Tema de l'assignatura Psicologia de Batxillerat

1. L’adolescència Monologo de Buenafuente La adolescencia.wmv

2. L’adolescència La psicologia evolutiva s’ocupa dels canvis psicològics que s’esdevenen durant la vida i analitza com l’èsser humà passa diverses etapes. L’adolescència (“adolescere” que creix) es considera una etapa de trànsit entre l’infància i la maduresa.

3. Etapa de transició Aquest pas de la infància a l’edat adulta adquireix característiques diferencials segons l’època i la cultura en què es desenvolupa. Alguns investigadors pensen que és un invent creat per les societats industrialitzades, que exigeixen una preparació més gran abans d’assumir el rol d’adult.

4. Etapa de transició Concepte lligat al món occidental des de finals del segle XIX a principis del XX . Apareix pels següents factors: Educatiu: obligatorietat d’ensenyança fins als 16 anys en els principals països d’Europa i Nordamèrica Laboral: No es permet treballar a menors Jurídic: Limitació de responsabilitat civil i penal. Lleis especials per menors.

5. Etapa de transició En altres èpoques i cultures el pas de la infantesa a l’edat adulta venia determinada per la feina o per rituals de passada En els països occidentals, la formació de l’adolescent per integrar-se en la vida adulta es basa en la instrucció escolar . Es valora el rendiment cognitiu, però s’obliden altres tasques, com ara la recerca de la identitat o la construcció de la personalitat.

6. Etapa de transició Durant aquesta etapa de la vida, l’individu experimenta una metamorfosi física i psíquica i lluita per trobar la seva identitat (es pregunta qui és i qui esdenvindrà). Procés biològic Procés psicosocial

7. 2. Perspectives sobre l’adolescència Hi ha visions contraposades pel que fa a la naturalesa de l’experiència adolescent. 1. G Stanley Hall 2. Margaret Mead

8. Perspectives sobre l’adolescència Psicoanàlisi Resoldre la pulsió sexual que altera l’equilibri aconseguit al final de la infància. El despertar de la sexualitat obliga l’adolescent a realitzar un procés de desvinculació que li permetrà en un futur establir relacions sexuals i emocionals fora de l’entorn familiar

9. Perspectives sobre l’adolescència Concepció sociològica Les causes de la transició resideixen especialment en l’entorn social de l’individu. Tenen especial importància: els papers/rols que haurà de desenvolupar i als possibles conflictes que hagi entre ells. La pressió de l’expectativa social I la influència del agents de socialització

10. Perspectives sobre l’adolescència 3. Des de la perspectiva constructivista es veu l’adolescència com un procés de desenvolupament de les pròpies potencialitats o recursos psicològics davant de les diferents possibilitats de la vida, procés que ha de permetre d’aconseguir l’autonomia personal i social. Apropiació d’una concepció científica del món . Construir i revisar la pròpia identitat personal . Adquisició d’una moral autònoma Noves relacions interpersonals i socials

11. 3. CANVIS FÍSICS La transformació física del cos i la maduració sexual durant aquesta etapa marquen el començament de l’adolescència o la transició entre la infància i la vida adulta. Aquesta fase és la pubertat (“pubes” pel o “pubertas” edat de la virilitat). És més precoç en al·lotes que en al·lots YouTube - La Pubertad 13. avi YouTube - La Pubertad 33. avi

12. Canvis físics Des de fa 100 anys s’observa una progressiva disminució de l’edat de maduració Implica canvis en el sistema endocrí i glandular Una vegada comencen solen ser molt ràpids i sovint poc harmònics

13. Canvis físics: QUINS el creixement accelerat de pes i alçada, el desenvolupament de les característiques sexuals secundàries i l’adquisició de la capacitat reproductiva.

