Diari del 17 gener del 2018

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dimecres, 17 De gener Del 2018 núm. 3.477 / Any 14
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol, 7
www. ladietaproteica.com
LA DIETA
QUE FUNCIONA
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
MÈDIC
TRACTAMENTS FACIALS
TRACTAMENTS CORPORALS
TRACTAMENT DE L‘OBESITAT
REJOVENIMENT FACIAL
amb PRP - CÈL·LULES MARE
CONFERÈNCIADRA. MONICA SANJUAN ALMACELLES
18/01/2018 A LES 18:00 HRS.
IMPRESCINDIBLE RESERVAR PLAÇA
INFORMACIÓ I RESERVESTEL: 00 376 800 040
C/ BONAVENTURA ARMENGOL, 10.
3ATROP,SIPRE1,2ALACSERALCTNOMICIFIDE
www. medicandbeauty.com
OPINIÓ
Els pastors d’avui
climent miró
Historiador
Els valors i la societat
david murias
Folòsof
els professionals d’urgències
denuncien la falta d’efectius
El personal remarca que treballar amb la meitat de la plantilla necessària està afectant la qualitat del servei
ANDORRA pàgina 8
JONATHAN GIL
ANDORRA pàgina 12
El fiscal general repta els lletrats defensors
a demanar l’aplaçament del judici de BPA
AvuI és NOTícIA pàgines 3 i 4
ANDORRA pàgina 7
Sindicatura rebutja
el recurs del PS, que
estudia la via judicial
cuLTuRA pàgina 18
Jane Birkin versionarà
Serge Gainsbourg a la
Temporada francesa
EsPORTs pàgina 20
La FAM es postula per
acollir els Mundials
2021 d’‘skimo’
millores al centre Penitenciari

2 Dimecres, 17 De gener Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Guitart
C/ Prat de la Creu, 59-65 - Tel. 825 033
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Quina paraula catalana
hem d’emprar per evitar
el barbarisme *recibir?
Hem d’emprar rebre.
Vaig rebre una invitació.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Pizzeria autèntica napolitana,
amb forn de llenya i
pizzers napolitans.
Local ideal per a festes,
ja siguin d’aniversari,
d’empresa o privades.
Restaurant Italia!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Oferta vàlida fins
al 28 de gener
excepte error tipogràfic
o fi d’existències.
Oferta destinada al
consumidor final
més de
1500
articles a 0,99€0,99€
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
80/145
3/5
Pols
Oberts
15/15
28/28
739 600
40-80
12 km
4/4
Pols
Oberts
741 444
100/120
2/5
Pols
Oberts
30/30
44/44
878 000
50/120
3/5
Pols
Oberts
68/70
127/127
872 900
EL TEMPS
VENTADES FORTES I FEBLES NEVADES AL NORD
Comencem el dia amb més núvols, a causa d’uns
fronts febles que passaran per la cara nord del Piri-
neu. De retruc, les temperatures baixaran de manera
generalitzada en relació amb les màximes d’ahir. Hi
haurà algunes febles nevades al nord, amb una cota
de neu de 1.200 metres. En un inici, però, seran més
amunt. A la tarda s’obriran clarianes. El vent bufarà
amb força; els cops poden ser molt forts, de més de
100km/h als cims i de component nord-oest. Atenció
a les zones exposades. A la tarda, baixarà d’intensitat.
Que tinguin un BonDia.
Avui
11 9
0
-1 0
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
dijous divendres
-6/0
-4/4
-3/6
-1/8
0/8
0/9
-3/6
-3/5
-4/3
-3/5
-2/11
8
0/9

3Dimecres, 17 De gener Del 2018
Avui és notícia
El segon dia del judici de la cau-
sa general del cas BPA va tenir
lloc ahir i s’hi van exposar les
qüestions prèvies. Però hi va
haver una discussió clau. Les
defenses continuen denunciant
vulneració del dret a la defensa
i deficiències en els procedi-
ments, amb la finalitat de de-
manar la nul·litat del judici. Per
la seva banda, el fiscal general,
Alfons Alberca, els va reptar a
demanar una suspensió del ju-
dici, en cas que els seus argu-
ments siguin la manca de temps
o el fet de no haver pogut acce-
dir a certes parts del sumari,
tal com es va dir ahir. De totes
maneres, Marc Maestre –de-
fensa de tres dels 25 processats
(Joana Redolit, Xavi Domingo i
Francisco Filoso) que va expo-
sar les qüestions prèvies ana-
litzades ahir– va rebatre la pe-
tició anterior. Per Maestre, s’ha
vulnerat el dret a la defensa en
fase d’instrucció i “ara no toca
l’aplaçament del judici”.
