El director o responsable financer ha de dissenyar una correcta estructura de finançament per a l’empresa, es a dir, les decisions bàsiques que ha de prendre i els criteris que ha de tenir en compte per a prendre-les: la millor estructura de capital per a l’empresa, la política de reinversió de beneficis o bé de distribució de dividends i la proporció de deute que és aconsellable mantenir a curt i llarg termini. El dia a dia comporta una infinitat de decisions operatives sobre productes, proveïdors, condicions i acords diversos, que pot fer-nos perdre la visió a llarg termini. Per això és imprescindible conèixer les variables clau que sustenten l’estructura financera bàsica de l’empresa. Sense les decisions bàsiques ben preses, després, els errors, com lamentablement veiem en aquests temps de crisi, poden ser fatals.
El director o responsable financer ha de dissenyar una correcta estructura de finançament per a l’empresa, es a dir, les decisions bàsiques que ha de prendre i els criteris que ha de tenir en compte per a prendre-les: la millor estructura de capital per a l’empresa, la política de reinversió de beneficis o bé de distribució de dividends i la proporció de deute que és aconsellable mantenir a curt i llarg termini. El dia a dia comporta una infinitat de decisions operatives sobre productes, proveïdors, condicions i acords diversos, que pot fer-nos perdre la visió a llarg termini. Per això és imprescindible conèixer les variables clau que sustenten l’estructura financera bàsica de l’empresa. Sense les decisions bàsiques ben preses, després, els errors, com lamentablement veiem en aquests temps de crisi, poden ser fatals.
Este documento describe los conceptos fundamentales del oligopolio y las estrategias que pueden adoptar las empresas en este tipo de mercado. Explica que en un oligopolio hay un número reducido de empresas que ofrecen bienes diferenciados o homogéneos, con barreras de entrada y salida significativas. Las empresas pueden elegir la cantidad, el precio o ambos de forma simultánea o secuencial. Las estrategias principales son el equilibrio Cournot, Bertrand y Stackelberg. Finalmente, analiza la colusión como una estrategia no permitida.
Este documento resume conceptos clave de microeconomía como la maximización de beneficios a largo plazo, rendimientos de escala, curvas de costes totales, medios y marginales, así como la determinación del equilibrio de mercado bajo competencia imperfecta como el monopolio. Explica cómo las empresas fijan precios para maximizar ganancias teniendo en cuenta las curvas de demanda, y los efectos de la discriminación de precios.
Microeconomía; teoría del consumidor y producciónMelanie Nogué
Este documento resume la teoría del consumidor microeconómica. Explica que los consumidores buscan maximizar su bienestar al comprar bienes sujetos a su restricción presupuestaria. Describe las curvas de indiferencia que representan las preferencias del consumidor y cómo se intersectan con la recta presupuestaria para determinar la cesta de bienes óptima. También analiza cómo los cambios en los precios, la renta u otros factores afectan la demanda de los bienes.
Este documento describe los conceptos clave relacionados con la empresa y la competencia desde una perspectiva jurídica. Explica que la empresa es una organización que desarrolla actividades económicas y está sujeta a diversos negocios jurídicos como la compraventa. Luego, se enfoca en la compraventa de la empresa, incluyendo las obligaciones del comprador y vendedor y los elementos que se transmiten. También analiza el derecho a la competencia y la competencia desleal, destacando que la finalidad de la ley es proteger a
Este documento resume los conceptos clave del contrato según el derecho español. Explica que un contrato es un acuerdo de voluntades entre dos o más partes que crea obligaciones entre ellas. Detalla los elementos esenciales de un contrato, como el consentimiento, objeto y causa. También cubre temas como la autonomía de la voluntad, los tipos de contratos y los vicios del consentimiento que pueden afectar la validez de un contrato.
Este documento resume las principales características de las obligaciones desde una perspectiva jurídica. Explica que una obligación vincula a un acreedor y un deudor, donde el acreedor tiene derecho a exigir una conducta del deudor. Las obligaciones pueden nacer de contratos, cuasicontratos o actos ilícitos. Se clasifican en mancomunadas, solidarias y según su objeto o naturaleza. El cumplimiento requiere identidad, integridad e indivisibilidad, mientras que el incumplimiento puede ser
Este documento describe los conceptos básicos de derecho civil relacionados con las personas físicas y jurídicas. Explica que la personalidad jurídica comienza con el nacimiento y termina con la muerte, y que los menores de edad tienen una capacidad limitada que aumenta con la edad. También cubre los temas de la emancipación, la incapacitación y la prodigalidad, y define la diferencia entre capacidad jurídica y capacidad de obrar.
