Descripció del déus: -Zeus -Apol·lo -Afrodita -Atena

1. Els Déus -Zeus- -Apol·lo- -Afrodita- -Atenea-

2. Zeus En la mitologia grega Zeus és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter. Va lluitar contra el seu pare recolzat per la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. La paraula catalana déu prové precisament del grec Zeus, passant pel llatí deum. Va casar-se amb Heraperò tingué diferents embolics i fills amb d'altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganimedes. Una de les seves dones era Mnemòsine, deesa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato.

3. Apol·lo És el déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia en lamitologia grega i posteriorment en la mitologia romana. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera). Sembla que tant l'Apol·lo grec com l'etrusc arribaren al mar Egeu durant l'Edat del Ferro (entre c.1100 i 800 a.C.) des d'Anatolia. Homer el presenta en el bàndol troià, contra l'aqueu, en la guerra de Troia. En el Bronze Antic (de 1700 a 1200 a.c.) l'Aplu hitita i hurrita, com l'Apol·lo homèric, era un déu de les plagues i s'assemblava al déu ratolí Apol·lo Esmínteu.

4. Afrodita En la mitologiagrega, Afrodita (αφροδιταΑφροδιτη) era la deessa de l'amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana l'anomenaren Venus. És probable que el seu origen no sigui grec sinó oriental, de Xipre o de les costes fenícies. Quan Cronos va tallar els genitals a Urà, gotes de sang caigueren al mar i de les ones fecundades en nasqué la deessa. El vent Cèfir la va portar fins a Xipre, on les Hores la van cuidar. Això la converteix en una divinitat molt antiga, però com que sempre apareix jove, versions posteriors la van fer filla de Zeus i de Dione.

5. Atenea En la mitologia grega, Atena (en grec antic Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα) és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra, però de la seva vessant estratègica, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares. Era també deessa protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans. Atena és una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella ni amant i sempre va mantenir-se verge(parthenos). El Partenó d'Atenes, a Grècia és el seu homenatge més resplandent. Se la representa com una dona vestida amb roba militar. També se l'anomena Atenea o Pal·les Atenea.[1] L'animal que la simbolitza és l'òliba i la seva planta, l'olivera.

6. Bibliografia Bibliografia http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada http://miquelgregori.wikispaces.com/file/view/La+religi%C3%B3+a+Mesopot%C3%A0mia.pdf