Les qüestions prèvies que va
presentar Maestre van ser dues.
En una, va denunciar la “manca
d’accés efectiu al sumari” i, en
l’altra, va criticar la inconcreció
dels actors civils per no xifrar la
responsabilitat civil. “En la cau-
sa, si no sé què em reclamen no
em puc defensar”, va dir. Tant
Maestre com, posteriorment,
la majoria de les defenses dels
altres processats van denunciar
el fet de no tenir accés a tota la
causa per “deficiències” i man-
cances a l’hora de poder dispo-
sar de còpies de la totalitat del
sumari (230.000 pàgines). A
més, també van denunciar la
formalitat de com s’han dut a
terme les primeres lectures de
drets dels defensats, resumides
en un paràgraf, i el fet de “no
saber realment de què se’ls acu-
sava”. Segons el lletrat Maestre,
això “vulnera les garanties del
dret i, per aquest motiu, en un
primer moment, alguns es van
negar a declarar”. Maestre, i
també altres defenses, van cri-
ticar que els textos dels autes
per cridar a declarar alguns dels
processats han canviat durant
el procés i en diverses ocasions.
PRECIPITACIÓ DE LA CAUSA
A part, es denuncia la “preci-
pitació” de la instrucció. Les
defenses critiquen que el dicta-
men de l’aute del processament
(de 75 pàgines) del 22 d’agost
del 2016 coincideixi amb la no-
tificació de l’article 121. És a dir,
en el tancament de la instrucció,
que dona 15 dies a les parts per
presentar o demanar proves.
“El mateix dia que em diuen que
se m’acusa, m’informen que
tinc quinze dies per presentar
proves”, va resumir Maestre.
Segons un altre lletrat, Antoni
Duró, “l’aplicació simultània de
l’aute de processament i de l’ar-
ticle 121 no s’ha vist mai”. Per
les defenses, aquesta coincidèn-
cia en el temps mostra “signes
de precipitació” i van insinuar
que el termini legal de la presó
preventiva que va complir Joan
Pau Miquel va influir en els ter-
minis de la instrucció. Segons
els lletrats, la causa s’ha de jut-
jar com més ràpid millor, però
sense vulnerar el dret de la de-
fensa. “Jo vaig demanar temps
en aquell moment (quan hi va
haver l’aute de processament),
no ara”, va respondre Maestre a
la proposta del fiscal de dema-
nar un ajornament de la vista.
Per aquest lletrat, “hi ha coses
que ara no es poden resoldre”.
MANCA DE DOCUMENTACIÓ
Els lletrats van manifestar un
seguit de dificultats a l’hora de
preparar les defenses, com la
que va apuntar Maestre, però
també la lletrada Judit Silves-
tre. Van dir que no podien acce-
dir a algunes parts del sumari,
ja que no en tenien còpia i “s’ha-
via de demanar hora prèvia”.
Així mateix, van remarcar la
manca de documentació, el fet
que els CD i àudios de converses
–com la del processat Santiago
Rosselló amb Francisco Javier
Campos– no s’hagin transcrit,
i també les causes annexades
que no s’han aportat, com la
del cas Redder. Les defenses van
denunciar que la batlle instruc-
tora hagués negat nombroses
proves que havien sol·licitat.
L’advocat de Joan Pau Miquel,
Jesús Jiménez, va denunciar
que no es van fer proves per
contradir les declaracions de
Pallardó en què afirmava que
havia fet compensacions amb
l’exconseller delegat de BPA.
DEFENSA DE LA BATLLE
El fiscal general va dedicar gran
part del discurs a defensar l’ac-
tuació de la batlle instructora,
Canòlich Mingorance. Alberca
va negar la precipitació del pro-
cés i va respondre amb una cri-
da taxativa a totes les defenses.
Va criticar el fet que denunciïn
manca de temps per preparar
la defensa perquè, diu, “ningú
ha demanat un termini de sus-
pensió de la causa”. A més, va
dir que, en cas que alguna part
demanés un aplaçament del ju-
dici, no s’hi oposaria.
Davant les crítiques de com
es va produir l’aute de processa-
ment, el fiscal va reiterar en el
seu discurs que la batlle instruc-
tora “no és acusatòria, instrueix
a càrrec i descàrrec”. De fet, va
explicar que, durant les diligèn-
cies, unes nou persones més es
van sotmetre al processament i
finalment no es van processar.
D’aquesta manera va justificar
que durant la instrucció també
hi han hagut actes de descàrrec.