El documento resume el funcionamiento de la Unión Europea. Explica que la UE está compuesta por 27 países y 500 millones de habitantes, y que su objetivo es promover la paz, la prosperidad y la democracia en Europa. Describe las cuatro principales instituciones de la UE - el Parlamento Europeo, el Consejo de la UE, la Comisión Europea y el Tribunal de Justicia de la UE - y sus funciones respectivas. También explica brevemente cómo se hace la legislación de la UE y las fuentes del derecho comunitario.
El documento describe las fuentes y la estructura del derecho mercantil. Resume que las principales fuentes del derecho mercantil son la ley mercantil y los usos de comercio, mientras que el derecho civil sólo se aplica en ausencia de estas. Explica que el derecho mercantil regula el estatuto de los empresarios y sus actividades comerciales, y ha evolucionado históricamente para adaptarse a las necesidades del comercio. En la actualidad, existe una tendencia a la armonización del derecho mercantil a nivel de la Un
Este documento resume las principales fuentes del derecho en España. Explica que las fuentes formales directas son la ley, la costumbre y los principios generales del derecho. Las fuentes indirectas que ayudan a interpretar la ley son la jurisprudencia y la doctrina. Describe la jerarquía de las normas en España, siendo la Constitución la norma suprema, seguida de los tratados internacionales, las leyes orgánicas y las leyes ordinarias. Finalmente, explica conceptos como la entrada en vigor de las leyes, su vig
1. Economia Internacional
Melanie Nogué Fructuoso
1
ECONOMIA INTERNACIONAL
Hi ha tres mètodes per a calcular el PIB:
1. Via valor afegit:
2. Via despesa (o demanda o bé consum i inversió):
( )
3. Via renda (salaris) i beneficis:
( )
Recordem que l’expressió del PIB és la següent:
( )
On només amb C+I seria una economia tancada i incloent-hi X-M es converteix
en una economia oberta.
A més, s’ha d’afegir les transferències, les quals per exemple seria el fet que
s’enviés diners a l’estranger o al revés.
( )
Aquesta fórmula ens indica la capacitat o necessitat per finançar l’economia,
resultant:
S > I –Capacitat de finançament (superàvit).
S < I –Necessitat de finançament (dèficit). Per intentar solucionar-ho, el que es
fa és endeutant-se rebent préstecs o inversió estrangera (I).
Per evitar la necessitat de finançament, el que s’ha de maximitzar són les
exportacions. En el cas d’Espanya, la qual té sempre necessitat de finançament, és
per què és poc competitiva.
2. Economia Internacional
Melanie Nogué Fructuoso
2
Una economia que té sempre capacitat de finançament, li interessa una moneda
forta o feble?
Una moneda forta, ja que podrà seguir exportant i invertint en l’estranger ja que
la moneda en qüestió serà o tindrà un valor més elevat que l’externa (estarà
apreciada).
La cotització de divises depèn del mercat de divises, el qual depèn de la
demanda i oferta. Això al mateix temps depèn dels moviments comercials i de
capitals, com d’aspectes polítics, econòmics...
a. Moviments comercials: importacions i exportacions de béns i serveis.
i. Si demanda valor de la moneda.
ii. Si demanda valor de la moneda.
b. Moviments de capital: depenen del tipus d’interès (a més de l’estabilitat
política, econòmica...).
Per exemple, el mercat de divises del $, amb dos supòsits: amb apreciació i
depreciació:
S’ha d’entendre que no hi cap desplaçament de les corbes, sinó per sobre
d’elles donant lloc a un excés d’oferta (E.O.), la qual vol dir que hi ha poca demanda
de la moneda en qüestió, o bé un excés de demanda (E.D.) que és la situació actual de
l’euro.
L’euro no és una moneda intervinguda, no obstant, per baixar el valor d’aquesta, la
solució seria imprimir més bitllets, amb la qual cosa provocaria inflació.
TEORIA QUANTITATIVA DEL DINER
On M és la quantitat de diners que hi ha en una economia i P és el preu.
P S
D
Q
e
E.O.
E.D.
3. Economia Internacional
Melanie Nogué Fructuoso
3
La producció (PIB) d’una economia depèn del capital físic, humà, de la
innovació, de R+D...
El que decideix la M és el BC, el qual té cura de la inflació (<2%). Quan
augmenta M, baixa el tipus d’interès (el tipus d’interès és el cost d’oportunitat del
diner), per tant:
- M i inflació
- M i inflació
Representació gràfica de l’expressió
*Capacitat de finançament.