14. CARACTERS FÍSICS-SEXUALS SECUNDARIS COMUNS: Vellositat púbica Pel de les aixelles Acné Canvi de veu ( més accentuat a l’al·lot)

15. CARACTERS FÍSICS-SEXUALS SECUNDARIS Femenins: - engrandiment de l’úter - començament de la menstruació - desenvolupament dels pits - augment del greix subcutani

16. CARACTERS FÍSICS-SEXUALS SECUNDARIS Masculins - engrandiment del penis - començament de l’ejaculació - augment dels testicles - augment de la massa muscular - pel facial

17. Conseqüències dels canvis físics Els ràpids canvis disharmònics provoquen que sovint sigui difícil acceptar i reconèixer el propi cos Això implica a la vegada que en aquesta fase de canvi l’adolescent no duu molt be les al·lusions als seus canvis físics.

18. Altres conseqüències dels canvis físics El retard respecte als companys ocasiona sentiments d’inferioritat i culpa. Infravaloració. La precocitat respecte al grup ocasiona sentiments d’estranyesa, de raresa Els canvis físics es converteixen en un dels aspectes més crítics del creixement: l’acceptació del propi cos

19. Altres conseqüències dels canvis físics El desenvolupament sexual va acompanyat d’un desplaçament en l’interès de la sexualitat dels adults a la pròpia. Les inquietuds es centren ara en les vivències corporals pròpies , sentiments o descobriment de noves sensacions.

20. CANVIS PSICOLÒGICS Una de les majors dificultats de l’adolescent és trobar-se a una etapa en que no és un nen però encara no és un adult. Això influeix de dues maneres: Alguns adolescents volen créixer ràpidament: afany d’independència Altres senten nostàlgia per la situació més confortable de la infància (actitud que pot ser reforçada per pares massa protectors): ansietat pel que vindrà. Els adolescents han d’elaborar els dols referits a la pèrdua de la condició infantil: dol pel cos perdut, el dol pel rol i la identitat infantil (renúnica a la dependència i acceptació de noves responsabilitats) i dol pels pares de l’infància (pèrdua de la protecció que aquestos impliquen).

21. CANVIS PSICOLÒGICS Crític amb el món dels adults: l’adolescent es sent estrany en un món amb el que no es sent plenament identificat, però que al que ha de pertànyer. L’adolescent vol més autonomia i cerca noves experiències. Aquesta actitud no implica fugida, sinó recerca : no vol marxar de casa, sinó viure-hi d’una altra manera.

22. CANVIS PSICOLGÒGICS Invencibilitat : l’adolescent comença a explorar els límits del seu entorn, tant del seu físic, com de les seves possibilitats. Això porta com a conseqüència el gust pel risc i una t endència a sentir-se immune. Egocentrisme : l’adolescent es sent el centre d’atenció perquè s’està descobrint a si mateix, i per a ell, no hi ha res més important en aquest moment. David Elkind ha denominat faula personal a la tendència de l’adolescent a pensar que les seves experiències són úniques i no està subjectes a les mateixes regles que governen les vides dels altres.

23. CANVIS PSICOLGÒGICS Audiència imaginària : al passar tant temps pensant sobre si mateix pot arribar a considerar que els altres estan igualment pendents del que ell fa, es sent observat constantment. Aquesta tendència, denominada audiència imaginària pot derivar en un certa timidesa, amb sentiments de vulnerabilitat o sentiments de ridícul, que el portin a ocultar la seva conducta davant els altres, o, per contra, en un exhibicionisme continu davant aquesta suposada audiència . L’adolescent descobreix un món psíquic ric en possibilitats. Reconeix la maduresa del seu pensament, inicia el pensament formal : durant aquesta època, l’adolescent comença a fer teories i disposa d’arguments que justifiquen les seves opinions. Moltes vegades aquestos arguments poden ser contradictoris, però això no importa molt a l’adolescent. Ha descobert la seva capacitat de raonar i l’exercita sempre que pot.

24. CANVIS PSICOLÒGICS Ampliació del món: el món ja no s’acaba al domicili familiar, comencen a sorgir els propis interessos i aquestos poden entrar en conflicte. Suport en el grup : l’adolescent es sent confós i adquireix confiança en el seu grup d’iguals. Importància de les relacions d’ amistat per substituir la relació simbiòtica amb els pares. Redefinició de l’imatge corporal , relacionada amb la pèrdua del cos infantil. L’adolescent està en lluita permanent amb la seva imatge corporal. Elaboració d’una escala de valors o còdigs d’ètica propis.