El fiscal, però, va negar que els
autes per declarar als processats
no hagin estat concrets: “Tot-
hom ha tingut clar el que anava
a declarar”. En aquest sentit,
l’advocat del Govern, com a
acusació, Manel Pujadas, es va
adherir a la resposta del fiscal i
també va dir que no s’oposaria
a la petició d’un ajornament del
judici.
Alfons Alberca repta les defenses
a demanar l’aplaçament del judici
Els lletrats reiteren la petició de nul·litat per les “deficiències” en el procediment i manca d’accés efectiu al sumari
Dia 2: Qüestions prèvies
Pepa Gallego
anDorra la Vella
L’advocat Marc Maestre defensa tres dels 25 processats en la causa.
Jonathan gil
Marc Maestre Alfons Alberca
Vaig demanar
temps en aquell
moment [en l’aute de
processament], no ara
ningú [cap defensa]
ha demanat un
termini de suspensió
de la causa
Legitimitat de
l’acció del Govern
Salvador Capdevila defen-
sarà la qüestió prèvia que
qüestiona la legitimitat de
la participació del Govern
com a acusació.
agenda d’avui

avui és notícia4 Dimecres, 17 De gener Del 2018
L’exposició i debat de les desenes
de qüestions prèvies s’allargarà
més del que el Tribunal de Corts
havia previst, que era durant
tota aquesta setmana. Així ho
va preveure ahir el fiscal general,
Alfons Alberca. I és que ahir no-
més es van poder debatre dues
de les qüestions presentades pel
tercer dels més d’una dotzena de
lletrats a intervenir en aquesta
fase prèvia del judici. Igual que
el primer dia, després de l’expo-
sició de la qüestió prèvia, la resta
de defenses van argumentar si
s’hi adherien o no, breument,
però no totes les intervencions
van ser curtes. Va destacar la
del lletrat Josep Antoni Silves-
tre, que en les dues jornades del
judici ja ha mostrat un cert pro-
tagonisme en les intervencions.
Ahir es va voler sobrepassar a la
qüestió presentada per Maestre,
i el mateix fiscal i el president
del Tribunal, Josep Maria Pi-
juan, van subratllar que hauria
de presentar-la per escrit, ja que
Silvestre va ampliar la qüestió
en denunciar, entre d’altres,
que no s’hagi fet “la tria contra-
dictòria de certs documents so-
nors”. Segons el lletrat, si no s’ha
fet aquesta tria la reproducció
d’aquests documents s’hauria de
prohibir perquè podria vulnerar
drets com el de la intimitat.
Silvestre va demanar discul-
pes al Tribunal per l’exposició
desordenada i va justificar que la
nit d’abans havia anat a dormir
a les dues de la matinada per es-
tudiar la causa. Pijuan li va res-
pondre que no havia de fer víc-
times del seu horari nocturn els
presents a la sala. Declaracions
disteses i fets que van allargar
la vista més del que el Tribunal
tenia previst.
QUI S’HA LLEGIT EL SUMARI?
Les vistes, que comencen a les
9.30 i que duren fins les 15.00,
aproximadament, també es van
allargar per comentaris distesos
que van trencar la densitat de
certes exposicions, com l’encre-
uament de declaracions sobre
qui s’havia llegit els 230.000
folis del sumari. Només Alberca
va dir que s’ho havia llegit tot. El
mateix Pijuan va dir que s’havia
saltat algunes parts, com 600
pàgines del sumari que fan refe-
rència a “una tesi doctoral sobre
les noves tecnologies de les enti-
tats andorranes”.
DIUMENGE 21 DE GENER
A les 18:30H
MORABANC
ANDORRA
FC BARCELONA
LASSA
Entrades a la venda a www.bca.ad
i a les oﬁcines del club
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_FCBARCELONA.pdf 1 29/12/17 10:34
PARTIT
anuncio_bondia_255x167_FCBARCELONA.pdf 1 8/1/18 12:37
Les qüestions prèvies duraran més
L’adhesió d’alguns advocats a les exposicions dels seus col·legues s’allarguen massa i frenen el ritme
P.G.
andorra la Vella
L’exposició sobreactuada d’alguns lletrats allarga certes argumentacions i presentacions de les qüestions prèvies.
