Dossier comptabilitat nacional

LA COMPTABILITAT NACIONAL

La primera part del curs l’hem destinat a estudiar la microeconomia, és a dir, com s’assignen preus i
quantitats en un mercat concret, sigui el de taronges, petroli o turisme. Ara toca veure la
macroeconomia, la part de l’economia que analitza els grans agregats conjuntament. No ens interessa ja
el preu de les taronges, sinó la inflació, que no és sinó l’increment de la mitjana ponderada de tots els
preus dels productes (o la disminució de preus, cosa rara, que seria la deflació) I tampoc analitzarem
quants litres de llet es produeixen sinó el PIB, la producció global d’un país.

Abans de tot dedicarem aquest tema a analitzar com es compten aquests agregats, definint els més
importants i necessaris. En posteriors temes anirem ampliant aquestes definicions amb nous conceptes i
amb el que és més important: les polítiques econòmiques

1.- La producció.

Inclou aquesta tot els béns i serveis produïts en un país, però amb una sèrie de matisos que fan
necessàries uns aclariment i uns diferents apartats.

1.1.- El PIB (Producte Interior Brut)

El podríem definir com:

PIB: el valor dels béns i serveis finals de consum i de capital produïts per una economia en un període
determinat, normalment un any.

Una primera matisació que cal fer és que es comptabilitzen només els béns finals, és a dir ja acabats. Si
també comptéssim els béns intermedis, és a dir, els que encara no estan llestos, ens trobaríem amb una
doble comptabilitat ja que sumaríem per una part la producció de l’empresa que fabrica rodes (bé
intermedi) i per una altra la producció de l’empresa que fabrica cotxes (bé final). Cal pensar que en el
valor del cotxe ja va inclòs el que ha costat la roda, per tant la comptabilitzaríem dues vagades. Per evitar
això només sumarem la producció dels béns finals.

Una conseqüència del que acabem de dir és que el PIB també serà igual a la suma dels valors afegits de
cada sector. Veiem-ho amb un exemple:

En la fabricació d’un llibre de 30€ hi intervenen diverses indústries. Cada una utilitza unes matèries
primeres i en treu un producte. La diferència és el valor afegit:

1) Tala arbre 2) Fabricació pasta 3) Fab. del paper 4) Edició del llibre 5)Venda

0
6 11 17 23 30

El PIB, valor final, queda clar que és el llibre ja a la venda, 30€. En cada sector s’hi afegeix un valor. Per
fabricar pasta, per exemple, cal comprar la fusta i altres materials per 6€. La pasta ja feta, que es ven a
les fabriques de paper, surt a un preu de 11. La suma del valor que afegeix cada sector industrial és, per
ordre, 6 + 5 +6 +6 +7 = 30€. Efectivament, és el mateix sumar els valors afegits sectorials que el final del
bé.

Un segon grup de matisacions: hi ha coses que o no s’inclouen en el PIB o que seria millor no produir:

– No compten les vendes de segona mà, ja que la producció no ha estat feta aquest any.

– Un altre problema són els serveis i béns oferts per l’estat. Com es comptabilitza l’ensenyament,
per exemple? Com que el client (l’alumne) no paga res directament, seria un servei que
comptabilitzaria zero? No, en aquest cas el que suma no és el preu del servei, que és zero, sinó el
cost del servei, és a dir els sous dels professors, el material de l’escola...

– També cal tenir en compte una altra qüestió. No tot el que suma el PIB és bo. Així el treball per
descontaminar un riu o les medicines formen part del PIB però no són coses que ens agradaria
haver de sumar. Igual passa, al menys per molta gent, amb la producció armamentística: la
fabricació de tancs o avions de guerra suma en el PIB, i en alguns països molt!.

– Tampoc s’inclou en el PIB el treball no remunerat, com pot ser l’economia submergida o el treball
domèstic de les mestresses o amos de casa.

Una altra forma de veure el PIB és com l’oferta agregada d’un país, és a dir el conjunt de la producció de
les empreses destinada a la venda final. Tornem a repetir: ja no es tracte de la producció d’un bé
concret, com en la microeconomia, sinó en la suma de tots els béns produïts en un país en un any.

1.2.- PNB (Producte Nacional Brut)

Entre una magnitud en termes nacionals i interiors, es parli de producte o de renda, hi ha unes
diferències importants.

