David Padilla, Max Carrillo, Alex Orozco , Esther Barba, Carla Correia

1. EL CICLE VITAL
ETAPA:
VELLESA
David Padilla Caballero
Max Carrillo Gonzalez
Alex Orozco Gómez
Carla Correia Mateos
Esther Barba Paredes

2. Índex
1. Introducció
2. Características de la etapa.
3. Necessitats que presenten les persones en aquesta etapa.
4. Crisis principals que apareixen en aquesta etapa.
5. Possibles crisis imprevisibles que poden succeir en l’etapa escollida i efectes
que poden tenir en les persones afectades i en la seva familia.

3. Introducció
Envelliment
L'envelliment és un procés dinàmic, progressiu i irreversible, en el qual intervenen múltiples factors
biològics, psíquics i socials.

4. Características de la etapa
Característiques de la etapa:
En aquesta etapa la seva personalitat i el seu caràcter es presenten debils i assegurances i l'individu madur
es distingeix pel poc control que aconsegueix dels seus sentiments i la seva vida emocional. Això li permet
afrontar la vida amb menor seguretat i serenitat que en les etapes anteriors. La Vellesa és l'època de la vida
de l'ésser humà en el qual menor rendiment en l'activitat es presenta.
Baixada de l'activitat intel·lectual i mental en general.
Va perdent l'interès per les coses de la vida i va vivint mes en funció del passat, un passat que recorda
constantment ja que el present i sobretot el futur no li ofereixen moltes perspectives.

5. El caràcter de les persones en aquesta etapa de ancianidad es va modificant. En els ancians que hagin
tingut una adultesa sense una personalitat molt madura es manifesta una marcada tendència a
l'egoisme, la desconfiança, un elevat criticisme i presenta reaccions agres contra la societat i
contra els seus familiars o cuidadors en particular.
Aquests símptomes poden arribar a ser molt evidents en el cas d'alguns ancians i amb prou feines
presents en uns altres amb nivells d'activitat física, mental i vital majors.

6. Necessitats que presenten les persones en aquesta etapa
Atenció → la persona necessita a un entorn que s’adapti a ell i compleixi les seves debilitats i li
protegeixi.
Comunicació → La persona gran necessita relacionar-se i comunicar-se amb altres. El seu lloc de
residencia ha d’estar amb una bona comunicación on l’usuari pugui tenir relacions socials.
Privadesa → la necessitat de privacitat no desapareix en arribar a la tercera edat. Per a molts usuaris
l'ingressar en una residència suposa deixar la seva independència i la seva llibertat per passar a
compartir el seu espai amb altres persones. Això s'accentua en aquells casos en què la persona
gran estava acostumada a viure sola i ara passa a haver de compartir un dormitori amb un
desconegut.
Arrelament i personalització → la persona gran pateix un fort desarrelament en deixar el seu habitatge
habitual i ingressar en una residència: canvi de companyies, de barri, manca d'objectes i imatges
familiars, ... S'ha de preveure, en la mesura del possible, que l'usuari pugui personalitzar la seva
habitació per fer-la més familiar, deixant espai per a objectes, records o petits mobles, que li
serveixin d'estímul i l'ajudin a mantenir la seva identitat.

7. Crisis principals que apareixen en aquesta etapa
Sentiments de solitud
A causa de la manca afectiva percebuda quant a la relació amb els fills (niu buit) i l'escassetat pel que fa
a les relacions amb parents i amics que es van deixant pel camí com a conseqüència de la distància o
mort.
Sentiments d'aïllament social
És un problema greu i habitual en la vellesa. En general, molts ancians senten falta de companyia, afecte i
suport, que s'agreuja per la manca de relacions socials de qualitat. La falta d'interaccions socials
augmenta la reculada mental i immunitari durant la vellesa, malgrat haver mantingut una vida social
normal durant les etapes vitals anteriors

8. Inadaptació a la jubilació.
Algunes persones passen per una fase de des-encantament, i depressió que té lloc quan el subjecte
percep que les seves fantasies agradables sobre la jubilació no es
produeixen com: realitzar tot el que havia desitjat abans i no podia fer, continuïtat amb les activitats d’oci
planificades o rutina i la de descans.
Perdua dels rols socials.
Es assenyalar que la pèrdua o canvi de rols que imposa la vellesa, especial-ment desprès de la jubilació
desitjada o no, surt un determinat efecte que molts cops esdevé negatiu, al exigir desprendiment de
funcions que han significat molt i que acompanyaven de un re-coneixement social. Ja hagi sigut en el
acompliment de la seva activitat laboral o el seu rol protagonic familiar.
Crisis principals que apareixen en aquesta etapa

9. Possibles crisis imprevisibles que poden succeir en l’etapa
escollida i efectes que poden tenir en les persones afectades
i en la seva familia.
A partir de los 60 años hay ciertos cambios físicos, psíquicos y sociales.
En los cambios físicos existe la falta de capacidad de adaptación a los esfuerzos y en el sistema
nervioso central.
En lo social, al disminución de vínculos con los compañeros al momento del retiro que conlleva también
cambios económicos y de esa manera también se van perdiendo amistades y familiares, como
hermanos o amigos entrañables.
Las dos cosas anteriores tienen un gran impacto en el tema psicológico, disminuyendo la autoestima y
aumentando la inseguridad.