25. RECERCA DE LA IDENTITAT Alícia en el país de les meravelles és pregunta “Qui soc jo? Ah! Això és un trencaclosques enorme!” YouTube - alicia en el pais de las maravillas quien eres tu.avi Erikson creu que durant l’adolescència apareix un període de crisi marcat per una vulnerabilitat i una sensibilitat extremes. Buscar la identitat personal és el problema clau d’aquesta etapa vital .

26. Identitat Erikson considera la vida com una sèrie d’estadis o etapes, cada una de les quals va associada a una missió de tipus psicosocial. A la infància aquesta missió consisteix a establir un sentiment de confiança bàsica i combatre la desconfiança. Pel que respecta l’adolescència la missió implica l’establiment d’una identitat coherent i la superació d’un sentiment de difusió de la identitat.

27. Identitat Aquesta recerca consisteix a organitzar les pròpies habilitats, necessitats i desitjos per adaptar-los a les demandes socials. Un adolescent vol saber qui és i quin paper li correspon en la societat. Necessita prendre decisions en quasi tots els aspectes de la seva vida. És la percepció que se té d’un mateix per damunt dels canvis físics i socials. És un conjunt de trets i característiques personals que formen els patrons habituals de conducta d’una persona i que impliquen també un projecte de futur.

28. IDENTITAT La identitat no la concedeix la societat, sinó que requereix l’esforç de l’adolescent. La recerca de la identitat es manté tota l’adolescència. L’objectiu final seria “saber qui ets” La identitat individual en aquesta època moltes vegades pot quedar absorbida per identitats grupals

29. ASPECTES DEL CONCEPTE D’IDENTITAT Objectiva : Consistència de la percepció d’altres persones sobre un subjecte Subjectiva : Com un subjecte se sent percebut pels altres Autoidentitat : Versió íntima i privada que fa el subjecte a partir d’un conjunt de trets que el defineixen bé

30. ASPECTES DEL CONCEPTE D’IDENTITAT Un jo múltiple : en el procés de trobar la identitat, molts adolescents experimenten “jos possibles”. La seva conducta oscil·la entre reservada o alborotada, cooperadora o rebel, afectuosa o manipuladora… Es pregunta sovint quin d’aquestos és l’autèntic… A mesura que tracten de trobar la identitat poden adoptar “jos falsos” actuant de maneres contràries al que realment són: El jo fals acceptable: sorgeix de la percepció de que el jo autèntic pot ser rebutjat i per tant s’adopta un fals per a ser acceptat… s’autoenganyen i infravaloren. El jo fals complaent: sorgeix d’un desig d’impressionar o agradar als altres. El jo experimental: són els adolescents que proven per veure com es senten.

31. ASPECTES DEL CONCEPTE D’IDENTITAT Algunes persones eviten en aquesta recerca qüestionar qualsevol valor tradicional. El resultat seria la identitat hipotecada . En la hipoteca, un adolescent adopta en bloc els rols dels pares o de la societat sense explorar o crear una autèntica identidad personal. Altes decideixen que els rols que esperen els seus pares o societat són impossibles o no els hi resulten interessants. La reacció pot ser una identidad negativa , contraria a la que s’espera de ells. Altres experimenten la difusió d’identidad : en general no estan compromesos amb els valors i objectius dels pares o de la societat i sovint es mostren apàtics i desorientats. Finalment, en el procés de recerca, molt joves presenten una moratòria de la identitat , un recès durant el qual experimenten amb identitats alternatives sense decidir-se per ninguna.