Jonathan gil

OPINIÓ 5Dimecres, 17 De gener Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
Professionals del servei d’Urgències de
l’hospital han fet pública la seva preocupa-
ció per la tardança a dotar de més efectius
aquest servei. El problema no és nou per-
què, segons afirmen fonts del personal, ja
fa tres anys que es va començar a consta-
tar que la plantilla de metges havia de fer
frontaunritmedefeinasuperior.Aquesta
situació es va comunicar tant al ministeri
de Salut com a la direcció del Servei An-
dorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), però
el cert és que problema persisteix, fins al
punt que les persones que utilitzen aquest
servei han vist incrementat de manera
important el temps d’espera. El mateix di-
rector assistencial del SAAS es va referir fa
tan sols una setmana a les dificultats que
suposen l’excessiva paperassa burocràtica
a l’hora d’incorporar la desena de faculta-
tius que s’ha contractat, motiu pel qual de-
manava una agilització dels tràmits. Molts
polítics, sobretot de l’àmbit demòcrata,
s’omplen sovint la boca destacant les vir-
tuts del nostre sistema de seguretat soci-
al, però situacions com la que es viu a Ur-
gències posen de manifest que no tot són
flors i violes i que cal, per tant, continuar
treballant per millorar la nostra sanitat.
En aquest sentit, no s’entén que el Govern
no solucioni mancances tan evidents com
aquesta, que fa tant de temps que dura.
Manca de personal al servei d’Urgències
EDITORIAL
Temps estranys: el moviment
MeToo ha causat sensació, però
encara més la portentosa reac-
ció de Caterine Deneuve i al-
tres 99 senyores franceses que
no acaben de tenir clar que tot
home sigui un porc en potència.
Recordo una noieta que es deia
E. Teníem 17 anys. Era compa-
nya meva a CoU –que avui sona
a cosa plistocènica– i després de
rumiar-ho durant tot el curs,
l’últim dia li vaig clavar un petó.
Als llavis. Va resultar que no.
M’hauria d’haver denunciat,
ella? o jo, demanar-li permís?
oral? Escrit? Vaig ser un porc
com una casa de pagès? Avan-
cem uns anys: ara ella es diu
G. i som companys de feina. La
primera nit va girar la galta; la
segona, la va deixar quieta. La
tercera vam acabar –perdonin–
al sofà de casa (meva). Sonava
Perfect Day, recordo. La cosa va
durar, no sé, un parell d’anys.
Em sorprèn, en fi, que ningú
no s’hagi fixat encara en aquella
estupenda cançó: “Hay mujeres
que sueñan en trenes llenos de
soldados./ Hay mujeres que
dicen que sí cuando dicen que
no...” Què n’hauríem de fer,
amb Sabina, segons el MeToo?
Temps estranys: a nY esborren
el carall gegant que una artista
follonera havia pintat la vigília
de nadal en una paret mitgera
de Manhattan. I jo recordo el
Corto Maltés de la Massana a
qui no vam perdonar la cigar-
reta. Tot això ho vam superar
ahir amb el sensacional missat-
ge d’Albert Boadella, que s’eri-
gia en president de Tabàrnia a
l’exili, i ho rematarem avui amb
el no menys sensacional nume-
ret que els partits sobiranistes
perpetraran previsiblement al
Parlament de Catalunya per
investir un particular que viu
a Brussel·les. La secció local de
l’AnC no ha convocat (encara)
cap performance èpica al Prat de
laCreu,perònoperdol’esperan-
ça. Temps estranys i fascinants.
entre Tabàrnia
i el MeToo
No S’eNTéN Que eL
GoVeRN No haGI aCTuaT
DONANT LA NOTA
David Castillo
El Registre Andorrà de Mo-
rositat (RAM) va tancar el
2017 triplicant “totes les
previsions previstes”, amb
una taxa de recobrament
del 62,5%
12345
Sergi Balielles
Les jornades de cuina Lo
Mandongo comptaran amb
una vintena de restaurants
i l’objectiu és aconseguir un
50% de clients del país i un
50% de fora.
12345
Carles Álvarez
El personal d’Urgències de
l’hospital acusa el Govern
d’inacció per cobrir les va-
cants i això, segons diuen,
està afectant la qualitat del
servei que s’ofereix.
1234 5
Enric Ordoñez
naturlàndia va tancar
l’exercici 2017 amb un in-
crement del 18% de la mit-
jana diària de visitants, fet
que suposa 625 usuaris per
jornada.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Comú de la Massana
@comudelamassana
Preparatius de l’escudella de Sant
Antoni a la Massana.
Escaldes-Engordany
@comuee
Sabies que un grup de veïns del pont
dels Escalls van proposar-se fer una es-
cudella per homenatjar els Antonis? La
primera es va servir el 1980 i el 1981
TUITENQUESTA
Veus bé que el Comú d’Andorra
la Vella reestructuri el servei de
circulació perquè hi hagi més
efectius al carrer?
