Diari del 18 de desembre del 2017

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà a www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 18 De Desembre Del 2017 núm. 3.458 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
Desitgem
BONES FESTES
Com aobsequi de Nadal tindrà un20%de descompte
en tots els nostres tractaments presentant aquest anunci
MÈDIC
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
LA DIETA
QUE FUNCIONA
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 7 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
T’ESPEREM
NOVA
TENDA
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
US DESITJA UNES
BONES FESTES!
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
OPINIÓ
De l’estultícia humana
francesc
salvador
Seguim treballant per
Andorra
Jordi gallardo
Vicepresident del grup
parlamentari liberal
alberca troba mancances per
investigar delictes tecnològics
El fiscal general posa d’exemple que amb el WhatsApp es pot fer assetjament i, per això, cal poder-hi intervenir
AvuI éS NOtícIA pàgina 3
jONAthAN gIl
eSPOrtS pàgina 20
eNtrevIStA A
Joan-marc miralles
pàgines 8 i 9
“Da vol estirar
al màxim el
model de país
dels darrers
40 anys”
ANDOrrA pàgina 7
marticella assegura que
els monitors ara cobraran
el mateix, si no més
ANDOrrA pàgina 10
lda, Ps i sDP porten al
Tribunal constitucional
les lleis competencials
BC MoraBanc
Andorra
Baskonia
94 97
el Bc MoraBanc, a punt de donar la
sorpresa contra un potent Baskonia

2 Dilluns, 18 De Desembre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Sant Ermengol
C/ Bra. Armengol, 7 - Tel. 818 323
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Com es diu villancico en
català?
Es diu nadala.
Cantarem nadales davant del
pessebre.
PIZZERIA - ROSTIDOR
ITALIAda Corrado
Veniuaferelsvostressopars
dddddd'''d'ddd'd'd'ddd'd EmpresaEmpresaEmpresaEmpresaEmpresaEmpresa,,,Empresa,EmpresaEmpresaEmpresa,Empresa,Empresa,EmpresaEmpresaEmpresa,Empresa Nadal iNadal iNadal iNadal iNadal iNadal i
Cap dCap dCap d
Empresa
Cap d
EmpresaEmpresaEmpresa
Cap d
Empresa
Cap d
Empresa
Cap d
Cap d
Empresa
'''Cap d'Cap dCap dCap d'Cap d'Cap d'Cap dCap dCap d'Cap d Any originalsAny originalsAny originals
Empresa
Any originals
Any originals
Empresa
Any originals
Empresa
Any originals
Any originals
Empresa
!!!Any originals!Any originalsAny originalsAny originals!Any originals!Any originals!Any originalsAny originalsAny originals!Any originals
Feu la vostra reserva al telèfon 861 088
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu, 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
50-100
2/5
Pols
Equipaments
14/15
22/28
739 600
15-30
12 km
4/4
Pols
Oberts
741 444
40-50
2/5
Pols
Oberts
24/30
29/44
878 000
30-65
2/5
Pols
Equipaments
65/70
89/127
872 900
EL TEMPS
FRONT ACTIU AL LLARG DE LA TARDA
Avui, haurem d’estar atents a l’arribada d’un front
que durà aire fred. Al llarg del matí, a l’extrem nord,
hi haurà alguna nevada feble, amb una cota de neu de
1.000 metres. Els núvols es faran més compactes i, a
partir del migdia, les precipitacions seran cada vega-
da més abundants i s’allargaran fins a la nit. La cota
de neu serà variable i, quan el front sigui més actiu,
nevarà cap als 1.500 metres. Al vespre i a la nit, la ne-
vada baixarà, de nou, fins als 1.000 metres. Al matí,
les temperatures pujaran i, al final del dia, baixaran.
A la tarda, farà més vent, del nord-oest, i serà entre
moderat i fort. Que tinguin un BonDia.
Avui
10 11
0
-2 2
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
dimArts dimecres
-5/-1
-3/2
-2/4
0/6
0/7
-1/8
-2/4
-2/3
-3/1
-4/3
-2/9
7

3Dilluns, 18 De Desembre Del 2017
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
El fiscal general, Alfons Alberca,
remarca la necessitat de regular
les tècniques especials d’inves-
tigació. Segons el fiscal general,
“hi ha delictes tecnològics que, a
data d’avui, no es poden investi-
gar”. Per aquest motiu, Alberca
és partidari que les tècniques
d’enquesta i d’investigació si-
guin idònies segons els delicte.
En la reforma del Codi Penal,
recentment aprovada i en la
qual es tipificava el delicte fis-
cal, es va intentar, per part del
Govern de DA, que el text per-
metés intervenir les comunica-
cions en tot tipus de delictes, i
no només en els delictes majors
i els menors de corrupció i trà-
fic d’influències, com fins ara.
Aquesta opció va tenir veus
contràries del món de l’advoca-
cia i dels grups parlamentaris de
l’oposició, per possibles vulnera-
cions de drets fonamentals, i la
qüestió va quedar apartada per
a una futura regulació. Sense
entrar en el redactat que va pro-
posar l’executiu, Alberca infor-
ma que és una necessitat ampli-
ar la investigació, no només per
esbrinar possibles delictes, sinó
perquè, diu, “són els canals que
s’utilitzen per cometre’ls”.
El fiscal general defensa que,
en tota investigació, hi ha d’ha-
ver una cobertura legal i que, si
un batlle l’ha de resoldre, hauria
de dir què ha motivat la seva
resolució en cada cas concret.
“Qualsevol resolució ha d’estar
motivada. El problema de les
noves tecnologies és que, amb
l’evolució de les comunicaci-
ons, al final no investigues un
delicte, sinó la fórmula de co-
metre’l”. Alberca posa exemples
concrets i manifesta que, “a tra-
vés del WhatsApp, es poden fer
amenaces, assetjament escolar.
Si no pots intervenir el What-
sApp o la comunicació, difícil-
ment podràs arribar a saber qui
ho ha fet i, per tant, aquestes
qüestions poden quedar sempre
impunes”, comenta.
ADAPTAR EL PROCEDIMENT
Per tot això, el fiscal general
manifesta que s’ha d’adaptar el
text del procediment a la ma-
nera com s’ha portat a terme
el delicte, ja que ara ha canvi-
at. A més, Alberca remarca que
actualment, tal com està la llei,
“els danys informàtics no en-
tren en les investigacions tecno-
lògiques. Aleshores, si no pots
descobrir quina és l’adreça IP
que ha enviat el virus o el cavall
de Troia, difícilment se’n sabrà
l’autoria”.
Així doncs, el fiscal general
destaca que, fins que no es regu-
li el procediment, les tècniques
d’investigació de l’ordre jurídic
andorrà tenen una mancança.
A més, el fiscal general destaca
que la utilització de les noves
tecnologies per cometre els de-
lictes pot tenir una repercussió
més àmplia, ja que “és una pro-
blemàtica en la forma d’execució
del delicte. Abans, l’assetjament
es feia a través d’un paper físic;
ara, amb les xarxes socials, hi
poden haver milers de persones
que el reben. Potser l’assetjador
no n’és conscient, del gran abast
que pot tenir l’assetjament”.
Per tot això, des de la Fiscalia
General, remarquen la necessi-
tatderegularlesformesd’inves-
tigar, per tal que siguin “idònies
a les noves realitats, segons els
delictes”, va dir Alberca –sense
especificar si els delictes hau-
rien de ser majors o menors–,
amb l’objectiu de determinar-ne
l’autoria. En el darrer discurs de
l’any judicial, Alberca ja va re-
marcar la necessitat d’ampliar
les investigacions que utilitzen
les intervencions de comunica-
cions en altres delictes, ja mani-
festada anteriorment, i d’impul-
sar definitivament la regulació
del procediment civil, “així com
examinar la possibilitat d’una
reforma extensa del Codi de
procediment penal.
L’objectiu és adequar l’ús de
les noves tecnologies al procés
penal; introduir la fórmula de
la conformitat en la fase inter-
mèdia del procés i ampliar els
supòsits d’ordenança penal en
fase d’instrucció; desenvolupar
la regulació de les tècniques es-
pecials d’investigació i ampliar
el termini de secret de les actu-
acions, així com facilitar i millo-
rar objectivament l’accés a la in-
formació financera i comptable
per part dels investigadors, en-
tre d’altres. Tot això, salvaguar-
dant, en just equilibri, el dret a
la intimitat i a la seguretat dels
intervinents o afectats, i actu-
alitzant ensems les noves for-
mes o tècniques d’investigació
ja previstes als diversos instru-
ments internacionals, vigents al
Principat”, va dir.
Alberca detecta mancances per
investigar certs delictes tecnològics
El fiscal general posa com a exemple que amb el WhatsApp es pot fer assetjament, i per això cal intervenir
Alfons Alberca al seu despatx de la Fiscalia General, a l’edifici de la seu de la Justícia.
jonathan gil
Alfons Alberca
les noves
tecnologies són la
fórmula de cometre
delictes
Si no pots descobrir
quina és l’adreça iP
que ha enviat el virus,
no en sabràs l’autoria
Codi Penal
Pepa Gallego
andorra la Vella

OPINIÓ4 Dilluns, 18 De Desembre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ bruna Generoso MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
LdA, PS i SDP van materialitzar diven-
dres, tal com han explicat en un comu-
nicat, els recursos davant el Tribunal
Constitucional contra les lleis de com-
petències i de transferències als comuns,
aprovades recentment pel Consell Gene-
ral. Els arguments utilitzats en els recur-
sos són, a grans trets, els que ja s’havien
donat a conèixer, en la línia del dictamen
encarregat pel Comú de Sant Julià de
Lòria, a Miguel Ángel Aparicio. Per una
banda, en termes generals, la nova regu-
lació podria condicionar les competènci-
es que els comuns tenen atribuïdes a la
Constitució i, per una altra, el nou càl-
cul de les transferències podria trencar
el principi d’igualtat entre les diferents
parròquies. Així doncs, una reforma que
ha tardat molt en arribar, com moltes
altres, encara pendents, podria ser ara
esmenada per l’alt tribunal. Aquesta és
potser la millor sortida per a uns textos
que han aixecat tants dubtes, tot i que
l’executiu sempre ha reiterat que, en cap
cas, s’ha fet una regulació que no s’ade-
qüi plenament a la Constitució. De to-
tes maneres, canviar lleis que tot just
s’acaben d’aprovar o que tenen molt poc
temps de vida ja no és cap novetat, sinó
més aviat una manera de legislar que ca-
racteritza els demòcrates.
Recurs contra la reforma competencial
EDITORIAL
SÓN uNS TexToS Que haN
aIxeCaT dubTeS
DONANT LA NOTA
Ester Nadal
L’edició d’enguany del pes-
sebre vivent d’Escaldes-En-
gordany ha estat un èxit de
públic, ja que s’han venut
pràcticament totes les en-
trades disponibles.
12345
Jordi Torres
El Comú d’Encamp ha mo-
dificat per assentiment
l’ordinació de medi ambi-
ent i via pública, que regula
diversos aspectes de l’ús cí-
vic del carrer.
12345
Marta Alberch
El mercat solidari dels En-
cants ha recollit més de
13.000 euros, que seran
utilitzats per millorar ser-
veis bàsics a la República
del Congo.
12345
Pere López
El PS, per elaborar el progra-
ma electoral, ha iniciat les
reunions de les comissions
de treball, obertes a la ciuta-
dania per promoure la seva
participació en política.
12345
OPINIONS A LES XARXES
FEDA
@ForcesElecDAnd
Aquesta tarda, hem rebut, a les
instal•lacions de FEDA, una visita molt
especial!
Emb. España Andorra
@EmbEspAndorra
Embajador Montobbio entrega premios
Concurso Jóvenes Talentos Andorra.
Harmonia escola música.
TUITENQUESTA
Creus que el trànsit és el principal
problema del país?
A: Sí
B: No
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
ANDrés LuENgo
Periodista
Joan-Lluís Lluís es va endur di-
vendres la 58a edició del Sant
Jordi, el sarau literari que con-
voca –quina casualitat– Òmni-
um Cultural. I se’l va endur no
pel reglamentari llacet groc que
lluïa a la solapa, complement
avui obligatori a l’oasi català si
novolspassarper votantd’Inés
tornatenacadis Arrimadas –és
a dir, per fatxa–, sinó per Jo
sóc aquell que va matar Franco,
ucronia que especula amb l’en-
trada d’Espanya a la II Guerra
Mundial i amb el magnicidi del
dictador a mans d’un maquis
–català, naturalment. Un pe-
let oportunista, potser? Ell diu
que no, és clar, que en tot cas la
novel·la és una “venjança”, i que
“escriure que el matava”, ni que
fos de mentida, i amb quatre
decennis de retard, li va resul-
tar –glups– “orgàsmic”. Res a
dir sobre els vicis sexuals de ca-
dascú, naturalment, per rarets
que semblin, però potser sí que
caldria recordar que fa tan sols
tres cursos Albert Villaró ja va
plantejar una hipòtesi similar,
mooolt similar, a Els ambai-
xadors, premi Josep Pla 2014.
Villaró es donava el gust de pe-
lar Franco a bord del DragonRa-
pide. I ben aviat: el 18 de juliol
del 1936. Ell no parlava alesho-
res d’orgasme, sinó d’“una gran
satisfacció literària” que, com a
mínim, denota una altra paleta
de gustos sexuals. Coincidèn-
cia? Intertextualitat? Allò al-
tre? És possible que, magnicidi
de banda, les ucronies de l’un i
l’altre discorrin per camins nar-
ratius ben diferents. Però quina
santa casualitat. I més tenint
en compte que tant Proa com
Destino pertanyen a Planeta. Si
l’invent funciona, augurem que
Franco morirà literàriament
unes quantes vegades més.
D’orgasme en orgasme, en po-
dríem acabar dient onanisme
franquista. Ja se sap que escriu-
re és un vici molt solitari. Coses
més rares s’han vist.
onanisme
franquista
A: 42% B: 58%

