El paper de la dóna a la propaganda durant la guerra civil espanyola 1936-1939

1. EL PAPER DE LA DÓNA A LA PROPAGANDA
ANTIFEIXISTA DURANT LA GUERRA CIVIL

2. CANVIS EN LA SOCIETAT ESPANYOLA DURANT LA REPÚBLICA: LA
DÓNA DEIXA L'ESCENA DOMÈSTICA PER DEIXAR-SE VEURE EN LA
PÚBLICA. INICIATIVA POLÍTICA DE LA DÓNA
 Les dones no participaven en la cultura,
l'economia o la societat, tasca sempre
reservada als homes. Per contra, el seu
lloc era l'esfera privada de la llar. Si
treballaven, havien d'enfrontar-se a una
divisió sexual i classista del treball, sent
el lloc de sirventa el més registrat entre
les dones. Gran part de la culpa cal
atribuir-la a la falta d'oportunitats perquè
les dones rebessin una educació escolar i
cultural.
 L'ensenyament públic era alguna cosa
estranya a principis del segle XX, doncs
l'educació estava monopolitzada per
l'Església, i aquesta advocava per educar
a les dones en un sentit més pràctic que
el de ser “la perfecta mestressa de casa i
mare dels seus fills”.

3.  Al començament del segle XX un 71% de la població
femenina espanyola no sabia ni llegir ni escriure,
enfront d'un 55,57% d'homes analfabets. La situació
va millorar cap a 1930 (47,5% d'analfabetisme
femení i 36,9 % de masculí) però encara seguia
havent-hi un clar desavantatge femení. Per si no fos
poc, els obstacles ja trobats per la dóna a l'educació
primària i secundària es feien molt més grans quan
es tractava de l'educació superior. Molt poques
arribaven a la universitat i encara que a la fi dels
anys 20 les trobem en aquestes institucions,
pràcticament cap exercia la seva carrera després de
llicenciar-se.

4.  El desenvolupament inicial del moviment
obrer va possibilitar una cada vegada major
integració femenina en les associacions de
classe i la seva creixent incorporació al
treball els va fer sentir-se partícips de les
reivindicacions laborals. Per tant, les dones
van començar a identificar-se com un
col·lectiu social que demandava igualtat i
drets polítics.

5. LA 2ª REPÚBLICA ARRIBA EN FORMA DE
DÓNA

6. CLARA CAMPOAMOR
 “Resoleu el que vulgueu, però
afrontant la responsabilitat de
donar entrada a aquesta meitat
del gènere humà en la política
perquè la política sigui cosa de
dues, perquè solament hi ha
una cosa que faci un sexe
només: il·luminar. Les altres,
les fem tots en comú, i no
podeu aquí vosaltres venir a
legislar, a votar impostos, a dir
deures, a legislar sobre la raça
humana, sobre la dóna i sobre
el fill, aïllats, fora de nosaltres”.
Clara Campoamor,
diputada del partit radical,
discurs parlamentari,
agost de 1931.

7.  Una de les figures més importants de dones amb consciència
política és la dirigent anarquista Federica Montseny. Però
tampoc podem oblidar el paper movilitzador que sempre va
posseir la dirigent comunista Dolores Ibárruri, "La Pasionaria".
Simbolitzava a les mares de la classe obrera en la tragèdia de
la Guerra Civil. Va arribar a ser comandant honorari del 5º
Regiment i, com a diputada i vicepresidenta del Parlament, va
ser una de les polítiques més conegudes i cèlebres
simbolitzant la lluita popular contra el feixisme i l'opressió.
 El seu carisma va captar l'atenció internacional mentre a
Espanya era una figura recurrent, no solament com a projecció
del paper de la dóna republicana en el conflicte, sinó de la
lluita contra el feixisme.
 María Zambrano va ser una altra de les figures destacades
d'aquest marc polític i social. Ella era assagista i filòsofa,
deixebla d'Ortega i Gasset, va tenir un paper actiu durant la
Guerra Civil al costat del bàndol republicà en 1936, la qual
cosa la va portar a l'exili uns anys després. En els anys 30 va
formar part de les Missions Pedagògiques, d'ajuda social. Va
col·laborar en la defensa de la República quan la guerra ja es
donava per perduda i va ser nomenada Consellera de
Propaganda i Consellera Nacional de la Infància Evacuada.