32. L’AUTOESTIMA CONJUNT DE JUDICIS DE VALOR SOBRE UN MATEIX, ES A DIR, ESTIMACIÓ SOBRE LA PRÒPIA VALUA. Es forma a partir de: Les pròpies experiències, pensaments i emocions passades i les seves conseqüències I la retroalimentació subministrada pels altres significatius (efecte mirall)

33. L’AUTOESTIMA Té gran influència sobre l’estabilitat emocional i el benestar personal. Està lligada a dues necessitats bàsiques de l’èsser humà: Valer per a qualque cosa Valer per a qualcu

34. L’AUTOESTIMA Segons el grau de generalitat, es pot parlar de dos tipus d’autoestima: Específica o situacional General o caracteriològica.

35. Les persones amb una bona autoestima Tenen confiança en les seves capacitats Tenen sentit de pertinença a un grup, relacions socials Atribució correcta de responsabilitats Assertivitat i optimisme Capacitat d'assumir els canvis a la pròpia vida, sensació de control Interpretació acurada dels missatges aliens Sentiment d'ésser estimat, actuant com a factor de protecció contra sentiments depressius, aïllament… Autoconeixement i acceptació de la pròpia personalitat

36. Una persona amb una baixa autoestima: Tendrà menys èxit en les tasques que emprèn, ja que no coneix els seus punts forts i no sap aprofitar-los, Tendirà a desanimar-se amb facilitat i no assumir riscos. Les expectatives negatives acaben condicionant el resultat. Serà influïble pels demés : Canviarà d’idees i de comportament amb molta freqüència,segons amb qui estigui. El/la manipularan altres persones amb personalitats més fortes. Eludirà situacions que provoquin estrès : tindrà poca tolerància davant les circumstàncies que li provoquin angoixa, temença, ira, o sensació de desordre. Es posarà a la defensiva i es frustrarà amb facilitat : serà una persona punxeta, incapaç de rebre crítiques o peticions inesperades, i posarà excuses per justificar el seu comportament. Culparà els altres de les seves debilitats : tindrà locus de control extern ( no admet els seus errors i/o debilitats i atribueix als demés o a la mala sort la causa de les seves dificultats).

37. L’autoestima El seu excés porta a l‘orgull i, fins i tot, al narcisisme

38. Els 4 aspectes de l’autoestima VINCULACIÓ : resultat dels vincles amb les persones i que els altres també reconeixen com importants. SINGULARITAT : la persona sent reconeixement i respecte per les qualitats que la fan especial, diferent, única, recolzada per l’aprovació que rep dels altres per aquestes qualitats. PODER : sensació de seguretat, tenint els mitjans, oportunitats i capacitat per modificar les circumstàncies de la seva vida de manera significativa. MODELS O PAUTES : punts de referència vàlids, exemples adequats, humans, filosòfics, polítics i pràctics, que serveixen per consolidar els valors, objectius, ideals i maneres pròpies. LES QUATRE CONDICIONS HAN D’ESTAR PRESENTS TOTES SON IMPORTANTS, I NO HI HA UNA MILLOR QUE UNA ALTRA CAL SABER MODIFICAR O AMPLIAR AQUESTS QUATRE ASPECTES DE L’AUTOESTIMA

39. Una cultura és un conjunt de comportaments, costums i valors que estableixen les senyes d’identitat de un grup. La identificació dels adolescents com un grup psicosocial permet parlar d’una cultura adolescent. LA CULTURA ADOLESCENT

40. Trets característics de la cultura adolescent: Valoració del cos i culte a la imatge Consumisme Realitat virtual i realitat virtuosa Tolerància o indiferència? Felicitat personal i responsabilitat social

43. La cultura adolescente YouTube - Complot www.tenemosunplan.com - Rexona.avi YouTube - PUBLICIDAD AUTOMOTRIZ.avi

44. EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU L’adolescent adquireix el pensament formal, el pensament abstracte. Característiques: OBERTURA AL MÓN D’ALLÒ POSSIBLE PENSAMENT LÒGIC POSSIBILITA EL RAONAMENT HIPOTETICODEDUCTIU PENSAMENT EGOCÈNTRIC