OPINIÓ 5Dilluns, 18 De Desembre Del 2017
Els darrers dies Liberals d’Andor-
ra hem estat notícia per diverses
raons, m’atreviria a dir que hem
estat marcant l’agenda política
en clau de partits polítics, i bàsi-
cament per voler fer les coses de
forma diferent de com s’han anat
fent fins ara.
El projecte liberal segueix en-
davant, amb pas ferm, i amb la
convicció que superarem les difi-
cultats. Estem convençuts d’això
perquè tenim una força que em-
penyelprojectequesónlesbases,
perquè defensem una ideologia
cada vegada més present a Euro-
pa, i perquè tenim un compromís
amb els nostres electors que ens
van fer confiança per defensar
un programa polític a les darre-
res eleccions generals, i això ens
motiva i molt a seguir treballant.
La política ha canviat, de fet
evoluciona com ho fa la mateixa
societat i, també, els reptes als
quals els polítics hem d’intentar
donar resposta. Les darreres en-
questes polítiques del Centre de
Recerca Sociològica van tornar a
demostrar un allunyament cada
vegada més gran entre els ciu-
tadans i la política, motiu que
explica l’increment de l’absten-
cionisme, quan tradicionalment
Andorra havia gaudit d’una par-
ticipació molt gran dels ciutadans
en les eleccions. Liberals d’Andor-
ra defensem que cal un canvi en
la manera de fer política. Davant
d’un problema important com és
aquest, hem pensat que cal fer
algunes coses de forma diferent,
ja que si es reconeix un problema
però s’actua com sempre, difícil-
ment s’aporta res a la solució.
Les bases del partit hem vol-
gut iniciar el procés d’elecció
del candidat abans del que s’ha
fet tradicionalment, perquè no
està escrit enlloc que estigui
prohibit, ni que sigui un error;
simplement, sempre s’ha fet a
l’últim moment. Els arguments
a favor i en contra d’aques-
ta decisió són igual de vàlids i
respectables. Ara bé, la política
moderna, transparent i partici-
pativa requereix, en opinió dels
liberals, fer un procés d’elecció
amb més temps del que es feia
habitualment, bàsicament per
poder arribar millor a l’elector.
De fet, si mirem països del
nostre entorn, és normal, que
els candidats a les eleccions si-
guin escollits amb antelació. A
ningú se li acut triar el cap de
llista d’unes eleccions nacionals
pràcticament a les portes de les
eleccions, ja que els equips i els
programes s’han de fer amb poc
temps de reflexió i participació,
i sobretot perquè l’acció de co-
municació i interacció es pro-
dueix de manera molt intensa
durant quinze dies de campanya
per després quedar en l’absolut
oblit.
La base electoral cada vega-
da és més gran, i les maneres
tradicionals de fer campanya
com el porta a porta cada cop
són més difícils de mantenir, fet
que limita, i molt, la interacció
entre les propostes polítiques i
els ciutadans. Per aquest motiu,
Liberals d’Andorra volem propo-
sar una nova manera de fer po-
lítica a Andorra, diferent, sense
prejutjar que serà millor; això el
temps i els resultats ho diran.
El que està clar és que, a nous
temps, cal una nova política.
Seguim treballant per Andorra
Cal una nova manera de fer política, i això és el que proposem des de Liberals
Enlloc està escrit
que el candidat
s’hagi d’elegir a
l’últim moment
El projecte Perseguits i salvats,
dedicat a l’odissea dels fugitius
jueus del nazisme pels Pirineus,
acaba d’estrenar al Macba un do-
cumental, emès per la xarxa de
televisions locals de Catalunya i
Movistar, i que ara es pot veure a
Internet.
Perseguits i salvats forma part
d’un projecte més ampli: rutes
senyalitzades, un web esplèndid,
articles, exposicions... assesso-
rats per l’historiador Josep Cal-
vet (autor dels llibres Les munta-
nyes de la llibertat i Huyendo del
Holocausto). L’impulsa i el finança
la Diputació de Lleida, que el de-
fineix com “un projecte local de
projecció internacional”. I ja fa
temps que és un èxit, atreu turis-
me cultural –especialment israe-
lià– i difon aquesta zona geogrà-
fica d’una manera interessant i
diferent.
El documental té com a fil
conductor una conversa sobre el
terreny amb Paquita Sitzer, una
jueva ara ja gran que, amb la seva
família, va salvar la vida gràcies a
lagentdeLes,unpetitpobledela
Vall d’Aran. Aquella gent, explica,
va demanar als agents de l’ordre
que no els tornessin cap a França.
Un cas molt assemblat al de
Carla Kimhi, la jueva de 85 anys
que fa un parell d’anys va visitar
Andorra com a turista i va apro-
fitar per agrair públicament –va
ser rebuda pel cap de Govern i
tot– que Andorra els salvés la
vida a ella i a la seva família. Va
explicar que, gràcies a la petició
de la humil policia andorrana,
ella i els seus no van ser tornats
a França on els hauria esperat la
deportació cap a un camp de con-
centració.
A tots els materials de Perse-
guits i salvats Andorra hi apareix
citada com a punt d’origen dels
refugiats que passaven cap a l’Alt
Urgell i la Cerdanya, però ja està.
Els mapes sempre tenen un buit,
un forat. Andorra no hi és.
Avui mateix, si la neu no l’ha
colgat a ell i al seu equip, Àlvaro
Rodríguez Areny està rodant el
curt Le Blizzard, amb intèrprets
de luxe (Aida Folch, Isak Fér-
riz...), i amb voluntat de partici-
par i triomfar en festivals d’arreu
del món, com ja ha fet Wolves, el
primer curt del jove andorrà. Ro-
dríguez Areny reivindica, a través
del cinema, el paper d’Andorra
durant la II Guerra Mundial i par-
la, a més, de la vigència del drama
dels refugiats que marxen de les
guerres.
Claude Benet entusiasma
els joves en les seves xerrades a
les escoles –en soc testimoni– i
s’embolica apassionadament en
recerques i excavacions arqueo-
lògiques que plantegen misteris
sobre el sergent Peacock.
La vigència d’aquest tema és
evident; es tracta d’una història
que sembla pertànyer a un passat
remot, però que sovint, en aquest
diari, ocupa portades i centra l’ac-
tualitat.
Per què el mapa està incom-
plet? Per què Andorra no divulga
la seva història positiva durant
aquest període –el silenci ajuda
la llegenda negra, que sola fa el
seu recorregut i no l’esborra nin-
gú? Hi ha hagut contactes entre
Perseguits i salvats i Andorra? És
casualitat, oblit o voluntat que el
mapa estigui incomplet?
‘Perseguits i salvats’
i Andorra
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
jonathan gil
roser porta
Filòloga i periodista
Jordi gallardo
Vicepresident del grup parlamentari liberal

OPINIÓ6 Dilluns, 18 De Desembre Del 2017
Cada dia estic més sorprès de
com n’arribem a ser, de rucs, els
homes. Rucs i cruels. Avui m’he
llevat horroritzat. En quin món
vivim? Uns terroristes d’Estat
Islàmic han cremat una mesquita
sunnita en plena celebració del
divendres, l’han envoltada i han
disparat indiscriminadament
contra les persones, esporugui-
des, que fugien. En total, 340
morts i 162 ferits. No donava
crèdit al meus ulls. Un malson?
Entre seguidors de l’Alcorà, fills
d’Allah, amb un pare comú. Com
hem arribat aquí?
No és un fet aïllat. És una
manifestació més d’una societat
malalta. Vivim distrets i alienats.
Crec que som víctimes d’un ren-
tat de cervell continuat i sembla
que l’home modern –en la seva
majoria– segueix els dictats dels
que pensen per ell. Des de les
altes esferes del poder, interessa
que el ramat d’ovelles pasturi mi-
rant a terra, sense aixecar el cap,
sense pensar. Recordo els meus
temps de pastor. Cada ramat te-
nia el que en dèiem el manso. El
manso anava a davant i el bestiar
el seguia cegament i fidelment.
Si el manso queia per un barranc,
les ovelles el seguien… Crec que
avui anem pel mateix camí.
Està lluny de mi insultar els
meus congèneres, però penso
que som molt irracionals i crec
que possiblement vivim en un es-
tat d’imbecil·litat col·lectiva. Són
pocs els que se’n salven.
Ja en els llibres sapiencials,
es parla d’stultorum infinitus est
numerus (el nombre d’estults és in-
finit), consideració que s’ha anat
repetint al llarg de la història, des
dels clàssics llatins fins a Sèneca.
A Alemanya, un insigne poeta,
autor de l’Oda a l’alegria, Frie-
drich Schiller, diu literalment:
“Verstand ist stets bei wenigen
nur gewesen” (el coneixement, la
saviesa, sempre ha estat en posses-
sió de molts pocs). El gran Antonio
Machado diu, textualment: “En
España, de cada diez cabezas,
nueve embisten y una piensa”
(és evident que no tenim l’exclu-
siva). Quina classe de societat es
pot construir amb un material
humà d’aquest nivell? Obre els
ulls i mira.
Soc estúpid, jo? Et pregunta-
ràs a tu mateix. Estadísticament,
tens molts números per ser-ho.
Si t’atreveixes, segueix llegint i
se t’obriran els ulls. Se’n pot ser
a temps parcial o les 24 hores del
dia, i a diferents nivells.
A part de la imbecil·litat, més
o menys col·lectiva, vivim en un
món de la postveritat. La menti-
da com a eina per aconseguir els
objectius. Ens insultem mútu-
ament per terra, mar i aire, a la
premsa, les tertúlies, la televisió,
etc. El lema és “menteix i enga-
nya, que alguna cosa queda”.
La meva desorientació darre-
rament és tan gran que, davant
de tant de discurs i tanta menti-
da, he hagut de recórrer a la savi-
esa de l’evangeli per mantenir la
meva sanitat mental: “Pels seus
fruits, els coneixereu.” M’he afer-
rat en aquesta frase i en aquesta
idea com un nàufrag que s’està
ofegant. No creieu les seves pa-
raules, mireu les seves obres.
Què hi ha realment darrere de
tants discursos i “del orden cons-
titucional”?
Un exemple paradigmàtic el
tenim amb Donald Trump, who
made America great again. Espan-
tós. Contra tot pronòstic, va gua-
nyar les eleccions per la mínima.
A la vista dels resultats, no puc
sinó preguntar-me quants im-
bècils per metre quadrat hi deu
haver en un país que va escollir
Trump de president. No cal dir
que els Estats Units són molt més
que els que van votar Trump.
A Catalunya, estem vivint
avui uns nivells exorbitants de
manipulació descarada, de men-
tides, d’enganys i d’infidelitats.
La primera víctima ha estat la
veritat, la justícia i un poble . És
horrorós. No és sorprenent que
perdi la fe en la humanitat. L’úl-
tima i escandalosa és un titular
de La Razón. El cardenal Cañi-
zares afirma: “No se puede ser
independendentista y buen cris-
tiano.” ¡Menudo servicio a la demo-
cracia y a la Santa Madre Iglesia,
Sr. Cardenal! Ni los protestantes
ni los adventistas… I ara apareix
la llumenera de Rouco Varela per
reconfirmar-ho. Tal com diuen
els castissos: “Apaga y vámonos”.
Per acabar, torno a l’estultícia
humana. Tu, què ets? Ho saps?
Fes una parada. Cal fer-la, de tant
en tant. Revisa la teva vida, esca-
la de valors, salut, economia, afi-
cions, família, gestió del temps,
feina, nivell de coneixements,
la teva dieta, el teu programa
d’exercicis físics… No tiris pilotes
fora. Ningú ho veu. No busquis
excuses, sigues sever amb tu ma-
teix. Contesta’t, punt per punt.
Treu conclusions. No et moris
vivint en un limbe.
Espero que, si fas aquest
exercici, et sigui útil i saludable,
i t’ajudi a millorar el teu nivell
humà. Molta sort i molts ànims,
amic. I perdona el sermó. Neces-
sitem imperiosament persones
que aixequin el cap, pensin per
si mateixes i vulguin millorar la
societat. Imperiosament!
De l’estultícia humana
TRIBUNA
francesc salvador