A: Sí
B: No
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
AnDréS luEngO
Periodista
A: 63% B: 37%

OPINIÓ6 Dimecres, 17 De gener Del 2018
Vivim en una era de decadència
humana. Així de rotund soc quan
veig la societat que es construeix
al meu voltant. Una societat nar-
cisista, neuròtica i necessitada de
consum per sobreviure als seus
buits interiors. L’altre dia passe-
java per la plaça del Poble, lloc on
es congrega la gent per gaudir de
la tranquil·litat, i vaig presenciar
una escena que ja és habitual en
la nostra societat. Caminaven
dues noies adolescents, i una
portava un altaveu que penja-
va del seu coll. De l’altaveu en
sortia música a un volum exage-
radament elevat, i les dues can-
taven i xisclaven entremig dels
transeünts, que les miraven amb
rostre sorprès i alhora molest.
Jo vaig parar, vaig observar i em
vaig dir: “Quina falta de respecte
a la resta de persones que estem
aquí passejant! Quina poca em-
patia!”.
Vaig riure, per no plorar. Com
segurament ja has suposat, la
música tampoc era la novena sin-
fonia de Beethoven o l’Imagine de
John Lennon. Era una d’aquestes
típiques cançons d’avui en dia
que exalten el jovent i posen ner-
viosos els romàntics de la bona
música. “Si almenys les noies tin-
guessin oïda musical”, es llegia a
la mirada dels vianants molestos.
No hi ha empatia entre les
persones. És un valor que ha de-
saparegut. Cada vegada ens im-
porta menys el que provoquen
els nostres actes en els altres,
ni les conseqüències de les nos-
tres accions en les altres vides.
Estem tan sotmesos en el narci-
sisme personal que no hi ha res
al nostre al voltant. Només jo,
jo i jo. I una altra vegada jo, i jo
perquè jo... Tenim tan poca em-
patia que, quan les persones ens
demanen explicacions perquè la
nostra actitud ha estat desconsi-
derada vers ells, ens justifiquem
i culpem els altres. És l’arma del
dèbil: fugir i escapar-se. Del ma-
nipulador també: culpabilitzar-te
fins que la teva autoestima esti-
gui ensorrada. I ell, evadint res-
ponsabilitats. Què dirien de tot
això els pares de la democràcia,
aquells grecs d’antany que parla-
ven del bé comú i de la força del
col·lectiu?
Ens hem acomodat tant a la
tecnologia que els valors humans
a poc a poc van sent menys ne-
cessaris, o això pensen els que
manegen el sistema. Per què te-
nir paciència, si em puc descarre-
gar una cançó en deu segons. Per
què la cultura de l’esforç, si els
meus pares m’ho fan tot, i si tam-
bé tinc unes màquines que eviten
que em mogui. Per què la perse-
verança o la constància, si això és
ser un friki o motivat, el que mola
és tenir me gustas a l’Instagram.
Per què l’honestedat, si veus que
pots viure estafant o enganyant,
i aquí no ha passat res. En defini-
tiva, per què els valors, si podem
viure sense, no? No ens fan falta.
Hem creat una societat que és
l’hòstia. Mai havíem tingut tan-
tes comoditats ni tan benestar.
Seguim així. Anem pel bon camí.
Amb l’angoixa i l’estrès en el pit
cada dia, però contents perquè
tenim l’últim iPhone o som els
protagonistes del Facebook.
No obstant, hem de recordar
que a aquesta societat tan de-
senvolupada en la tècnica i la co-
moditat s’ha arribat a través de
valors. Les ments brillants són
empàtiques, perseverants, paci-
ents, creatives, ambicioses... Si
no, no podrien haver creat aquest
món tan confortable i folgat. El
problema és que ens hem passat
una miqueta i no sabem mante-
nir els fruits generats pels valors
humans. Sense valors humans és
impossible sobreviure a l’entorn,
ja que ens agradi o no hi ha unes
circumstàncies naturals de la
vida que hem d’afrontar sí o sí, i
els valors humans són necessaris
per superar aquests reptes exis-
tencials. I no exagero gens. Ni
soc pessimista ni dramàtic. Dic
el que tots nosaltres veiem, co-
mentem i pensem. Els vertaders
valors humans són el fonament
del progrés i la comunió. Sense
això la societat es converteix en
un caos perillós i nociu per a la
felicitat de l’home. Com va dir el
filòsof Nietzsche: “Falsos valors i
paraules il·lusòries: són aquests
els pitjors monstres per als mor-
tals; llargament i a l’espera, dorm
en ells la fatalitat”.
