Tema Adolescencia. Part 1

1. L’adolescència Monologo de Buenafuente La adolescencia.wmv

2. L’adolescència La psicologia evolutiva s’ocupa dels canvis psicològics que s’esdevenen durant la vida i analitza com l’èsser humà passa diverses etapes. L’adolescència (“adolescere” que creix) es considera una etapa de trànsit entre l’infància i la maduresa.

3. Etapa de transició Aquest pas de la infància a l’edat adulta adquireix característiques diferencials segons l’època i la cultura en què es desenvolupa. Alguns investigadors pensen que és un invent creat per les societats industrialitzades, que exigeixen una preparació més gran abans d’assumir el rol d’adult.

4. Etapa de transició Concepte lligat al món occidental des de finals del segle XIX a principis del XX . Apareix pels següents factors: Educatiu: obligatorietat d’ensenyança fins als 16 anys en els principals països d’Europa i Nordamèrica Laboral: No es permet treballar a menors Jurídic: Limitació de responsabilitat civil i penal. Lleis especials per menors.

5. Etapa de transició En altres èpoques i cultures el pas de la infantesa a l’edat adulta venia determinada per la feina o per rituals de passada En els països occidentals, la formació de l’adolescent per integrar-se en la vida adulta es basa en la instrucció escolar . Es valora el rendiment cognitiu, però s’obliden altres tasques, com ara la recerca de la identitat o la construcció de la personalitat.

6. Etapa de transició Durant aquesta etapa de la vida, l’individu experimenta una metamorfosi física i psíquica i lluita per trobar la seva identitat (es pregunta qui és i qui esdenvindrà). Procés biològic Procés psicosocial

7. 2. Perspectives sobre l’adolescència Hi ha visions contraposades pel que fa a la naturalesa de l’experiència adolescent. 1. G Stanley Hall 2. Margaret Mead

8. Perspectives sobre l’adolescència Psicoanàlisi Resoldre la pulsió sexual que altera l’equilibri aconseguit al final de la infància. El despertar de la sexualitat obliga l’adolescent a realitzar un procés de desvinculació que li permetrà en un futur establir relacions sexuals i emocionals fora de l’entorn familiar

9. Perspectives sobre l’adolescència Concepció sociològica Les causes de la transició resideixen especialment en l’entorn social de l’individu. Tenen especial importància: els papers/rols que haurà de desenvolupar i als possibles conflictes que hagi entre ells. La pressió de l’expectativa social I la influència del agents de socialització

10. Perspectives sobre l’adolescència 3. Des de la perspectiva constructivista es veu l’adolescència com un procés de desenvolupament de les pròpies potencialitats o recursos psicològics davant de les diferents possibilitats de la vida, procés que ha de permetre d’aconseguir l’autonomia personal i social. Apropiació d’una concepció científica del món . Construir i revisar la pròpia identitat personal . Adquisició d’una moral autònoma Noves relacions interpersonals i socials

11. 3. CANVIS FÍSICS La transformació física del cos i la maduració sexual durant aquesta etapa marquen el començament de l’adolescència o la transició entre la infància i la vida adulta. Aquesta fase és la pubertat (“pubes” pel o “pubertas” edat de la virilitat). És més precoç en al·lotes que en al·lots YouTube - La Pubertad 13. avi YouTube - La Pubertad 33. avi

12. Canvis físics Des de fa 100 anys s’observa una progressiva disminució de l’edat de maduració Implica canvis en el sistema endocrí i glandular Una vegada comencen solen ser molt ràpids i sovint poc harmònics

13. Canvis físics: QUINS el creixement accelerat de pes i alçada, el desenvolupament de les característiques sexuals secundàries i l’adquisició de la capacitat reproductiva.