La magnitud interior fa referència a termes físics, és a dir, és la producció o la renda que es genera dins
d’un país, dins d’un espai geogràfic físic. Així el PIB espanyol inclou la producció dins les fronteres
espanyoles, sigui una empresa espanyola de Càceres o una japonesa que està a Celrà. El que no inclourà
serà la producció d’una empresa espanyola a Argentina, ja que no produeix a l’interior d’Espanya.

El terme nacional fa esment a la nacionalitat de les persones o empreses, no a un territori. Així, seguint
amb exemples, s’inclourà tota la producció de les empreses espanyoles, estiguin a on estiguin (aquí a
Espanya, a Argentina, a Xile...). No s’inclouen, a diferència del PIB, la producció d’una empresa coreana
dins el territori espanyol, ja que l’empresa no té nacionalitat espanyola.

Per passar d’una a l’altre hi ha la següent fórmula:

PIB = PNB + RRE – RRN

RRE: Renda dels Residents Estrangers (a territori nacional)

RRN: Renda dels Residents Nacionals (a l’estranger)

Països com Japó tenen un PNB més alt que el PIB ja que tenen moltes empreses fora del Japó. A Kuwait
passa al revés, dins del país hi ha moltes empreses estrangeres, per tant el seu PIB>PNB.

1.3.- PIN/PNN (Producte Interior/Nacional NET)

Hem parlat de producció bruta, ara parlem de neta. Que és això de bruta i neta? En el PIB (brut) es
comptabilitzen totes les inversions (I) en capital (maquinària, locals, ordinadors...). Ara bé, en les
empreses aquests béns es van desgastant amb el temps. Se n’han comprat o produït de nous, però
d’altres que tenia l’empresa s’han anat quedant obsolets o simplement han perdut valor. La disminució
del valor dels béns de capital que pateix l’empresa és el que s’anomena amortització o depreciació, i que
aquestes porten ben comptabilitzada. Si li restem aquesta depreciació a la inversió bruta ens dóna la
neta:

PIN = PIB – depreciació o també PNN = PNB – depreciació

Aquesta depreciació sol ser al voltant d’un 10% o 12% del valor de les inversions.

Per cert, hem dit que entre PIB i renda nacional hi havia relació però no identitat, més que res perquè
una és interior i l’altra és nacional. La identitat es dóna en la següent fórmula:

PNN (Producte Nacional Net) = Renda Nacional

1.4.- Productivitat

Cal saber diferenciar la producció de la productivitat. Aquesta darrera la podem definir breument amb
una fórmula:

Producció
Productivitat =
nº de treballadors
És a dir, ens indica quant produeix en mitjana un treballador. Aquesta valor tan pot ser en unitats
monetàries com físiques, si parlem d’un sector o empresa concreta. Per exemple en el sector del calçat
s’han produït 1.200.000 parells de sabates en un país durant un any. En aquest sector hi ha treballat
5.000 treballadors. Quina ha estat la productivitat? Doncs:

1.200.000 parells de sabates
Productivitat = = 240 sabates per treballador,
5.000 treb.
que ens diu que de mitjana cada treballadors ha produït 240 parells de sabates.
A nivell agregat no puc treballar amb unitats físiques ja que no puc sumar sabates, cotxes i pomes. Cal
passar-ho tot a unitats monetàries. Per exemple, el PIB d’un país ha estat de 35.000 milions d’euros. Els
treballadors són 7 milions. Quina ha estat la productivitat?. Doncs:
35.000 milions d’€
Productivitat = = 5.000€ per treballador,
7 milions de treb.
que ens diu que cada treballador ha produït béns per valor de 5.000€.
La productivitat ens indica el grau d’eficiència dels treballadors però a diferència del que podríem
pensar això ens informa sobre el grau d’innovació tecnològica del país: quan més es produeixi per
treballador millors i més modernes maquinàries s’estan utilitzant! Una altra cosa que ens indicaria seria
també el grau d’organització de la producció: quan més ben organitzades estiguin les empreses, més es
produirà per treballador.
2.- Demanda Agregada
Aquesta la podem definir com:

Demanda agregada: no és sinó la suma del valor de la demanda que realitzen els diferents agents
econòmics d’un país en un any. Està formada pel consum privat (C), el consum públic (D), les
inversions (I) i el saldo exterior que no és sinó les exportacions (X) menys les importacions (M)

Podríem escriure-ho amb una formula. Dda Ag. = C + D + I + X – M

El consum privat és el que gasten les economies domèstiques, és a dir, les famílies, en béns i serveis
finals que satisfan les seves necessitats.

