Els Déus de l'Olimp

1. ELS DÉUS DE
L’OLIMP
Anna Garcia Vegas
INS l’Alt Berguedà
Llatí
1r BAT
2013/1014

2. AFRODITA
(Venus)

3. EL NAIXEMENT
D’AFRODITA
 Afrodita és la deessa romana de l’amor, la
bellesa, la vida i la primavera.
 Nascuda de l’escuma del mar al caure els
membres mutilats d’Urà. Per això, era
reverenciada pels pescadors i els homes del mar.
 Representada com una bella dona jove, amb
cabells llargs i dins d’una cloïssa.
 La seva simbologia és un cigne.
Llatí

4. FAMÍLIA
 El seu pare és Júpiter i la mare, Dionea.
 Dona de Mart i van tenir dos fills, anomenats
Enees i Cupido.
 Es va casar amb Vulcà (déu del foc), però
vertaderament estimava a Mart (déu de la
guerra).
Llatí

5. HISTÒRIES ASSOCIADES
 Judici de París
 La Discòrdia, indignada per no ser convidada a
les noces de Tetis i Peleu, va llançar a la festa
una poma d'or amb la inscripció: "per a la més
bella". Les deesses Afrodita, Atenea i Hera es la
van disputar, per la qual cosa va determinar que
el més bell dels mortals, Paris, decidís. Aquest es
va concedir a Venus davant la promesa de l'amor
de la dona més bella, Helena.
Llatí

6. ZEUS
(Júpiter)

7. EL NAIXEMENT DE ZEUS
 Zeus és el déu del cel i dels fenòmens
atmosfèrics, també de la justícia.
L’anomenem déu suprem.
 El representem fort, valent, barbut, assegut
en un tron, amb un llamp o el ceptre a la mà.
 La seva simbologia és l’àliga.
Llatí

8. FAMÍLIA
 Era el fill de Cronos, el seu pare, i Rea, la seva
mare.
 Es va casar amb Hera, però va tenir diferents
dones i fills amb aquestes (eren mortals).
 El seu pare, Cronos, era el rei dels Titans i les
Titànides, representat com pervers, gandu
Llatí

9. HISTÒRIES
RELACIONADES
 Va desfer-se del seu pare, Cronos (rei dels
Titans i les Titànides) desterrant-lo, amb l’ajut
dels seus dos germans Hades i Posidó, en
una illa llunyana de l’Atlàntic.
Llatí

10. Hera
(Juno)

11. EL NAIXEMENT D’HERA
 Hera és la deesa del matrimoni i de la fidelitat
 Els seus atributs són una diadema i la trobem
asseguda en un tron de marfil amb tres
esglaons de cristall
 La seva simbologia és un paó
Llatí

12. FAMÍLIA
 Estava casada injustament amb Zeus, ja que
ella el rebutjava fins que ell li va parar una
trampa
 Els seus pares eren Cronos i Rea
 Hera donava exemple com a Mare del Cel
Llatí

13. HISTÒRIES
RELACIONADES
 Hera es va sentir obligada a casar-se amb
Zeus, ja que aquest li va parar una trampa.
Es va disfressar de pigot atrapat en una
tempestat i Hera no el va reconèixer i li va dir
que l’estimava i ell li va dir que ara s’havien
de casar.
Llatí

14. Posidó
(Neptú)

15. EL NAIXEMENT DE POSIDÓ
 Posidó és el déu dels mar, dels rius i dels
terratrèmols.
 És barbut i amb un trident a la mà com a
arma de defensa.
 La seva simbologia és el cavall.
Llatí

16. FAMÍLIA
 És el germà de Zeus i d’Hades.
 El seu pare era Cronos, el qual entre els tres
germans el van desterrar-lo.
 Creia que havia creat al cavall, per això va
decidir que havia de ser la seva simbologia.
Llatí

17. HISTÒRIES
RELACIONADES
 Quan Posidó se sentia més enfadat que de
costum, es dirigia amb el seu carro a un palau
situat aota les ones, prop de l’illa d’Eubea, per
tal d’apaivagar-se.
Llatí

18. Demeter
(Ceres)

19. EL NAIXEMENT DE
DEMETER
 És la deessa de l'agricultura, substància pura
de la terra verda i jove, vivificadora del cicle
de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i
la llei sagrada. Se la venera com la portadora
de les estacions en un himne homèric, un
subtil signe que demostra que era adorada
molt abans de l'arribada dels Olímpics.
Llatí

