Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra, aquest matí.
En aquest estudi s’analitza la dimensió econòmica del sector públic consolidat i territorialitzat, amb l’actual marc polític, i s’analitza l’impacte econòmic sobre el sector públic de diferents escenaris d’organització político-territorial.
El Dia de la Cambra és l’acte més emblemàtic de la Delegació i reuneix a representants destacats del món econòmic i polític català i de la comarca. En aquesta ocasió, l’acte compta amb la conferència de Salvador Alemany, president d’Abertis i del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) de la Generalitat, que té com a títol: Dimensió i internacionalització - Claus per interpretar (i gestionar) la crisi des de l’empresa.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra, aquest matí.
En aquest estudi s’analitza la dimensió econòmica del sector públic consolidat i territorialitzat, amb l’actual marc polític, i s’analitza l’impacte econòmic sobre el sector públic de diferents escenaris d’organització político-territorial.
El Dia de la Cambra és l’acte més emblemàtic de la Delegació i reuneix a representants destacats del món econòmic i polític català i de la comarca. En aquesta ocasió, l’acte compta amb la conferència de Salvador Alemany, president d’Abertis i del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) de la Generalitat, que té com a títol: Dimensió i internacionalització - Claus per interpretar (i gestionar) la crisi des de l’empresa.
Programa de desenvolupament i gestio empresarial pdge octubre 2104David Martinez Calduch
Us presentem el Programa de Desenvolupament i Ges ó Empresarial (en endavant PGDE) del Centre Metal·lúrgic, una nova proposta forma va integral que pretén donar una visió integradora i eminentment pràc ca de les principals disciplines funcionals de l’empresa i les habilitats direc ves essencials.
Mitjançant la combinació de les anomenades “hard competences” (competències opera ves com l’estratègia o el màrque ng) i les “so competences” (habilitats direc ves com el lideratge o les presentacions efec ves), el programa busca que el par cipant integri, les més innovadores aportacions del management en les diverses disciplines de l’empresa i les principals eines de ges ó. D’altra banda, como a tret diferencial, es dóna un pes fonamental a les habilitats direc ves que faran possible la implementació d’estratègies i els plans d’acció.
La integració i el desenvolupament professional: un model de política de pers...Fundació Pere Tarrés
Presentació de Luis Ciriza, Soci Director de ARETé-activa, sobre la integració i el desenvolupament professional a les organitzacions socials. Dins de la jornada dedicada als Recursos Humans del programa 3Creix.cat
Dep institut formacio_continua_transversalDEP Institut
Projecte realitzar per DEP Institut per al Servei d'Ocupació de Catalunya sobre el valor de la formació continua des de la perspectiva de l'empresa i el treballador a Catalunya.
Curs:
FERRAMENTES PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA DIRECCIÓ DE CENTRES DOCENTS
Bloc I:
LIDERATGE D’UN CENTRE DOCENT
Objectiu:
Desenvolupar un sistema de lideratge pertinent a partir de l'anàlisi de la situació real i dels fonaments d'una bona gestió, per aconseguir un sistema de govern eficient i compartit.
El voluntariat corporatiu, voluntariat d'empresa o voluntariat promogut per l'empresa es defineix com "Les activitats promogudes i facilitades a través de sistemes i mecanismes que l'empresa posa a disposició dels seus treballadors, perquè aquests donin o lliurin voluntàriament temps, habilitats, talent o un altre tipus d'ajuda en benefici de la comunitat, sempre mitjançant organitzacions sense ànim de lucre."
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
More Related Content
Similar to El perfil professional d'un/a conseller/a d'empresa o organització
Programa de desenvolupament i gestio empresarial pdge octubre 2104David Martinez Calduch
Us presentem el Programa de Desenvolupament i Ges ó Empresarial (en endavant PGDE) del Centre Metal·lúrgic, una nova proposta forma va integral que pretén donar una visió integradora i eminentment pràc ca de les principals disciplines funcionals de l’empresa i les habilitats direc ves essencials.
Mitjançant la combinació de les anomenades “hard competences” (competències opera ves com l’estratègia o el màrque ng) i les “so competences” (habilitats direc ves com el lideratge o les presentacions efec ves), el programa busca que el par cipant integri, les més innovadores aportacions del management en les diverses disciplines de l’empresa i les principals eines de ges ó. D’altra banda, como a tret diferencial, es dóna un pes fonamental a les habilitats direc ves que faran possible la implementació d’estratègies i els plans d’acció.
La integració i el desenvolupament professional: un model de política de pers...Fundació Pere Tarrés
Presentació de Luis Ciriza, Soci Director de ARETé-activa, sobre la integració i el desenvolupament professional a les organitzacions socials. Dins de la jornada dedicada als Recursos Humans del programa 3Creix.cat
Dep institut formacio_continua_transversalDEP Institut
Projecte realitzar per DEP Institut per al Servei d'Ocupació de Catalunya sobre el valor de la formació continua des de la perspectiva de l'empresa i el treballador a Catalunya.