**Necessitat de finançament.
Les característiques són:
- I té pendent negativa. Si augmenta i, baixa la inversió.
- S no depèn del tipus d’interès, per això no té pendent.
Quan I>S, vol dir que el saldo exportador és menor, és a dir:
Com que l’interès és baix, consumim més, gastem més i aleshores tenim menys
diners disponibles.
En el gràfic anterior veiem la relació entre I i S. Ara anem a veure un model de
moviments de capital.
i
I2
I1
S
I
I<S*
I>S** NX<0
4. Economia Internacional
Melanie Nogué Fructuoso
4
IEN és un saldo (inversió exterior neta) entre els capitals que surten i els
que entren.
Situació 1: imaginem que augmenta l’interès, aleshores surten menys
capitals i n’entren més. Per tant quedaria una cosa així:
Ara anem amb un tercer model que relaciona el saldo exportador, el IEN i e
(el tipus de canvi).
IEN1: és la situació en que si es redueix, augmenta el tipus de canvi i es redueixen
les exportacions netes.
5. Economia Internacional
Melanie Nogué Fructuoso
5
Imaginem que el BCE baixa el tipus d’interès, què passaria amb l’entrada de
capitals, el tipus de canvi i el saldo exportador:
Si i aleshores IEN, e i finalment NX.
TEMA 2 Balança de pagaments i desequilibri externs
Balança de pagaments: registre comptable de les actuacions comercials
de serveis i moviments de capital realitzats, pels residents d’un país amb la resta del
món. Registra totes les transaccions entre els residents i no residents. A més la podem
dividir en 5 parts:
1. Balança per compte corrent (BCC).
2. Balança per compte capital (BCCap).
3. Balança financera.
4. Errors i omissions.
5. Variació de reserves.
1. BCC: indica la capacitat o necessitat de finançament, integrada per:
a. Balança comercial: exportacions i importacions de béns i serveis
(partida de turisme).
b. Balança de rendes: pagaments, cobraments, interessos de dividends,
beneficis.
6. Economia Internacional
Melanie Nogué Fructuoso
6
c. Balança de transferències: entrades i sortides de diners referents a
remeses d’emigrants, impostos, donacions i premis.
2. BCCap: registra els canvis d’actiu i passiu (o entrades i sortides) de capital
financer.
3. Balança financera: registra préstecs, dipòsits i inversions cap a l’estranger i
que provenen d’aquest.
TEMA 3 COMERÇ INTERNACIONAL
Els països comercien entre ells per a dos motius essencials:
i. Estructures productives diferenciades: amb la qual cosa cada un
s’especialitza amb allò que se li dóna millor. Així apareix l’avantatge
comparativa. Un país té això quan s’especialitza amb allò que el fa més
productiu, formant comerç interindustrial. Per exemple, un s’especialitza en
produir vi i l’altre a fer calçat.
ii. S’especialitzen ja que volen aconseguir economies d’escala.
Recordem la corba de costos totals mitjos:
La qual diu que podrem augmentar aquesta quantitat d’equilibri fent una planta
productiva major. Aleshores la corba s’aplanaria.
Ampliant la quantitat, el que necessitarà l’empresa és vendre més, i la forma de
fer-ho és vendre internacionalment, ja que el comerç internacional fa que
augmenti la quota de mercat.
7. Economia Internacional
Melanie Nogué Fructuoso
7
Les economies d’escala donen lloc al comerç intraindustrial, comerç entre
indústries de productes similars.
A més a més cap afegir un punt 3 anomenat aspectes empresarials, els
quals ens ajudaran a entendre els dos anteriors. Respecte a les economies d’escala,
presenten restriccions i és que el consumidor vol diversitat.
Aquest és el gràfic de les economies d’escala. La qüestió és com aconseguir
diversitat en economies d’escala. La resposta és augmentant el mercat, és a dir,
comerciant amb els altres països. És el que faria que la corba es desplacés cap a la
dreta.
Exemple explicat a classe referent a l’agricultor i el ramader:
Carn 1kg Patates 1kg
Agricultor 20h 10h
Ramader 1h 8
Carn en 40h Patates en 40h
Agricultor 2kg 4kg
Ramader 40kg 5kg
8. Economia Internacional
Melanie Nogué Fructuoso
8
º En aquest cas, quan una persona o cosa té avantatge en tot es diu que té
avantatge absolut respecte de l’altre. L’altre tipus d’avantatge és el relatiu. Aleshores,
encara que sembli que el ramader no voldria intercanviar amb l’agricultor, no és així.