Andorra
El director de Pal-Arinsal, Jo-
sep Marticella, va desmentir
que els nous contractes supo-
saran uns ingressos inferiors
per als monitors d’esquí. Així, a
diferència del que s’ha dit dar-
rerament per part d’alguns ins-
tructors, Marticella va remar-
car que, tot i que pot ser que
en algun cas la nova situació
“afecti”, “la gran majoria cobra-
rà el mateix, si no més”, que la
temporada passada. També im-
plicarà un esforç per a l’estació,
va indicar. Segons va explicar,
en les tres o quatre setmanes
de més feina, l’operativa es
veurà afectada i això farà que
el client no pugui comptar amb
el monitor que tenia previst o
que les classes col·lectives hau-
ran de canviar de monitor. “Tot
això serà residual perquè hem
treballat perquè afecti el mínim
possible”, va dir.
Amb tot, Marticella es va
mostrar convençut que “està
clar que la solució única i defi-
nitiva d’aquest col·lectiu pas-
sa per un règim especial”, una
reclamació que sembla que fa
consens entre totes les parts
implicades en el negoci de l’es-
quí. El director d’EMAP va de-
tallar, a més, que aquest règim
hauria d’estar caracteritzat per
una denominació idèntica a la
que tenen els esportistes d’elit i
entrenadors. En aquest sentit,
va recordar que els monitors
treballen quatre mesos l’any i la
resta no tenen activitat. Durant
aquest període, hi ha “unes set-
manes determinades” en què es
concentren pics de feina “molt
importants”, però “que mai
acaben sent més de vuit ho-
res per dia”. Per Marticella, el
nou Codi de relacions laborals
hauria de contemplar aquestes
particularitats en el marc d’un
règim especial. Això hauria de
passar per una modificació dels
dies de descans dels monitors o
un “moviment” d’aquests dies
de descans, agrupant-los en
èpoques de no tanta demanda,
un fet que permetria “no afec-
tar l’operativa a l’entorn del
client que aquest any malaura-
dament es pot veure afectada”.
El director d’EMAP va in-
sistir que la temporada d’esquí
són vint setmanes i només tres
o quatre serien clau. “Crec que
hi ha d’haver la manera que tro-
bem una situació que permeti
al client mantenir la satisfacció
i al monitor fer la temporada”,
va declarar i va afegir: “perquè
fer la temporada és intentar
guanyar el màxim possible du-
rant aquests quatre mesos per
rendibilitzar l’estada, tal com
assenyala la idea tradicional de
fer la temporada”.
Proactius
Marticella va dir que Vallnord-
Pal Arinsal ha estat proactiva
per aconseguir una modificació
en el Codi de relacions laborals.
Això s’ha fet a través d’Ski An-
dorra, del departament de Re-
cursos Humans de l’estació o a
través dels monitors que, a l’es-
tiu, també treballen per la soci-
etat. “Hem estat capaços d’ex-
plicar i fer entendre a diferents
entitats i organismes del país
quina és la veritable tasca i rol
d’un monitor a l’estació”. A més,
a banda d’informar-los sobre
la professió de monitor, també
s’ha tractat de la situació que
s’ha viscut durant els darrers 30
anys, del context de l’any passat
i d’aquest any. Davant d’aquest
fet, va remarcar que “espero
que la temporada que ve sigui
en base al nou Codi de relacions
laborals”. El director d’EMAP
aposta més per aquesta via que
no pas per acordar un conveni
col·lectiu amb els treballadors.
“Un conveni col·lectiu amb un
nucli que només treballa quatre
mesos s’ha de veure si la llei el
permet o no”. A més, va explicar
que hi ha realitats molt dife-
rents entre els instructors. Amb
tot, es va mostrar disposat a fer
convenis col·lectius amb aquests
professionals i amb d’altres.
Marticella afirma que els monitors
d’esquí cobraran el mateix, si no més
Espera que els contractes de la propera temporada es puguin fer en base al nou Codi de relacions laborals
Estacions
M.s.c.
andorra la VElla
El director general de Pal-Arinsal, Josep Marticella.
jonathan gil
Josep Marticella
la solució única i
definitiva d’aquest
col·lectiu passa per
un règim especial
hem estat capaços
de fer entendre a
organismes quin és
el rol d’un monitor
La cònsol major d’Andorra la
Vella, Conxita Marsol, conside-
ra que el Premium Casino An-
dorra, el projecte impulsat per
la societat andorrana Lleure 3D
amb el Grup Barrière, és una
“bona oportunitat” per “estirar”
l’eix comercial des de Caldea
o més amunt fins a l’emplaça-
ment proposat per a la instal-
lació, ubicat en una parcel·la a
la part alta de l’avinguda Merit-
xell, entre aquesta via i el carrer
de la Vinyeta.
Marsol va remarcar la neces-
sitat de situar els punts d’inte-
rès en diferents zones i perme-
tre així generar flux de visitants
entre un extrem i l’altre de les
avingudes Meritxell i Carle-
many, un fet que és positiu per
a tots, va remarcar. “Aquest és
un valor afegit que té Andorra
la Vella, i sobretot la zona de la
part alta de l’avinguda Meritxell
perquè el Govern valori positi-
vament donar el casino a algun
dels projectes que proposen
ubicar-lo a Andorra la Vella”.
De fet, Marsol va recordar que
el casino no només tindrà una
oferta de joc, sinó també d’es-
pectacles, d’oci i restauració i,
per això, es va mostrar satisfeta
que hi hagi inversors que hagin
proposat el casino en aquest
punt de la parròquia que el
Comú vol potenciar.
Quant a la proposta en con-
cret, la mandatària va apuntar
que “he vist un projecte molt
elaborat i atractiu”, al mateix
temps que en va destacar l’es-
forç a nivell energètic que s’hi
ha fet. Davant de tot plegat, va
felicitar tots els andorrans que
creuen en aquest projecte i en
aquesta zona, i va assegurar que
“nosaltres lluitarem i donarem
suport a tots els que fan ofertes
a Andorra la Vella”. “Andorra
la Vella necessita aquest tipus
d’instal·lació i qualsevol de les
propostes que sabem que s’han
presentat per a Andorra la Vella
serien un valor afegit”, va des-
tacar la cònsol major.
Marsol creu que Premium Casino
és una oportunitat per estirar l’eix
andorra la Vella
M.s.c.
andorra la VElla

ANDORRA8 Dilluns, 18 De Desembre Del 2017
El cap de Govern ha obert la
porta a un possible avança-
ment electoral, com es veu?
Es veu amb estranyesa. Amb
una majoria absoluta al Consell
General, amb tot de projectes
damunt la taula i reformes en-
gegades, o mig engegades, el
fet que ara es parli d’un avança-
ment electoral és una sorpresa,
sobretot quan queda encara ben
bé un any i mig. Això només pot
respondre a un càlcul i a una es-
tratègia electoral, i no pas a una
necessitat del país, i més que
més quan estem immersos en-
mig de la negociació de l’acord
d’associació amb la Unió Euro-
pea.
Ja s’ha dit que no es clourà
l’acord aquesta legislatura.
Sí, però, en el cas del Brexit,
per exemple, es va marcar una
data d’acabament, el maig del
2019, i ja s’ha tancat una prime-
ra fase. Ara arrencarà la segona
i tenen el calendari molt clar.
Nosaltres, que som un país bas-
tant més petit que la Gran Bre-
tanya i que, a priori, és bastant
més senzill fer un acord d’asso-
ciació que no pas un divorci amb
la Unió Europea, aquest calen-
dari no el tenim clar. Fa ben bé
dos anys que es van iniciar les
converses formalment, bastant
més temps que se’n parla i en-
cara estem negociant la lliure
circulació de mercaderies i no
s’ha tancat. Sembla que la cosa
va per molt llarg. No sé si és la
UE que no té pressa..., tot i que
crec, més aviat, que som nosal-
tres que ho hem fet tot per di-
latar el procés, i que s’ha fet per
càlcul electoral, tant nostre com
potser d’altres països involu-
crats en aquesta negociació.
Pot acabar sent el tanca-
ment del capítol del tabac el
que marqui la data electoral?
No crec que el tabac sigui un
element per marcar el calenda-
ri electoral, sinó que penso que
respon més a qüestions internes
de DA, sobretot la designació del
candidat. I entenc que aquest, si
és una de les persones que està
en primera línia, no vulgui que
sigui durant massa temps per-
què això podria desgastar-lo.
L’acord amb la UE és més aviat
una patata calenta, perquè hi
van entrar de cul, sense voler, i
una miqueta forçats, i la veritat
és que no s’ha mostrat cap entu-
siasme. La prova és el secretis-
me i la poca transparència amb
la qual s’han portat les negoci-
acions. Ben al contrari que San
Marino, on sempre hi ha hagut
màxima transparència i s’ha
buscat el consens amb les forces
polítiques. Aquí, fins i tot s’ha
volgut utilitzar la negociació
amb la UE com a arma política
per part del Govern per intentar
soscavar l’oposició.
Fins ara, s’ha parlat molt del
tabac.
Sí, i ja està bé que se’n parli,
perquè és una bona part de l’eco-
nomia de l’Estat i un 25% de la
recaptació de l’Estat a través
dels impostos especials. Ara bé,
justament perquè és important,
i perquè sabem que hi haurà un
final, no per l’acord, sinó perquè
és una cosa que ja es va prepa-
rant des de fa molts anys, ens
agradaria que, en lloc de parlar
d’allargar terminis per poder
estirar com un xiclet aquest mo-
del de país que arrosseguem de
fa anys, es parlés d’alternatives
que es poden tirar endavant per
substituir aquests ingressos que
perdrem. Si no ara, d’aquí a cinc
anys, deu o trenta o fins quan
accepti la UE, però que perdrem
tard o d’hora.
SDP ha criticat molt la forma
com es porta la negociació.
S’ha d’entendre que no estem
negociant amb una sèrie de bu-
ròcrates que formen part de la
Comissió, estem negociant amb
28 Estats, aviat 27, i cadascun
té la seva sensibilitat i les seves
prioritats. I el tema del tabac és
molt sensible dins la Unió, ja sa-
bem com s’ha anat restringint i
hi ha Estats més radicals que no
pas la UE. I, al final, l’acord hau-
rà d’estar acceptat per 27 països,
i això vol dir que els negociadors
europeus saben més o menys
on poden arribar. Nosaltres no
podem aspirar a imposar, en
aquests 27 països, les nostres
especificitats. Hem de saber
moure’ns dins aquest laberint
de la UE i anar a buscar el que
ens permeti ser atractius de cara
a la Unió Europea.
I què seria atractiu?
Ja ens havien dit des de la
UE, en els moments prelimi-
nars, quan es van iniciar les con-
verses, que veien Andorra com
un país que podia ser un pol de
dinamització per tota aquesta
zona pirinenca, a la qual s’han
dedicat molts diners, sobretot a
través de la CTP, però que conti-
nua sent una zona que, en com-
paració amb la mitjana de la UE,
està deprimida. Amb regions
que estan molt per sota del que
són regions del seu voltant i que
necessiten un impuls impor-
tant. I, des de la UE, es veia An-
dorra com aquesta esperança.
Caldria anar per aquí?
Ens hauríem de col·locar de
manera proactiva a voler co-
operar amb els nostres veïns.
És cert que ja hi col·laborem, a
través de la CTP, però ara aquest
acord hauria de ser molt més
ampli i nosaltres hauríem de
demostrar que aquí teníem la
capacitat de desenvolupar tota
una economia en la qual també
participessin els nostres veïns i
Andorra esdevingués el pol de
desenvolupament que la UE es-
perava. I això ens hauria permès
obtenir altres prerrogatives a
nivell de l’acord. Si mostrem la
predisposició a anar cap a certes
direccions, a ser un pol de dina-
mització, a crear llocs de treball
a Andorra però, també, a les
zones del voltant, evidentment
hi hauria més oportunitats que
se’ns respectessin algunes espe-
cificitats o que se’ns concedissin
algunes transitòries. S’ha nego-
ciat intentant defensar el que
teníem, volent allargar el xiclet i
no pas mirant cap al futur.
Vist com evoluciona el Brexit
i el posicionament del Go-
vern del Regne Unit, hi hau-
rà gaire marge?
Andorra ha de ser positiu. No
es pot anar contracorrent, com
és el cas del Brexit, en què es vol
anar cap a una altra direcció, di-
ferent de la UE. Cal anar cap a la
convergència que marca Europa
i, des de dins, buscar quines co-
ses són les que ens poden afa-
vorir, no pas les que ens n’allu-
nyen. Estem en un món global,
en una zona d’influència que és
la de la UE i no podem anar cap
a un altre costat.
SDP ha plantejat explorar un
acord amb altres formacions
de cara als comicis.
Hem proposat que l’acord se
centri únicament en les llistes
territorials, sempre hem defen-
sat que a les llistes nacionals
cada partit s’ha de presentar
sota les seves pròpies sigles. Te-
nint en compte el sistema elec-
toral a nivell territorial, creiem
que és molt complicat fer pactes
postelectorals,perquèohasgua-
nyat o has perdut, i l’aritmètica
ho dificulta molt. I, si realment
es vol arribar a un pacte de Go-
vern i canviar el rumb d’aquest
país, s’hi ha d’arribar abans.
Com s’hauria d’articular?
Hauria de ser un pacte pro-
gramàtic amb uns acords de
mínims. I està obert a totes les
“DA té projecte, estirar al màxim el
model de país dels darrers 40 anys”
El secretari d’organització de Socialdemocràcia i Progrés, Joan Marc
Miralles, defensa la necessitat que les forces polítiques de l’oposició arri-
bin a un acord de mínims en l’àmbit territorial per a les eleccions generals
vinents, per tal de derrotar DA i “canviar el rumb del país”. Miralles dema-
na també un canvi en la negociació de l’acord d’associació amb la UE i
buscar les oportunitats que ofereix en lloc de defensar models caducs.
Joan Marc Miralles, secretari d’organització de Socialdemocràcia i Progrés
M.S.
andorra la vella
Jonathan gil