Els valors i la societat
Cada vegada ens importen menys les conseqüències dels nostres actes en els altres
Si només ens
motiven els ‘likes’,
sobren la paciència i
també l’esforç
Vivim en una
societat narcisista
que omple el buit a
cop de consum
El Cisquet, el Ribot d’Estoll, se
les empescà aquest divendres a
la nit per agrair a qui durant més
de 35 anys ha vigilat tot el besti-
ar del Pla d’Anyella, aquesta gran
comarca de pastura fresca, pro-
pietat seva, que s’ajau dominant
sota del cap del Ginebrar. Per en-
tendre’ns, entre l’estació hivernal
de la Molina i la Collada de Toses;
allà on es junyeixen la Cerdanya,
el Ripollès i el Berguedà. Anyella,
que limita al sud amb la Creueta,
configura tota una extensa àrea
de pastius estivals que aprofi-
ten any rere any ovelles, vacades
i eugassades provinents de tot
el país. Es troba entre la plana
d’Osona i la veïna Cerdanya.
Joan Picas, el recipiendari de
la gratitud, després de destriar
tot el bestiar d’Anyella i tornar-lo
als seus amos, es va dirigir aques-
ta tardor amb el seu ramat cap a
les pastures hivernals de la plana
d’Osona, resseguint vells camins
ramaders que aprengué del seu
pare i mestre, el Lluís. L’amic Jor-
di Pasques l’acompanyà amb la
seva càmera fins a Campdevànol.
Enguany, pels volts de Sant Joan,
el bestiar del Picas no tornarà
més a Anyella i anirà cap a una
altra muntanya.
Més de setanta persones,
la majoria pastors i ramaders,
s’aplegaren aquest dissabte en-
taulades a les Llosses, al Ripollès,
en aquest sincer homenatge a un
home d’ofici, encara jove i amb
energia, que des dels 14 anys ha
vigilat ramades i eugassades en
aquella plana altiva i dominant
que uneix les riberes del Llobre-
gat i del Freser amb la Cerdanya.
Els pastors, com el Picas, lluny
de la imatge melancòlica i tradici-
onal que els han donat, són ho-
mes d’ofici, habitants com nosal-
tres d’una societat postmoderna,
plena de contradiccions i defec-
tes, que en són molts, però que,
a diferència, estan lligats, sovint
sense voler, a un costum que els
recula en el temps i els arrela.
Durant el sopar vaig compar-
tir taula amb Antoni Llagostera,
Florenci Crivillé, el doctor Eudald
Maideu i Eudald Teixidor, del
Centre d’Estudis del Ripollès; i,
de nou, Jordi Pasques, de l’Insti-
tut d’Estudis Comarcals de l’Alt
Urgell.Tots,investigadorsi divul-
gadors de diferents aspectes de la
història i la ramaderia del país.
Entaulat, vaig tenir també
el plaer d’enraonar amb Ernest
Sitjes, pastor i acordionista de
Bagà, del Berguedà, i vell amic del
Picas. Durant una colla d’anys, ha
ajaçat el seu ramat sota del Roc
Blanc, a la Molina, prop de l’he-
liport. Com el Picas, coneix el seu
ofici de ben jove, l’ha après amb
el temps, de ben jovencell. La
seva és una vida d’experiència de
ramats, pastures i muntanyes. El
Sitjes, com el Joan Lluís, pastor
i etnògraf pallarès, que va actu-
ar amb el seu flabiol el dia de la
inauguració del primer teleesquí
del Pas, a precs de l’Esteve Albert
i del Quico Viladomat, és un di-
vulgador del llegat que els acom-
panya des de temps immemorial,
d’aquella flassada de llana que
sempre hi està lligada; més que
ofici, filosofia de viure. És conei-
xedor del que sap, n’és conscient,
per això n’és tot un mestre.
El sopar acabà amb el meres-
cut i emocionat agraïment a Joan
Picas, amenitzat amb les notes
finals de la viva música que sor-
tia de l’acordió de l’Ernest Sitjes.
Prenguem-ne exemple.
Els pastors d’avui
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
climent miró
Historiador
david murias
Folòsof

Andorra
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
Sindicatura ha desestimat el re-
curs que van presentar els tres
consellers generals del Partit
Socialdemòcrata per les decisi-
ons del síndic amb relació a la
situació del grup mixt, fet que
ha provocat que el PS estudiï
ara obrir la via judicial.
