacions artístiques: ceràmica (Paterna i Manises),
orfebreria (relíquies, retaules), ebenisteria, vidrieria i rellotgeria
Representacions del Misteri d’Elx

13. El Regne de València en el segle XVI: la revolta de les germanies (1519-1529
València (segle XVI): males collites, pesta, augment de preus,
amenaça dels pirates turcs
Descontentament de camperols, petits comerciants, artesans i
baix clero davant dels privilegis de la noblesa, l’alt clero i les
oligarquies urbanes
Carles I permet que els gremis s’armen pel perill dels atacs pirates
Els gremis prenen el poder i protesten davant del rei pels abusos
dels nobles
La revolta, dirigida per la Junta dels Tretze, a la ciutat de València,
s’escampa pel regne
Els agermanats són vençuts i es rendeixen davant les tropes de Carles I
el 1522

14. El descobriments geogràfics (acaballes del segle XV-inicis del segle XVI)
Portugal Voregen Àfrica, ocupen les illes de Madeira, Açores i Cap Verd i arriben
al cap de Bona Esperança
Espanya En el seu intent d’arribar a les Índies Occidentals (Àsia) sota el patrocini
dels Reis Catòlics, Colom aplega a un nou continent: Amèrica
La necessitat de trobar noves rutes cap a Àsia a causa
de la presència turca en el Mediterrani
Els avenços en cartografia i geografia, i les innovacions
en navegació
La iniciativa de persones que promouen les exploracions
geogràfiques (com el príncep Enric el Navegant)
Els relats de comerciants que, com Marco Polo, havien
recorregut Àsia, i desperten en els euorpeus l’afany
d’enriquiment i aventura
Fan possible els
descobriments
geogràfics

15. La conquesta d’Amèrica
1492 Arribada de Colom a Amèrica, aleshores anomenada Nou Món o Índies.
1494 Tractat de Tordesillas, entre Portugal i Castella, per al repartiment de les
àrees de conquesta.
1500 Portugal descobreix Brasil, que posteriorment colonitzarà.

16. La conquesta d’Amèrica
Va ser un procés curt
pel caràcter submís de la població
pel factor sorpresa, que llevava importància a l’escassetat
de tropes espanyoles
per l’ús d’armes de foc i cavalls
FASES
Conquesta de l’arxipèlag de les Antilles
Domini dels imperis asteca, maia i inca
Des del 1550, ocupació de territoris a Amèrica del nord, com Nou Mèxic,
Florida, Texas i Califòrnia

17. La conquesta d’Amèrica. La colonització
La colonització va suposar
El trasllat de persones, eines i coneixements a Amèrica
L’establiment d’unes lleis i d’una administració semblants a
les de la península
INSTITUCIONS NOVES
Consell
d’Índies
Casa de
Contractació
virregnats tribunals de
justícia
Controlava el
comerç amb el
Nou Món
Assessorava el rei en
assumptes relacionats
amb Amèrica
Territoris governats
per un virrei
Se’n crearen dos, a
l’inici:
Nova Espanya (Mèxic)
Perú (Lima)

18. La conquesta d’Amèrica. Les conseqüències
Política
Conversió d’Espanya i Portugal en grans imperis colonials
Conflictes amb altres estats europeus pel control del mar, el comerç i les
colònies
Creació de lleis especials per a l’explotació de la terra i la relació amb els
indígenes que la treballaven
Lleis per a al defensa dels pobladors d’Amèrica front als abusos dels
colonitzadors
Economia
Entrada de grans quantitats d’or i plata procedents d’Amèrica
Arribada de nous productes i cultius del Nou Món: dacsa, cacauet, tomaca…
Arribada al Nou Món de productes europeus (blat, vinya, café, arròs…) i
nombroses espècies animals (cavalls, vauqes, ovelles…)
Societat
Migració d’espanyols i posteriorment, europeus a
Amèrica
Barreja dels nouvinguts amb la població indígena: mestissatge
Disminució de la població americana per les guerres, les malalties i l’excés de
treball
Cultura
El descobriment d’Amèrica permet conéixer les dimensions reals del món
Els espanyols duen a Amèrica la llengua, la religió i les universitats
Les cultures indígenes desapareixen o queden marginades