ESCODI, escola universitària de comerç, ha realitzat l’estudi Avaluació del pes real del comerç sobre l’economia per encàrrec del Grup de Treball de Retail del Col•legi d’Economistes de Catalunya amb l’objectiu de fer una anàlisi de com el sector comerç és una peça clau en el desenvolupament de l’economia del nostre país, no només pel volum de negoci i llocs de treball que genera, sinó perquè cada vegada té més influència sobre la industria i connexió amb el turisme.
Els resultats més destacats de l’estudi apunten que:
- Els resultats de l’estudi apunten un canvi de tendència, en el sentit que el Retail representa a Catalunya quasi el 30% del PIB, situant-se en primer lloc. En segon lloc trobaríem la Indústria Manufacturera amb el 18%. En el conjunt d’Espanya, el Retail suposaria el 25% del total del PIB del país. En segon lloc es situaria l’Administració Pública (amb el 18%) i en
- Malgrat que la despesa per càpita s’ha reduït tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, s’observa que la despesa en el capítol d’alimentació i quotidià continua sent més alta en el cas català.
- En el subsector de supermercats, per cada 2 treballadors directes, es crea 1 lloc de treball en una empresa del sector primari, industrial o de serveis, que està totalment connectada amb l’existència de l’empresa de distribució. Si aquest indicador es contrastar que és vàlid pel conjunt del sector del comerç detallista, significaria que el comerç genera 1,5 vegades el seu número d’ocupats directes, sense tenir en compte l’efecte de la participació femenina en el sector ja que les dones treballadores tendeixen a contractar bens i serveis privats per motius de conciliació familiar.
- Pel que fa a l’oferta, es confirma la tendència de que les empreses del sector que “aguanten la crisi” han tendit a guanyar tamany. A Catalunya, s’observa un cert manteniment dels llocs de treball (directes i indirectes) relacionats amb el sector.
- La despesa turística internacional en targeta de crèdit a Barcelona ha augmentat de forma significativa en els darrers 8 anys. Els resultats apunten també que el posicionament de Barcelona com a ciutat turística internacional es una oportunitat pel comerç local i per la promoció internacional de les marques de retail catalanes. La despesa efectuada e el comerç amb tarja de crèdit per part dels turistes internacionals, a Barcelona ha crescut de tal manera en els darrers anys que ha passat a ser mes del doble que a Madrid.
www.escodi.com
This document provides instructions and observation sheets for students to practice and evaluate each other on track and field techniques including the starting position for races, high jump form, shot put, and javelin throw. The sheets guide students to observe their partner's form based on technical criteria and provide feedback without criticism. The goal is for students to learn proper techniques and evaluate their own progress in these athletic events.
Porifera adalah hewan multiseluler yang hidup di perairan. Tubuhnya berpori dan memiliki saluran air. Terdiri dari beberapa sel yang sudah berdiferensiasi seperti koanosit, arkeosit, dan pinakosit. Rangka terbuat dari kolagen dan spikula. Porifera tidak memiliki organ atau jaringan sejati dan melakukan pencernaan secara intraseluler.
ESCODI, escola universitària de comerç, ha realitzat l’estudi Avaluació del pes real del comerç sobre l’economia per encàrrec del Grup de Treball de Retail del Col•legi d’Economistes de Catalunya amb l’objectiu de fer una anàlisi de com el sector comerç és una peça clau en el desenvolupament de l’economia del nostre país, no només pel volum de negoci i llocs de treball que genera, sinó perquè cada vegada té més influència sobre la industria i connexió amb el turisme.
Els resultats més destacats de l’estudi apunten que:
- Els resultats de l’estudi apunten un canvi de tendència, en el sentit que el Retail representa a Catalunya quasi el 30% del PIB, situant-se en primer lloc. En segon lloc trobaríem la Indústria Manufacturera amb el 18%. En el conjunt d’Espanya, el Retail suposaria el 25% del total del PIB del país. En segon lloc es situaria l’Administració Pública (amb el 18%) i en
- Malgrat que la despesa per càpita s’ha reduït tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, s’observa que la despesa en el capítol d’alimentació i quotidià continua sent més alta en el cas català.
