SlideShare a Scribd company logo

Divinitats llatines

 Divinitats llatines primitives
 Divinitats etrusques
 Divinitats gregues
 Divinitats egípcies
Índex

Divinitats llatines primitives

Janus
 Déu de les llars
 Guardià de les portes i les
entrades (Patulcus) i sortides
(Clusius). Se’l representa sovint
portant claus
 El primer mes de l’any n’és un
homenatge
 Simbolitza el Sol i la Lluna
(versions amb una cara sense
barba)
 2 cares, símbol de veure el passat
i el futur
 Culte al començar el dia i el
primer dia de cada mes

Flora
Flora, de Louis AbbémaFlora, d’Alexandre
Rosslin
 Deesa de les flors i els arbres
 Floreix els llocs per on passa
 Es creu que l’origen es Sabí
 El flamen floralis li rendia culte
 Se li rendia culte en les festes
de Floràlia, el dia 28 d’abril
 Segons una llegenda d’Ovidi, el
do de regnar sobre les flors li
va concedir Zèfir, al casar-se
amb ella

Lèmurs
 Esperits morts que tornen a la terra.
 2 grups:
MANES: éssers estimats
LARVES: éssers malèfics

Manes (lèmurs)
 Ànimes dels morts estimats
 Dis Manibus (D.M.): Dedicat als manes
 Se’ls rendia culte durant la parentàlia i
la feràlia (del 13 al 26 de febrer)
 Se’ls feien sacrificis de sang els dies 24
d’agost, 5 d’octubre i 8 de
novembre, per tal calmar la seva còlera

Larves (lèmurs)
 Ànimes d’esperits sense tomba i/o malvats en vida
 Antagonistes dels Lars
 Els dies 9, 11 i 13 de maig, se celebrava la lemuràlia. Per
allunyar i acontentar les larvae, se les oferien mongetes seques
negres.
 Es feien grans sorollades per tal d’allunyar-les

Bel·lona
Bellona, de Rembrandt
Belona, d’Edgar
Mackennal
 Deesa de la guerra
 Origen desconegut, probablement
etrusc o sabí
 Posteriorment, al assimilar el déu grec
Ares, se la emparella amb Mart (Ares)
 Se la respresenta com una dona pèl-
roja conduïnt un carro, amb cuirassa i
sostenint una espasa o una llança
 Se celebrava una festa en honor seu el 3
de juny on es feien sacrificis de sang
humana

Saturn
Saturn, de Caravaggio
 Originalment déu relacionat amb
l’agricultura i la sembra
 Posteriorment, amb l’assimilació
grega, se l’equipara a Cronos
 Se’l representa com a un ancià amb
barba llarga i espessa, que sosté una
falç
 Se li rendia culte durant la
Saturnalia, el 25 de desembre
 Al seu temple s’hi guardava el tresor
públic de Roma