45. CONSEQÜÈNCIES DEL DESENVOLPAMENT COGNITIU Les utilitzarà en la seva vida quotidiana i li serviran per a entendre's millor a si mateixos, a altres persones, i a les relacions que s'estableixen entre elles. Serà capaç de comprendre millor les intencions ocultes dels altres i explicar el seu comportament com producte de la interacció entre les seves capacitats personals i factors situacionals. Li permetrà desenvolupar una millor comprensió d'idees socials i polítiques, i avaluar el funcionament de diverses institucions com la família, l'escola, o l'estat. És com si acabés de descobrir que la realitat pot ser d'altra forma i per tant pot canviar-se. Això podria explicar el inconformisme o rebel·lia freqüentment observat entre els adolescents. També podria justificar el temps que dediquen a pensar sobre si mateixos, sobre els seus sentiments, els seus pensaments i la seva forma de ser. Fins i tot la intel·lectualizació o la cavil·lació sobre els més diversos temes religiosos, polítics o socials, en que nois i noies es veuen embolicats amb freqüència, així com la seva discussió amb els amics, no seria sinó una exercitació o posada en pràctica de les habilitats intel·lectuals recent adquirides.

46. EL DESENVOLUPAMENT MORAL NIVELL 1: PRECONVENCIONAL ESTADI 1: HETERONOMIA 0-5 ANYS EL BÉ I EL MAL EL DETERMINEN AGENTS EXTERNS (PARES, PERSONES GRANS, L’ALTRE) ACTUEN EN FUNCIÓ DEL PREMI I EL CÀSTIG HI HA ADULTS QUE ES QUEDEN TOTA LA VIDA EN AQUEST ESTADI

47. EL DESENVOLUPAMENT MORAL ESTADI 2: EGOISME MUTU INDIVIDUALISME: 6 A 10-11 ANYS, ESTADI DE LA INFANTESA ES DESCOBREIXEN LES REGLES DEL JOC I ES COMPLEIXEN NO PER RESPECTE ALS ALTRES NI PER POR, SINÓ PER EGOISME. LA REGLA BÀSICA D’AQUEST ESTADI ÉS LA LLEI DE TALIÓ: “ULL PER ULL…” ELS ADULTS QUE ES QUEDEN EN AQUEST ESTADI: ET RESPECTO SI EM RESPECTES, NO MENTEIXO SI NO EM MENTEIXES…

48. EL DESENVOLUPAMENT MORAL NIVELL 2: CONVENCIONAL ESTADI 3: EXPECTATIVES INTERPERSONALS 11 FINS ALS 20 ANYS PROPI DE LA PUBERTAT I ADOLESCÈNCIA ES FA EL QUE S’ESPERA DE NOSALTRES, PERQUÈ ENS CONSIDERIN “BONS” ES POT PRODUIR EL CONFLICTE D’EXPECTATIVES, SI ELS PARES ESPEREN UNA COSA DE L’ADOLESCENT I ELS AMICS UNA ALTRA. ELS ADULTS QUE ES QUEDEN EN AQUEST ESTADI, SÓN GENT AGRADABLE, QUE ES FA ESTIMAR, PERÒ QUE ES DEIXA PORTAR PER FACTORS EXTERNS: ELS ALTRES, LA MODA, EL CONSUMISME…

49. EL DESENVOLUPAMENT MORAL ESTADI 4: RESPONSABILITAT I COMPROMÍS SI ARRIBA ALS 18-20 ANYS O MAI. COMENÇA L’AUTONOMIA MORAL ETAPA DE LA RESPONSABILITAT. ES COMPLEIX AMB L’OBLIGACIÓ NO PER POR, NI PER EGOISME, NI PER QUEDAR BÉ, SINÓ PER RESPONSABILITAT L’ADULT FA ALLÒ A QUE UN S’HA COMPROMÈS PERÒ NO MÉS I ES LIMITA AL SEU GRUP, FAMÍLIA I AMICS, LA RESTA NO ÉS RESPONSABILITAT SEVA.