El consum públic és el mateix però en referència a les compres i despeses de l’estat, sigui pagament de
salari o de materials que intervenen en la producció dels béns i serveis oferts per l’estat.

Les inversions, també anomenades més correctament formació bruta de capital fix (FBKF) són les
despeses en béns de capital (maquinàries, locals, vehicles...) per part de les empreses. També inclou
l’augment o disminució de les existències (estocs) en el seu magatzem des de principi d’any.

Saldo exterior: El que venem a fora (exportacions) menys el que comprem a fora (importacions).
Aquestes s’han de restar ja que una part del consum privat, públic o de les inversions es fa comprant a
l’exterior, per tant cal restar-ho ja que no entra dins l’oferta agregada d’un país.

Entre l’oferta i al demanda agregada també existeix un punt d’equilibri, per tant es complirà que:

Oferta Agregada = Demanda Agregada à PIB = C+D+I+X-M, gràficament:

IPC dda ag. of.ag.

PIB

On IPC és l’Índex de Preus al Consum, una mitjana ponderada dels preus d’un país.

De fet no es tan estrany el que estem afirmant. Per un costat el que es produeix, per l’altre qui compra
això. Però tot el que es produeix es ven? Cal precisar: si l’oferta no es vengués tota, augmentaria les
existències en el magatzem, que per definició, són comptabilitzades com inversions (I), que formen part
de la demanda agregada. Per tant de totes totes, l’oferta és igual a la demanda!.

Repassant una mica, hem vist que el PIB el puc calcular de tres maneres: sumant la producció de béns
finals de les empreses (l’oferta agregada); sumant els valors afegits; i una tercera, sumant pel costat de la
demanda, és a dir, C+D+I+X-M. Veiem ara una quarta.

3.- La Renda
Aquí també es necessari fer uns matisos.
3.1.- Renda Nacional (RN)
Definim renda com:

Renda: aquell ingrés que es percep pel fet de cedir un factor productiu (terra, capital o treball) a les
empreses. La renda nacional és la suma de totes les rendes.

La RN està formada per dos grans components:

– Les remuneracions dels treballadors, és a dir, els sous i salaris.

– L’excedent brut d’explotació, format per les rendes no salarials, que són els beneficis que
obtenen els propietaris del capital és a dir, de les empreses, els interessos del qui tenen estalvis,
o els lloguers de qui té propietats.

A grans trets, podem doncs escriure que la RN és:

RN = Salaris + Beneficis + Lloguers + Interessos

Una altra magnitud molt utilitzada i que segur coneixeu és la renda per càpita, és a dir, per habitant.
Senzillament cal dividir la renda nacional pels habitants del país o regió. També podem trobar el PIB o el
PNB per càpita

Renda
Renda per càpita=
Habitants
Com hem dit entre PIB i renda nacional també hi ha una relació, tot i que no igualitària. Efectivament,
amb el que s’ingressa per la venda de la producció d’un país (PIB) es poden fer, a grans trets, tres coses:
pagar als treballadors, donar beneficis al propietari, totes dues partes de la renda nacional, a comprar
materials, que directament no formen part de la renda nacional. Ara bé, si comprem materials ho fem a
una empresa, i aquesta amb el que paguem, repartirà salaris, beneficis...o comprarà més materials...a
una altra empresa que amb el que ingressi pagarà salaris...Al final, mirem-ho com vulguem, els ingressos
van a parar a les persones en forma de renda. Un tractor no es queda cap renda!.

3.2.- Renda Personal
La renda personal és la renda que reben efectivament les famílies i que aquestes utilitzaran per fer dues
coses: consumir (C) o estalviar (S). Si a la renda nacional li restem els impostos que van a l’estat, per
exemple IRPF, l’Impost sobre beneficis, els beneficis no distribuïts de les empreses o les cotitzacions a la
seguretat social (SS) i li sumen les transferències rebudes per les famílies (com per exemple el subsidi
d’atur o les pensions) ens dóna la renda personal.

Renda Personal = Renda Nacional – Impostos directes (IRPF, Imp. sobre beneficis) – Cotitzacions a la SS
– Beneficis no distribuïts per les empreses + Transferències rebudes (subsidi atur, pensions...)