Divinitats menors
Penats, déus del rebost
Lars, déus protectors de la família
i de la casa.
Vertumne, déu de l'any i les seves
estacions
Saturn, déu de la sementera
Ops, déu dels camps
Terminus, déu dels límits
Juventus, déu de la joventut
Salus, deessa de la salut
Fides, deessa de la fi
Concordia, deessa de la concòrdia
Fors, deessa de la fortuna
Camenes, nimfes de les fonts
Bubona, que vetllava pels ramats
de bous
Epona, que vetllava per les eugues
Pales, que ho feia pels ramats de
moltons
Puta i Pomona, que vetllaven pels
jardiners i hortolans
Numina, déus o genis protectors
del naixement i desenvolupament
de l'home
Educa i Pontina, déus del menjar i
del beure
Cuba, el déu de guardar el bressol
Ossipago, el déu de l'enfortiment
dels ossos
Carna, la deessa que enfortia la
carn
Statanus, el que ensenyava a tenir-
se dempeus
Abeona i Adeona, deesses que
ensenyaven a caminar
Fabulinus, Farinus i Locutius, els
que ensenyaven a parlar
Terduca, el déu de l'escola
Domiduca, la deessa que el
portava a casa sense perill
Mens, Catius, Consus i Sentia, déu
s de la comprensió
Voleta i Stimula, déus de la
voluntat
Pollentia, Peragenor, Praestrana i S
trenia, els déus que donaven força
per executar els actes.
(recopilació a partir de material extret de ca.wikipedia.org)
 Els Etruscs, eren un poble situat al Nord d’Itàlia que vivien molt lligats
(al igual que moltes cultures) a la seva religió. A causa de l’expansió
Romana, aquests van haver-se d’unir a l’Imperi.
 Pel que fa a la seva religió i els seus costums, aquests van ser adoptats
pels Romans, és per això que moltes divinitats Etrusques guarden
relació amb els déus llatins.
 En la mitologia Etrusca, hi ha moltes divinitats, entre
d’altres, destaquen les tres principals i més importants: Tínia, Uni i
Menerfa.
Divinitats etrusques
 Era la divinitat més
important i estava casta amb
Thalna i Uni. És considerat el
déu del llamps, les llances i
el temps.
 El seu nom, en
etrusc, significa dies, cosa
que demostra que és el déu
que controla el pas del
temps.
Tínia

Uni
 Uni era considerada la deessa
suprema, equivalent a Juno.
 Uni va donar a llum a
Hercle, un semidéu més
conegut pel nom d’Hèrcules
Hercle
Uni amamantant Hercle

Menrva
 Menrva és considerada la
deessa de la saviessa, la
guerra, l’art i el comerç.
 Menrva és l’equivalent a
Minerva en la mitologia
romana, al igual que
Minerva, va néixer del cap del
seu pare Tínia.

Divinitats gregues
 Són les divinitats de la cultura i la religió de l’antiga Grècia.
Les principals 12 divinitats són:
Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hestia, Atena, Apol·lo, Àrtemis,
Afrodita, Hefest, Ares i Hermes.
 Abans d’aquests déus, van haver-hi dues generacions més:
els Protògens i els Titans.
 El lloc on vivien tots els déus, era el Mont Olimp.
 Zeus: Déu suprem de l’Olimp, els seu atributs són el llamp i l’àliga.
 Hera: És la deessa del matrimoni. Es caracteritza pel seu mal humor a causa
de les infidelitats dels eu marit.
 Posidó: Germà de Zeus i déu del mar i els oceans.
 Demèter: Deessa de l’agricultura i germana de Zeus. Mare de Persèfone.
 Atena: És filla de Zeus, és també la deessa de les arts, la guerra i la
intel·ligència.
 Apol·lo: Fill de Zeus i déu de la llum, la música i la medicina.
 Afrodita: Deesa de l’amor i la bellesa. Va néixer de l’escuma del mar.
Déus Olímpics
Zeus
Posidó
Hera
Afrodita
Demèter
Apol·lo

Divinitats egípcies

Isis
Deesa de la màgia, la maternitat i el
naixement
S’introdueix amb el regnat de
l’emperador Calígula
Se la relacionava amb Cibeles (deesa
de la terra fèrtil)
Va arribar a ser considerada la deesa
principal del mediterrani

Osiris
Rei del regne dels morts
Déu de la ressurrecció, la fertilitat i
l’agricultura
Se’l representa com una mòmia –sempre de
color verd o negre- i marques reials: corona
Atef , mayal, ceptre i barba.
Durant l’era hel·lena, a partir d’ell –mal
identificat amb Apis- i Ptah, es va crear un
déu anomenat Serapis que seria patró
d’Egipte d’acord amb els cànons grecs