Curs:
FERRAMENTES PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA DIRECCIÓ DE CENTRES DOCENTS
Bloc I:
LIDERATGE D’UN CENTRE DOCENT
Objectiu:
Desenvolupar un sistema de lideratge pertinent a partir de l'anàlisi de la situació real i dels fonaments d'una bona gestió, per aconseguir un sistema de govern eficient i compartit.
El voluntariat corporatiu, voluntariat d'empresa o voluntariat promogut per l'empresa es defineix com "Les activitats promogudes i facilitades a través de sistemes i mecanismes que l'empresa posa a disposició dels seus treballadors, perquè aquests donin o lliurin voluntàriament temps, habilitats, talent o un altre tipus d'ajuda en benefici de la comunitat, sempre mitjançant organitzacions sense ànim de lucre."
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la inversió de l'Estat en infraestructures". L’estudi presenta, per primera vegada, quina ha estat la distribució de la inversió del Grup Foment per comunitats autònomes i per tipus d’infraestructura al llarg dels darrers 10 anys (2004-2014). L’estudi diferencia, a més, entre el període expansiu i el recessiu. Així mateix, analitza si l’Estat ha tingut en compte criteris de demanda a l’hora de distribuir la inversió en infraestructures, amb especial referència al cas català.
L’Observatori Barcelona 2014, presentat avui per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, compara anualment la capital catalana amb les principals ciutats del món a partir d’un conjunt d’indicadors econòmics i socials.
Barcelona se situa entre les 10 primeres ciutats europees i/o del món en aspectes clau per al desenvolupament de negocis a la ciutat, com ara les perspectives de futur, el nombre de projectes d’inversió estrangera rebuts i l’organització de reunions internacionals o l’atractiu per als retailers internacionals. A més a més, a la majoria d’ells millora el seu posicionament respecte a l’any precedent. La internacionalització de l’economia i la potència de la marca Barcelona -que es valora entre les deu primeres marques de ciutat del món- es confirmen com a actius clau des del punt de vista de la competitivitat.
La Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona presenten la dotzena edició de l’Informe territorial de la província de Barcelona, una publicació que fa balanç anual de l’evolució econòmica de la província i de les 11 comarques que la componen, i que completa l’anàlisi amb dues monografies; 12 articles d’autor que permeten aprofundir en el coneixement d’aspectes més concrets d’aquestes economies locals; i un recull dels projectes estratègics més destacats de cada comarca.
Estudi del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector empresarial a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha estat presentat per Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí. En aquest estudi es valora l'impacte d'un canvi d'estatus polític sobre el sector empresarial a Catalunya.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector empresarial a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí. En aquest estudi es valora l'impacte d'un canvi d'estatus polític sobre el sector empresarial a Catalunya.
Evolució de l’economia catalana el primer trimestre i perspectives per al segon. Previsions econòmiques per al 2014-2015. Anàlisi de la indústria i de la inversió estrangera a Catalunya i comparativa amb Espanya.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí.
En aquest estudi s’analitza la dimensió econòmica del sector públic consolidat i territorialitzat, amb l’actual marc polític, i s’analitza l’impacte econòmic sobre el sector públic de diferents escenaris d’organització político-territorial.
Presentació de la Roda de Premsa sobre conjuntura i perspectives econòmiques a Catalunya, que ha tingut lloc el 13 de febrer a la Casa Llotja de Mar de Barcelona.
Powerpoint de la presentació de Miquel Valls sobre la situació de les empreses exportadores catalanes en el marc de la trobada empresarial de la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Porta per títol, "el sector exterior català, motor de la recuperació: evolució i perspectives".
Presentació de la roda de premsa sobre conjuntura econòmica i isimplificació administrativa a Catalunya que ha tingut lloc a la Casa Llotja de Mar avui.
El Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) és un espai informal de trobada d’entitats de la societat civil catalana que defensen la necessitat d’abordar, de manera alhora constructiva i exigent, la llargament reclamada reforma de l’administració pública, que en el context econòmic, social i polític actual del país resulta imprescindible i urgent. La cambra de Comerç de Barcelona n'és part. En aquest document, es demana a l'administració pública catalana la seva reforna i racionalització.
3. PUNTS DE PARTIDA
Perfil professional d’un/a conseller/a poc definit
Factors personals considerats crítics
Infravaloració de les competències
Desconeixement de les competències
Desequilibri entre homes i dones
4. OBJECTIUS
Objectiu general
Elaborar el Mapa Competencial d’un/a Conseller/a
d’una empresa o organització.