20. FAMÍLIA
 Juntament amb la seva filla Persèfone, era
també la figura central dels misteris i il·lusions
que van precedir al panteó olímpic. És fàcil
confondre Demèter amb Gea, amb Rea o
amb Cibeles, amb el sobrenom Antea. Els
epítets de la deessa revelen l'amplitud de les
seves funcions en la vida grega.
Llatí

21. HISTÒRIES
RELACIONADES
 Demèter i Core solien ser invocades com to
theo (les dues deesses), i així apareixen en les
inscripcions en grec lineal B de
la Pylos micènica de temps prehel·lènics. És
bastant probable que existís una relació amb els
cultes a deesses de la Creta minoica. En
la mitologia romana, s'associava a Demèter
amb Ceres. Quan se li va donar a Demèter una
genealogia, es va dir que era filla de Cronos i
Rea, i per tant germana gran de Zeus. A les seves
sacerdotesses se'ls donava el títol de Melises.
Llatí

22. Hades
(Plutó)

23.  Era el nom del món dels morts i alhora el del
déu d'aquest món subterrani (corresponent al
déu romà Dis Pater o Orcus, i al
déu etrusc Aita). Haidou era el genitiu de la
paraula, i significava "la casa d'Hades"; el seu
nominatiu Haides, era originalment la
designació de l'estança de la mort.
Llatí
EL NAIXEMENT DE
DEMETER

24.  Era fill de Cronos i Rea, i germà
de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter. Com els seus
germans, va ser devorat pel seu pare just després
d'haver nascut, però va ser alliberat per Zeus. Durant
la guerra contra els titans, Hades va lluitar al costat
dels seus germans i els cíclops el van armar amb un
casc fet perHefest que el feia invisible quan se’l posava
(aquest casc seria usat també per Perseu). En acabar
la guerra, els tres germans es van repartir la sobirania
del món en un sorteig i a Hades li va correspondre el
govern del món subterrani.
Llatí
FAMÍLIA

25.  El món d'ultratomba és el seu reialme on governa
com un amo despietat que no deixa mai escapar
les ànimes dels difunts al món dels vius. Per
vigilar-les disposa d'un gran nombre de criatures i
genis que treballen per a ell, com el
barquer Caront i el gos Cèrber. Resideix en un
luxós palau, amb la seva esposa i
neboda Persèfone, que va raptar, però també
manté relacions esporàdiques amb altres dones,
com ara la nimfa Mente.
Llatí
HISTÒRIES
RELACIONADES

26. Hèstia
(Vesta)

27.  Era la deessa de la llar en la mitologia grega;
en la mitologia romana fou anomenada Vesta.
Era la filla gran dels titans Cronos i Rea, i per
tant, va ser la primera a ser devorada pel seu
pare Cronos
Llatí
EL NAIXEMENT DE
DEMETER

28.  Tot i ser desitjada per altres déus
com Posidó o Apol·lo, Hèstia va jurar el seu vot de
castedat per Zeus. Segons la tradició grega,
Hèstia va ser la inventora de la construcció de
cases i la protectora dels sentiments més íntims i
profunds, i a més a més d'ella depenia que hi
hagués harmonia tant en el matrimoni, com en les
cases i les ciutats. Al cap dels anys va acabar
portant l'harmonia arreu de l'univers.
Llatí
FAMÍLIA

29.  Hi havia diversos temples arreu del territori grec en
honor a Hestia, on els ambaixadors estrangers hi
trobaven asil i un lloc per retre culte als déus. Alguns
dels santuaris dedicats a Hestia més famosos es
troben a Atenes, Esparta o Olímpia. Quan alguna polis
grega enviava expedicions per colonitzar noves terres,
els seus integrants anaven al templee d'Hèstia més
proper i hi encenien una torxa que s'havia de mantenir
encesa fins a arribar al lloc adequat per fundar la
colònia. Aquesta torxa simbolitzava la unió entre la
nova colònia i la seva metròpoli. En el cas que
s'apagués la torxa s'havia d'encendre mitjançant rituals
sagrats en honor a la deessa verge.
Llatí
HISTÒRIES
RELACIONADES

30. Ares
(Mart)

31.  era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una
flor màgica o el déu Júpiter. Inicialment fou el
déu romà de la fertilitat i la vegetació, i
protector dels bovins, però més tard s'associà
amb la batalla. S'identifica amb el
déu grec Ares. Com que era el déu de la
primavera, quan la majoria dels seus festivals
se celebren, presidia l'agricultura en general.
Llatí
EL NAIXEMENT DE
DEMETER

32.  En el seu aspecte bèl·lic, Mart rebia sacrificis
abans del combat i es deia que apareixia al
camp de batalla acompanyat per Bel·lona,
una deessa guerrera diversament identificada
com sa muller, germana o filla o cosina.
També es deia que sa dona era Nerio.
Llatí
FAMÍLIA