Conclusió
I, de tot això, què en queda
avui en dia?
La pervivència de la mitologia llatina
en
la societat actual
Temple d’August
Aquest temple, les restes
del qual són situades
dins el Centre
Excursionista de
Catalunya (c/Paradís
núm. 10), és l’únic
temple que es conserva
de la Barcino romana. Va
ser construit durant el
segle I d.C., durant el
regnat de l’emperador
August. De fet, el temple
li rendeix culte.
Si t’interessa, pots
consultar una
reconstrucció virtual del
temple clicant aquí
Estàtua d’Atlas
Al carrer Balmes núm.
84, trobem una estàtua
d’Atlas. Aquest, segons
la mitologia romana, és
el tità que comandà els
titans durant la guerra
contra els Olímpics.
Quan Zeus els
derrotà, Atlas fou
condemnat a sostenir els
pilars que separaven el
cel i la terra.
Bust de Zeus
Si passem pel Carrer
Trafalgar núm. 52 de
Barcelona, segur que, si
som una mica vius
d’ull, podrem observar
aquest bust de Zeus.
Aquest, se l’observa amb
el seu raig característic a
la boca. Tot i que no es
senzill de distingir, també
podem apreciar la seva
corona.
Bust de Maya
Igualment en la mateixa
façana, podem observar
un altre
bust, probablement de
Maya, filla d’Atlas (vist
anteriorment).
També podria ser que el
bust representés a
Hera, esposa de Zeus.
Bust d’Hermes
Finalment,a la mateixa
façana, trobem el fill dels
dos anteriors: Hermes, el
conegut déu missatger
Estàtua d’hermes
Una altra representació
del déu Hermes és la
que trobem al capdamunt
de la Casa Pich i
Pon, construïda per Puig
i Cadafalch a la Plaça
Catalunya.
Bust d’hermes
Cites del llibre:
L’Esclava de Blau
Ishtar
Tot i la meva poca fe en el braser d’Ishtar, crec que jo hauria actuat igual. Pg.45
Diria que a Alcímenes investigaria a Àlix el númida, i també aniria a veure la bruixa d’Ishtar. Pg. 49
A més d’entrevistar-se amb la bruixa d’Ishtar, què més hauria fet Alcímenes? Pg.56
Visitar la bruixa d’Ishtar. Pg.75
El temple d’Ishtar, on finalment vam arribar [...]resultà ser una minúscula caseta [...] Pg.75
Si jo fós la dea Ishtar i algú anomenés això com el meu temple, l’escarmentaria de valent. Pg.76
El braser d’Ishtar descriu l’esdevenidor. Pg.77
Ja podeu sortir del cercle de sal., Ishtar se n’ha anat. Pg.78
No m’és permès, Ishtar m’aniquilaria. Pg.79
Els misteris d’Ishtar són sagrats –negà Proèlia mentre tapava novament el recipient [...]. Pg.196
L’estàtua d’Ishtar, hieràtica i misteriosa, continuava dominant el recinte. Pg.239
El braser d’Ishtar serveix per llegir el futur i nosaltres hem d’esclarir fets del passat. Pg.241
Nèmesi
Sí –afirmà la patrícia-. Nèmesi. Pg.50
[...] en el seu lloc hi havia una horrible representació de la deesa Nèmesi [...]. Pg.50
Digues, és Nèmesi qui la va matar? Pg.51
[...] Queronea buscava l’estilet de Nèmesi. Pg.85
I ja que parles de Nemèsi, t’has aturat a meditar la identitat amb què va entrar a la vil·la?
Pg.165
No ho expliquis, però diuen que va ser la dea Nèmesi [..]. Pg.212
Venus
Era una estàtua de Venus amb una llegenda al pedestal [...]. Pg.50
Venus havia desaparegut [...] Pg.50
Venus Afrodita? –vaig plantejar. Pg.165
Quirí
Vivim a la via Nomentana, a tocar del temple de Quirí. Pg.52
El [hostal] del temple de Quirí. Però és una mica car. Pg.74
Vam mastegar fesols asseguts a les escales del temple de Quirí. Pg.75
[...]T’espera una difícil missió a l’hostal del temple de Quirí. Pg.153
L’hostal del temple de Quirí estava en plena activitat. Pg.157
Encara el veig [Mopsos] vora el temple de Quirí. Pg.236
Esteve Botella
Martí Villanueva
Escola del Clot, 2013

