Download to read offline
Mitologia clàssica
- 1.
- 2. PIGMALIÓ I GALATEA Pigmalió erael rei de Xipre. A més, exercia d'escultor. Estava obsessionat en buscar la dona perfecta per ell i no la trobava enlloc. Un dia, cansat de buscar-la, va agafar un bloc de marbre i el va convertir en la dona perfecta per ell. Fins i tot li va posar nom: Galatea. Amb el temps va enamorar-se d'aquesta estàtua. Més tard va anar al temple de Venus, la deesa de l'amor, a pregar perquè Galatea es convertís en una dona real. Quan va arribar a casa va veure que no s'havien complert els seus desitjos. Es va passar tota la nit contemplant-la fins que es va decidir per fer-li un petó. En besar-la, troba uns llavis càlids i suaus. A un nou petó, l'estàtua cobrà vida, convertint-se així en la nova i perfecta esposa de Pigmalió, amb la qual van tenir descendència.
- 3. ORFEU I EURÍDICE Orfeuera fill de la musa Cal·líope i va ser dotat amb el do de la música. Acompanyava la música amb el cant, i la combinació de totes dues amansia les feres del bosc. Es va fer famós perquè va baixar als inferns a buscar Eurídice, la nimfa que va morir víctima d’una mossegada de serp. La llegenda explica que, per fer tornar la seva estimada al món dels vius, va cantar per commoure el mateix Hades i la seva esposa Persèfone. Aquestes dues divinitats van permetre que Eurídice tornés al món dels vius amb la condició que, en el viatge de tornada, Orfeu no mirés enrere. Per desgràcia, quan ja estaven a punt de salvar-se, al jove espòs el va assaltar el dubte que tot plegat no fos un simple engany i, imprudent, va girar el cap. L’únic que va poder veure com Eurídice era arrossegada per Hades cap a una segona mort, ja definitiva.
- 4. APOL·LO I DAFNE Dafneera una nimfa de la que es va enamorar Apol·lo. Però va ser un amor no correspost. Sembla que Cupido, molest amb Apol·lo, que s’havia burlat de les seves fletxes, en va clavar una amb la punta d’or a Apol·lo, que es va enamorar bojament de la nimfa, i una altra a Dafne, amb la punta de plom, que es va tornar insensible a l’amor. Apol·lo desitjava la noia apassionadament i no parava de perseguir-la, però la nimfa fugia. Un dia, quan estava a punt d’atrapar- la, Dafne va demanar ajut al seu pare (riu Peneu) i la va convertir en llorer. Apol·lo va haver de renunciar-hi, però a partir d’aquell moment va portar una corona de llorer.
- 5. VENUS I ADONIS Venus(Afrodita) es va enamorar d’un jove caçador que es deia Adonis. Sembla que la reina dels Inferns, Prosèrpina (Persèfone), també li agradava el bell caçador. Davant d’aquesta situació , Júpiter (Zeus) va decidir que Adonis passaria un terç de l’any amb Venus (Afrodita), un terç amb Prosèrpina (Persèfone) el terç restant allà on volgués. Però Ares (Mart) , que també estimava Venus (Afrodita), es va posar gelós i va enviar un porc senglar per tal que ataqués i matés a Adonis. Així va passar i la sang d’Adonis es va convertir en una anèmona, la primera flor que surt a la primavera.
- 6. NARCÍS I ECO Ecoera una nimfa que parlava molt que va treure de polleguera a Hera. Hera la va castigar, només podria parlar si algú s’adreçava a ella i ella només podria repetir les síl·labes finals del que havien dit els altres. Passat un temps Eco es va enamorar de Narcís, però la va rebutjar perquè només sabia repetir les paraules que ell deia. Desconsolada es va amagar a una cova i es va anar consumint fins a quedar una ombra. Només li va quedar la veu que feia eco. Per altra banda, Narcís rebutjava a totes les nimfes, però un dia es va acostar a aigües cristal·lines i es va enamorar del noi que hi veia, però la imatge mai el corresponia. Finalment, Narcís va caure intentant tocar el seu reflex i allà on va morir va néixer una flor que porta el seu nom.
- 7. HÈLIOS I FAETONT Faetont,un dels fills d’Hèlios, havia arribat a l’adolescència sense que li hagués estat revelada la identitat del seu pare. Quan finalment ho va descobrir, el déu, que se sentia culpable per haver-lo tingut apartat d’ell durant tant de temps, li va prometre de manera imprudent que li concediria el que demanés. Inesperadament, Faetont li va demanar que li deixés conduir el carro que duia cada dia la llum del Sol a la Terra. Hèlios va fer tots els possibles perquè el seu fill renunciés a aquesta petició, però al final va haver de complir la seva paraula. Al principi semblava que tot anava bé, però els cavalls, així que es van adonar del canvi, es van desbocar i van abandonar la ruta que recorrien des de temps immemorials. Ara, tan aviat s’enfilaven fins a una alçada enorme, com s’acostaven perillosament a la superfície de la Terra. Mentrestant Faetont, horroritzat, no podia fer res per aturar aquella cursa terrible. Aquesta catàstrofe de foc i destrucció va arrasar zones molt extenses. Per sort, abans que no quedés ni una espurna de vida sobre la Terra, Zeus va fulminar amb el llamp el carro i el seu tripulant; d’aquesta manera, va apartar el cavalls alats de l’esfera de foc de la Terra. Faetont va rebre honors fúnebres de les nimfes.
- 8. DÉDAL I ÍCAR ACreta, Dèdal (arquitecte) va construir un artefacte a instàncies de Pasífae, esposa del rei, gràcies al qual ella va poder tenir relacions amb un bell toro, i d’aquesta unió va néixer el Minotaure. Posteriorment va haver de dissenyar el laberint, per recloure-hi el monstre antropòfag, meitat home, meitat brau. El rei Minos, espòs de Pasífae, va decidir castigar Dèdal, i el va tancar, juntament amb el seu fill Ícar, al laberint. Però l’inventor va buscar la manera de fugir volant: va construir unes ales amb plomes d’ocell unides amb cera. Abans d’emprendre el vol, Dèdal va avisar Ícar que no havia de volar massa avall, ja que la humitat del mar impediria el vol, ni massa amunt, ja que l’escalfor del sol fondria la cera. Però Ícar , embriagat per la llibertat que li donava el fet de volar, es va acostar massa el Sol, la cera es va fondre, les ales es van desfer i va caure al mar. Dèdal va aconseguir salvar-se i, després d’enterrar el seu fill en una illa que va rebre el nom d’Icària, va viure a Sicilia fins que va morir.