Així ho van explicar ahir la
subsíndica, Mònica Bonell, en
la seva compareixença per in-
formar dels acords adoptats en
la junta de presidents, i la pri-
mera secretària del PS, Susanna
Vela, que va comparèixer per
fixar el posicionament de la for-
mació en tot aquest afer.
De fet, al tancament d’aques-
ta edició, el comitè executiu del
Partit Socialdemòcrata estava
analitzant “si tirem endavant la
demanda a la Batllia per l’actu-
ació del síndic”, segons va des-
tacar Vela, que va precisar que
la formació entén que el cessa-
ment d’un president de grup
parlamentari, en aquest cas de
Pere López del grup mixt, no és
una prerrogativa del síndic. “Si
el síndic no és qui nomena els
presidents de grup parlamen-
taris, entenem que no cal ces-
sar-los”, va assegurar la primera
secretària socialdemòcrata, que
va recordar que el PS “té molta
feina i no cal gastar massa ener-
gies en aquesta qüestió”.
Per la seva part, Bonell, que
va assegurar desconèixer si els
consellers del PS tenien la vo-
luntat o no d’obrir la via judici-
al, així com d’impugnar el nou
reglament del grup mixt acor-
dat pels altres set integrants, va
defensar novament l’actuació
del síndic i d’ella mateixa en tot
aquest afer, i va assegurar que
“l’únic que s’ha fet des de l’ini-
ci és seguir el reglament de la
cambra”.
En aquest sentit, Bonell, que
va insistir que des de Sindicatu-
ra s’ha fet “tot el possible” per-
què s’arribés a un acord el més
aviat possible i que “sempre
s’ha actuat amb imparcialitat”,
va recordar que en aquells as-
pectes en què el reglament no
precisa la forma de procedir “és
el síndic qui l’ha d’interpretar”.
Així mateix, i en relació amb
la resposta que es fa al recurs,
Bonell va destacar que des de
Sindicatura s’entén que “no hi
ha hagut cessament” del fins
ara president del grup mixt,
sinó la “comunicació de la nova
situació del grup”, amb l’entra-
da dels cinc consellers generals
escindits del grup liberal, i la
petició per tal que s’informés a
Sindicatura de qui era el presi-
dent del grup, ja amb deu mem-
bres.
En aquest sentit, la subsíndi-
ca, que va insistir que les coses
s’han fet “respectant al màxim
el reglament i de la forma més
curosa”, va explicar que s’entén
que el president de grup respon
a un criteri de representativi-
tat i que si “López representava
cinc consellers, ara que el grup
és de deu cal una comunicació
per dir si López representa tam-
bé aquests deu”, una comunica-
ció que “no s’ha produït”.
anul·lar la veu del PS
En la mateixa línia del que va
apuntar dilluns el parlamenta-
ri socialdemòcrata Gerard Alís,
Vela denunciar “la voluntat
d’anul·lar i silenciar la veu del
PS, que és qui realment ha fet
oposició”. Així mateix, la prime-
ra secretària del PS, que va la-
mentar també “la solució adop-
tada o més aviat imposada”, va
denunciar també la manca de
representativitat i pluralitat del
grup mixt, a la vegada que va
assegurar que “en lloc de punir
es premia el transfuguisme”.
Vela, que va destacar que es
continua treballant en la pro-
posta per modificar el regla-
ment de la cambra i permetre
que es puguin crear nous grups
parlamentaris, va lamentar
també la “pèrdua de qualitat
democràtica” i el fet que “no es
tinguin en compte les minori-
es”. Malgrat que va assegurar
que entenia la posició del con-
seller d’SDP, Víctor Naudi, i de
la parlamentària independent,
Sílvia Bonet, perquè es queden
en una situació similar, Vela els
va retreure “no haver batallat
pels drets que tenen les mino-
ries”.
Sindicatura rebutja el recurs del PS
i el partit estudia la via de la Batllia
Bonell defensa l’actuació del síndic en l’afer del grup mixt i diu que l’“únic que s’ha fet és seguir el reglament”
Consell General
M.S.
andorra la Vella
La subsíndica general, Mònica Bonell, en una compareixença anterior al Consell General.
jonathan Gil
la junta de
presidents
reorganitza les
comissions
la junta de presidents va
reprendre ahir la reunió
que va deixar oberta la set-
mana passada i va procedir
a la reorganització de les
comissions i les represen-
tacions a les delegacions
internacionals, després de
la incorporació al grup mixt
dels cinc parlamentaris es-
cindits del grup liberal.
així, segons va expli-
car la subsíndica –que va
precisar que el conseller
general del PS Pere lópez
va voler deixar constància
en acta del seu desacord
amb el nou reglament del
grup i també amb el paper
de Sindicatura en l’afer–,
es manté el vot ponderat a
les comissions i la propor-
cionalitat. d’aquesta mane-
ra, en els de vuit membres,
quatre corresponen al grup
demòcrata, tres al mixt i un
al grup liberal.