50. EL DESENVOLUPAMENT MORAL NIVELL 3: POSTCONVENCIONAL ESTADI 5: TOTHOM TÉ DRETS CONTRACTE SOCIAL: SI ARRIBA ALS 20/30 ANYS O MAI. EN AQUEST ESTADI, ES PENSA I DEFENSA ELS DRETS BÀSICS DE TOTS ELS ÉSSERS HUMANS.

51. EL DESENVOLUPAMENT MORAL ESTADI 6: TOTS SOM IGUALS PRINCIPIS ÈTICS UNIVERSALS S’HI ARRIBA ENTRE ELS 20/30 ANYS O MAI FAIG A L’ALTRE EL QUE VULL PER MI ES L’ESTADI DELS QUE VIUEN, DEFENSEN I LLLUITEN PER LA IGUALTAT, EL RESPECTE AUTÈNTIC I L’AMOR A TOTS ELS ÉSSERS HUMANS (GANDHI, LUTHER KING…)

52. EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL: L’ASSERTIVITAT L’ÈSSER HUMÀ ÉS SOCIAL. COMUNICAR-NOS I INTERACTUAR AMB ELS ALTRES ÉS UNA DE LES NOSTRES ACTIVITATS QUOTIDIANES LES HABILITATS SOCIALS SÓN LES CONDUCTES O DESTRESES ESPECÍFIQUES QUE FEM SERVIR EN LES NOSTRES RELACIONS INTERPERSONALS.

53. EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL: L’ASSERTIVITAT LES HABILITATS SOCIALS, CARACTERÍSTIQUES: NINGÚ NO NEIX SABENT COM CAL RELACIONAR-SE. LES HS S’APRENEN, PER INSTRUCCIÓ O PER EXPERIÈNCIA DIRECTA LES HS TENEN COMPONENTS MOTORS OBSERVABLES (LA CONDUCTA GESTUAL) EMOCIONALS (ANSIETAT O ALEGRIA) I COGNITIUS (PERCEPCIÓ SOCIAL, AUTOLLENGUATGE) LES HS SÓN ESTILS DE RESPOSTES ESPECÍFIQUES A SITUACIONS CONCRETES. LA COMPETÈNCIA SOCIAL CANVIA A TRAVÉS DE LES SITUACIONS

54. EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL: L’ASSERTIVITAT LA CONDUCTA PASSIVA és pròpia de les persones que no expressen els seus pensaments ni sentiments, i si ho fan és amb falta de confiança o de manera derrotista. “ Tu tens drets i jo no” LA CONDUCTA AGRESSIVA implica la defensa dels drets, pensaments i sentiments però sense tenir en compte els altres. Les persones agressives són temudes pels altres.“ Jo tenc drets i tu no”

55. EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL: L’ASSERTIVITAT LA CONDUCTA ASSERTIVA consisteix a expressar les necessitats, drets o opinions sense atacar o violar els drets dels altres Tenc drets i vull que me’ls respectis. Sé que tú també en tens i vull respectar-los.

56. Agressiu Assertiu Passiu Potser, suposo, ja sé que Mirada fixa Veu alta Parla excessivament ràpida Gestos d’amenaça Contacte ocular To de veu adequat Parla fluïda Gestos ferms Missatges en primera persona No mirar als ulls Baix to de veu Negar importància Callar

57. Llistat de HS Demanar un favor Donar les gràcies Elogiar Fer front a l’enuig d’un altre Saber resistir a les pressions Presentar una queixa Demanar disculpes Respondre a un fracàs Saber negociar, saber trobar l’acord Saber escoltar

58. LA COMPETÈNCIA SOCIAL HABILITATS SOCIALS DESENVOLUPAMENT MORAL HABILITATS COGNITIVES SPIVACK I SHURE "pensaments": el pensament causal, l'alternatiu, el conseqüencial, el de perspectiva i el de mitjans-fins.

59. LES RELACIONS INTERPERSONALS INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL Tenir relacions creatives amb altres és un art que s’ha de cultivar i requereix comprendre i distingir desig, atracció i enamorament.

