Treball sobre les principals divinitats del món romà fent un incís en el caràcter eclèctic i sincrètic de la religió romana, acompanyat d'un recull de fotografies d'indrets de la Barcelona de 2013 relacionats amb la mitologia llatina. Treball elaborat per Martí Villanueva i Esteve Botella dins el marc dels treballs el·laborats a partir de la lectura del llibre "L'esclava de blau" de Joaquim Borrell a l'assignatura de Llatí de 4t d'ESO a l'Escola del Clot de Barcelona

1. 
Divinitats llatines

2. 
 Divinitats llatines primitives
 Divinitats etrusques
 Divinitats gregues
 Divinitats egípcies
Índex

3. 
Divinitats llatines primitives

4. 
Janus
 Déu de les llars
 Guardià de les portes i les
entrades (Patulcus) i sortides
(Clusius). Se’l representa sovint
portant claus
 El primer mes de l’any n’és un
homenatge
 Simbolitza el Sol i la Lluna
(versions amb una cara sense
barba)
 2 cares, símbol de veure el passat
i el futur
 Culte al començar el dia i el
primer dia de cada mes

5. 
Flora
Flora, de Louis AbbémaFlora, d’Alexandre
Rosslin
 Deesa de les flors i els arbres
 Floreix els llocs per on passa
 Es creu que l’origen es Sabí
 El flamen floralis li rendia culte
 Se li rendia culte en les festes
de Floràlia, el dia 28 d’abril
 Segons una llegenda d’Ovidi, el
do de regnar sobre les flors li
va concedir Zèfir, al casar-se
amb ella

6. 
Lèmurs
 Esperits morts que tornen a la terra.
 2 grups:
MANES: éssers estimats
LARVES: éssers malèfics

7. 
Manes (lèmurs)
 Ànimes dels morts estimats
 Dis Manibus (D.M.): Dedicat als manes
 Se’ls rendia culte durant la parentàlia i
la feràlia (del 13 al 26 de febrer)
 Se’ls feien sacrificis de sang els dies 24
d’agost, 5 d’octubre i 8 de
novembre, per tal calmar la seva còlera

8. 
Larves (lèmurs)
 Ànimes d’esperits sense tomba i/o malvats en vida
 Antagonistes dels Lars
 Els dies 9, 11 i 13 de maig, se celebrava la lemuràlia. Per
allunyar i acontentar les larvae, se les oferien mongetes seques
negres.
 Es feien grans sorollades per tal d’allunyar-les

9. 
Bel·lona
Bellona, de Rembrandt
Belona, d’Edgar
Mackennal
 Deesa de la guerra
 Origen desconegut, probablement
etrusc o sabí
 Posteriorment, al assimilar el déu grec
Ares, se la emparella amb Mart (Ares)
 Se la respresenta com una dona pèl-
roja conduïnt un carro, amb cuirassa i
sostenint una espasa o una llança
 Se celebrava una festa en honor seu el 3
de juny on es feien sacrificis de sang
humana

10. 
Saturn
Saturn, de Caravaggio
 Originalment déu relacionat amb
l’agricultura i la sembra
 Posteriorment, amb l’assimilació
grega, se l’equipara a Cronos
 Se’l representa com a un ancià amb
barba llarga i espessa, que sosté una
falç
 Se li rendia culte durant la
Saturnalia, el 25 de desembre
 Al seu temple s’hi guardava el tresor
públic de Roma

11. 
Divinitats menors
Penats, déus del rebost
Lars, déus protectors de la família
i de la casa.
Vertumne, déu de l'any i les seves
estacions
Saturn, déu de la sementera
Ops, déu dels camps
Terminus, déu dels límits
Juventus, déu de la joventut
Salus, deessa de la salut
Fides, deessa de la fi
Concordia, deessa de la concòrdia
Fors, deessa de la fortuna
Camenes, nimfes de les fonts
Bubona, que vetllava pels ramats
de bous
Epona, que vetllava per les eugues
Pales, que ho feia pels ramats de
moltons
Puta i Pomona, que vetllaven pels
jardiners i hortolans
Numina, déus o genis protectors
del naixement i desenvolupament
de l'home
Educa i Pontina, déus del menjar i
del beure
Cuba, el déu de guardar el bressol
Ossipago, el déu de l'enfortiment
dels ossos
Carna, la deessa que enfortia la
carn
Statanus, el que ensenyava a tenir-
se dempeus
Abeona i Adeona, deesses que
ensenyaven a caminar
Fabulinus, Farinus i Locutius, els
que ensenyaven a parlar
Terduca, el déu de l'escola
Domiduca, la deessa que el
portava a casa sense perill
Mens, Catius, Consus i Sentia, déu
s de la comprensió
Voleta i Stimula, déus de la
voluntat
Pollentia, Peragenor, Praestrana i S
trenia, els déus que donaven força
per executar els actes.
(recopilació a partir de material extret de ca.wikipedia.org)

