DÉUS I DEESSESDEL
PANTEÓ GREC
LES PRINCIPALS DIVINITATS DE LA RELIGIÓ
GREGA
Pilar Torres
INS Narcís Monturiol
Barcelona
2.
ZEUS (Ζεύς) /Júpiter
Fill de Cronos i Rea.
Déu de les tempestes i la llum del dia, de la justícia i
l’autoritat. Déu suprem del panteó grec.
Els seus atributs són el llamp, l’ègida, el ceptre i el
tron.
El seu animal sagrat és l’àguila, i la seva planta el
roure.
El seu santuari principal estava a Olímpia, al
Peloponnès, on cada quatre anys es celebraven els
jocs olímpics en honor seu.
3.
Iconografia de Zeus
ègida
llamp
ceptre
àguila
Estàtua de Zeus, Museu Arqueològic, Cirene
(Líbia)
4.
HERA (Ἥρα) /Juno
Filla de Cronos i Rea. Germana i esposa de Zeus.
Deessa del matrimoni i de les dones casades. Reina
dels déus.
Els seus atributs són la corona, el ceptre i el tron.
El seu animal sagrat és el paó reial, i la seva planta el
lliri.
Hera rebia culte, entre molts altres llocs, a
Olímpia, juntament amb Zeus.
5.
Iconografia d’Hera
Corona
Tron
Terracotta representant Hera asseguda
en un tron. British Museum, Londres
6.
POSIDÓ (Ποζειδῶν) /Neptú
Fill de Cronos i Rea. Germà de Zeus. Casat amb
Amfitrite.
Déu del mar, les fonts i els terratrèmols.
Els seus atributs són el trident i el carro tirat per
cavalls meitat cavall meitat peix.
Els animals marins li estaven consagrats, així com el
cavall i el toro.
El seu santuari principal estava a Ístmia, a prop de
Corint, on es celebraven competicions atlètiques en
honor seu. A prop d’Atenes, al Cap Súnion, hi havia
un temple dedicat a ell.
7.
Iconografia de Posidó
Trident
Tritó Amfitrite
Carro i
cavalls
Mosaic representant Posidó.
Museu del Bardo , Tunis (Tunísia)
8.
DEMÈTER (Δημήηηρ)/ Ceres
Filla de Cronos i Rea. Germana de Zeus i mare de
Persèfone (amb Zeus).
Deessa de l’agricultura i dels cereals (especialment
del blat). També representava les lleis de la
comunitat.
Els seus atributs són la corona, les espigues de
blat, la rosella i les torxes.
El seu animal sagrat era el porquet.
El seu principal santuari estava a Eleusis (a prop
d’Atenes) on rebia culte juntament amb la seva filla
Persèfone i Hades (també conegut com Plutó).
9.
Iconografia de Demèter
Torxa
Corona
Fruit de la
rosella
Espigues de
blat Tron
Plat representant Demèter, Museu Arqueològic
d’Atenes, Grècia
10.
HADES (Ἅιδης)/ Plutó
Fill de Cronos i Rea. Germà de Zeus. Casat amb
Persèfone, filla de Demèter. No van tenir fills.
Déu del subsòl i dels morts, també representa la
riquesa procedent de l’interior de la terra.
Els seus atributs són el corn de l’abundància o
cornucòpia i la forca bident.
El gos està relacionat amb aquest déus.
El seu principal santuari estava a Eleusis, on rebia
culte juntament amb Demèter i la seva esposa
Persèfone.
11.
Iconografia d’Hades
Demèter
Corn de
l’abundància
Arada
Hades
Vas àtic de figures roges, Museu
Arqueològic d’Atenes, Grècia
12.
ATENA (Ἀθηνᾶ)/ Minerva
Filla de Zeus (amb Metis).
Deessa verge de la saviesa, arts i oficis i la guerra
(estratègia).
Els seus atributs són el casc, la llança, l’escut i
l’ègida.
El seu animal sagrat és l’òliba i la seva planta
l’olivera.
Era venerada especialment a Atenes, que va rebre el
seu nom de la deessa. El seu temple principal, el
Partenó, estava a l' Acròpolis.
APOL·LO (Ἀπόλλων)
Fillde Zeus i Leto. Germà bessó d' Àrtemis.
Déu de la profecia i els oracles, de la música, la
poesia, la curació, la purificació i la mesura.
Els seus atributs són l’arc, les fletxes i la lira.
El llorer era la seva planta sagrada i el corb el seu
animal.