- En el subsector de supermercats, per cada 2 treballadors directes, es crea 1 lloc de treball en una empresa del sector primari, industrial o de serveis, que està totalment connectada amb l’existència de l’empresa de distribució. Si aquest indicador es contrastar que és vàlid pel conjunt del sector del comerç detallista, significaria que el comerç genera 1,5 vegades el seu número d’ocupats directes, sense tenir en compte l’efecte de la participació femenina en el sector ja que les dones treballadores tendeixen a contractar bens i serveis privats per motius de conciliació familiar.
- Pel que fa a l’oferta, es confirma la tendència de que les empreses del sector que “aguanten la crisi” han tendit a guanyar tamany. A Catalunya, s’observa un cert manteniment dels llocs de treball (directes i indirectes) relacionats amb el sector.
- La despesa turística internacional en targeta de crèdit a Barcelona ha augmentat de forma significativa en els darrers 8 anys. Els resultats apunten també que el posicionament de Barcelona com a ciutat turística internacional es una oportunitat pel comerç local i per la promoció internacional de les marques de retail catalanes. La despesa efectuada e el comerç amb tarja de crèdit per part dels turistes internacionals, a Barcelona ha crescut de tal manera en els darrers anys que ha passat a ser mes del doble que a Madrid.
www.escodi.com
This document provides instructions and observation sheets for students to practice and evaluate each other on track and field techniques including the starting position for races, high jump form, shot put, and javelin throw. The sheets guide students to observe their partner's form based on technical criteria and provide feedback without criticism. The goal is for students to learn proper techniques and evaluate their own progress in these athletic events.
Porifera adalah hewan multiseluler yang hidup di perairan. Tubuhnya berpori dan memiliki saluran air. Terdiri dari beberapa sel yang sudah berdiferensiasi seperti koanosit, arkeosit, dan pinakosit. Rangka terbuat dari kolagen dan spikula. Porifera tidak memiliki organ atau jaringan sejati dan melakukan pencernaan secara intraseluler.
A cerveja é uma das primeiras bebidas alcoólicas feitas pelo homem a partir de água, cereais e lúpulo. É a bebida alcoólica mais consumida no mundo e existem mais de 100 tipos diferentes, variando entre as cores, sabores e teores alcoólicos. O documento descreve o processo de fabricação da cerveja, seus principais tipos como Pilsen, IPA, Porter e Stout, além das técnicas corretas de serviço e degustação.
El documento describe diferentes paradigmas de programación como la programación declarativa, estructurada, modular y orientada a objetos. La programación declarativa especifica un conjunto de condiciones para describir un problema y su solución, la programación estructurada mejora la claridad y calidad usando subrutinas y tres estructuras, la programación modular divide programas en módulos para hacerlos más legibles y la programación orientada a objetos usa objetos e interacciones para diseñar aplicaciones.
O documento discute a Teoria Miogênica do Infarto do Miocárdio, que sugere que o infarto é causado principalmente por doença miocárdica ao invés de oclusão coronária. A teoria foi apoiada por estudos desde os anos 1940 que mostraram que apenas uma minoria de pacientes com infarto apresentavam trombose coronária. Estudos mais recentes também questionam se imagens angiográficas realmente mostram trombos ou apenas agregados plaquetários.
Ppt ilmu pengetahuan alam (ipa) kelas 3 sdn wirosaban, yogyakartaDini Kurniati
Makhluk hidup memiliki ciri khas seperti tumbuh, bereproduksi, dan metabolisme. Makhluk tak hidup tidak memiliki ciri tersebut dan terdiri dari benda-benda seperti batu, logam, air yang hanya mengalami perubahan fisika dan kimia.
L'organització econòmica de les societatsPauhistoria
Tema 4: L'organització econòmica de les societats. 3r ESO. La unitat va ser creada durant el curs 2019-2020. Va ser dissenyada a València, per als estudiants de l'IES Juan de Garay. Professor: Pau Tobar.
1. Amanda Martínez
Marina Mora
Andrea Zarcero
2ºA BATX, Geografia d’Espanya
2. o Introducció.
o La importància econòmica del sector.
o Procés de terciarització de l’economia espanyola: Causes
exògenes i endògenes.
o El Comerç: Interior i exterior.
o Conceptes importants.
o Preguntes de la Pau.
3. INTRODUCCIÓ
El sector terciari Activitats orientades a
genera més riquesa i la satisfacció de
llocs de traball. necessitats de persones
i empreses
Gran en les
Turisme i comerç
infraestrucutes de
activitats més importants
transports.