12.  Els Etruscs, eren un poble situat al Nord d’Itàlia que vivien molt lligats
(al igual que moltes cultures) a la seva religió. A causa de l’expansió
Romana, aquests van haver-se d’unir a l’Imperi.
 Pel que fa a la seva religió i els seus costums, aquests van ser adoptats
pels Romans, és per això que moltes divinitats Etrusques guarden
relació amb els déus llatins.
 En la mitologia Etrusca, hi ha moltes divinitats, entre
d’altres, destaquen les tres principals i més importants: Tínia, Uni i
Menerfa.
Divinitats etrusques

13.  Era la divinitat més
important i estava casta amb
Thalna i Uni. És considerat el
déu del llamps, les llances i
el temps.
 El seu nom, en
etrusc, significa dies, cosa
que demostra que és el déu
que controla el pas del
temps.
Tínia

14. 
Uni
 Uni era considerada la deessa
suprema, equivalent a Juno.
 Uni va donar a llum a
Hercle, un semidéu més
conegut pel nom d’Hèrcules
Hercle
Uni amamantant Hercle

15. 
Menrva
 Menrva és considerada la
deessa de la saviessa, la
guerra, l’art i el comerç.
 Menrva és l’equivalent a
Minerva en la mitologia
romana, al igual que
Minerva, va néixer del cap del
seu pare Tínia.

16. 
Divinitats gregues
 Són les divinitats de la cultura i la religió de l’antiga Grècia.
Les principals 12 divinitats són:
Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hestia, Atena, Apol·lo, Àrtemis,
Afrodita, Hefest, Ares i Hermes.
 Abans d’aquests déus, van haver-hi dues generacions més:
els Protògens i els Titans.
 El lloc on vivien tots els déus, era el Mont Olimp.

17.  Zeus: Déu suprem de l’Olimp, els seu atributs són el llamp i l’àliga.
 Hera: És la deessa del matrimoni. Es caracteritza pel seu mal humor a causa
de les infidelitats dels eu marit.
 Posidó: Germà de Zeus i déu del mar i els oceans.
 Demèter: Deessa de l’agricultura i germana de Zeus. Mare de Persèfone.
 Atena: És filla de Zeus, és també la deessa de les arts, la guerra i la
intel·ligència.
 Apol·lo: Fill de Zeus i déu de la llum, la música i la medicina.
 Afrodita: Deesa de l’amor i la bellesa. Va néixer de l’escuma del mar.
Déus Olímpics

18. Zeus
Posidó
Hera
Afrodita
Demèter
Apol·lo

19. 
Divinitats egípcies

20. 
Isis
Deesa de la màgia, la maternitat i el
naixement
S’introdueix amb el regnat de
l’emperador Calígula
Se la relacionava amb Cibeles (deesa
de la terra fèrtil)
Va arribar a ser considerada la deesa
principal del mediterrani

21. 
Osiris
Rei del regne dels morts
Déu de la ressurrecció, la fertilitat i
l’agricultura
Se’l representa com una mòmia –sempre de
color verd o negre- i marques reials: corona
Atef , mayal, ceptre i barba.
Durant l’era hel·lena, a partir d’ell –mal
identificat amb Apis- i Ptah, es va crear un
déu anomenat Serapis que seria patró
d’Egipte d’acord amb els cànons grecs