ANDORRA 9Dilluns, 18 De Desembre Del 2017
forces polítiques i també a per-
sones que no militen en cap
partit, però tenen inquietuds
polítiques i comparteixen el
diagnòstic que hem fet sobre el
país.
I quin seria?
Què ha passat en aquests
anys que hem tingut DA? Es
deia molt sovint que DA era una
formació que havia nascut sen-
se projecte. I, al cap de set anys,
no estic massa d’acord amb això.
Crec que sí que hi havia projec-
te, amagat, però sí que hi era.
I és un projecte que consisteix
a estirar al màxim el model de
país que hem tingut els dar-
rers 40 anys, malgrat tot el que
està passant. Una mica allò de
canviem-ho tot perquè no can-
viï res. Intentar que continuïn
havent-hi els mateixos nínxols
econòmics, que estigui tot en
mans de les mateixes persones,
les mateixes famílies. Aquest ha
estat el projecte de DA.
I el però...?
Hem vist, i molta gent ho
comparteix avui en dia, que el
model de país que ens ha por-
tat fins aquí i que havia estat
d’èxit està esgotat des de ja fa
força temps. Un model que no
respon, ni a nivell institucional,
social i econòmic, a les necessi-
tats de l’Andorra del segle XXI,
sinó que encara respon a unes
necessitats molt concretes que
tenia l’Andorra del segle XX,
amb una expansió econòmica
molt important, amb un mapa
geopolític i econòmic al costat
nostre que era molt diferent del
d’ara i que ja no es correspon
amb la realitat. Per això creiem,
i hi ha molta gent que ho com-
parteix dins dels diferents par-
tits, que Andorra necessita un
canvi de rumb important, enca-
rar el futur d’una altra manera.
Necessita aquestes reformes
de les quals tant s’ha parlat i es
parla, però de ja fa anys, perquè
no han sobrevingut amb l’arri-
bada de DA. I no s’han encarat
abans perquè les forces immobi-
listes, que és el que representa
DA, han intentat parar-les o fer-
ne les menys possibles, perquè
tot segueixi més o menys igual.
I ara hem arribat a un punt de
tensió on veiem que, si aquestes
reformes no es fan, es trenca el
model, es trenca el país, es tren-
ca la societat... I d’aquí aquesta
urgència perquè ens unim per
canviar aquest rumb.
Complicat, però, de lligar.
Això no vol dir que aquest
rumb correspongui al rumb que
voldria que agafés SDP, o el del
PS o el de Liberals; segurament
no agafarem el rumb únic d’un
sol partit, sinó que buscarem un
entremig de tot això. I, després,
quan haurem encarat el país cap
a la direcció que pensem que
s’ha de portar, ja podran els ciu-
tadans decidir si volen anar més
cap a un costat o cap a un altre.
Cal fer aquest gir de 180 graus i
encarar aquestes reformes, que
són ja inajornables i fer-ho amb
consens, perquè han de sobre-
viure en els anys. No volem fer
una Andorra per a quatre anys,
sinó una Andorra per al segle
XXI.
I això creu que ho entendrà
l’elector? No serà, d’entrada,
xocant?
Pot ser xocant per als electors
de DA. Ja hem vist, en algunes
columnes d’opinió, persones
que s’esquinçaven les vestidu-
res davant la possibilitat que els
partits de l’oposició i persones
independents ens poguéssim
posar d’acord per canviar el
rumb del país. Però vaja, això
és part de la democràcia i, si DA
es va constituir per un projec-
te polític per mantenir-ho tot
igual, nosaltres podem acordar
uns mínims per canviar la direc-
ció del país. Perquè nosaltres el
diagnòstic l’hem fet, i si ells no
el fan o no veuen la necessitat
de fer-lo és un problema de DA.
Nosaltres tenim molt clar que
calen reformes i encarar el país
cap a una modernització i un
nou model econòmic i d’Estat.
I no veiem quin és el problema
per posar-nos d’acord amb qui
tenim una visió comuna de cap
on ha d’anar el país.
Quins terminis es fixen per
poder assolir aquest acord?
No hem marcat terminis en-
cara, tot i que creiem que no
s’ha de tardar massa i, com a
mínim, estar preparats en el
moment que hi hagi la convoca-
tòria electoral per fer el pas, si és
necessari. Si ens posem d’acord
i fem les candidatures de redre-
çament, tindrem un programa
bàsicament econòmic a nivell
de les territorials en les quals
puguem assolir un acord de
mínims. I després cadascú, a la
candidatura nacional, que pre-
senti el seu programa ampliat,
però que assumeixi aquesta part
de mínims que a les territorials
hem d’assolir.
Hi ha línies vermelles?
Hem convidat les altres for-
ces polítiques a parlar-ne i ho
hem fet sense papers damunt
la taula, és a dir, oberts a dis-
cutir-ho tot, a parlar-ho tot i a
negociar-ho tot, i oberts a sug-
geriments i propostes que ens
puguin també aportar visions
que nosaltres no tenim, ara ma-
teix, i que poden enriquir aquest
format que proposem, que és
veritat que és innovador.
Pot ser més complicat l’acord
amb el PS que amb LdA?
No crec que sigui més difícil
arribar a acords amb uns que
amb els altres, si compartim
tots, i crec que ho compartim,
el diagnòstic de país que tenim
actualment, i la raó d’Estat,
que ens ha d’empènyer a aquest
acord més enllà de les ideologi-
es. La intenció, ara mateix, no
és fer prevaldre una ideologia
per sobre de l’altra, sinó buscar
un consens per encarar el país
cap a una direcció determinada,
com és el futur d’Andorra del se-
gle XXI. No és anar a buscar la
visió d’uns o d’altres i, si algú es
posiciona en aquest sentit, ales-
hores serà difícil arribar a un
pacte. Però, si tots estem oberts
i hi ha voluntat, crec que ha de
ser tan senzill amb uns com
amb els altres.
A SDP com es treballa de cara
a buscar el candidat?
Nosaltres no farem un pro-
cés de primàries. Amb partits
que tenen 150 o 200 militants,
com són els partits d’aquí, és
molt senzill contactar amb tots.
Arribar a un procés de primà-
ries amb partits així de petits,
em sembla una mica exagerat.
Nosaltres tenim 150 militants
i hi tenim gairebé un contacte
diari, ja sigui perquè se’ls envia
documentació, articles, o per-
què fem trobades i seminaris...
Em sembla que és més senzill
trobar-nos, parlar un a un i veu-
re qui vol ser candidat. Després,
evidentment, hi haurà una co-
missió de candidatures formal
en la qual s’establirà la candida-
tura. Al final, en una reunió del
consell nacional i en un congrés,
es validarà tot això, però no fa-
rem un procés de primàries.
jonathan gil