4. LA IMPORTÀNCIA ECONÒMICA DEL SECTOR
EL sector terciari ha sigut l’últim
en desenvolupar-se, però és el
que actualment ha adquirit major Població ocupada per
importància sectors econòmics a
Espanya al 2007.
Als països
rics
5. LA IMPORTÀNCIA ECONÒMICA DEL SECTOR
Al món
Importància pel nombre de
treballadors que ocupa.
A Espanya
Població activa al sector
terciari a Espanya.
Població activa al
sector terciari al món
6. LA IMPORTÀNCIA ECONÒMICA DEL SECTOR
Per la riquesa que
genera.
Participació
del sector
terciari al PIB
del 2007.
(% sobre el
total del
PIB).
7. PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ DE
L’ECONOMIA ESPANYOLA
Accelerat a l’últim
S. XX
terç de segle.
Creixement del
Sector Terciari a
Espanya
AL 2007 al sector treballava el
Progressiu
64% de la població activa.
8. PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ DE
L’ECONOMIA ESPANYOLA
Població activa
que ocupa el
sector serveis i
• Creixement global de l’economia. la resta.
• Més poder adquisitiu.
• És demanda de serveis.
• Canvis als hàbits de consum
Transports.
Comunicacions.
Causes exògenes • Increment Oci.
Esports.
Cultura.
• Restauració dels sectors productius.
Pèrdua Primari.
d’importància
dels sectors Secundari.
9. PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ DE L’ECONOMIA
ESPANYOLA
• Auge del turisme.
• Diversificació de serveis oferits a les empreses.
• Avanç de la societat del benestar (millora
serveis públics.)
Causes endògenes
• Creixement del nombre de funcionaris.
• Incorporació de les dones al treball remunerat.
• Augment de preus.
10. COMERÇ
Consisteix en la compra venda de mercaderies amb el fi
de satisfer les necessitats de la població.
COMERÇ INTERIOR
COMERÇ EXTERIOR
2ª Activitat econòmica més important
11. És el que es dona dins d’un país.
• Ven directament al consumidor
xicotetes quantitats que compra
Comerç al comerç majorista.
Minorista • Baixa productivitat.
• Treball familiar
COMERÇ INTERIOR • Franquícies
• Efectuat pels majoristes.
Comerç • Grans superfícies comercials.
Majorista
• Grans magatzems.
• Hipermercats.
• Centres comercials.
12. És el que realitza un país en un altre.
Inclou totes les vendes de productes
nacionals (EXPORTACIONS) com les
compres de productes exteriors
(IMPORTACIONS).
• Registra la relació
entre el valor de
COMERÇ EXTERIOR les importacions i
el de les
BALANÇA COMERCIAL exportacions.
• Normalment
deficitària.
Importacions superen
les exportacions.
13. CONCEPTES IMPORTANTS
ECONOMIA SUMERGIDA:
VARLOR AFEGIT BRUT (VAB):
Conjunto d'activitats productives de béns
Diferència entre el valor de la
i serveis no subjectes a la regulació de les
producció i les despeses
administracions públiques comprèn tant
d’explotació distintes dels destinats
activitats legals no declarades per a
a la revenda, deduint els impostos
escapar a la reglamentació laboral i fiscal
lligats a la producció i sumant les
(tallers clandestins, treball negre...) com
subvencions a l’explotació.
delictives (tràfic de drogues...)
CAUSES EXOGÈNES:
CAUSES ENDÓGENES:
Que s’origina per causes externes.
Que s’origina per causes interiors,
Que es forma o naix a l’exterior.
FRANQUÍCIA:
Contracte pel qual una empresa concedeix
COMERÇ MINORISTA O AL DETALL: a empresaris independents el dret a
Ven directament al consumidor els utilitzar la seua raó social i la seua marca
productes que compara al comerç per a vendre uns productes o serveis,
majorista. prestant-los també ajuda tècnica.
14. BALAÇA COMERCIAL: EXPORTACIONS:
Registra la relació entre el valor de És un bé o servei enviat a altra part
les importacions i el de les del món, amb propòsits comercials.
exportacions, i tradicionalment ha
estat deficitària.
IMPORTACIONS:
És el transport legítim de béns i
serveis nacionals exportats per un
país, per a l’ús o consum intern
d’altre país.
15. Amb les dades del document 1, realitzeu en el paper mil·limetrat un
gràfic sobre l’evolució de l’ocupació espanyola en els distints sectors
econòmics.