More Related Content

What's hot

Déus grecs
Déus grecsDéus grecs
Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-
Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-
Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-Ramon Pujola
 
Power Point DéUs Grecs
Power Point DéUs GrecsPower Point DéUs Grecs
Power Point DéUs Grecsguestebb4d9d
 
Hestia
HestiaHestia
Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)
Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)
Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)
David de A
 
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Pilar Alvarez
 
Deus
DeusDeus
DeusSergi
 
La Religió Romana (1)
La Religió Romana (1)La Religió Romana (1)
La Religió Romana (1)
Escola Vedruna-Àngels
 
La religió egípcia
La religió egípciaLa religió egípcia
La religió egípciaamelisgalmes
 
El saber i la mitologia grega
El saber i la mitologia gregaEl saber i la mitologia grega
El saber i la mitologia gregaartmerce
 
déus i deesses
déus i deessesdéus i deesses
déus i deesses
malsius2
 
Religió a l'antic egipte 97 2003
Religió a l'antic egipte 97 2003Religió a l'antic egipte 97 2003
Religió a l'antic egipte 97 2003
mariscotbasimma
 
CòPia De Presentació 1
CòPia De Presentació 1CòPia De Presentació 1
CòPia De Presentació 1Genis Ferri
 
Divinitats i religions
Divinitats i religionsDivinitats i religions
Divinitats i religionsvallterrics
 
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològicMots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Laura Mallén Biel
 

What's hot (19)

Déus grecs
Déus grecsDéus grecs
Déus grecs
 
Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-
Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-
Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-
 
Power Point DéUs Grecs
Power Point DéUs GrecsPower Point DéUs Grecs
Power Point DéUs Grecs
 
Els déus romans
Els déus romansEls déus romans
Els déus romans
 
Hestia
HestiaHestia
Hestia
 
Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)
Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)
Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)
 
Déus egipcis
Déus egipcisDéus egipcis
Déus egipcis
 
Deus romans
 Deus romans Deus romans
Deus romans
 
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
 
Deus
DeusDeus
Deus
 
La Religió Romana (1)
La Religió Romana (1)La Religió Romana (1)
La Religió Romana (1)
 
La religió egípcia
La religió egípciaLa religió egípcia
La religió egípcia
 
Déus romans
Déus romansDéus romans
Déus romans
 
El saber i la mitologia grega
El saber i la mitologia gregaEl saber i la mitologia grega
El saber i la mitologia grega
 
déus i deesses
déus i deessesdéus i deesses
déus i deesses
 
Religió a l'antic egipte 97 2003
Religió a l'antic egipte 97 2003Religió a l'antic egipte 97 2003
Religió a l'antic egipte 97 2003
 
CòPia De Presentació 1
CòPia De Presentació 1CòPia De Presentació 1
CòPia De Presentació 1
 
Divinitats i religions
Divinitats i religionsDivinitats i religions
Divinitats i religions
 
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològicMots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
 

Viewers also liked

Insaat kursu-sakarya
Insaat kursu-sakaryaInsaat kursu-sakarya
Insaat kursu-sakaryasersld54
 
P Carla
P CarlaP Carla
P Carla
guest4f6655
 
Proyecto
ProyectoProyecto
Mi abogado
Mi abogadoMi abogado
Mi abogado
Cerrajeria Walter
 
Integration V Smultichannel
Integration V SmultichannelIntegration V Smultichannel
Integration V Smultichannel
jondelaurie
 

Viewers also liked (6)

File1 35
File1 35File1 35
File1 35
 
Insaat kursu-sakarya
Insaat kursu-sakaryaInsaat kursu-sakarya
Insaat kursu-sakarya
 
