Succession “Losers”: What Happens to Executives Passed Over for the CEO Job?
By David F. Larcker, Stephen A. Miles, and Brian Tayan
Stanford Closer Look Series
Overview:
Shareholders pay considerable attention to the choice of executive selected as the new CEO whenever a change in leadership takes place. However, without an inside look at the leading candidates to assume the CEO role, it is difficult for shareholders to tell whether the board has made the correct choice. In this Closer Look, we examine CEO succession events among the largest 100 companies over a ten-year period to determine what happens to the executives who were not selected (i.e., the “succession losers”) and how they perform relative to those who were selected (the “succession winners”).
We ask:
• Are the executives selected for the CEO role really better than those passed over?
• What are the implications for understanding the labor market for executive talent?
• Are differences in performance due to operating conditions or quality of available talent?
• Are boards better at identifying CEO talent than other research generally suggests?
2. Zeus En la mitologia grega Zeus és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter. Va lluitar contra el seu pare recolzat per la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. La paraula catalana déu prové precisament del grec Zeus, passant pel llatí deum. Va casar-se amb Heraperò tingué diferents embolics i fills amb d'altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganimedes. Una de les seves dones era Mnemòsine, deesa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato.
3. Apol·lo És el déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia en lamitologia grega i posteriorment en la mitologia romana. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera). Sembla que tant l'Apol·lo grec com l'etrusc arribaren al mar Egeu durant l'Edat del Ferro (entre c.1100 i 800 a.C.) des d'Anatolia. Homer el presenta en el bàndol troià, contra l'aqueu, en la guerra de Troia. En el Bronze Antic (de 1700 a 1200 a.c.) l'Aplu hitita i hurrita, com l'Apol·lo homèric, era un déu de les plagues i s'assemblava al déu ratolí Apol·lo Esmínteu.
4. Afrodita En la mitologiagrega, Afrodita (αφροδιταΑφροδιτη) era la deessa de l'amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana l'anomenaren Venus. És probable que el seu origen no sigui grec sinó oriental, de Xipre o de les costes fenícies. Quan Cronos va tallar els genitals a Urà, gotes de sang caigueren al mar i de les ones fecundades en nasqué la deessa. El vent Cèfir la va portar fins a Xipre, on les Hores la van cuidar. Això la converteix en una divinitat molt antiga, però com que sempre apareix jove, versions posteriors la van fer filla de Zeus i de Dione.
5. Atenea En la mitologia grega, Atena (en grec antic Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα) és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra, però de la seva vessant estratègica, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares. Era també deessa protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans. Atena és una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella ni amant i sempre va mantenir-se verge(parthenos). El Partenó d'Atenes, a Grècia és el seu homenatge més resplandent. Se la representa com una dona vestida amb roba militar. També se l'anomena Atenea o Pal·les Atenea.[1] L'animal que la simbolitza és l'òliba i la seva planta, l'olivera.