%
16. Observant el gràfic resultant, descriviu
l’evolució de l’ocupació per sectors a
Espanya i assenyaleu les causes que
expliquen l’evolució del sector terciari.
Document 1.
Observant el gràfic resultant, trobem que a partir de 1976 fins al 2008, el sector
primari ha anat decreixent considerablement, ha passat d'un 20%
aproximadament a menys d'un 5%. Pel que fa al sector secundari, també es
mostra una disminució, encara que menys pronunciada, passa d'un 37% a un
26%, aproximadament. En canvi, el sector terciari ha experimentat un notable
creixement, doncs en 1976 hi havia un 41% de la població ocupada en serveis i
en 2008 passà a ser el 70%.
17. Entre les causes endògenes del sector destaquen les següents: l'auge del
turisme; la diversificació dels serveis oferits a les empreses; l'avanç de la
societat del Benestar, amb la millora i ampliació dels serveis públics; el
creixement del nombre de funcionaris pel desenvolupament de l'Estat de
les autonomies; la incorporació de les dones al treball remunerat, que
s'ha notat més en aquest sector, en el qual representen quasi la meitat
dels treballadors; i la possibilitat de negoci davant l'escassa competència
exterior i el consegüent augment dels preus.
Aquest augment de la població ocupada en el sector terciari es deu a
l'evolució general de l'economia espanyola i els canvis experimentats pel
sector.
Entre les causes exògenes al sector, cal destacar: el creixement global de
l'economia, amb el subsegüent increment de la capacitat adquisitiva de
la població i la major demanda de serveis externs per les empreses; els
canvis en els hàbits de consum, que van ocasionar una disminució
relativa en les despeses d'alimentació, vestit i calçat, i un increment en
transports i comunicacions, oci, esport i cultura; i la reestructuració dels
sectors productius, amb la pèrdua important de pes del sector primari i la
reculada del secundari.
18. D’acord amb el mapa del
document 2, expliqueu les
causes de les grans
desigualtats territorials en
l’ocupació en el sector
primari.
Document 2.
En el document 2 podem observar la població ocupada en el sector primari en l'any
2007, per províncies. La mitjana espanyola d'ocupació en aquest sector era d'un 4%.
Aleshores, les províncies inferiors a aquesta mitjana són: Màlaga, Madrid,
Guadalajara, Saragossa, Girona, Barcelona, València, les Balears, Las Palmas de Gran
Canaria i les províncies del País Basc.
19. Les províncies situades al voltant de la mitjana són: A Coruña, Ourense, Oviedo, Lleó,
Santander, Valladolid, Logronyo, Pamplona, Toledo, Sevilla, Cadis; Alacant, Castelló,
Tarragona i Santa Cruz de Tenerife. Les províncies que tenen entre 6 i 12% d'ocupació en
el sector primari, són: Pontevedra, Palència, Burgos, Soria, Osca, Salamanca, Àvila,
Càceres, Badajoz, Huelva, Ciudad Real, Granada, Còrdova, Jaén, Albacete, Múrcia, Terol i
Lleida. I, finalment, les províncies que es situen per dalt del 12%, són: Lugo, Zamora,
Segòvia, Almeria i Conca.
Per tant, les causes de les grans desigualtats territorials en l'ocupació del sector terciari
són, per una part el minifundisme i el latifundisme, doncs, el minifundisme està estes a la
meitat nord d'Espanya i també a la Comunitat Valenciana i a Canàries, mentre que, el
latifundisme s'estén sobretot per Extremadura, Castella-La Manxa, Andalusia i algunes
províncies de Castella i Lleó. En el latifundisme, hi ha una falta d'inversions per a la seua
modernització i com a conseqüència, existeix un gran nombre de jornalers.
Per altra part, altres causes d'aquesta desigualtat territorial serien, la disminució i
concentració d'explotacions agràries i també les ramaderes per culpa de la reducció de la
quota làctia imposada per la PAC; la modernització de les explotacions agràries;
l'augment del regadiu i major eficiència en els seus sistemes, mitjançant els quals no es
necessita molta mà d'obra; l'ocupació a temps parcial, doncs l'agricultura requereix mà
d'obra en una època determinada de l'any i abandonament de les explotacions; y el fet
que el sector econòmic més desenvolupat és el terciari, en certes províncies
econòmiques, gràcies al procés de terciarització econòmica.