Liberals d’Andorra (Ld’A), Par-
tit Socialdemòcrata (PS) i So-
cialdemocràcia i Progrés (SDP)
han presentat els recursos d’in-
constitucionalitat als dos tex-
tos que conformen la reforma
comunal aprovats pel Consell
General ara fa unes setmanes:
la Llei qualificada de delimi-
tació de competències i la Llei
qualificada de transferències
als comuns. L’objectiu és que el
Tribunal Constitucional (TC) es
pronunciï sobre els punts que
han aixecat dubtes per la seva
possible no adequació a la Car-
ta Magna, després de l’informe
que va encarregar el Comú lau-
redià.
Els dos recursos es van pre-
sentar divendres. Els signen els
consellers generals Ferran Cos-
ta i Jordi Gallardo (Ld’A); Ge-
rard Alís, Rosa Gili i Pere López
(PS); i Víctor Naudi (SDP).
Quan totes dues lleis es van de-
batre al ple del Consell General,
PS i SDP van votar-hi en contra,
mentre que els parlamentaris
liberals es van abstenir, amb
el compromís de donar suport
posteriorment a aquesta acció
davant el TC per, d’aquesta ma-
nera, demanar a l’alt tribunal
la seva valoració sobre aquells
punts que, segons l’informe en-
carregat pel Comú lauredià, po-
drien no ser compatibles amb
la Carta Magna. El pronuncia-
ment del TC permetrà, justa-
ment, esvair aquests dubtes.
El primer dels recursos fa re-
ferència a la modificació de la
Llei qualificada de delimitació
de competències. En concret,
se centra en la modificació dels
apartats 6 i 7 de l’article 4 de la
llei original i de l’article 6. Així,
en l’apartat 6, es dona Govern
la potestat de demanar als co-
muns la cessió obligatòria de
terrenys per a la construcció de
determinades infraestructures
considerades com d’interès ge-
neral, com ara centres escolars
i universitaris, equipaments
sanitaris, esportius o edificis
administratius, entre d’altres.
El recurs posa en relleu que “es
reconeix aquesta prerrogativa
governamental en qualsevol
àmbit i sense cap limitació”, fet
que permetria a l’executiu “fer
i desfer” i, per tant, pot “con-
dicionar les competències que
la Constitució reconeix als co-
muns”.
També s’alerta que aquesta
potestat, combinada amb l’ar-
ticle 17 (principis del règim de
concessió) de la Llei de FEDA i
del règim de les activitats dels
sectors elèctric, del fred i de la
calor, “podria comportar afavo-
rir a particulars concrets”. Així,
es recorda que el text estipula
que des del Govern es podrà es-
tablir que “determinades instal-
lacions de producció d’energia
elèctrica, de producció d’ener-
gia elèctrica i de calor (cogene-
ració) o de producció d’energia
elèctrica, de calor i de fred (tri-
generació), així com el desenvo-
lupament de l’activitat de dis-
tribució i de venda minorista de
fred i calor, es duguin a terme
en règim de concessió admi-
nistrativa”. A la vegada, la nor-
mativa indica que “la concessió
atorga al seu titular el dret a re-
alitzar la corresponent activitat
durant un període que es deter-
mina reglamentàriament, amb
possibilitat de pròrroga. En
tot cas, (...) no poden superar
els 99 anys”. El recurs remarca
que “l’exercici de la política del
Govern en aquest àmbit podria
condicionar, i fins i tot anul·lar,
qualsevol política comunal, fins
i tot en el seu àmbit de com-
petències exclusives”, i també
posa en relleu el risc que, en al-
guns casos, un terreny de cessió
gratuïta acabi sent explotat per
un privat.
La LLei de transferències
Pel que fa al recurs sobre la
llei de transferències als co-
muns, se centra en els articles
15, 16, 17 i 18, així com en la
disposició addicional tercera. Es
tracta dels punts del text que
introdueixen nous criteris per
al repartiment dels diners que
el Govern ha de transferir a les
corporacions parroquials.
L’escrit recorda que l’article
81 de la Constitució estableix
que, “amb la finalitat d’asse-
gurar la capacitat econòmica
dels comuns”, cal “garantir una
partida igual per a totes les par-
ròquies i una partida variable,
proporcional segons la seva
població, l’extensió del territo-
ri i altres indicadors”. La nova
llei estableix altres criteris com
ara pernoctacions, compliment
d’obligacions vinculades al ca-
dastre i a la separativa d’aigües
o la realització d’inversions
econòmiques i mediambien-
tals. Aquests criteris, alerta el
recurs, “afavoriran unes parrò-
quies respecte de les altres i, per
tant, ho faran trencant el prin-
cipi d’igualtat entre elles”.
L’escrit, enviat al Tribunal
Constitucional, recorda que “la
capacitat d’autogovern” dels
comuns “es manifesta en la
capacitat d’elaborar les seves
pròpies polítiques públiques en
les matèries de la seva compe-
tència i, també, en establir les
seves prioritats en l’àmbit de
cadascuna de les seves compe-
tències”. Per als signants del
recurs, la nova llei “limita cla-
ríssimament les polítiques de
les corporacions comunals”, i
ho fa “duent a terme una clara
ingerència en l’autogovern”, ja
que “permet al Govern recom-
pensar” aquells que facin certes
actuacions, com ara inversions
sostenibles en medi ambient o
tenir més avançada l’elaboració
del cadastre. Per tant, “l’aplica-
ció dels criteris (...) és en reali-
tat una ingerència del Govern
que encotilla, retalla i menysté
l’àmbit competencial de l’auto-
govern dels comuns que els ha
reconegut (...) la Constitució”.
També s’estaria incomplint
la Carta Magna quan es parla de
la partida de transferències que
ha de ser proporcional segons la
població, l’extensió del territori
i altres indicadors. “A la vista
de les disposicions de la llei, no
es pot pas afirmar que aquesta
segona partida sigui propor-
cional”, afirma el recurs. En
definitiva, s’entén que aquests
criteris acaben “limitant l’auto-
govern dels comuns” i, fins i tot,
en alguns casos, “actuen com a
vertaderes normes sancionado-
res”.
Amb els dos recursos ara pre-
sentats, els consellers generals
de Ld’A, PS i SDP entenen que
el TC podrà resoldre en aquest
moment els importants dubtes
sorgits arran de la tramitació
parlamentària de les dues lleis.
Per tant, es considera que, un
cop arribi el pronunciament,
s’esvairà el risc d’inseguretat ju-
rídica que havia generat la seva
aprovació.
LdA, PS i SDP porten al TC les lleis
de competències i transferències
Un dels recursos alerta sobre la potestat del Govern pel que fa a la cessió obligatòria de sòl
Política
Els textos de competències i transferències van ser aprovats fa unes setmanes i ara han estat recorreguts al TC.
jonathan gil
redacció
andorra la vella
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
Andbus andorrabybus@andorrabybus
#TheWaytoGo#TheWaytoGo
Us desitja Bon Nadal
i Feliç 2018
Us desitja Bon NadalUs desitja Bon Nadal
l’oposició creu que
es pot trencar el
principi d’igualtat en
les transferències

publicitat 11Dilluns, 18 De Desembre Del 2017

Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
PÀRQUING CLIENTS
Informació: 816 256 / 359 817
PLACESLIMITADES
Ctra. Os de Civis – AD600 Aixirivall
CELEBRA
LES FESTES
4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
a 50 metres
Us desitgem
Bones Festes
Carnisseria dels
QUALITAT PER EXCEL·LÈNCIA
CARNISSERIA I MAJORISTA
Av. del Pessebre, 92. Escaldes-Engordany · Tel. 864 345 – 394 802 · comprespirineus@gmail.com
en aquest espai
808888
Anuncia’t
Els 3.951 residents catalans, el
30% dels ciutadans de la regió
veïna inclosos al Cens d’Elec-
tors Residents Absents (CERA)
–13.102–, que han demanat
poder exercir el dret a vot en les
eleccions al Parlament de Cata-
lunya del 21 de desembre, ahir
van poder començar a votar de
forma presencial en les tres ur-
nes habilitades al consolat es-
panyol, on ho podran fer fins
aquest dijous.
Segons va explicar el cònsol
espanyol a Andorra, Antonio
Prats Marí, la xifra de catalans
que han sol·licitat participar en
aquests comicis és gairebé el
doble dels que ho van fer en les
eleccions del 27 de setembre
del 2015, quan van ser 2.202
ciutadans, fet que permet cons-
tatar l’interès que han generat
aquests comicis.
No obstant això, Prats, que va
admetre que hi ha casos de resi-
dents catalans que, tot i haver-la
sol·licitat, encara no han rebut la
documentació electoral per po-
der exercir el seu dret a vot, va
recordar que el fet de demanar
participar no suposa que s’acabi
fent i que hi ha ciutadans que
opten per enviar el seu vot a la
delegació corresponent a través
de Correus, opció que es podrà
fer només fins aquest dimecres.
Les primeres hores de votació
es van desenvolupar amb total
normalitat, tret d’alguns casos
en què els votants no portaven
tota la documentació necessària.
Pels volts de la una del migdia,
ja havien exercit el seu dret més
de 300 catalans. De fet, tal com
va apuntar Prats, ahir s’esperava
que fos la jornada amb més aflu-
ència de gent, tenint en compte
que es tractava d’un dia festiu.
Per aquest motiu, va destacar el
cònsol, des de l’oficina consular
es va mobilitzar tot el personal
que hi treballa, tretze persones.
D’altra banda, els represen-
tants de les candidatures inde-
pendentistes que fan d’obser-
vadors, sorgits de la iniciativa
Catalans al món, van explicar que
no hi va haver cap incidència
destacable i que el tracte amb
l’ambaixada i el consolat espa-
nyol “ha estat molt obert i ama-
ble”.
Santi Macià, organitzador del
grup d’observadors a Andorra,
va detallar que cada dia hi hau-
rà un mínim de dues persones
controlant la votació. “Comp-
tem cada vot emès perquè des-
prés coincideixin amb els que
es rebran a les circumscripcions
electorals i també controlem que
les urnes no s’obrin abans del re-
compte”, va precisar.
Avui, demà i dimecres es po-
drà votar des de les nou del matí
a les vuit del vespre, mentre que
dijous només es podrà fer de
les nou del matí a dos quarts de
dues del migdia.
Bona afluència en el primer dia
de vot presencial a la seu consular
Fins a 3.951 residents catalans, el 30% del cens, ha sol·licitat participar als comics del 21-D
Eleccions catalanes
Pels volts de la una del migdia, ja havien exercit el seu dret a vot més de 300 residents catalans.
jonathan gil
Redacció/ Agències
andorra la vElla
Solidaritat
El mercat solidari dels En-
cants, que ha tingut lloc
entre el 29 de novembre i
el 15 de desembre, ha per-
mès a Unicef recaptar fins
a 13.650,55 euros, segons
va informar ahir el Comitè
d’Andorra de l’Unicef en un
comunicat, en què recorden
que enguany el mercat ha es-
tat obert únicament tres set-
manes, en lloc de les quatre o
cinc habituals.
A aquesta recaptació, cal
sumar-hi els 34.293 euros
recaptats amb els mini En-
cants i les dues edicions dels
Encants Vintage.
Els Encants
d’Unicef
recapten
13.650 euros
Redacció
andorra la vElla
Successos
Una dona de 40 anys es troba
ingressada a l’UCI de l’Hos-
pital Nostra Senyora de Me-
ritxell en estat greu, després
que divendres fos atropellada
a Encamp. Els fets van tenir
lloc al carrer Mirador, quan la
dona va ser envestida per un
tot terreny que li va causar
diferents fractures, segons
fonts hospitalàries.
Ferida greu en
ser atropellada

publicitat 13Dilluns, 18 De Desembre Del 2017

andorratelecom.ad
BENVINGUTALA
GIGALLIBERTAT
Gaudeix de més dades
mòbils a Andorra
Navega a Espanya, França i
Portugal com si fossis a casa*
Descobreix les novetats a
andorratelecom.ad
* Fins al 50% dels gigues inclosos i a partir del forfet de 35 €
Amb l’objectiu de potenciar el
turisme esportiu d’alt nivell i
d’aprofitar la geografia andor-
rana, el Govern va declarar d’in-
terès nacional el projecte del
Centre Residencial en Alçada
Medicoesportiu d’Andorra (Cra-
mea). La nova infraestructura
s’ha de construir a les antigues
dependències de Sud Ràdio, a
l’edifici del Pic Blanc, a 2.508
metres d’altura i, l’abril passat,
se’n va publicar la concessió de
manera oficial a l’empresa Cen-
tre Esportiu Sostenible 2508
(CES2508) –societat gestiona-
da per Bomosa– per als propers
40 anys. Precisament, CES2508
està estudiant la possibilitat
que el Cramea pugui comptar
amb una piscina professional,
per convertir el centre, també,
en un referent per al món de la
natació. Aquesta proposta ar-
riba després que, des del món
professional de la natació, s’hagi
trucat a la porta del Cramea per
proposar-ho. Si finalment el fu-
tur centre d’alt rendiment acull
la instal·lació, es convertiria en
la piscina professional situada a
més altura d’Europa. La piscina
esportiva seria de 50 metres per
25 i tindria el sostre retràctil.
Aquest fet, però, podria fer re-
tardar un any més l’inici de les
obres, que actualment es preveu
per a l’abril del 2019. Si final-
ment la piscina és una realitat,
les obres segurament es pospo-
sarien fins al 2020. “L’esport an-
dorrà ens recordarà si el centre
es fa, l’impacte en l’esport i en
la joventut existirà si el projecte
es fa, independentment de l’any
que s’acabi inaugurant”, explica
així Gemma Riu, CEO de Bomo-
sa, el fet que la planificació del
projecte ja hagi retardat els seus
terminis inicials i encara els pu-
gui posposar més.
El centre té com a principal
objectiu atreure esportistes que
vulguin fer estades d’entrena-
ment en altura, tant professi-
onals de qualsevol esport, com
també gent amateur. De fet,
aquest és un tret característic i
diferenciador respecte d’altres
centres d’alt rendiment que ja
hi ha als països veïns. “Qual-
sevol persona que acrediti que
s’està preparant per a alguna
competició, podrà accedir a
les instal·lacions”, explica Riu.
L’espai, situat a 2.508 metres
d’altura, disposarà de múltiples
serveis d’entrenament, àrees
de recuperació i rehabilitació
funcional, àrees mèdiques i es-
pais de laboratori i investigació
d’anàlisi del rendiment.
Tot plegat, combinat amb un
espai residencial de luxe, que
també permetrà als esportis-
tes poder dormir en altura. La
intenció és instal·lar 70 habita-
cions dobles, repartides entre
professionals i amateurs. Riu
explica que aquest espai “res-
pon a una demanda creixent
de la professionalització de l’es-
port en el món amateur i també
obrirà la porta a familiars que,
si volen acompanyar l’esportis-
ta, podran dormir a la mateixa
residència, per afavorir així la
conciliació”. Segons la redacció
del projecte actual, el Cramea
ocuparà uns 8.900 m2
i preveu
una ocupació del 52% el pri-
mer any, fet que representarien
4.540 habitacions ocupades du-
rant el primer any de funciona-
ment per professionals i, 8.800,
per amateurs. El preu mitjà per
accedir a les instal·lacions se
situarà als 132 euros, per perso-
na i dia.
El Cramea podria tenir
la piscina professional a
més altura d’Europa
L’empresa concessionària del projecte estudia aquesta possibilitat
Insfraestructures
Així serien les instal·lacions vistes des de fora del Cramea.
CES2508
Agències
andorra la vElla