33.  A Roma, el seu temple principal estava situat
al Capitoli, compartit amb Júpiter i Quirí. El temple
a Mar Ultor (el venjador) es trobava al Fòrum
August. Un altre temple dedicat a Mart Gradivus
(aquell que precedeix l'exèrcit en la batalla) era el
lloc on l'exèrcit es concentrava abans d'anar a la
guerra. El Camp de Mart estava dedicat a ell; era
allà on s'entrenaven els soldats i atletes. Mart va
ser anomenat Mavors en algunes peces de
poetria (Virgili, VIII, 630), i Mamers era el seu
nom osc.
Llatí
HISTÒRIES
RELACIONADES

34. Hefest
(Volcà)

35.  Fill de Zeus i d'Hera.
 És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia
romana.
 Hefest és representat com un home lleig,
suat, amb la barba nuada, el pit descobert,
sempre treballant en la farga.
Llatí
EL NAIXEMENT D’HEFEST

36.  Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la
tekne', la intel·ligència manual. Hefest tenia
un temple a Atenes, al costat de l'àgora,
el Teseion, i un altar propi a l'Erecteion.
Llatí
FAMÍLIA

37.  La seva mare Hera el va expulsar de
l'Olimp degut al fet que era coix i deformat,
unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui
el va llançar a causa d'una conspiració
d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo. Sigui
d'una manera o d'una altra, el seu cos va
caure al mar on
duesnereides, Tetis i Eurínome, el van recollir
i el van cuidar a l'illa de Lemnos fins que va
créixer.
Llatí
HISTÒRIES
RELACIONADES

38. Atena
(Minerva)

39.  És una deessa guerrera, mai va ser nena,
mai va tenir parella ni amant i sempre va
mantenir-se verge (parthenos).
El Partenó d'Atenes, a Grècia és el seu
homenatge més resplandent. Se la
representa com una dona vestida amb roba
militar. També se l'anomena Atenea o Pal·les
Atenea. L'animal que la simbolitza és l'òliba i
la seva planta, l'olivera.
EL NAIXEMENT D’ATENA
Llatí

40.  Filla de Zeus i de Metis. La història del seu
naixement és curiosa. Urà i Gea van advertir a
Zeus que si Metis tenia una filla, després tindria
un fill que el destronaria. Quan Zeus es va adonar
que la seva dona estava embarassada se la va
empassar sencera. Llavors, arribat el moment del
part, Zeus va patir un terrible mal de cap, tan fort
que va ordenar a Hefest que li obrís el cap d'una
destralada i així va néixer Atena ja adulta i
armada.
FAMÍLIA
Llatí

41.  Posidó, déu del mar, i Atena es disputaren la
protecció de la ciutat d'Atenes. Per decidir
quin dels dos s'imposaria, tots dos feren un
regal i deixaren que els atenencs decidissin
quin els complaïa més. Atena regalà a la
ciutat una olivera, mentre que Posidó hi féu
brollar una font d'aigua salada. Els atenencs
van preferir el regal de la deessa, ja que era
molt més útil.
HISTÒRIES
RELACIONADES
Llatí

42. Àrtemis
(Diana)

43.  Àrtemis era la deessa de la caça i el regne
animal. En identificar-se amb Hècate ho és també
de la Lluna. Deessa de la castedat, restà verge i
eternament jove. Era cruel i se li atribuïen les
morts sobtades. Se la representa amb túnica
llarga i cabellera solta; o amb túnica curta, arc i
sagetes i amb un cérvol o uns gossos. A Efest, la
representació era molt diferent: com a deessa de
la fecunditat apareix amb diadema i moltes
mamelles.
EL NAIXEMENT D’ÀRTEMIS
Llatí

44.  Filla del déu Zeus i de Latona i germana
bessona d'Apol·lo.
FAMÍLIA
Llatí

45.  S'identifica amb la Diana de la mitologia romana.
També se l'anomena Aricina, sobrenom derivat de
la ciutat d'Arícia al Latium on fou adorada. Delfínia
fou un sobrenom d'Artemisa a Atenes. La forma
masculina Delfini és usada com a sobrenom
d'Apol·lo. Deriva de la mort del dragó Delphine
també conegut com a Python, guardià de l'oracle
de Pitó, o per haver estat la guia del colons
cretencs que van anar a Delfos després de
transformar-se en delfí.
HISTÒRIES
RELACIONADES
Llatí