P Carla
P CarlaP Carla
P Carla
 
Proyecto
ProyectoProyecto
Proyecto
 
Mi abogado
Mi abogadoMi abogado
Mi abogado
 
Integration V Smultichannel
Integration V SmultichannelIntegration V Smultichannel
Integration V Smultichannel
 

Similar to Divinitats llatines i la pervivència d'aquestes a la Barcelona actual

Deesses
DeessesDeesses
DeessesSergi
 
Mots i expressions catalanes amb component mimtològic
Mots i expressions catalanes amb component mimtològicMots i expressions catalanes amb component mimtològic
Mots i expressions catalanes amb component mimtològic
paulatriillo
 
Herois i heroÏnes - Glosari
Herois i heroÏnes - GlosariHerois i heroÏnes - Glosari
Herois i heroÏnes - Glosari
jaumeah
 
Zeus
ZeusZeus
Minerva (atenea)
Minerva (atenea)Minerva (atenea)
Minerva (atenea)elisa-228
 
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...sebastia
 
Zoe i Sara. Religió antiga grecia
Zoe i Sara. Religió antiga greciaZoe i Sara. Religió antiga grecia
Zoe i Sara. Religió antiga grecia25684jje
 
Mitologia 1
Mitologia 1Mitologia 1
Mitologia 1Sebastia
 
Mitologia 1
Mitologia 1Mitologia 1
Mitologia 1Sebastia
 
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològicMots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
jazminbuzzalino1
 
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològicMots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
anahp1999
 
Origen del món i déus olímpics
Origen del món i déus olímpicsOrigen del món i déus olímpics
Origen del món i déus olímpics
Javier garcia checa
 
Egipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran culturaEgipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran cultura
Ramon Pujola
 
Activitats egipte2
Activitats egipte2Activitats egipte2
Activitats egipte2
MAICA CIMA
 
Hades
HadesHades
Hades. El món dels morts
Hades. El món dels mortsHades. El món dels morts
Hades. El món dels mortssemgrec
 
Laberint sejb
Laberint sejbLaberint sejb
Laberint sejbRapsodos
 

Similar to Divinitats llatines i la pervivència d'aquestes a la Barcelona actual (20)

Deesses
DeessesDeesses
Deesses
 
Mots i expressions catalanes amb component mimtològic
Mots i expressions catalanes amb component mimtològicMots i expressions catalanes amb component mimtològic
Mots i expressions catalanes amb component mimtològic
 
Herois i heroÏnes - Glosari
Herois i heroÏnes - GlosariHerois i heroÏnes - Glosari
Herois i heroÏnes - Glosari
 
Zeus
ZeusZeus
Zeus
 
Minerva (atenea)
Minerva (atenea)Minerva (atenea)
Minerva (atenea)
 
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...
 
Zoe i Sara. Religió antiga grecia
Zoe i Sara. Religió antiga greciaZoe i Sara. Religió antiga grecia
Zoe i Sara. Religió antiga grecia
 
Mitologia 1
Mitologia 1Mitologia 1
Mitologia 1
 
Mitologia 1
Mitologia 1Mitologia 1
Mitologia 1
 
Nom planetes
Nom planetesNom planetes
Nom planetes
 
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològicMots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
 
Déus olímpics
Déus olímpicsDéus olímpics
Déus olímpics
 
Deús dela cultura romana
Deús dela cultura romana Deús dela cultura romana
Deús dela cultura romana
 
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològicMots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
 
Origen del món i déus olímpics
Origen del món i déus olímpicsOrigen del món i déus olímpics
Origen del món i déus olímpics
 
Egipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran culturaEgipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran cultura
 
Activitats egipte2
Activitats egipte2Activitats egipte2
Activitats egipte2
 
Hades
HadesHades
Hades
 
Hades. El món dels morts
Hades. El món dels mortsHades. El món dels morts
Hades. El món dels morts
 