8. LA PREMSA COMENÇA A UTILITZAR LA
IMATGE DE LA DÓNA
 Comença a utilitzar-se la imatge de la dóna
com a símbol de progrés.
 La imatge que s’associa es la imatge d’un
nou món que s’obre a les dones, comencen
a aparèixer referents femenins que seran
idolatrats pels diferents corrents de
pensament d’esquerra

10. ESCLATA LA GUERRA CIVIL
 Un altre moviment d'importància
femení durant la guerra civil va ser
l'organització d'ideologia anarquista
Dones Lliures. Fundada a l'abril de
1936. L'esclat del conflicte va
estendre el nombre d'afiliades per
tota l'Espanya republicana (unes
20.000). El seu nucli inicial estava
format per Lucía Sánchez Saornil,
Emparo Poch i Gascón i Mercedes
Comaposada.
 El seu programa era essencialment
cultural i educatiu ajudant a
proporcionar a les dones una
educació bàsica i certa formació
política que els permetés formar part
en les activitats anarquistes.

11.  Aquella República femenina, ara agafava les
armes i la defensava
 La dóna agafa un paper molt important en un
primer moment a la propaganda de la guerra
civil, com un lluitador mes.
 La dóna comença a emancipar-se, fet que
des de un primer moment ja comença a
rebre les primeres travetes per part dels
“revolucionaris”

14. FIGURA DE LA MILICIANA
 Durant les primeres setmanes de la guerra, tant homes
com a dones antifeixistes es van implicar en la lluita per
uns ideals. Davant aquesta prioritat, els rols de gènere
associats a la dóna van experimentar el que semblava un
debilitament considerable, doncs els seus companys no
les veien tant com a mares, esposes o mestresses de
casa, sinó com a companyes amb les quals se
solidaritzaven i amb les quals compartien opinions i
objectius.
 En esclatar la revolució, moltes dones deixen de costat
les labors domèstiques per convertir-se en milicianes.
Això genera un nou tipus de propaganda, en la qual
s'empra a la dóna com a heroïna de guerra, símbol de
lluita i revolució.

16.  En un primer moment a les dones que van voler participar en el
front no se li va impedir, ja que tota força humana era
benvinguda. L'estiu de 1936 va ser l'estiu de la “heroïna
miliciana”. Algunes d'aquestes dones expliquen que en arribar allí
les tractaven com a tots els altres, de forma igualitària, però la
veritat és que trobem testimoniatges de dones que expliquen que
sí que eren víctimes de la discriminació sexual.
 La situació era més aviat soferta per joves que, solteres i lliures
de les tasques domèstiques i maternals, s'allistaven amb motiu
del seu rebuig al feixisme. Moltes es van anar també
acompanyant a amics o a les seves parelles. Fins i tot se sap
d'alguna mare que es va marxar al capdavant amb el seu fill. La
seva decisió de participar en el combat armat venia motivada pel
desig de defensar els drets polítics i socials que havien adquirit
durant la Segona República i demostrar la seva repulsa al
feixisme.

18. LA DÓNA TORNA A LA REREGUARDA
 Malgrat les crides a la població femenina, no van
comptar amb moltes facilitats per allistar-se en el
front, i menys encara segons avançava el conflicte.
Per mitjà dels mètodes oficials van existir,
contradictòriament, molts rebutjos pel fet de ser
dones. Finalment es va acabar cridant a la seva
retirada cap a la rereguarda. Entre els arguments
emprats per a aquest moviment va estar la seva falta
de preparació militar i força física per realitzar
adequadament els atacs.
 Aquest fet va atendre també a la idea que les dones
no posseïen, donat a la seva condició biològica,
habilitats per a l'estratègia i les activitats bèl·liques.

19.  Aquesta visió va arribar a
ser molt acceptada fins i tot
per les pròpies milicianes,
que es van retirar per
elaborar tasques auxiliars,
com a bugaderes,
infermeres o cuineres,
assegurant el manteniment
de les tropes. “Homes al
capdavant, dones a la
rereguarda” va ser un lema
emprat que va aconseguir la
retirada de moltes milicianes
dels fronts, convençuts que
resultaven més útils en
labors de manteniment.