ANDORRA 15Dilluns, 18 De Desembre Del 2017
andorratelecom.ad
Velocitat mitjana
285 Mbps
Disminució
d’incidències
en un 80 %
33% dels clients
disposen del nostre
router amb tecnologia AC
30.000 llars
i 5.000 empreses
migrades cap a
la nova xarxa
35.000
GRÀCIES
Entre tots heu fet possible
que la nova xarxa de ﬁbra
òptica sigui una realitat a
tot el país.
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
FI SWAP mitja pag bondia.pdf 1 13/12/17 9:41
Per segon any consecutiu, la
parròquia de Sant Julià de Lò-
ria va celebrar ahir al migdia el
dinar de Nadal adreçat a la gent
gran de la població. Aquesta
segona edició es va celebrar a
les pistes interiors del centre
esportiu i finalment s’hi van
aplegar prop de 150 padrins,
una cinquantena més que l’any
passat. A canvi de cinc euros,
els participants van gaudir
d’un dinar amb bona compa-
nyia. “Són unes bones dates
per reunir-nos tots, aquells que
ja es veuen cada dia a la llar o
aquells que per exemple no fa-
rien un dinar de Nadal perquè
estan sols a casa”, va explicar la
consellera de Social, Francesca
Barbero. Els padrins van men-
jar, de primer, una degustació
d’embotits i pastes salades i, de
segon, podien triar entre una
sarsuela o un tall rodó del país.
Durant l’àpat, es va sortejar una
cistella –a 3 euros la participa-
ció– i els beneficis recollits, així
com els aconseguits amb el di-
nar, es destinaran a La Marató
de TV3, que es va celebrar ahir
diumenge per recaptar fons per
a la investigació de les malalties
infeccioses.
El segon dinar de Nadal de la
gent gran aplega 150 padrins
Els beneficis recollits durant l’acte d’ahir es destinaran a La Marató de TV3
Sant Julià de Lòria
Un moment del dinar que va tenir lloc ahir a Sant Julià de Lòria.
AgèncieS
Agències
AndorrA LA veLLA
L’AAVA visita la
Gavernera
nadal
Els infants del centre
d’acollida la Gavernera van
rebre ahir la visita del Pare
Noel de l’Associació An-
dorrana de Vehicles Antics
(AAVA), com cada any. La rua
va sortir de l’aparcament del
restaurant Viena, a les 10.30
hores, i va passar pel centre
d’Andorra la Vella i Escaldes-
Engordany, per acabar, a les
12 hores, al pati del Col·legi
Sant Ermengol amb una xo-
colatada i coca per a tothom.
Els infants de la Gavernera
van poder gaudir del recorre-
gut en cotxe clàssic.
Redacció
AndorrA LA veLLA
En la sortida hi van participar infants.
J.g.
Mobilitat
La jornada d’ahir va deixar
cues per sortir del país. Per la
frontera hispano-andorrana,
les retencions van començar
a dos quarts de dues i van ar-
ribar als 4 quilòmetres entre
les quatre i les cinc de la tarda.
Amb tot, des de Mobilitat van
explicar que això va passar en
un moment molt puntual i
que la major part de la tarda
es van situar en uns dos qui-
lòmetres. També, a la RN-22
d’accés a França, es van pro-
duir retencions de sortida del
Principat entre dos quarts de
cinc i les sis de la tarda. En
aquest cas, les cues van arri-
bar fins als tres quilòmetres i
van ser provocades perquè els
vehicles que hi circulaven van
haver de posar les cadenes, ja
que no les portaven i eren ne-
cessàries per circular. A par-
tir de les quatre de la tarda,
calien equipaments per
aquesta via.
Retencions de
sortida per les
dues fronteres
del Principat
Redacció
AndorrA LA veLLA

publicitat16 Dilluns, 18 De Desembre Del 2017
q u a l i t a t i p r e v e n c i ó
Unida Qualitat i Prevenció vol ser el líder i referent al
Principat d’Andorra en l’assessorament, certiﬁcació i formació
en les àrees de prevenció de riscos laborals, qualitat, medi
ambient i sostenibilitat, per tal de satisfer les necessitats
presents i futures dels seus clients, i vol fer-ho mitjançant la
integració de serveis tot acompanyant-los en la seva
internacionalització, contribuint així a la generació
d’avantatges competitius per als seus clients i afavorint la
millora dels seus negocis.
PROFESSIONALS
EN LA PREVENCIÓ,
LA SEGURETAT I LA SALUT
EN EL TREBALL A ANDORRA
www.unidaqp.com | C/ Pau Casals 10, 3a planta | AD500 Andorra la Vella
Telèfon: +376 73 04 73 - Fax: +376 73 04 74 | info@unidaqp.com

Pirineus
La 3a edició de la campanya soli-
dària de recollida de joguines Jo
també vull jugar! es va presentar
a la nova botiga Grapats Encants
de la Seu. La campanya està im-
pulsada per l’AE Sedis Bàsquet,
juntament amb Càritas d’Urgell,
el Consorci d’Atenció a les Per-
sones a l’Alt Urgell, l’Associació
d’Hostaleria de l’Alt Urgell i Ca-
ser Residencial Castell d’Oliana.
La presentació de la campanya,
que pretén recollir joguines en
bon estat, va anar a càrrec de
Pere Porta, president de l’AE Se-
dis Bàsquet; Anna Vives, tinent
d’alcalde d’Atenció a les Perso-
nes de l’Ajuntament urgellenc i
portaveu del Consorci d’Atenció
a les Persones; Josep Casanova,
president de Càritas Diocesana
d’Urgell; i Miquel Àngel Sánchez,
president de l’Associació d’Hos-
taleria de l’Alt Urgell. “Tornem
a engegar aquesta campanya
solidària davant l’èxit de partici-
pació en les dues primeres edici-
ons. Des de Sedis Bàsquet, estem
molt satisfets per poder parti-
cipar en aquest projecte perquè
nens de famílies vulnerables
també puguin jugar”, va mani-
festar Pere Porta.
El president de Càritas Dioce-
sana d’Urgell, Josep Casanova,
va remarcar el doble objectiu
d’aquesta campanya: “amb el
nostre lema No guardis el que no
facis servir, a més a més de donar
joguines en bon estat a famílies
que ho necessiten, estem promo-
vent la sostenibilitat planetària
en allargar la vida útil de les co-
ses”. El president de l’Associa-
ció d’Hostaleria, Miquel Àngel
Sànchez, va remarcar que “es
tracta d’una bona i necessària
iniciativa”, aquesta campanya
de recollida de joguines en bon
estat, i “estem molt contents de
poder-hi prendre part”. Al seu
torn, Vives va afegir que “des del
Consorci d’Atenció a les Perso-
nes, felicitem la iniciativa en què,
per tercer any consecutiu, col-
laborem, juntament amb Càri-
tas, proposant aquelles famílies
que, per la seva situació de vul-
nerabilitat, seran les receptores
de les joguines que es recullin”.
Tercera edició de la campanya
de recollida de joguines noves
‘Jo també vull jugar!’ està impulsada per l’AE Sedis Bàsquet i diverses entitats
La Seu d’Urgell
Un moment de la presentació de la campanya.
A.S.U.
Dos treballadors de Nougrapats amb un carro de roba usada.
AgèncieS
Redacció
LA SeU d’UrgeLL
Càritas d’Urgell, a través de
l’empresa d’inserció labo-
ral Nougrapats, preveu aca-
bar aquest 2017 arribant als
300.000 quilos de roba usada
recollida, mitjançant la vui-
tantena de contenidors instal-
lats en diferents municipis
d’arreu de la diòcesi. Aquest és
el volum més alt que s’ha re-
gistrat des de l’any 2004, quan
va obrir a la Seu la botiga de
moda i complements de sego-
na mà Grapats. Segons el di-
rector d’aquesta entitat, Josep
Casanova, la xifra es pot aca-
bar duplicant en els propers
anys, motiu pel qual preveuen
traslladar l’any que ve l’activi-
tat del seu taller tèxtil a una
nova nau més gran, que s’ubi-
carà al polígon industrial de la
capital alturgellenca.
Tot i que les donacions de
roba usada han anat creixent
a mesura que s’han anat incre-
mentant el nombre de conte-
nidors de recollida, sobretot
han augmentat en els darrers
quatre anys, que han passat
de 80 a les 300 tones previstes
per a aquest 2017. En aquest
sentit, Casanova ha indicat
que la xifra potencial es situa
en 600 tones anuals, el doble
del seu volum actual.
300.000 quilos de roba
usada recollits per Càritas
Agències
LA SeU d’UrgeLL
entitats

Cultura
Si alguna de les tres últimes nits
haguessin tingut l’ocurrència
d’enfilar-se fins als Cortals d’En-
camp, s’haurien endut la sorpre-
sa de la seva vida: l’equip d’Álvaro
Rodríguez Areny ha replicat, en
una de la cabanes que esquitxen
el paratge, l’edifici de pedra de la
duana francesa del Pas, tal com
la va fotografiar Francesc Pante-
bre el gener del 1944 –recordin
l’esvàstica onejant orgullosament
al pal– i amb l’afegit d’una breu
però inquietant patrulla integra-
da per tres soldats nazis, amb el
seumàuser,lasevaLugerilaseva
MG 42. Tampoc no hi faltava el
Citroën reglamentari –un Trac-
tion Avant d’època–, i el director
encampadà s’ho va fer venir bé
perquè fins i tot la neu compa-
regués puntualíssima: cada tar-
da han caigut unes estupendes,
precioses volves que han salvat
la continuïtat sense que s’hagu-
és d’innivar artificialment: “Hem
tingut exactament les condicions
que necessitàvem; fins i tot a la
seqüència final no diré que va bu-
far el torb, però li va faltar poc. Ni
fet exprés”. A canvi, és clar, tant
ell com els actors –amb Isak Fér-
riz (el passador) i la catalana Aida
Folch (Marie) al capdavant– han
hagut de suportar temperatures
de fins a -10º C i, com ell mateix
adverteix, “rodar tres hores a la
intempèrie en aquestes condici-
ons és esgotador”.
Doncs així ha passat el cap de
setmana la quarantena de per-
sones que integren l’equip de Le
Blizzard: al matí i al migdia, roda-
ven al coll d’Ordino i, a la tarda,
just quan queia el sol, es muda-
ven als Cortals. El rodatge s’allar-
garà encara fins al dimecres, però
ahir va concloure la part logísti-
cament més complexa, amb tots
els actors en dansa: Irene Que-
ro –que hi fa de Margot, la fille-
ta que Marie ha perdut al bosc i
que Folch va buscant durant tota
la pel·lícula–, i els quatre fugi-
tius que completen el grup que
condueix Férriz –dos francesos,
Àlex Moreu i Rachel Lascar, i
dos aviadors britànics, Yuri D.
Brown i, atenció, Boris Cartes. I
no ens oblidem dels tres soldats
alemanys –tots tres figurants
de l’Associació Catalana de Col-
leccionistes d’Uniformes Histò-
rics– ni de Lluís Dejuan, que con-
dueix l’inquietant Traction nazi.
A partir d’avui només queda-
ran Férriz i Folch i, en aquesta
última, li esperen encara algunes
dures proves: avui, per exemple,
està previst que es topi el dummy
d’aquí dalt, les restes congelades
d’un fugitiu mort a la munta-
nya, en un episodi inspirat en la
desaparició, al Montmantell, de
tres aviadors britànics –Owens,
Plaskett i Bailey– l’octubre del
1943: els cossos van ser recu-
perats la primavera següent.
El fals però hiperrealista cadà-
ver ha estat dissenyat per Poli
Cantero –dos premis Goya al
sarró (Acción mutante i La madre
muerta)– així que a Folch li es-
pera una jornada mogudeta. Se’l
toparà, per cert, al bosc del coll
d’Ordino on transcorre bona part
de l’acció de Le Blizzard i on, pre-
visiblement, apareixerà la mena
de fantasma –un fantasma que
sobretot bufa: som davant d’una
pel·li que sembla de guerra, però
que és en veritat fantàstica– que
empaita el grup de fugitius. A
banda dels nazis, és clar.
Com poden intuir, Rodríguez
Areny es confessava ahir entusi-
asmat amb la criatura i perfec-
tament conscient de la respon-
sabilitat que pesa sobre ell. Le
Blizzard és en tots els sentits un
projecte molt més gran que Wol-
ves, començant per l’elenc: “La
meva experiència en la direcció
d’actors és mínima, així que jo
els explico la meva idea, l’Aida i
l’Isak em diuen el que en pensen
i entre tots ho polim. Una mica
més d’intensitat aquí, una mica
d’agressivitat allà i para de comp-
tar. Són tan bons que amb molt
poc en fem prou: no diré que sur-
ti tot a la primera, però gairebé.”
El repte és ara estar a l’altura
d’un equip que, a diferència de
Wolves, és absolutament pro-
fessional: “El responsable que la
narrativafuncioni,quelahistòria
s’entengui soc, al final, jo, que soc
qui decideix els plànols que es ro-
den, els que em serviran per ex-
plicar la història de la millor ma-
nera”. De fet, insisteix que no es
tracta tant de buscar els plànols
més espectaculars com els més
eficaços, que connectin entre
ells i ajudin l’espectador a seguir
la narració: “L’important és que
s’entengui”. La solució, al juny,
que és quan està prevista l’estre-
na. I l’objectiu, repetir a Sitges.
‘Le Blizzard’: el dia del ‘dummy’
El rodatge del nou curt de Rodríguez Areny converteix el coll d’Ordino i els Cortals d’Encamp en escenaris bèl·lics
Cine
A. Luengo
enCamp
Diari de rodatge: Aida Folch és Marie, la fugitiva que desperta enmig de la tempesta en un bosc del coll d’Ordino (a dalt): ha perdut la filla i s’hi toparà el cadàver congelat d’un
aviador (a baix, a l’esquerra); una cabana dels Cortals d’Encamp s’ha convertit en rèplica de la duana francesa del Pas, vigilada per tres soldas nazis i el Traction de Lluís Dejuan.
olmo sobrino

