1. El laberint-castell
en el cine
Un home sol (heroi?) enfrontat a
una estructura universal i immòvil
2. El castell, F. Kafka, 1922
• La novel·la narra la història de l'agrimensor K. en el seu intent impossible d'accedir
a un castell, els propietaris del qual l’han contractat per a realitzar un treball del
que ni tan sols sap la seua naturalesa. K. s'allotja al poble veí, a l'espera de poder
contactar amb els seus patrons, trobant-se en un microcosmos del qual no entén
les normes legals ni de comportament.
• Al llarg de l'obra es percep la irracionalitat que regna dins d'aquest microcosmos,
una psicologia desesperant, que tracta d'apropar-nos a la realitat de l'època en
què va ser escrita; on un individu, menys encara un desconegut i odiat, no pot fer
front a un sistema que, havent estat creat per homes, no té gens d'humà.
• Però anant més enllà d'aquesta significació, el castell, vist des d'una profunda
anàlisi i segons la intenció i valor que li donava Kafka, és el reflex de la
irracionalitat de la vida mateixa, on aquest castell pot entendre's o com Déu o
com l'Estat (difereixen les interpretacions). És una superestructura incomprensible
davant la lògica humana, que tracta de ser aconseguida en el llibre per K. i els
pobladors en desesperats esforços.
• Fosca i surrealista, El castell tracta sobre l'alienació , la burocràcia, i la frustració,
aparentment interminable, dels intents d'un home d'oposar-se al sistema.
3. Portabilidad kafkiana
Publicado el 09/03/2011 por Mamá (contra) corriente22 comentarios
Cuando pedimos la portabilidad teníamos claro que era posible que
tuviéramos problemas, incluso que estuviéramos unas horas sin conexión.
Pero no nos podíamos imaginar ni por lo más remoto que podríamos estar un
montón de días incomunicados… La realidad a veces supera la ficción y ahora
mismo estamos inmersos en una situación un tanto kafkiana: no tenemos
teléfono ni conexión a Internet, nadie sabe muy bien por qué motivo, no nos
dan plazos y la única solución es esperar a que llame un técnico (encima de
nuestra anterior compañía!!!) y que se pasa por casa a ver cuál es el
problema. Lo único que alcanzo a comprender es que esto va para largo.
Después de seis días de incomunicación, hoy hemos decidido recargar el
modem usb de prepago que compré cuando me hice la miomectomia. Hemos
comprado un bono de 1 semana o 1 GB (lo que llegue antes), a precio de oro,
por cierto, así que vuelvo a tener conexión. La solución es pésima y empiezo
a temer que como se me agote el bono y sigamos igual este mes va a ser el
más caro de toda la historia.
Voy a ponerme al día…
4.
5. • kafkià –ana (Diccionari de l’Enciclopèdia catalana)
adj 1 Relatiu o pertanyent a Kafka o a les seves
obres.
2 fig Angoixós, summament desorientador.
• kafkiano, na. (Diccionario RAE)
1. adj. Perteneciente o relativo a Franz Kafka o a su obra. Las
novelas kafkianas
2. adj. Característico de este escritor checo o de su
obra. Visión kafkiana del mundo
3. adj. Dicho de una situación: Absurda, angustiosa.
6. L’encontre amb el laberint
• L’heroi mític s’enfronta (i surt vencedor) al perill de la
fortalesa infernal (el laberint) que busca la
fragmentació, el desordre i l’oblit.
– Teseu, gràcies a la figura orientadora d’Ariadna
– Odisseu, penetra a Troia gràcies a l’estratagema del cavall
de fusta; i recupera la identitat a través de la memòria i la
reconquesta de la llar.
• En canvi, K. (El castell, F. Kafka, 1922) ens descobreix
que l’assalt a la fortalesa és impossible; i per això,
sense cap possible heroïcitat ni acció mesiànica,
descobreix que l’empresa és inutil, i el viatge sense cap
finalitat.
8. Cine pèplum
Molt poques versions
del mite de Teseu
contra el minotaure (a
diferència d’altres arts,
com la pintura o la
literatura)
El Monstruo de Creta, 1960 (Teseo contro
il minotauro)
9. Els herois miniaturitzats
• La indefensió de l’individu
contra un món de poders
arbitrariament disposats contra
ell.
• L’heroi es troba miniaturitzat
davant d’aqueixos poders als
que s’enfronta, però també els
espais naturals o arquitectònics.
• En el cine (art especialment
espacial) la fortalesa laberíntica
de Kafka adopta el format d’un
grandiós decorat que aïlla i
miniaturitza l’individu (El procés,
Le procès, O. Wells, 1963
O. Wells/Kafka)
10. • Un home normal és detingut i
comdenat per una falsa aparença,
la qual cosa li fa perdre la
confiança en l’ordre familiar i ser
introduït en la fredor de la presó.
• Està comdenat a la solitud dins i
fora de la presó (castell): sols
troba indiferència i hostilitat en
els testimonis o en la gent que
podria ajudar-lo
Falso culpable, A. Hitchcock, 1956
11. • Ordre quotidià amenaçat per obscures
forces burocràtiques que posen en
dubte la identitat: Roger Tornhill un
confiat agent de publicitat, que per
casualitat veu trabalsada la vida
quotidiana.
• La dona que coneix en el tren (Ariadna)
no és qui sembla ser (=confusió també
sentimental).