Objectius específics
Definir les funcions i les competències
Confirmar els factors crítics
Millorar la gestió de les empreses
Vetllar per la igualtat d’oportunitats
11. RESULTATS DE L’ESTUDI
La missió d’un/a conseller/a és la de vetllar
pel bon funcionament de l’organització i
per l’interès social.
12. RESULTATS DE L’ESTUDI
<<L’objectiu últim de la companyia (…) ha de ser la
maximització, de forma sostenible del valor econòmic de la
companyia (…).
Tots els consellers/es (…) han de tenir com a propòsit comú la
defensa de l’interès social (…). S'opta per una interpretació
contractualista que posa l’èmfasi en l’interès comú dels/es
accionistes.>>
Codi unificat del bon govern de les societats cotitzades.
13. Enfocament A
Orientació als resultats i als interessos de la propietat
<< Assessorar el management de la companyia i defensar els interessos
dels/es accionistes.>> (Entrevistat/ada)
Enfocament B
Orientació a l’organització i a l’interès social
<< Aportar valor a l’organització i alhora donar el seu recolzament estratègic
per crear valor a la societat en sentit ampli.>> (Entrevistat/ada)
RESULTATS DE L’ESTUDI
14. Enfocament B
Orientació a l’organització i a l’interès social
Major implicació del/a conseller/a amb l’organització
Totes les funcions i activitats fixades en l’estudi
Totes les competències crítiques reafirmades
RESULTATS DE L’ESTUDI
15. NIVELL Requeriment de la competència
1 No necessari
2 Mínim
3 Bo
4 Molt bo
5 Excel·lent
RESULTATS DE L’ESTUDI
COMPETÈNCIES REQUERIDES
16. COMPETÈNCIES TÈCNIQUES NIVELL
(1-5)
Coneixements econòmics i financers 4,13
Coneixements en direcció estratègica 3,92
Coneixement del marc legal i normatiu 3,72
Coneixement dels recursos estratègics (informació, xarxes de
relacions, econòmics i financers)
3,61
Coneixements de gestió de les principals àrees operatives d'una
empresa
3,55
Altres coneixements i tècniques exigides per l’activitat 3,50
Coneixement i ús d’ eines de gestió empresarial 3,34
RESULTATS DE L’ESTUDI
COMPETÈNCIES REQUERIDES
17. COMPETÈNCIES BÀSIQUES NIVELL
(1-5)
Coneixement general del context empresarial 4,44
Conèixer altres idiomes 4,21
Coneixement de l'entorn PESTEL 4,02
Gestió del coneixement 3,82
Conèixer i saber utilitzar els recursos de l’entorn en matèria de
gestió d’empreses
3,75
E-Competències 3,48
Conèixer i utilitzar correctament les llengües cooficials de la CCAA 3,46
COMPETÈNCIES REQUERIDES
RESULTATS DE L’ESTUDI
18. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS NIVELL
Responsabilitat 5
Pensament estratègic 4,56
Identificació 4,48
Situar-se en el context 4,46
Relació interpersonal 4,40
Comunicació 4,33
Creativitat i innovació 4,26
Gestió de les emocions 4,24
Gestió de situacions d'estrès 4,24
Autonomia i Iniciativa 4,23
Adaptabilitat 4,21
Disposició a l’aprenentatge 4,19
Treball en equip 4,18
Orientació a resultats 4,12
Negociació 3,80
Planificació i organització estratègica 3,63
RESULTATS DE L’ESTUDI
19. COMPETÈNCIES
TÈCNIQUES
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
COMPETÈNCIES
TRANSVERSALS
Coneixements econòmics i
financers
Coneixement general del
context empresarial
Responsabilitat
Coneixements en direcció
estratègica
Conèixer altres idiomes Pensament estratègic
Coneixements del marc
legal i normatiu
Coneixement de l’entorn
PESTEL
Identificació
Coneixements dels
recursos estratègics
Gestió del coneixement Situar-se en el context
Relació interpersonal
Comunicació
Creativitat i Innovació
RESULTATS DE L’ESTUDI
COMPETÈNCIES CLAU REQUERIDES
21. CONCLUSIONS FINALS
Per encarar el Nou Paradigma la missió d’un consell ha d’anar
orientada a l’organització i a l’interès social, amb una major
implicació dels seus membres.
Les competències transversals són el recurs més estratègic
per aprofitar els sectors emergents en una economia del
coneixement.
Cal incorporar aquelles persones que saben, saben fer i volen fer,
per sobre dels factors personals.
22. CONCLUSIONS FINALS
La igualtat d’oportunitats és l’únic valor que garanteix l’atracció i
el manteniment de coneixement i de talent a les organitzacions.
La RSC és l’element clau per fixar objectius no econòmics,
encaminats a assolir el benestar de totes les persones i el medi
ambient.
Els Models de gestió de l’equip humà per competències
permeten encarar el futur amb més garanties d’èxit per
l’organització.