Mirem els beneficis que obtindrien l’un de l’altre.
Producció consum Producció Comerç Consum Comerç
derivat
del
comerç
A 1kg carn
2kg patates
0kg carn
4kg patates
Obté 3kg
carn
Dóna 1kg
patates
3kg carn
3kg
patates
2kg carn
1kg
patates
R 20kg carn
2kg ½ patates
24kg carn
2kg patates
Dóna 3kg
carn
Obté 1kg de
patates
21kg carn
3kg
patates
1kg carn
1/2 kg
patates
Amb això ens serveix per veure que el comerç beneficia a tots. Caldria reflexionar
les següents frases:
a. El lliure comerç només és beneficiós si el teu país és suficientment productiu
per resistir la competència internacional?
b. La competència exterior és injusta i perjudica a altres països quan es basa en
baixos salaris.
c. El comerç explota a un país i l’empobreix si els seus treballadors reben uns
salaris molt inferiors als treballadors d’altres països.
RESUM COMERÇ INTERNACIONAL. PRIMERA PART DEL 3.1
Hi ha dues fonts de comerç. La més important és el primer model. Més tard
parlarem de l’economia d’escala (competència imperfecta). És a dir, hem vist:
1. Diferencies entre economies Comerç interindustrial Competència
perfecta + H-O.
i. Model ricardià: explica com les diferències entre països donen origen
tant el comerç com els guanys del comerç. L’únic factor de producció és
el treball i per tant els països difereixen només amb la productivitat del
9. Economia Internacional
Melanie Nogué Fructuoso
9
treball a les diferents indústries i en funció d’aquesta productivitat del treball
comercien.
On CLU és el Cost Unitari del Treball, la Y és la producció i L és el treball.
Així veuen en què s’especialitzen.
ii. En funció d’això, els països exportaran aquells béns que el seu treball
produeix de forma relativament més eficient i contràriament importaran
aquells béns que el seu treball produeix de forma relativament més
ineficient. Per tant, el que determina la producció d’un país és l’avantatge
comparativa.
iii. Avantatges del comerç: beneficia a una economia/país i pot demostrar-
se de 2 maneres:
a. Podem pensar en el comerç com si fos un mètode de producció (en
comptes de produir un bé per si mateix el que pot fer un país és
produir un altre bé i intercanviar-lo per bé desitjat). Aquest model
ricardià mostra que quan un bé és importat és perquè aquesta
producció indirecta requereix menys treball que la producció
directa (recorda: sempre en termes de treball).
b. Es pot demostrar que el comerç amplia les possibilitats de consum
d’un país. Això vol dir guanys del comerç.
iv. El fet de que el comerç és beneficiós és incondicional, és a dir, que no
presenta restriccions. Per tant, per tal que sigui beneficiós no es refereix a
que un país sigui competitiu, ni que sigui just. Recordem els tres errors
comuns:
a. Un país guanya amb el comerç inclús si té menys productivitat que
els seus competidors (o socis comercials) en totes les indústries
(exemple del cas de l’agricultor).
b. El comerç és beneficiós inclús si les exportacions del país incorporen
més treball que les importacions.
v. Amb les comprovacions empíriques s’ha demostrat que els països (o
economies) tendeixen a exportar aquells béns on tenen productivitats
relativament altes.
TEORIA HECKSCHER-OHLIN (H-O)
A més a més de que una economia funcioni pel factor del treball, diuen que el
comerç també té lloc per la diferencia de recursos que tenen els països. És a dir,
que els països tendeixen a exportar els béns en els que són intensius en algun factor
10. Economia Internacional
Melanie Nogué Fructuoso
10
de producció. Per tant, l’avantatge comparativa està influïda també pels recursos
de les economies com per la intensitat dels diferents factors de producció.
EXEMPLE: Canadà exporta recursos forestals a USA i ho fa perquè és un país
molt gran però amb poca població i per tant té més recursos forestals per càpita que
USA, encara que USA sigui més gran globalment.
Aquest tipus de comerç, teòricament, canvia els preus relatius, de manera
que s’igualen.
El que sí passa segur és que aquest comerç té efectes sobre la renda dels que
integren l’economia en qüestió. Per exemple, els propietaris de recursos abundants
surten guanyant i per això té efectes sobre la distribució de la renda.
2. Economies d’escala Comerç intraindustrial Competència
imperfecta.