• Miniaturització espacial:
– Picat zenital de l’edifici ONU
– L’estació de tren com a espai hostil
– Escena de la persecució de l’avioneta
– L’assalt al laberint/castell: casa
inaccessible, enigmàtica i perillosa
– Joc d’escales desproporcionades: mont
Rushmore. Con la muerte en los talones,
A. Hitchcock, 1959
13. Els castells laborals
• La rutina del treball i la impossibilitat d’aconseguir la fortalesa
social a través del triomf laboral que els missatges publicitaris
capitalistes indueixen a aconseguir.
• Patiment d’un treballador qualsevol, d’un heroi anònim.
• L’univers de la tecnologia opresiva:
– la cosificació del cos o la maquinització a través de la
tècnica,
– la tirania horària,
– la pèrdua de la individualització en nom de la
uniformització productiva.
14. La cosificació del treballador ,
sotmés a una maquinització absoluta
a través de la tècnica.
Crítica social a través de la sàtira
Tiempos modernos , Charles Chaplin, 1936)
15. Un jove solitari impulsat per l'ambició i
l'idealisme s'enfronta a la vida en el Nova
York de principis del segle XX. Les dures
condiciones que imposa aquesta realitat
desmitifiquen el mític somni americà.
Y el mundo marcha, King Vidor, (1928)
16. Viktor Navorski, un ciutadà d’un país fictici
arriba a Estats Units quan, mentre li estan
comprovant el passaport, un cop d’estat té
lloc en el seu país, esclatant així una guerra
civil. El govern americà decideix no
reconeixer el nou estat, per la qual cosa
Viktor es converteix de sobte en un ciutadà
sense nacionalitat en territori americà.
Sol, sense recursos, sense conéixer
l’idioma, es veu obligat a sobreviure i a
resoldre una situació kafkiana creada per la
burocràcia i els interessos estatals en la
qual un ciutadà innocent es veu atrapat.
Així confinat a la terminal de l’aeroport, Viktor es veu obligat viure durant mesos.
I serà gràcies a la iniciativa, simpatía i bondat que aconseguirà l’amistat d’alguns
treballadors de l’aeroport….
17. Un futur tecnificat,
deshumanitzat, i autoritari
• Paràboles negatives sobre el futur (distopies):
– Brazil (T. Gillian, 1984) societat claustrofòbica i absurda
dominada per buròcrates que prohibeix fins i tot els
sommis.
– Blade Runner: societat amoral,
– Fahrenheit 451: societat bibliofòbica i bibliocida
– El dormilón i La fuga de Logan: móns recreats des de la
comèdia paròdica
18. Visió surrealista sobre un futur perfecte on
impera el maquinisme i on tot està controlat
per una agència governamental secreta que
prohibeix que l'amor interfereixi amb
l'eficàcia.
Un insecte cau inoportunament en un
ordinador i fa que s'altere el nom del
terrorista Tuttle, cosa que provoca la
immediata condemna a mort de l'innocent
Buttle.
Quan es descobreix l'error de l'ordinador
espatllat, encarreguen a Sam Lowry, un
funcionari modèlic, que indemnitze la viuda.
Un cop a casa de la senyora Buttle, Sam
coneix Jill, la dona dels seus somnis, però la
burocràcia l'acusa de no haver evitat que uns
terroristes tiren les seves bombes. Lowry i la
seva nova companya viuran ara sota una
constant amenaça.
Brazil (T. Gillian, 1984)
19. El 2274, el que queda de la humanitat viu
en una ciutat on s'han resolt tots els
problemes. Per evitar que estigui
superpoblada es controlen els naixements i
als trenta anys executen les persones en
una mena de festa religiosa.
Dins d'aquesta societat hi ha dos grups
d'oposició: una joventut delinqüent, que
viu al barri de la catedral, i els fugitius, que
no volen morir i que es refugien en un
santuari dels afores.
Logan, un dels millors policies, fingeix ser
un fugitiu per introduir-se al santuari, però
un cop a fora de la ciutat descobreix la
veritat.
La fuga de Logan,
M. Anderson, 1976
20. Després de romandre 200 anys en hivernació,
Mils Monroe, clarinetista i propietari d’una
botiga de menjar, desperta l’any 2174 en una
Amèrica regida per un estat policial que vigila
dia i nit a tots els seus ciutadans.
A pesar del seu caràcter obertament covard,
Mils s’unix a la resistència amb l’objecte de
detindre el projecte que pretén clonar al
"Capitost" i perpetuar la seua dictadura.
El dormilón,
W. Allen (1973)
21. El límit de la frontera
• La visualització del laberint/castell com un viatge
sense fi ha estat una aportació del cine: una
carretera sense origen ni final.
Dos xics recorren
En el film es narren els avatars de dos
conductors que travessen el país sense rumb
fix, buscant carreres il·legals en què
participar. Pel camí arrepleguen a una
autoestopista que trastornarà el seu petit
univers sense sentiments.
També iniciaran una competició amb un
conductor solitari, en la qual hauran de
travessar el país fins a Washington DC sent el
premi per al guanyador l’automòvil del
perdedor.
Carretera asfaltada en dos direcciones,
M. Hellman, 1971
22. Kowalski, que treballa en un
servici de lloguer de vehicles,
aposta que és capaç de
conduir de Colorado a San
Francisco en menys de 15
hores.
Pel camí es trobarà amb
personatges molt variats: uns
intentaran competir amb ell;
altres, directament, impedir
que duga a terme la seua
gesta.
Punto límite cero,
R. Sarafian , 1971