46. Apol·lo
(Apol·lo)

47.  És el déu de la medicina, de
la bellesa masculina, de la música i de
la poesia en la mitologia grega i posteriorment
en la mitologia romana; també va ser
considerat déu del Sol, en substitució
d'Hèlios.
EL NAIXEMENT D’APOL·LO
Llatí

48.  És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó
d'Àrtemis (la deessa de la cacera).
FAMÍLIA
Llatí

49.  Com a déu de la colonització, Apol·lo aconsellava
sobre les colònies, especialment durant l'època
de més apogeu, del 750 al 550 aC. Segons la
tradició grega, va ajudar els colons cretencs
o arcadis a fundar la ciutat de Troia. Tanmateix,
aquesta història podria reflectir una influència
cultural que tingués la direcció contrària: texts
cuneïformes hittites mencionen un déu de l'Àsia
HISTÒRIES
RELACIONADES
Llatí

50. Hermes
(Mercuri)

51.  Era el missatger dels Déus Olímpics, de les
fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels
oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de
l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents
i en general del comerç, de l'astúcia dels
lladres i dels mentiders.
EL NAIXEMENT D’HERMES
Llatí

52.  Era fill de Zeus i de la plèiade Maia i pare d'Eudor.
 A la mitologia romana s'anomenava Mercuri
FAMÍLIA
Llatí

53.  Amb la closca d'una tortuga i
unes canyes construí la primera lira i robà el
ramat d'Apol·lo: aquest n'exigí el retorn i li
cedí el ramat a canvi de la lira. Així
esdevinguépastor i inventà la flauta i
altres instruments que cedí també a Apol·lo,
qui com a contrapartida li donà el caduceu i
lliçons d'art endevinatòria. Zeus el nomenà el
seu herald i el missatger dels déus.
HISTÒRIES
RELACIONADES
Llatí

54. Eros
(Cupido)

55.  És el déu de l'amor en la mitologia grega on
era el déu responsable de la luxúria, l'amor i
el desig, i era també venerat com un déu de
la fertilitat. El seu equivalent en la mitologia
romana era Cupido, també conegut com a
Amor.
 Se l'associa freqüentment amb Afrodita.
EL NAIXEMENT D’EROS
Llatí

56.  Eros va ser el fill d'Afrodita i Ares, però
segons "El banquet" de Plató va ser concebut
per l'abundància i la pobresa en l'aniversari
d'Afrodita.
FAMÍLIA
Llatí

57.  En la llegenda tardana d'Eros i Psique era figurat
com un adolescent. Els poetes li han donat la
representació per la qual és més conegut. El
mostren com un nen, amb freqüència alat, que
porta un arc i fletxes. Algunes d'aquestes fletxes
són daurades i tenen plomes de colom i, quan es
claven al cor de déus i de mortals, se'ls inflama
d'amor. Però altres fletxes són de plom amb
plomes de mussol, i qui és ferit per aquestes
fletxes cau en la indiferència. Els romans
l'anomenaven Cupido o Amor.
HISTÒRIES
RELACIONADES
Llatí

58. Dionís
(Bacus)

59.  És el déu del vi, de l’irracional i del teatre.
 Dionís sol trobar-se representat amb
branques d'heura o amb pàmpols i raïms. Els
seus atributs són el tirs, que sol portar
enrevoltillat d'heura i pàmpols, i
el cantharus(recipient per a beure-hi vi). A
més a més, sovint hom el veu abillat amb
pells de pantera o de tigre.
EL NAIXEMENT DE DIONÍS
Llatí

60.  Dionís és fill del déu Zeus i de Sèmele, una
mortal, filla de Cadme, fundador i rei de Tebes.
Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder
que té, i Zeus, rei dels déus, mostra amb una
gran força tot el seu potencial. En veure el gran
poder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent;
aleshores el déu, que sap que Sèmele està
embarassada, li agafa el nadó que porta a la
panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos,
diu el mite, va néixer Dionís.
FAMÍLIA
Llatí

61.  Quan Dionís va néixer, Hera, l'esposa de Zeus, entrà en
còlera i demanà als Titans que matessin el petit Dionís,
de tal manera que fugissin els desitjos de qualsevol
deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen fer la
seva tasca ràpidament: van destrossar el cos del petit i
ficaren els seus trossos a cuinar.
 Ara bé, la seva àvia, Rea, mare de Zeus, havia vist
l'horrible crim i va agafar els trossos del petit déu i els va
ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el
déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de
Dionís.
 Dionís va rescatar la seva mare dels inferns per
traslladar-la a l'Olimp, on va viure com a immortal amb el
nom de Tíone.
HISTÒRIES
RELACIONADES
Llatí