Renda Personal = Consum (C) + Estalvi (S)

3.3.- La distribució de la renda

Una cosa és que un país tingui una renda nacional molt elevada i l’altra és que aquesta renda estigui ben
distribuïda. Són dues coses que no cal confondre. Un país amb molta gent rica i molta de pobra pot tenir
una renda nacional molt alta, però mal repartida. Com podem calcular aquest repartiment de la renda?
Hi ha un instrument: La corba de Lorenz. Veiem un exemple, partint sempre d’un quadre com el següent,
on tenim dos països imaginaris, Xisomal i Arberú:

Xisomal Arberú
% de la renda % renda % renda % renda
acumulada acumulada
20% més pobre 6 6 8 8
Del 20-40% més pobre 9 15 12 20
40-60% més pobre 15 30 18 38
20-40% més ric 20 50 23 61
20% més ric 50 100 39 100
A la primera columna ens divideix la població amb quintils, és a dir, cinc grups, del 20% més pobre, fins
arribar al darrer grup, el dels rics. En la columna de % de la renda ens diu el percentatge de renda que té
cada grup. Com és obvi, és una magnitud que creix: quan més ric més renda tens. Així el 6% de Xisomal
voldria dir que el 20% de la gent més pobra té tan sols un 6% de la renda. El 20% més ric, en canvi, un
50%. En la columna de la renda acumulada tenim la suma dels grups, tal com diu la paraula: s’acumula,
se suma. Així el 15% de renda acumulada de Xisomal vol dir que el 40% més pobre (6% del primer Quintil
més 9% del segon Quintil) té un 15% de la renda. Com és evident els cinc grups junts formen el 100% de
la renda.

Corba de Lorenz

100
% Acumulat de la renda

80
Xisomal
60
Arberú
40
Equitat
20

0
0 20 40 60 80 100
% Població acumulada

Amb això farem un gràfic, on en l’eix de les ordenades col·locarem el % acumulat d ela renda i en el
d’abscisses els quintils acumulats del % de la població:

Fixem-nos que hem col·locat una recta, la que anomenem EQUITAT, que seria una recta imaginària d’un
país on tothom guanya el mateix: el 20% més pobre guanya un 20% de la renda, el 40% més pobra un
40%...

Quan un país més a prop d’aquesta recta es trobi, més igualtat de la renda existirà. En aquest cas Arberú
té una distribució de la renda més igualitària que Xisomal. Recordem, però, que això no ens diu de cap

manera la riquesa o no del país: Arberú pot ser un país molt igualitari i tots pobres i a Xisomal haver-hi
desigualtat però que el més pobre del país guanyi més que el més ric d’Arberú!

Un indicador complementari és l’Índex de Gini. Aquest índex és un coeficient entre l’àrea compresa
entre la diagonal d’equitat i la corba del país, dividit per l’àrea entre la diagonal i l’eix de les absices.
Aquest valor està comprès entre 0 i 1, on 0 és la igualtat total i 1 desigualtat extrema. És a dir, Índex de
Gini = a/b, entenent com a b l’àrea blanc i la groga juntes. Dues bones pàgines sobre l’índex són:

https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2172.html

http://www.nationmaster.com/graph/eco_dis_of_fam_inc_gin_ind-
distribution-family-income-gini-index

4.- Nombre Índex

Els nombres índexs serveixen per comparar una sèrie de dades (PIB, salaris, inflació...) en relació sempre
a un any base de referència. A aquest any se li dóna, arbitrament, el valor de 100. Els nombres índexs no
tenen unitats. Per calcular els valors dels altres anys hi ha dos mètodes, el primer aplicar la següent
fórmula:
Valor any n
Índex de l’any n = x 100
Valor de l’any base
El segon mètode és aplicar una regla de tres:
Si el valor de l’any base és 100
El valor de l’any n és X
Exemple:
Any Consum Privat Índex Inversió Índex
1 22.000 100 13.000 100
2 24.000 109,09 15.700 120,76
3 26.500 120,45 16.900 130
4 28.000 127,27 17.300 133,07

5.- Taxes de creixement o taxes de variació
A diferència dels nombres índexs, que es comparen amb un any de referència, les taxes de creixement
sempre es compara amb l’any (o mes, lustre, segle...) anterior en el quadre. Ens indica senzillament
l’increment percentual (%) d’una magnitud. També es pot aplicar una fórmula o una regla de tres:
Fórmula:

(Valor any n+1) – (Valor any n)
Taxa de creixement interanual= x 100
Valor any n
que és exactament dir:
Creixement entre l’any n i n+1
Taxa de creixement interanual = x 100
Valor any n
o bé aplicar la regla de tres:
Si el valor de l’any n és 100
El valor de l’any n+1 és X
i després veure la diferència X-100
Analitzem l’exemple anterior:
Any Consum Privat Variacions Inversió Variacions
1 22.000 - 13.000 -
2 24.000 9,09% 15.700 20,76%
3 26.500 10,41% 16.900 7,64%
4 28.000 5,66% 17.300 2,36%

Com és lògic el primer any no hi ha dades ja que no tenim un any anterior amb què comparar. Fixeu-vos
a més que la variació entre els dos primers anys és el nombre índex menys cent, ja que aquí coincideixen
l’any base d’abans amb l’any anterior d’ara. Només passa, òbviament, aquest any.
6.- Magnituds constants (reals)/corrents (nominals)
Sovint trobem magnituds econòmiques que estan en termes reals o nominals (o constants i corrents, que
és el mateix). Així parlem de salaris reals, interessos nominals o de PIB constants o corrents. En aquest
darrer cas que ja coneixem, què ens indica aquesta diferència d’adjectiu?. Pensem en la definició de PIB,
Producte Interior Brut. Ens mesura, com el nom indica, la producció de béns i serveis d’un país. Ara bé,
no està en unitats físiques, ja que no podem sumar físicament pomes amb taules, sinó en monetàries, és
a dir, calculem la producció feta pel seu preu. Això pot portar greus problemes: si entre dos anys la
producció realment no ha augmentat però sí que ho han fet els preus ens sortirà en el segon any una PIB
més gran quan realment no ha crescut. Ha passat per culpa de l’increment dels preus, val a dir de la
inflació. Veiem-ho amb un exemple:
Any 1 Any 2 Any 2
Qt1 Preu1 Valor Qt2 Preu2 Valor Qt2 Preu1 Valor
Bledes 20 8 160 18 10 180 18 8 144
Ordinadors 25 50 1250 20 65 1300 20 50 1000

Classes 12 15 180 10 19 190 10 15 150
piano
PIB corrent/constant = 1590 PIB corrent = 1670 PIB constant = 1294

Si ens fixem en els dos primers anys, tant bledes com ordinadors i classes de piano han disminuït, és a dir
hi ha hagut menys producció de béns i serveis. Tot i així, tenim en compte els preus més elevats, ens
dóna un PIB corrent de l’any 2 més alt. Com ho podem fer per evitar que la inflació ens distorsioni el
PIB?. Molt fàcil, multipliquem la producció de bledes i els altres productes pels preus del primer any. Dit
d’una altra manera, mantenim constants els preus, cosa que ens dóna el PIB constant, no el corrent que
té en compte els preus de l’any. Efectivament, el PIB constant del segon any (1294 um) és inferior al del
primer any (1590 um).
Per passar del PIB real (o constant) al nominal (o corrent) tenim una fórmula:
PIB corrent
PIB constant = x 100
Índex de preus

Fem un exemple:
Any PIB real PIB nominal Índex de
preus
1 70.000
2 75.000 103
3 74.000 110
4 75.000 84.000

A partir d’aquestes dades cal omplir el quadre.
L’any de referència, en aquest cas l’1, el PIB real i nominal és el mateix i, com ja sabem, l’índex és 100.
Pels següents anys simplement apliquem la fórmula, aïllant les variables que ens demanen. El resultat
final és:
Any PIB real PIB nominal Índex de
preus
1 70.000 70.000 100
2 72.815 75.000 103
3 74.000 81.400 110
4 75.000 84.000 112

Altres exemples que podem trobar en termes reals o nominals són els salaris. Sovint es parla que els
salaris han crescut un 5% nominal, per exemple. Si els preus, però, s’han incrementat un 3% realment el
salari real han crescut tan sols un 2% (5%-3%). és obvi que no podem comprar un 5% més que l’any

anterior, solament un 2% per culpa dels preus. Quan descomptem l’efecte dels preus parlem en termes
reals (o constants) i quan no en termes nominals (o corrents).
EXERCICIS TEMA 4
1.- Escriu les fórmules de la comptabilitat nacional que hem fet.