Laberint sejb
Laberint sejbLaberint sejb
Laberint sejb
 

Divinitats llatines i la pervivència d'aquestes a la Barcelona actual

  • 2.   Divinitats llatines primitives  Divinitats etrusques  Divinitats gregues  Divinitats egípcies Índex
  • 4.  Janus  Déu de les llars  Guardià de les portes i les entrades (Patulcus) i sortides (Clusius). Se’l representa sovint portant claus  El primer mes de l’any n’és un homenatge  Simbolitza el Sol i la Lluna (versions amb una cara sense barba)  2 cares, símbol de veure el passat i el futur  Culte al començar el dia i el primer dia de cada mes
  • 5.  Flora Flora, de Louis AbbémaFlora, d’Alexandre Rosslin  Deesa de les flors i els arbres  Floreix els llocs per on passa  Es creu que l’origen es Sabí  El flamen floralis li rendia culte  Se li rendia culte en les festes de Floràlia, el dia 28 d’abril  Segons una llegenda d’Ovidi, el do de regnar sobre les flors li va concedir Zèfir, al casar-se amb ella
  • 6.  Lèmurs  Esperits morts que tornen a la terra.  2 grups: MANES: éssers estimats LARVES: éssers malèfics
  • 7.  Manes (lèmurs)  Ànimes dels morts estimats  Dis Manibus (D.M.): Dedicat als manes  Se’ls rendia culte durant la parentàlia i la feràlia (del 13 al 26 de febrer)  Se’ls feien sacrificis de sang els dies 24 d’agost, 5 d’octubre i 8 de novembre, per tal calmar la seva còlera
  • 8.  Larves (lèmurs)  Ànimes d’esperits sense tomba i/o malvats en vida  Antagonistes dels Lars  Els dies 9, 11 i 13 de maig, se celebrava la lemuràlia. Per allunyar i acontentar les larvae, se les oferien mongetes seques negres.  Es feien grans sorollades per tal d’allunyar-les
  • 9.  Bel·lona Bellona, de Rembrandt Belona, d’Edgar Mackennal  Deesa de la guerra  Origen desconegut, probablement etrusc o sabí  Posteriorment, al assimilar el déu grec Ares, se la emparella amb Mart (Ares)  Se la respresenta com una dona pèl- roja conduïnt un carro, amb cuirassa i sostenint una espasa o una llança  Se celebrava una festa en honor seu el 3 de juny on es feien sacrificis de sang humana
  • 10.  Saturn Saturn, de Caravaggio  Originalment déu relacionat amb l’agricultura i la sembra  Posteriorment, amb l’assimilació grega, se l’equipara a Cronos  Se’l representa com a un ancià amb barba llarga i espessa, que sosté una falç  Se li rendia culte durant la Saturnalia, el 25 de desembre  Al seu temple s’hi guardava el tresor públic de Roma
  • 11.  Divinitats menors Penats, déus del rebost Lars, déus protectors de la família i de la casa. Vertumne, déu de l'any i les seves estacions Saturn, déu de la sementera Ops, déu dels camps Terminus, déu dels límits Juventus, déu de la joventut Salus, deessa de la salut Fides, deessa de la fi Concordia, deessa de la concòrdia Fors, deessa de la fortuna Camenes, nimfes de les fonts Bubona, que vetllava pels ramats de bous Epona, que vetllava per les eugues Pales, que ho feia pels ramats de moltons Puta i Pomona, que vetllaven pels jardiners i hortolans Numina, déus o genis protectors del naixement i desenvolupament de l'home Educa i Pontina, déus del menjar i del beure Cuba, el déu de guardar el bressol Ossipago, el déu de l'enfortiment dels ossos Carna, la deessa que enfortia la carn Statanus, el que ensenyava a tenir- se dempeus Abeona i Adeona, deesses que ensenyaven a caminar Fabulinus, Farinus i Locutius, els que ensenyaven a parlar Terduca, el déu de l'escola Domiduca, la deessa que el portava a casa sense perill Mens, Catius, Consus i Sentia, déu s de la comprensió Voleta i Stimula, déus de la voluntat Pollentia, Peragenor, Praestrana i S trenia, els déus que donaven força per executar els actes. (recopilació a partir de material extret de ca.wikipedia.org)