60. LES RELACIONS INTERPERSONALS El procés amorós és una aventura amb diferents moments: Atracció : “Té quelcom especial” Desig :“M’agrada” Enamorament : És un sentiment fort que ocupa la ment i el cor. Hi ha un fort interès per l’altre i un desig profund de reciprocitat. També hi ha desencantaments i dubtes. “T’estimo”

61. LES RELACIONS INTERPERSONALS Enrique Rojas (psiquiatra) tracta de l’enamorament en alguns dels seus llibres. Escriu (cap. IV "Enamorarse" del libro " Remedios para el desamor “)” El enamoramiento es un estado emocional surcado por la alegría y la satisfacción de encontrar a otra persona que es capaz de comprender y compartir tantas cosas como trae consigo la vida". Amor madur : Implicació més forta de la intel·ligència i la voluntat. Es fan projectes comuns. “Em comprometo amb tu; desitjo fer-te feliç”

62. L’ATRACCIÓ INTERPERSONAL JUDICI QUE UNA PERSONA FA D’UNA ALTRA AL LLARG D’UNA DIMENSIÓ ACTITUDINAL, ELS EXTREMS DE LA QUAL SÓN LA VALORACIÓ POSITIVA (AMOR) I UNA AVALUACIÓ NEGATIVA (ODI).

63. L’ATRACCIÓ INTERPERSONAL VARIABLES : PROXIMITAT APARENÇA FÍSICA SEMBLANÇA RECIPROCITAT

64. AMOR, PASSIÓ I COMPROMÍS. L’ENAMORAMENT PRESUPOSA EL DESIG I L’ATRACCIÓ. ENAMORAMENT: LA PERSONA PATEIX UN PROCÉS D’ENCANTAMENT DESIG DE L’ALTRA PERSONA DE FORMA EXCLUSIVA QUAN HI HA CORRESPONDÈNCIA, LA RELACIÓ ÉS D’ENTUSIASME I LA RUPTURA ES CONVERTEIX EN PATIMENT

65. AMOR, PASSIÓ I COMPROMÍS L’ENAMORAMENT LA RUTINA I L’AVORRIMENT SÓN ELS PRINCIPALS ENEMICS DE L’AMOR. VA UNIT A UN DESIG D’INTIMITAT AFECTIVA, SEXUAL I DE MÉS COMPROMÍS L’AMOR ÉS UN MITE? QUAN SABEM QUE ESTEM ENAMORATS? QUINES CONDICIONS SÓN NECESSÀRIES PERQUÈ L’AMOR PROSPERI

66. CONCEPCIÓ TRIANGULAR DE L’AMOR . ROBERT STERNBERG AMOR PASSIÓ COMPROMÍS

67. LA PARELLA L’art de la comunicació: donar i rebre Reconèixer els missatges destructius que pertorben la comunicació: Ordenar: “vine a les 7!” Ridiculitzar: “mira que ets idiota” Imposar solucions: “o deixes els teus amics o et deixo” Criticar: “sempre deixes les coses per acabar” Interpretar: “estàs fent això per tornar-me boig”

68. Errors que solen cometre les dones Intenta millorar la conducta de l’home amb consells que ell no ha demanat Intenta canviar o controlar la conducta d’ell manifestant sentiments negatius No reconèixer el que ell fa per ella i queixar-se del que no fa Manifesta els sentiments de disgust de manera indirecta (“com has pogut fer-me això”) Si ell pren decisicions, ella el corregeix o el critica.

69. Errors que solen cometre els homes No escolta i es distreu. No fa preguntes que mostrin interès i preocupació Es pren els sentiments d’ella al peu de la lletra i la corregeix. Creu que ella demana solucions L’home escolta i a continuació, s’enutja i acusa la dona de reprimir-lo o disgustar-lo. Dóna poca importància a les necessitats i sentiments d’ella. Quan ella s’enutja, ell explica per què no té raó i no hauria d’enutjar-se. Després d’escoltar, ell no parla o s’absenta.