2.- Des de quines quatre perspectives es pot entendre el Producte Interior Brut (PIB)?

3.- a) Assenyala a quins components de la demanda agregada corresponen els següents conceptes (si hi
formen part):

• La compra d’un camió per part d’una empresa
• La compra de roba per part d’una família
• La despesa en guixos per part:
◦ d’una escola pública
◦ d’una escola privada
• Els productes comprats a Xina
• Un moble d’una tenda
• El treball d’un immigrant a l’economia submergida (no declarada)
• El sou d’un jutge
• La compra d’un pis de segona mà
• Les vendes d’oli als EE.UU.
• La gasolina de:
◦ de la teva moto
◦ d’un taxi
◦ d’un cotxe de policia

b) Digueu si els conceptes següents figuraran en la comptabilitat del PNB o no:
• La percepció d'una pensió de jubilació.
• La compra d'una vivenda nova per un particular.
• El treball domèstic d'una mestressa de casa.
• El treball submergit d'un paleta.
• El premi d'una travessa.
• El salari d'un professor.

4.- Tens les següents dades en milions d’um:
• Consum privat 2000, despesa pública 700, inversions 1000, saldo comercial –100. Quant val la
demanda agregada i el PIB?. Quant valen les exportacions si les importacions han estat de 300?.
• La renda dels residents espanyols a l’estranger puja a 150 i la dels estrangers a Espanya 220.
Quant val el PNB? I el PNN si la depreciació és de 80?
• Saben que la Renda Nacional és igual al PNN, els salaris representen un 45% d’aquesta renda i els
lloguers i interessos junts són a 600, quant valen els beneficis?
• Si la població és de 3 milions de persones, busca la renda per càpita (recorda que la renda

nacional està en milions d’um)
• Si els treballadors són 2 (milions), busca la productivitat respecte el PIB. Interpreta-la

5. - Tens les següents dades, també en milions d’um:
– PIB 4.500, consum privat 2.500, consum públic 1.000, saldo de la balança comercial (–500). Quant
val la inversió i la demanda agregada? Quant valen les exportacions si importes per un valor de
900?
– També saps que la depreciació és de 350. Busca PIN.
– Les rendes dels residents nacionals a l’estranger pugen a 175 i les RRE al país a 225. Quant val el
PNN?
– Si els interessos, beneficis i lloguers pugen a 2400, quant valen els salaris?
– I la renda per càpita si els habitants són 9 milions?
– Calcula la RN disponible sabent que les reserves (bf no distribuïts) són 130, cotitzacions a la SS 20,
els impostos 90 i les transferències 200
6.- Tens les següents dades (en mils de milions d’um):
Demanda Agregada=4000 Consum privat=2000
Inversió=1000 Despesa de l’Estat=700
Exportacions=800 RRE=500
RRN=300 Interessos i lloguers=700
Depreciació=200 Salaris=1400
Habitants = 80 milions

Troba: Importacions, PIB, PNB, PNN, RN, Ineta, Beneficis bruts i Renda per càpita
7.- A partir de les següents dades obtingudes de la comptabilitat nacional d'un país i referits a un període
determinat:
PIB: 5.400 um Despesa pública: 1.200 um
Saldo comercial: -100 um Inversió bruta: 600 um
Inversió neta: 550 um RRN: 120 um
RRE: 170 um Interessos: 180 um
Lloguers: 150 um Sous i salaris: 4.000 um
Reserves (bf no distribuïts): 560 um Transferències públiques: 120 um.
Impostos directes: Cotització SS 70 um
- Sobre beneficis 200 um
- IRPF 150 um
Trobeu:
a) Consum privat b) PNB c) depreciació
d) PIN e) RN
d) Beneficis de les empreses e) Renda Personal disponible

8.- Donada la següent taula d’un país anomenat Puerto Valmon

1970 1990
acumulada acumulada
20% més pobre 10 7
Del 20-40% més pobre 14 10
40-60% més pobre 19 12
20-40% més ric 24 31
20% més ric 33 40

a) Omple el quadre i fes la corba de Lorenz.
b) Comenta com ha variat la distribució de la renda d’aquest país entre l’any 1970 i l’any 1990
c) Quin any podries dir que el país està econòmicament millor, és a dir, té un PIB i unes rendes més
elevades?