14. CARACTERS FÍSICS-SEXUALS SECUNDARIS COMUNS: Vellositat púbica Pel de les aixelles Acné Canvi de veu ( més accentuat a l’al·lot)

15. CARACTERS FÍSICS-SEXUALS SECUNDARIS Femenins: - engrandiment de l’úter - començament de la menstruació - desenvolupament dels pits - augment del greix subcutani

16. CARACTERS FÍSICS-SEXUALS SECUNDARIS Masculins - engrandiment del penis - començament de l’ejaculació - augment dels testicles - augment de la massa muscular - pel facial

17. Conseqüències dels canvis físics Els ràpids canvis disharmònics provoquen que sovint sigui difícil acceptar i reconèixer el propi cos Això implica a la vegada que en aquesta fase de canvi l’adolescent no duu molt be les al·lusions als seus canvis físics.

18. Altres conseqüències dels canvis físics El retard respecte als companys ocasiona sentiments d’inferioritat i culpa. Infravaloració. La precocitat respecte al grup ocasiona sentiments d’estranyesa, de raresa Els canvis físics es converteixen en un dels aspectes més crítics del creixement: l’acceptació del propi cos

19. Altres conseqüències dels canvis físics El desenvolupament sexual va acompanyat d’un desplaçament en l’interès de la sexualitat dels adults a la pròpia. Les inquietuds es centren ara en les vivències corporals pròpies , sentiments o descobriment de noves sensacions.

20. CANVIS PSICOLÒGICS Una de les majors dificultats de l’adolescent és trobar-se a una etapa en que no és un nen però encara no és un adult. Això influeix de dues maneres: Alguns adolescents volen créixer ràpidament: afany d’independència Altres senten nostàlgia per la situació més confortable de la infància (actitud que pot ser reforçada per pares massa protectors): ansietat pel que vindrà. Els adolescents han d’elaborar els dols referits a la pèrdua de la condició infantil: dol pel cos perdut, el dol pel rol i la identitat infantil (renúnica a la dependència i acceptació de noves responsabilitats) i dol pels pares de l’infància (pèrdua de la protecció que aquestos impliquen).

21. CANVIS PSICOLÒGICS Crític amb el món dels adults: l’adolescent es sent estrany en un món amb el que no es sent plenament identificat, però que al que ha de pertànyer. L’adolescent vol més autonomia i cerca noves experiències. Aquesta actitud no implica fugida, sinó recerca : no vol marxar de casa, sinó viure-hi d’una altra manera.

22. CANVIS PSICOLGÒGICS Invencibilitat : l’adolescent comença a explorar els límits del seu entorn, tant del seu físic, com de les seves possibilitats. Això porta com a conseqüència el gust pel risc i una t endència a sentir-se immune. Egocentrisme : l’adolescent es sent el centre d’atenció perquè s’està descobrint a si mateix, i per a ell, no hi ha res més important en aquest moment. David Elkind ha denominat faula personal a la tendència de l’adolescent a pensar que les seves experiències són úniques i no està subjectes a les mateixes regles que governen les vides dels altres.

23. CANVIS PSICOLGÒGICS Audiència imaginària : al passar tant temps pensant sobre si mateix pot arribar a considerar que els altres estan igualment pendents del que ell fa, es sent observat constantment. Aquesta tendència, denominada audiència imaginària pot derivar en un certa timidesa, amb sentiments de vulnerabilitat o sentiments de ridícul, que el portin a ocultar la seva conducta davant els altres, o, per contra, en un exhibicionisme continu davant aquesta suposada audiència . L’adolescent descobreix un món psíquic ric en possibilitats. Reconeix la maduresa del seu pensament, inicia el pensament formal : durant aquesta època, l’adolescent comença a fer teories i disposa d’arguments que justifiquen les seves opinions. Moltes vegades aquestos arguments poden ser contradictoris, però això no importa molt a l’adolescent. Ha descobert la seva capacitat de raonar i l’exercita sempre que pot.