20.  No obstant això, no totes van tornar.
A partir d'ara, les dones van ser les
“heroïnes” de la rereguarda, model a
imitar per totes elles. Aquesta imatge
va arribar a ser un factor important
en les estratègies per mobilitzar a
les dones cap a les causes
antifeixista i revolucionària.
 En aquest àmbit no bel·ligerant,
milers de dones es van llançar a
esforços bèl·lics que anaven des de
treballar en fàbriques de municions
al voluntariat en serveis socials,
campanyes educatives, projectes
culturals i activitats de suport als
combatents.

21.  Un altre argument emprat per aconseguir aquesta
separació per sexes en les posicions enfront de l'enemic,
va ser la propagació de les malalties venèries en el front,
de la qual es culpava a les dones, i les hi va arribar a
acusar d'anar als fronts sol per exercir la prostitució.
 És cert que va haver-hi prostitutes implicades en la
batalla, però resultaven una minoria i no totes van
continuar treballant una vegada allistades. La majoria es
van implicar en la guerra per motius polítics. La
desacreditació de les prostitutes en el front va ser
comparada amb els criminals que van sortir de les
presons per ser soldats, i als quals sí se'ls va permetre
continuar en el front.

23. “NOU” PAPER DE LA DÓNA
 El fet de que no es guanyés la guerra civil en
els primers mesos, va a portar a les sospites
de que la guerra s’estava perdent per culpa
de les dones al front.
 El servei d’ordre i de higiene fa fomentar els
camps femenins de higiene i entrenament
per tenir-les controlades i retirar-les del front

25. “LA DÓNA TORNA ALS TREBALLS DE
DÓNA”
 En relegar-les del front, la
dóna se li va donar la
opció d’agafar el “rol” del
home que treballava a la
fàbrica, sens dubte no
cobraven el que cobrava
un home a la fàbrica però
la publicitat va afavorir la
visió de la dóna com un
element mes en la
contribució a la victòria,
però sense un paper
destacat, mes be, com
una ajuda.

27. AL CAMP
 Les que no vivien a ciutat, van ser les
camperoles, que van continuar fent els
treballs més durs del camp, però ara com a
campanya en ajut a la revolució i la guerra

30. TASQUES DE CURA
 El paper de la
dóna a la
propaganda de la
guerra civil
després de la
retirada de les
dones al front va
ser també el de
cura, principalment
el de infermera,
mai doctora.

32. LA DÓNA A LA PROPAGANDA DEL 1937/1938
 Cada vegada, les dones estan sent mes
rellagades a les feines de la llar.
 La guerra s'està perdent i sembla que també
es perd el paper dominant de la dóna en la
revolució.
 La dóna torna a ser relegada a cosir i anar al
mercat.

34. EL FRED
 El fred va sortir reflectit a les campanyes
d’hivern, la dóna tenia el paper predominant
en les campanyes d’hivern ja que era la que
havia de cosir roba per als soldats del front.
 Aquest es el paper final de la dóna a la
propaganda de la guerra civil espanyola, una
dóna cosint, rellegada a les feines de cura i
de manteniment de l’home, la guerra i la
revolució s’havien perdut finalment.

37. LA DÓNA PASSA DE SER L’IDEAL DE
LLIBERTAT, “AL PAPER DE SEMPRE” EN TRES
ANYS

38. ¿PER QUÈ?
 La dóna s’agafa com a concepte de llibertat, la
seva representació es un símbol, un exemple
es la al·legoria de la República.
 Quan la dóna te un paper determinant en la
guerra i comença a emancipar-se, l’home la
relega a les tasques de la llar amb pretextos
purament patriarcals.
 El missatge arriba i el paper de la dóna tant a la
premsa com a la realitat es un paper secundari i
de cura, preceptes que s'atribuïen a la dóna de
forma biològica.

39. La dóna va perdent protagonisme a la
vegada que es va perdent la guerra i la
revolució

40. Com a epíleg, m’agradaría terminar aquest
treball, amb una cita de Clara Campoamor:
“La victoria total, completa, aplastante de un
bando sobre el otro, cargará al vencedor
con la responsabilidad de todos los errores
cometidos y proporcionará al vencido la
base de la futura propaganda, tanto dentro
como fuera de nuestras fronteras.”
“La revolución española vista por una
republicana” Clara Campoamor

42. BIBLIOGRAFIA
 VVAA , “Las mujeres y la guerra civil
española”, ed Ministerio de Trabajo e
inmigración, Instituto de la Mujer. 1991

43. WEBGRAFÍA
 Pinterest
 Google imatges
 http://www.guerracivil1936.galeon.com/mujer
es.htm