9.- Què és l’Índex de Desenvolupament Humà? Busca-ho a: http://www.undp.org/hdr2001/spanish/, la
pàgina del PNUD (Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament). Comenta la situació d’Espanya
i la d’algun altre país que et cridi l’atenció.
10.- Omple la següent taula:
Any Habitants Índex Nº de cotxes Índex
(en milions) (en milions)
1996 60 25
1997 108 28
1998 68,2 124
1999 119 32

• Calcula l’increment dels habitants de 1996 a l’any 1999. I de l’any 1998 a l’any 1999, quina
variació ha experimentat?

11.- Calcula els diferents PIBs que es demanes i les seves variacions.

Any Índex de PIB corrent Variació PIB constant Variació
preus
1970 100 35.000 --------- ---------
1980 170 90.000
1990 250.000 105.000
2000 315 130.000

12.- Omple la següent taula:
Any Salaris Índex Despeses Índex
mensuals
1985 900 775
1990 110 825
1995 1.110 130
2000 130 1.050

• Calcula l’increment dels salaris (%) de 1985 a l’any 1995. I de l’any 1995 a l’any 2000, quina
variació han experimentat?

13.- a) Comenta la diferència entre PIB corrent i constant
b) Omple la següent taula
Any Índex de PIB corrent Variació PIB constant Variació
preus
1970 100 6.500 --------- ---------
1980 125 8.000
1990 140 8.800
2000 14.100 9.400

EXAMEN TEMA 4

Nom i cognoms................................................................................ 6 de febrer del 2009

1. Tens les segünets dades:
- Cotització SS 30 - RP disponible 550
- Impostos directes 290 - Dividends no dist. 70
- RN 700 - Lloguers 20
- Interessos 25 - Salaris 300
- Renda dels estrangers 105 - Renda dels nacionals 125
- Depreciació 25 - Inversió neta 150
- Consum 300 - Despesa pública 150
- Exportacions 140
Busca:
a) Transferències b) Bf distribuïts c) PNN d) PNB e) PIN f) PIB
g) Importacions h) Saldo exterior

2.- Defineix i posa exemples de:

a) - Diferència entre PNB i PIB (parla i digues què és RRN i RRE). Ajuda’t d’exemples
- Amortització.
- Beneficis no distribuïts
- Valor afegit
b) Digueu si els conceptes següents figuraran en la comptabilitat del PNB o no.
- Renda per malàltia.
- La compra d’un cotxe usat.
- El treball domèstic d'una mestressa de casa.
- Premi de la bonoloto.
- Sou d’un alumne que fa de cangur.
- El salari d'un professor.
- La compra d’un cotxe nou.
- Producció d’armaments
c) Assenyala a quins components de la demanda agregada corresponen els següents conceptes:
* Venda de productes al Marroc.
* Compra d’una màquina.
* Compra de llibres escolars
* Compra d’uns llits per part de:
- Hospital públic
- Pel teu pis
- Hospital privat
* Sou d’un Guàrdia Civil

* Ordinadors per un banc
* Compra de café a Colòmbia

3.- Donada la següent taula de dos països,
Albasòvia Tiranograd
acumulada acumulada
25% més pobre 15 12
Del 25-50% més pobre 22 19
50-75% més pobre 30 28
75-100% més ric 33 41

d) Omple el quadre i fes la corba de Lorenz, tot comentant els resultats.
e) Quin país està econòmicament millor?. Perquè?.
f) Què és l’IDH?

4.- Contesta de la taula:
a) Diferència entre PIB corrent i constant. Pot utilitzar algun exemple.
b) Omple la següent taula (any 2010, previsió)

Any Índex de PIB corrent PIB constant Variació
preus PIB cnst.
1995 210.000 -------------
2000 111 245.000
2005 123 317.000
2010 342.000 249.000

c) Calcula la variació del PIB corrent del 1995 al 2005.
d) Fes el mateix amb els preus del 1995 al 2005.
e) Calcula el PIB constant per capità del 2000 si la població és de 6.000.000 d’habitants, sabent que
el PIB està en milions d’u.m.

Dossier comptabilitat nacional

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Dossier comptabilitat nacional

Similar to Dossier comptabilitat nacional (20)

More from Micaela Alvarez

More from Micaela Alvarez (17)

Dossier comptabilitat nacional