El seu santuari principal estava a Delfos, on els grecs
anaven a consultar el seu oracle per demanar consell.
Cada set anys hi tenien lloc competicions atlètiques i
musicals en honor seu (els Jocs Pítics).
ÀRTEMIS (Ἄρηεμις)/ Diana
Filla de Zeus i Leto. Germana bessona d’Apol·lo.
Deessa dels boscos, els animals salvatges, la caça i els
adolescents.
Els seus atributs són l’arc i les fletxes.
Els animals salvatges estaven consagrats a
ella, especialment el cérvol i l’ós, així com els gossos
de caça.
Era venerada a Bràuron, a prop d’Atenes, entre
d’altres llocs.
17.
Iconografia d’ Àrtemis
Fletxes en un
carcaix
Cérvol
Estàtua d’ Àrtemis, Musée du
Louvre. París, França
18.
HERMES (Ἑρμής)/ Mercuri
Fill de Zeus i Maia.
Déu dels pastors, dels viatgers, els comerciants i els
lladres. Guiava les ànimes a l' Hades. Representa
l’astúcia i el discurs persuasiu.
Els seus atributs són el barret de viatger, el caduceu
(una mena de vareta màgica), les sandàlies alades i
una bossa amb diners.
Els seus animals sagrats eren el bestiar, les ovelles i
els moltons.
Era venerat per tota Grècia, especialment als llocs
públics (a l’àgora i els gimnasos).
19.
Iconografia d’ Hermes
Barret alat
Caduceu
Bossa de
diners
Sandàlies
alades
Estatueta de bronze representant
Hermes, Museu Arqueològic de
Trieste, Itàlia
20.
AFRODITA (Ἀθροδίηη)/ Venus
Segons Hesíode, va néixer de l’escuma després de la
castració d’Úranos. Segons Homer, era la filla Zeus i
Dione.
Deessa del sexe, l’amor, la seducció i la bellesa.
Els seus atributs són la petxina, el mirall i la nuesa.
Els seus animals sagrats eren el colom i el pardal, i la
seva planta la rosa.
Era venerada per tot Grècia, especialment a
Xipre, Afrodísies i Lindos (Rodes).
21.
Iconografia d’ Afrodita
Petxina
Terracotta representant el naixement d' Afrodita.
Museu arqueològic d’Atenes, Grècia.
22.
ARES (Ἄρης) /Mart
Fill de Zeus i Hera.
Déu de la guerra brutal i el carnatge.
Era representat com un guerrer, amb l’armadura
completa: casc, escut, llança, cuirassa i gamberes.
No era gaire venerat entre els grecs, que preferien
Atena com a deessa de la guerra .
23.
Iconografia d’ Ares
Casc
Llança
Cuirassa
Escut
Gamberes
Vas àtic de figures negres amb escena de lluita.
Museu Arqueològic d’Atenes, Grècia
24.
HEFEST (Ἥθαιζηος) /Vulcà
Fill de Zeus i Hera o d’Hera tota sola. Casat amb
Afrodita, que el va enganyar amb Ares.
Déu del foc i la metal·lúrgia.
Els seus atributs són la destral, el martell, l’enclusa i
les tenalles.
Era venerat especialment a Atenes, on tenia un
temple a l’àgora, l’Hefestèon.
25.
Iconografia d’ Hefest
Dionís amb
una copa
Hefest amb
les tenalles
Hefest i Dionís sobre dos ases. Vas àtic de figures roges.
Col·lecció Goulandris. Atenes, Grècia
26.
DIONÍS (Διόνσζος) /Baccus
Fill de Zeus i Sèmele (una mortal, princesa de Tebes).
Déu de la vinya i el vi, del teatre, la bogeria, l’excés i la
irracionalitat.
Els seus atributs són la corona de vinya o heura, la copa
de vi, la pell de pantera i el tirs. Generalment era
representat juntament amb sàtirs i mènades i panteres o
lleopards.
El seu animal sagrat era la pantera o lleopard i les seves
plantes la vinya i l’heura.
Era venerat especialment a Atenes, on es celebraven
concursos de tragèdies i comèdies durant les festes en
honor seu.
27.
Iconografia de Dionís
Tirs Sàtir
Pell de
pantera Mènada
Pantera
Dionís acompanyat d’un sàtir i una mènada. British
Museum, Londres (Gran Bretanya)
29.
CRÈDITS DE LESIMATGES
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Map_gree
k_sanctuaries-fr.svg
Les fotografies han estat fetes per Pilar Torres.