cultura 19Dilluns, 18 De Desembre Del 2017
L’any passat va anar d’un pèl i al
final va ser que no. Però, quan a
Joan Pieras se li posa un autor
al cap, és ben segur que abans o
després desfilarà per la Massa-
na. I això és el que passarà amb
el madrileny Carlos Puerta, cri-
dat a ser una de les patums de
la 22a edició del saló del còmic.
Més oportú, impossible, perquè
Norma li acaba de publicar en un
sol i monumental volum –Barón
Rojo: el trobaran a l’FNAC– els
tres àlbums en què ell i el guio-
nista francès Pierre Veys relaten
les gestes de Manfred von Richt-
hoffen, que amb 80 victòries con-
firmades va ser –segur que ho re-
corden– el major as de la I Guerra
Mundial.
No només això: si té lloc la
tercera setmana d’abril –com va
ser l’any passat– es donaria el cas
realment sensacional que el saló
coincidís dia per dia amb el cen-
tenari de la mort de Richthoffen,
abatut pel pilot canadenc Arthur
Brown exactament el 21 d’abril
del 1918 i en un combat que va
tenir lloc sobre Morlancourt, al
nord-est de França. Com a mí-
nim, això és el que sosté la versió
oficial –i el mateix Brown, és clar.
La versió oficiosa diu que va ser
cert soldat d’infanteria australià,
un tal John Evans, qui li va en-
dossar el tret fatal. I des de terra:
no deixa de ser un irònic gir del
destí.
El cas és que Puerta i Veys han
convertit Richthoffen en una
mena de psicòpata de l’aire, i el
que proposen a Barón Rojo –El
baile de las ametralladoras, Llu-
via de sangre i Torreones y drago-
nes– és un biopic en què realitat
i ficció es donen la mà –l’aviador
posseeix una mena de poders
paranormals que li permeten an-
ticipar els moviments dels seus
enemics– per dibuixar un home
sense escrúpols, que persegueix
i elimina els pilots aliats amb el
mateix gust –i precisió– que un
caçador surt a empaitar la presa.
Naturalment, aquesta visió des-
mitificadora ha aixecat les críti-
ques de les legions d’admiradors
del nostre home. A més. Puerta
–a qui potser recordin perquè va
il·lustrar la sèrie Alatriste abans
que Mundet– ha apostat en
aquesta ocasió per un dibuix hi-
perrealista,pernodirgore,queno
estalvia primers plans dels pilots
agonitzant, a dalt, i dels soldats
rebentats per les bales que plo-
uen del cel, a baix. Atenció també
als models d’avions que desfilen
pel volum –una desena, inclosos,
naturalment, el Fokker triplà de
color vermell que li va donar cele-
britat universal. Tot això, doncs,
al pròxim saló. Només falta que
es confirmi la presència de Rubén
Pellejero, amb la segona entrega
delnouCortoMaltés–Equatoria–
i ja podem començar a salivar.
El ‘Barón Rojo’ de Puerta, primer
il·lustrador confirmat al Saló
El madrileny acaba de publicar la integral dels àlbums dedicats a l’as alemany
La Massana Còmic
La integral de ‘Barón Rojo’ inclou els tres volums publicats des del 2012.
iL·LustraCió: CarLos puerta
A. L.
La Massana
audició Òpera
La sala d’actes de la Llacuna
acull demà l’audició de Nadal
de l’Institut de Música de la
capital, amb la participació
de 250 dels 370 alumnes
matriculats aquest curs, re-
partits en tretze actuacions
de cant coral, flauta, piano,
violoncel, corda i orquestra.
D’altra banda, el 21 de de-
sembre tindrà lloc, al Centre
de Congressos, l’espectacle
conjunt de l’Institut de Músi-
ca i les aules de dansa i teatre.
Les entrades per a L’elisir
d’amore, que es representarà
els dies 27 i 28 de gener al
Claror lauredià, ja es poden
comprar als punts de venda
habituals –al Centre Cultural
Lauredià i al portal Codetic-
kets. L’elisir suposa la prime-
ra incursió de la temporada
en el bel canto, i la primera
col·laboració amb l’associa-
ció Villa in Canto de Recanati
(Itàlia), amb el mestre Ricar-
do Serenelli a la direcció.
L’Institut també
celebra el Nadal
‘L’elisir d’amore’
ja a la venda
La coral Casamanya i l’Orfeó, al
concert de Nadal d’Ordino
prop de mig centenar d’espectadors van assistir al concert
de nadal que la coral Casamanya i l’orfeó andorrà van oferir
ahir a la parroquia d’ordino, i que a la vigília havien cantat a
sant esteve, la capital. el programa de la vetllada va dedicar la
primera part a temes profans –des de The Lion Sleeps Tonight,
tribut reglamentari a El rei lleó,fins a País petit, de Llach,passant
per Un beso y una flor, Eres tú i piano Man, peces canòniques
del pop espanyol dels 80: recordin Mocedades i ana Belén–,
mentre que la segona la van consagrar a les nadales, amb
peces tradicionals (El petit vailet, El trineu, Els àngels de la
glòria); l’inevitable So This Is Chritmas, de John Lennon, i Nadala
Marinera, del pare d’El meu avi, ortega Monasterio.
agènCies
Cant

Esports
A tocar, molt a tocar. Un cop més,
aquesta temporada va sortir
creu. El Bàsquet Club MoraBanc,
que cercava la cinquena victò-
ria consecutiva al Poliesportiu
d’Andorra a la Lliga ACB, no va
poder guanyar contra el potent
Baskonia. L’equip, dirigit per
Joan Peñarroya, que s’allunya de
dues victòries de la vuitena posi-
ció que dona accés a la Copa del
Rei, va perdre per un ajustat 94 a
97. Un tap del pivot francès Vin-
cent Poirier a Przemek Karnows-
ki, a 22 segons per al final, quan
l’electrònic mostrava un 94 a 95,
va ser decisiu per patir la setena
derrota de la temporada. Els pe-
tits detalls, de nou, van ser clau i
més que més quan vas a una final
a cara o creu contra tot un Basko-
nia.
L’inici de partit no va convi-
dar a l’optimisme, ja que els de
Peñarroya van rebre un parcial de
2 a 13, amb els punts de l’escorta
francès Rodrigue Beaubois i el pi-
vot, també francès, Vincent Poi-
rier. La defensa andorrana feia
figa, però Joan Peñarroya se’n va
adonar i va ajustar posicions amb
l’entrada d’Andrew Albicy i Jaka
Blazic. Els andorrans van clavar
un parcial de 15 a 5 per situar un
17 a 18. Màxima igualtat al final
del primer quart, que va acabar
amb un triple de l’uruguaià Jay-
son Granger (17 a 21).
Al segon acte, el BC Mora-
Banc es va posar per primer cop
a davant en el marcador, amb el
segon triple d’Andrew Albicy. El
base francès es va retrobar amb
la seva millor versió. Ja tocava.
L’alegria va durar ben poc i el
Baskonia va remuntar amb una
cistella de Kevin Jones i un triple
de Beaubois (22 a 26). La mun-
tanya russa tornava a funcionar.
La tercera falta a Poirier va en-
cendre els ànims en els vitorians
i el tècnic català Pedro Martínez
va rebre tècnica per protestar a
la tripleta arbitral. L’exigent ni-
vell defensiu del BC MoraBanc
no el podia igualar el Baskonia, i
els de Peñarroya ho van aprofitar
per fer un parcial de 12 a 4, i dei-
xar un 34 a 30. La intensitat de
Moussa Diagne va ser clau i tam-
bé la direcció del base madrileny
Jaime Fernández. Al descans,
taules amb 42 a 42 i una cistella
final de Jaime Fernández sobre la
mateixa botzina.
A la represa, el Baskonia va
pressionar les dents i també va
sorgir el talent de molts dels seus
jugadors, en especial, de Beau-
bois i en el joc interior d’un excels
Poirier. El parcial va arribar a ser
de4a16,ambel46a58.Pertant,
avantatge de 12 punts del Basko-
nia, però el BC MoraBanc va
lluitar com un gat panxa enlaire.
El parcial, de 8 a 0, va fer entrar
els de Peñarroya dins del partit,
amb el 66 a 67, però Kevin Jo-
nes va deixar un ajustat 66 a 69.
El final de partit tornava a estar
destinat a trucar als especialistes
en desfibril·ladors. Així va ser. El
duel anotador en l’últim quart va
ser entre Przemek Karnowski i
Toko Shengelia. Es va imposar
l’ala pivot georgià. Quin tros de
jugador i de líder. El Baskonia es
va posar davant, amb un 75 a 84,
i aquí va aparèixer Andrew Albicy
i també la velocitat espectacular
de Jaime Fernández –es va tocar
l’abductor més d’una vegada du-
rant aquest últim quart. A 59”3,
el BC MoraBanc vencia per 94 a
92, però Toko Shengelia va fer un
triple a 38”8. A 22”, va arribar el
tap de Poirier a Karnowski –si el
polonès no hagués fet una finta,
podia haver esmaixat, però va
perdre temps en aquesta acció.
Tot seguit, Jayson Granger va
anotar dos tirs lliures, a 19”9.
L’eslovè Jaka Blazic va rebre un
tap de Matt Janning i, a 4”7, Jai-
me Fernández va fallar un triple
sol. Després, Janning va fallar
dos tirs lliures i, en aquells quatre
segons, Blazic podia haver forçat
la pròrroga, però els petits detalls
van tornar a ser decisius. Això i el
talent de tot un Baskonia.
Només va faltar la victòria
Un tap de Vincent Poirier (Baskonia) a Karnowski, a 22 segons del final decisiu, en la derrota del MoraBanc
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
El base francès del BC MoraBanc,Andrew Albicy, defensat per l’uruguaià Jayson Granger, va ser un dels millors dels andorrans.
jonathan gil
BC MoraBanc
Andorra
Baskonia
94 97
Parcials: 17-21, 42-42 -descans-; 66-69 i
94-97.
Àrbitres: Carlos Cortés, José Ramón García
Ortiz i Antonio Sacristan.
Eliminats: No n’hi va haver.
Jaime Fdez. 21
David Jelínek 7
Vlado Jankovic 0
Oliver Stevic 0
Karnowski 8
jaka Blazic 10
diagne 11
david Walker 8
albicy 24
john Shurna 5
Huertas 8
Beaubois 21
Timma 0
Shengelia 20
Poirier 14
Matt janning 3
granger 14
Voigtmann 7
Kevin jones 10
Poliesportiu d’Andorra: 4.450 espectadors
(segons el club)
Lliga ACB (dotzena jornada)
86 València Basket - delteco gBC 64
77 FC Barça lassa - herbalife gC 88
87 retabet Bilbao - Movistar ‘estu’ 77
63 UCaM Múrcia - reial Betis eP 70
94 divina Seguros - tecnyconta 83
93 Monbus obradoiro - reial Madrid 102
94 BC MoraBanc - Baskonia 97
81 iberostar tenerife - Unicaja 77
69 San Pablo Burgos - Montakit 71
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 reial Madrid 12 11 1
2 València Basket 12 9 3
3 Montakit ‘Fuenla’ 12 9 3
4 FC Barça lassa 12 8 4
5 Baskonia 12 8 4
6 herbalife gC 12 8 4
7 iberostar tenerife 12 7 5
8 Monbus obradoiro 12 7 5
9 Unicaja Màlaga 12 6 6
10 BC MoraBanc 12 5 7
11 UCaM Múrcia 12 5 7
12 divina Seguros 11 4 7
13 Movistar ‘estu’ 11 4 7
14 delteco gBC 12 4 8
15 tecnyconta 12 4 8
16 retabet Bilbao 12 4 8
17 San Pablo Burgos 12 2 10
18 reial Betis eP 12 2 10
Peñarroya: “ha estat un molt
bon espectacle per al públic”
Content pel partit dels seus, però trist per la derrota. Un altre
cop, es va perdre en una final a cara o creu. El tècnic egarenc
del BC MoraBanc, joan Peñarroya, va lloar el seu equip,
després de perdre contra el potent Baskonia. “hem entrat
a l’últim minut guanyant de dos punts i se’ns ha escapat la
victòria, com moltes vegades aquesta temporada. hem jugat
contra el Baskonia, el millor equip d’europa del moment, i
guanyàvem a un minut del final... Ens ha faltat guanyar”, va
assegurar joan Peñarroya, que va opinar sobre el gran partit
dels dos bases de l’equip, jaime Fernández i andrew albicy.
“tots dos han fet un molt bon partit quan han jugat junts i
quan no ho han fet”. també va descriure el partit d’aquesta
manera. “ha estat un molt bon espectacle per al públic”, va
sentenciar el tècnic del BC MoraBanc.