22. 
Conclusió

23. I, de tot això, què en queda
avui en dia?

24. La pervivència de la mitologia llatina
en
la societat actual

25. Temple d’August
Aquest temple, les restes
del qual són situades
dins el Centre
Excursionista de
Catalunya (c/Paradís
núm. 10), és l’únic
temple que es conserva
de la Barcino romana. Va
ser construit durant el
segle I d.C., durant el
regnat de l’emperador
August. De fet, el temple
li rendeix culte.
Si t’interessa, pots
consultar una
reconstrucció virtual del
temple clicant aquí

26. Estàtua d’Atlas
Al carrer Balmes núm.
84, trobem una estàtua
d’Atlas. Aquest, segons
la mitologia romana, és
el tità que comandà els
titans durant la guerra
contra els Olímpics.
Quan Zeus els
derrotà, Atlas fou
condemnat a sostenir els
pilars que separaven el
cel i la terra.

27. Bust de Zeus
Si passem pel Carrer
Trafalgar núm. 52 de
Barcelona, segur que, si
som una mica vius
d’ull, podrem observar
aquest bust de Zeus.
Aquest, se l’observa amb
el seu raig característic a
la boca. Tot i que no es
senzill de distingir, també
podem apreciar la seva
corona.

28. Bust de Maya
Igualment en la mateixa
façana, podem observar
un altre
bust, probablement de
Maya, filla d’Atlas (vist
anteriorment).
També podria ser que el
bust representés a
Hera, esposa de Zeus.

29. Bust d’Hermes
Finalment,a la mateixa
façana, trobem el fill dels
dos anteriors: Hermes, el
conegut déu missatger

30. Estàtua d’hermes
Una altra representació
del déu Hermes és la
que trobem al capdamunt
de la Casa Pich i
Pon, construïda per Puig
i Cadafalch a la Plaça
Catalunya.

31. Bust d’hermes

32. Cites del llibre:
L’Esclava de Blau

33. Ishtar
Tot i la meva poca fe en el braser d’Ishtar, crec que jo hauria actuat igual. Pg.45
Diria que a Alcímenes investigaria a Àlix el númida, i també aniria a veure la bruixa d’Ishtar. Pg. 49
A més d’entrevistar-se amb la bruixa d’Ishtar, què més hauria fet Alcímenes? Pg.56
Visitar la bruixa d’Ishtar. Pg.75
El temple d’Ishtar, on finalment vam arribar [...]resultà ser una minúscula caseta [...] Pg.75
Si jo fós la dea Ishtar i algú anomenés això com el meu temple, l’escarmentaria de valent. Pg.76
El braser d’Ishtar descriu l’esdevenidor. Pg.77
Ja podeu sortir del cercle de sal., Ishtar se n’ha anat. Pg.78
No m’és permès, Ishtar m’aniquilaria. Pg.79
Els misteris d’Ishtar són sagrats –negà Proèlia mentre tapava novament el recipient [...]. Pg.196
L’estàtua d’Ishtar, hieràtica i misteriosa, continuava dominant el recinte. Pg.239
El braser d’Ishtar serveix per llegir el futur i nosaltres hem d’esclarir fets del passat. Pg.241

34. Nèmesi
Sí –afirmà la patrícia-. Nèmesi. Pg.50
[...] en el seu lloc hi havia una horrible representació de la deesa Nèmesi [...]. Pg.50
Digues, és Nèmesi qui la va matar? Pg.51
[...] Queronea buscava l’estilet de Nèmesi. Pg.85
I ja que parles de Nemèsi, t’has aturat a meditar la identitat amb què va entrar a la vil·la?
Pg.165
No ho expliquis, però diuen que va ser la dea Nèmesi [..]. Pg.212

35. Venus
Era una estàtua de Venus amb una llegenda al pedestal [...]. Pg.50
Venus havia desaparegut [...] Pg.50
Venus Afrodita? –vaig plantejar. Pg.165

36. Quirí
Vivim a la via Nomentana, a tocar del temple de Quirí. Pg.52
El [hostal] del temple de Quirí. Però és una mica car. Pg.74
Vam mastegar fesols asseguts a les escales del temple de Quirí. Pg.75
[...]T’espera una difícil missió a l’hostal del temple de Quirí. Pg.153
L’hostal del temple de Quirí estava en plena activitat. Pg.157
Encara el veig [Mopsos] vora el temple de Quirí. Pg.236

37. Esteve Botella
Martí Villanueva
Escola del Clot, 2013