  • 12.  Els Etruscs, eren un poble situat al Nord d’Itàlia que vivien molt lligats (al igual que moltes cultures) a la seva religió. A causa de l’expansió Romana, aquests van haver-se d’unir a l’Imperi.  Pel que fa a la seva religió i els seus costums, aquests van ser adoptats pels Romans, és per això que moltes divinitats Etrusques guarden relació amb els déus llatins.  En la mitologia Etrusca, hi ha moltes divinitats, entre d’altres, destaquen les tres principals i més importants: Tínia, Uni i Menerfa. Divinitats etrusques
  • 13.  Era la divinitat més important i estava casta amb Thalna i Uni. És considerat el déu del llamps, les llances i el temps.  El seu nom, en etrusc, significa dies, cosa que demostra que és el déu que controla el pas del temps. Tínia
  • 14.  Uni  Uni era considerada la deessa suprema, equivalent a Juno.  Uni va donar a llum a Hercle, un semidéu més conegut pel nom d’Hèrcules Hercle Uni amamantant Hercle
  • 15.  Menrva  Menrva és considerada la deessa de la saviessa, la guerra, l’art i el comerç.  Menrva és l’equivalent a Minerva en la mitologia romana, al igual que Minerva, va néixer del cap del seu pare Tínia.
  • 16.  Divinitats gregues  Són les divinitats de la cultura i la religió de l’antiga Grècia. Les principals 12 divinitats són: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hestia, Atena, Apol·lo, Àrtemis, Afrodita, Hefest, Ares i Hermes.  Abans d’aquests déus, van haver-hi dues generacions més: els Protògens i els Titans.  El lloc on vivien tots els déus, era el Mont Olimp.
  • 17.  Zeus: Déu suprem de l’Olimp, els seu atributs són el llamp i l’àliga.  Hera: És la deessa del matrimoni. Es caracteritza pel seu mal humor a causa de les infidelitats dels eu marit.  Posidó: Germà de Zeus i déu del mar i els oceans.  Demèter: Deessa de l’agricultura i germana de Zeus. Mare de Persèfone.  Atena: És filla de Zeus, és també la deessa de les arts, la guerra i la intel·ligència.  Apol·lo: Fill de Zeus i déu de la llum, la música i la medicina.  Afrodita: Deesa de l’amor i la bellesa. Va néixer de l’escuma del mar. Déus Olímpics
  • 20.  Isis Deesa de la màgia, la maternitat i el naixement S’introdueix amb el regnat de l’emperador Calígula Se la relacionava amb Cibeles (deesa de la terra fèrtil) Va arribar a ser considerada la deesa principal del mediterrani
  • 21.  Osiris Rei del regne dels morts Déu de la ressurrecció, la fertilitat i l’agricultura Se’l representa com una mòmia –sempre de color verd o negre- i marques reials: corona Atef , mayal, ceptre i barba. Durant l’era hel·lena, a partir d’ell –mal identificat amb Apis- i Ptah, es va crear un déu anomenat Serapis que seria patró d’Egipte d’acord amb els cànons grecs
  • 23. I, de tot això, què en queda avui en dia?
  • 24. La pervivència de la mitologia llatina en la societat actual