esports 21Dilluns, 18 De Desembre Del 2017
L’UE Santa Coloma també as-
pira a l’Europa League, a la
Lliga Multisegur Asseguran-
ces. L’equip, dirigit per Roger
Culleré, de manera circums-
tancial, per la baixa de Juan
Márquez, va superar, per 2 a
3, el Tic Tapa UE Sant Julià.
Els colomencs van remuntar el
gol inicial de Noah Baffoe, amb
gols de Miguel Ruiz, Arturo
Riestra i Jordi Rubio de penal.
El gol de Walter Fernández va
maquillar el marcador final. El
líder continua sent el Vall Banc
FC Santa Coloma, que va supe-
rar per 2 a 0 el Nóbrega Cons-
tructora FC Encamp, amb dos
gols de Gabi Riera. El segon,
l’UE Engordany, va patir de
valent per imposar-se, 1 a 0, al
Penya Encarnada, amb un gol
de Brian Figliamonte. L’FC Lu-
sitans no va sumar tres punts
importants en empatar, 1 a 1,
contra l’Inter Club Escaldes.
Quaranta minuts de festival i
els últims 30 minuts d’autèn-
tica batalla. Sigui com sigui, el
VPC Andorra va sumar la terce-
ra victòria consecutiva a l’Estadi
Nacional i, per segona setmana
consecutiva, supera un rival di-
recte a la classificació de Promo-
ció d’Honor. L’equip, dirigit pel
binomi format per Jonathan
Xepi García i David Kirikaixvili,
es va imposar per 35 a 29 en un
partit marcat per l’agressivitat,
en moltes ocasions injustifica-
da, de l’US L’Arize.
El VPC va fer una posada en
escena perfecta amb un rugbi
molt dinàmic i amb accions es-
pectaculars, liderades pel geor-
già Ramas Jinashvili. Al minut
7, va arribar el primer assaig,
a càrrec de Benjamin Taurinyà,
transformat per Jinashvili.
Aquesta jugada va arribar amb
una passada per l’esquena de
Ramas a Taurinyà. Al minut
12, segon assaig, aquest, de
Dani Raya, que també va ser
transformat per Jinashvili. La
primera picabaralla del partit
va acabar amb l’entrenador de
l’US L’Arize a la graderia. El VPC
va situar el 17 a 0 amb un cop
de càstig de Jinashvili. Abans
d’arribar al descans, assajos de
Benjamin Taurinyà i Dani Raya,
per situar un 27 a 0 a l’electrò-
nic, però l’US L’Arize va escur-
çar diferències amb un assaig i
després transformació (27 a 7)
i un cop de càstig (27 a 10). Un
dropatge de Jinashvili va tancar
els primers 40 minuts (30 a 10).
A la represa, Nico González
va fer un assaig a l’inici i, a par-
tir de llavors, amb el 35 a 10,
l’US L’Arize va decidir utilitzar
l’arma del joc soterrani i l’agres-
sivitat per posar la por al cos al
VPC. Els de Xepi García i David
Kirikaixvili van fer bona la ren-
da del primer temps per sumar
el quart triomf del curs.
VPC Andorra US L’Arize
35 29
Tic Tapa St. Julià UE Sta. Coloma
2 3
Del festival a la batalla
El VPC suma el tercer triomf consecutiu a l’Estadi Nacional en vèncer L’Arize
Rugbi
Les picabaralles constants entre VPC i L’Arize van ser la nota predominant al segon temps.
jonathan gil
Víctor Duaso
andoRRa la vella
esquí alpí
L’esquiador de la Federació
Andorrana d’Esquí (FAE),
Joan Verdú, no va completar
la primera mànega del gegant
de Copa del Món d’Alta Badia
(Itàlia) i no va poder repetir
la bona actuació que va tenir
a Val d’Isère. Per la seva ban-
da, Mireia Mimi Gutiérrez va
assolir la segona posició a l’es-
làlom paral·lel de Copa d’Eu-
ropa, disputada a Kronplatz
(Itàlia). Ahir va ser setena.
Verdú no acaba
a Alta Badia
automobilisme
El Trofeu Andros, que va com-
pletar amb excel·lents sensaci-
ons les dues jornades de com-
petició en el Circuit Andorra,
va tenir la sorprenent victòria,
a la segona jornada, del pilot
Even Stievenart (Mazda 3), a
lacategoriaELITEPRO.Lionel
Daziano va estar impecable en
ELITE i Julien Andlauer va
guanyar en la categoria ENE-
DIS. En l’AMV Cup, triomf per
a Sylvain Dabert.
Even Stievenart
venç a l’Andros
esquí de fons
L’esquiador de fons de la Fede-
ració Andorrana d’Esquí (FAE),
Irineu Esteve, va acabar en 56a
posició a la segona jornada de
Copa del Món, a Toblach (Ità-
lia), en la prova dels 15 qui-
lòmetres clàssics persecució.
Irineu Esteve va fer un temps
de 37’25”01. Per la seva banda,
Carola Vila va acabar tretzena
als 19 quilòmetres mass start a
l’OPA de categoria júnior, que es
va disputar a St Ulrich.
Irineu Esteve,
56è a Toblach
El Trofeu Andros va tancar dues jornades amb excel·lents sensacions al Pas de la Casa.
fotoespoRt
Triomf de
López i Ferrer
la parella de pilots formada
perjoséManuellópezigerard
ferrer (vW) es va imposar a
l’andorra Winter Rally 2017.
el binomi guanyador va lluitar
de tu a tu contra Carles Miró
i iván Matavacas (porsche).
l’andorra Winter Rally,
organitzat per l’automòbil
Club d’andorra (aCa), va
comptar amb 54 cotxes.
peRe nubiola sans / jas
automobilisme
L’FC Andorra va tornar a la sen-
deradeltriomfcontraunTortosa
que, tot i estar a la zona baixa, ha
fet fitxatges per sortir del pou. El
partit va estar marcat per l’expul-
siódeSamuel,alminut17.Alcap
de dos minuts, Ludo va estrenar
el marcador. Això sí, el Tortosa va
empatar immediatament, amb
un gol de Puig. L’alegria local va
durar poc, en marcar Marc Ferré
i, al segon temps, va sentenciar el
juvenil Ricard Fernández, Cucu.
Els de Marc Castellsagué van aca-
bar amb 10, per l’expulsió d’Emili
García, per doble groga.
L’FC Andorra dona un
cop d’autoritat a Tortosa
futbol
Tortosa FC Andorra
1 3
L’UE Santa Coloma, un altre
que aspira a l’Europa League
futbol
Boris Antón, de l’UE Santa Coloma, peça bàsica en atac dels de Roger Culleré.
jonathan gil
Redacció
andoRRa la vella

Classificats
VEHICLESDIVERSOS
AUTÈNTIC
VIDENT AFRICÀ
més de 18 anys
d’experiència
Resol immediatament proble-
mes sentimentals, recupera la
parella, divorcis, negocis, mal
d’ull, impotència sexual.
100% garantit
en 3 dies
Consulta a la Seu d’Urgell
Telèfon:
(+34) 665 212 422
VENDA DE LLENYA
- Roure. Comanda mínima: 1/2 m3
(el
preu inclou també el
transport i la col·locació).
- Confecció de coms.
- Sacs d’encenalls.
835 800
IMMOBLES
Es vEn Hyundai i30
140.000 km. Corretja nova, revisions a la casa.
En perfecte estat. Completament equipat.
115 CV dièsel. Consum mitjà 7.2 l. / 100 km.
4.500 €
interessats trucar: 646 344
Consulta la nostra WEB:
www.bondia.ad
i sempre estaràs al dia.
O segueix-nos a:
diaribondia
@bondia
Real Estate Brokers
www.tapiesrealestate.com
Tel.: +376 813 477
391 536 - 839 900
www.immobiliariatandem.com
La Massana
Pis de 2 dormitoris,
un bany, cuina
tancada, amb
pàrquing, no
s’admeten animals.
700 € + despeses
LLoguer
Terreny a PaL.
Molt assolellat, de fàcil construcció, unitat d’actuació de 2
persones, 3.712,9 m2
.
1.200.000 €
anyÓs.
Al costat del centre esportiu d’Anyós, pis de 2 dormitoris,
terrassa, acabats de qualitat, amb pàrquing i traster.
305.000 €
VenDa
immobiliariatandem@gmail.com
Súper novetat
La Seu d'Urgell
Joveneta ben dotada
+34 698 387 568
IMMOBLES
Pis a Escaldes-Engordany zona Fiter i Rossell
Apartament de 2 habitacions dobles, 1 bany, menjador
ampli,cuina tancada, terrassa i pàrquing.
Pis a Andorra la Vella - Prat de la Creu
Apartament de 3 habitacions dobles, 2 banys, menjador
ampli,cuina semioberta, balcó, cèntric, assolellat. Opció Pàrquing
Pis a Andorra la Vella - Zona Prada Ramón
Apartament de 4 habitacions dobles, 3 banys, menjador,
cuina tancada, terrassa, pàrquing doble i cèntric.
Pis a Escaldes - Engordany - Zona Vivand
Apartament de 3 habitacions (2 dobles), 2 banys, menjador,
cuina oberta, terrassa, modern, equipat, luxe. Pàrquing.
650 €
950 €
1.275 €
1.675 €
Àtic a Andorra la Vella - Zona Escale
Apartament de 3 habitacions dobles, 1 bany complert nou, menjador
ampli, cuina tancada, terrassa, cèntric, assolellat. Calefacció inclosa.
875 €
Attic
Av. consell d'Europa 16 Edif. Quars
Despatx 13-14 - Andorra la vella
376 828878
attic_grp
Lloguers - Alquileres - Rent - Loyer
Real Estate
grp@andorra.ad

Diari del 18 de desembre del 2017

Diari del 18 de desembre del 2017

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Diari del 18 de desembre del 2017

Similar to Diari del 18 de desembre del 2017 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 18 de desembre del 2017