24. CANVIS PSICOLÒGICS Ampliació del món: el món ja no s’acaba al domicili familiar, comencen a sorgir els propis interessos i aquestos poden entrar en conflicte. Suport en el grup : l’adolescent es sent confós i adquireix confiança en el seu grup d’iguals. Importància de les relacions d’ amistat per substituir la relació simbiòtica amb els pares. Redefinició de l’imatge corporal , relacionada amb la pèrdua del cos infantil. L’adolescent està en lluita permanent amb la seva imatge corporal. Elaboració d’una escala de valors o còdigs d’ètica propis.

25. RECERCA DE LA IDENTITAT Alícia en el país de les meravelles és pregunta “Qui soc jo? Ah! Això és un trencaclosques enorme!” YouTube - alicia en el pais de las maravillas quien eres tu.avi Erikson creu que durant l’adolescència apareix un període de crisi marcat per una vulnerabilitat i una sensibilitat extremes. Buscar la identitat personal és el problema clau d’aquesta etapa vital .

26. Identitat Erikson considera la vida com una sèrie d’estadis o etapes, cada una de les quals va associada a una missió de tipus psicosocial. A la infància aquesta missió consisteix a establir un sentiment de confiança bàsica i combatre la desconfiança. Pel que respecta l’adolescència la missió implica l’establiment d’una identitat coherent i la superació d’un sentiment de difusió de la identitat.

27. Identitat Aquesta recerca consisteix a organitzar les pròpies habilitats, necessitats i desitjos per adaptar-los a les demandes socials. Un adolescent vol saber qui és i quin paper li correspon en la societat. Necessita prendre decisions en quasi tots els aspectes de la seva vida. És la percepció que se té d’un mateix per damunt dels canvis físics i socials. És un conjunt de trets i característiques personals que formen els patrons habituals de conducta d’una persona i que impliquen també un projecte de futur.

28. IDENTITAT La identitat no la concedeix la societat, sinó que requereix l’esforç de l’adolescent. La recerca de la identitat es manté tota l’adolescència. L’objectiu final seria “saber qui ets” La identitat individual en aquesta època moltes vegades pot quedar absorbida per identitats grupals

29. ASPECTES DEL CONCEPTE D’IDENTITAT Objectiva : Consistència de la percepció d’altres persones sobre un subjecte Subjectiva : Com un subjecte se sent percebut pels altres Autoidentitat : Versió íntima i privada que fa el subjecte a partir d’un conjunt de trets que el defineixen bé

30. ASPECTES DEL CONCEPTE D’IDENTITAT Un jo múltiple : en el procés de trobar la identitat, molts adolescents experimenten “jos possibles”. La seva conducta oscil·la entre reservada o alborotada, cooperadora o rebel, afectuosa o manipuladora… Es pregunta sovint quin d’aquestos és l’autèntic… A mesura que tracten de trobar la identitat poden adoptar “jos falsos” actuant de maneres contràries al que realment són: El jo fals acceptable: sorgeix de la percepció de que el jo autèntic pot ser rebutjat i per tant s’adopta un fals per a ser acceptat… s’autoenganyen i infravaloren. El jo fals complaent: sorgeix d’un desig d’impressionar o agradar als altres. El jo experimental: són els adolescents que proven per veure com es senten.

31. ASPECTES DEL CONCEPTE D’IDENTITAT Algunes persones eviten en aquesta recerca qüestionar qualsevol valor tradicional. El resultat seria la identitat hipotecada . En la hipoteca, un adolescent adopta en bloc els rols dels pares o de la societat sense explorar o crear una autèntica identidad personal. Altes decideixen que els rols que esperen els seus pares o societat són impossibles o no els hi resulten interessants. La reacció pot ser una identidad negativa , contraria a la que s’espera de ells. Altres experimenten la difusió d’identidad : en general no estan compromesos amb els valors i objectius dels pares o de la societat i sovint es mostren apàtics i desorientats. Finalment, en el procés de recerca, molt joves presenten una moratòria de la identitat , un recès durant el qual experimenten amb identitats alternatives sense decidir-se per ninguna.