  • 25. Temple d’August Aquest temple, les restes del qual són situades dins el Centre Excursionista de Catalunya (c/Paradís núm. 10), és l’únic temple que es conserva de la Barcino romana. Va ser construit durant el segle I d.C., durant el regnat de l’emperador August. De fet, el temple li rendeix culte. Si t’interessa, pots consultar una reconstrucció virtual del temple clicant aquí
  • 26. Estàtua d’Atlas Al carrer Balmes núm. 84, trobem una estàtua d’Atlas. Aquest, segons la mitologia romana, és el tità que comandà els titans durant la guerra contra els Olímpics. Quan Zeus els derrotà, Atlas fou condemnat a sostenir els pilars que separaven el cel i la terra.
  • 27. Bust de Zeus Si passem pel Carrer Trafalgar núm. 52 de Barcelona, segur que, si som una mica vius d’ull, podrem observar aquest bust de Zeus. Aquest, se l’observa amb el seu raig característic a la boca. Tot i que no es senzill de distingir, també podem apreciar la seva corona.
  • 28. Bust de Maya Igualment en la mateixa façana, podem observar un altre bust, probablement de Maya, filla d’Atlas (vist anteriorment). També podria ser que el bust representés a Hera, esposa de Zeus.
  • 29. Bust d’Hermes Finalment,a la mateixa façana, trobem el fill dels dos anteriors: Hermes, el conegut déu missatger
  • 30. Estàtua d’hermes Una altra representació del déu Hermes és la que trobem al capdamunt de la Casa Pich i Pon, construïda per Puig i Cadafalch a la Plaça Catalunya.
  • 33. Ishtar Tot i la meva poca fe en el braser d’Ishtar, crec que jo hauria actuat igual. Pg.45 Diria que a Alcímenes investigaria a Àlix el númida, i també aniria a veure la bruixa d’Ishtar. Pg. 49 A més d’entrevistar-se amb la bruixa d’Ishtar, què més hauria fet Alcímenes? Pg.56 Visitar la bruixa d’Ishtar. Pg.75 El temple d’Ishtar, on finalment vam arribar [...]resultà ser una minúscula caseta [...] Pg.75 Si jo fós la dea Ishtar i algú anomenés això com el meu temple, l’escarmentaria de valent. Pg.76 El braser d’Ishtar descriu l’esdevenidor. Pg.77 Ja podeu sortir del cercle de sal., Ishtar se n’ha anat. Pg.78 No m’és permès, Ishtar m’aniquilaria. Pg.79 Els misteris d’Ishtar són sagrats –negà Proèlia mentre tapava novament el recipient [...]. Pg.196 L’estàtua d’Ishtar, hieràtica i misteriosa, continuava dominant el recinte. Pg.239 El braser d’Ishtar serveix per llegir el futur i nosaltres hem d’esclarir fets del passat. Pg.241
  • 34. Nèmesi Sí –afirmà la patrícia-. Nèmesi. Pg.50 [...] en el seu lloc hi havia una horrible representació de la deesa Nèmesi [...]. Pg.50 Digues, és Nèmesi qui la va matar? Pg.51 [...] Queronea buscava l’estilet de Nèmesi. Pg.85 I ja que parles de Nemèsi, t’has aturat a meditar la identitat amb què va entrar a la vil·la? Pg.165 No ho expliquis, però diuen que va ser la dea Nèmesi [..]. Pg.212
  • 35. Venus Era una estàtua de Venus amb una llegenda al pedestal [...]. Pg.50 Venus havia desaparegut [...] Pg.50 Venus Afrodita? –vaig plantejar. Pg.165
  • 36. Quirí Vivim a la via Nomentana, a tocar del temple de Quirí. Pg.52 El [hostal] del temple de Quirí. Però és una mica car. Pg.74 Vam mastegar fesols asseguts a les escales del temple de Quirí. Pg.75 [...]T’espera una difícil missió a l’hostal del temple de Quirí. Pg.153 L’hostal del temple de Quirí estava en plena activitat. Pg.157 Encara el veig [Mopsos] vora el temple de Quirí. Pg.236