Pel que fa a les delega-
cions al Consell d’europa,
el membre titular que era
del grup liberal passarà
ara al grup mixt, mentre
que seran el mixt i da els
únics amb representació a
l’oSCe. la composició de
les delegacions s’aprovarà
en la sessió del Consell
General prevista per demà.

ANDORRA8 Dimecres, 17 De gener Del 2018
La situació al servei d’Urgències
de l’Hospital Nostra Senyora de
Meritxell és del tot insostenible.
La realitat és que aquesta àrea
disposa d’una plantilla molt
inferior a la necessària i si
segueix funcionant és per les
hores extres que assumeix el
personal, tal com van exposar
fonts properes. Això ha fet que
elsprofessionalshagintraslladat
al director assistencial del Servei
Andorrà d’Atenció Sanitària
(SAAS) el seu neguit per les
circumstàncies en què s’està
treballant, ja que s’ha arribat a
un punt en què una nova baixa
tindria “conseqüències molt
greus”. Davant de tot plegat, el
personal d’Urgències denuncia
la innació tant del SAAS com del
ministeri de Salut per cobrir les
vacants.
Les contractacions de metges
a Urgències sempre han estat
molt lluny de les necessitats
que té el país. Fa tres anys,
el personal d’aquest servei ja
va detectar que cada cop la
plantilla de metges havia de
fer front a un ritme de treball
superior, el descontentament
creixia i la gent marxava. Per
això va traslladar aleshores una
carta a la direcció, al ministeri
de Salut i al Col·legi de Metges
en què es cridava l’atenció
pel fort ritme de treball (amb
guàrdies molt canviants segons
les necessitats), la manca de
metges cada cop més important,
les vacants no es cobrien
i els professionals anaven
“desbordats”. Un exemple
d’aquesta situació és la que es
viu a l’hivern des de fa dos anys,
en què s’ha eliminat el metge
de reforç i la feina és assumida
per la resta de facultatius. La
resposta de la direcció en aquell
moment va ser que es preveien
noves contractacions però mai
han arribat. Al contrari. La
situació ha empitjorat perquè
ha anat plegant personal del
servei. Les últimes baixes s’han
registrat en els darrers sis
mesos, en els quals han marxat
sis persones i no hi ha hagut
cap incorporació nova. Fins i
tot ha dimitit el coordinador
d’Urgències.
Això ha fet que a hores
d’ara només hi hagi 15,5
jornades laborals completes,
si bé per cobrir el servei serien
necessàries 28 jornades laborals
–una plantilla que mai s’ha
assolit. De facultatius n’hi ha
una vintena però alguns fan
jornades completes i d’altres
mitja jornada o, fins i tot, un
terç de jornada. La situació ha
comportat que els professionals
estiguin “molt cremats”, que la
pressió assistencial sigui cada
cop més gran, mentre que de
nous metges no n’arriba cap.
Tal com explica el personal
d’Urgències, si s’ha pogut tirar
tot endavant ha estat perquè es
tracta d’un servei que no es pot
tancar i també gràcies al temps
lliure dels professionals. Així,
fonts properes denuncien que hi
ha gent que treballa més de 60
hores setmanals, un fet il·legal
però que l’hospital accepta
perquè no té cap altra opció. De
fet,avisen que“sis’aconsegueix”
fer el calendari de febrer serà “a
costa de la gent”, perque tothom
haurà de fer 200 hores mensuals
en el pitjor mes de l’any. Encara
que el que falten són metges, la
situació també està afectant les
infermeres, que han d’assumir
més càrrega de feina. Tot plegat
dispara la despesa del SAAS en
hores extres, remarquen.
I davant aquest panorama, el
personal d’Urgències lamenta la
passivitat de la direcció, que diu
que contractarà professionals
però no adopta cap mesura.
Assegura que els onze metges
que havien d’arribar a principis
de gener no s’acabaran
incorporant i que tan sols hi
haurà dues reincorporacions
(una baixa maternal i una
metgessa en excedència que
tornen). Per això, van denunciar
que s’ha arribat a la situació
que van vaticinar el 2015 sense
que s’hagi pres cap mesura i
ara “tenim un problema”. A
banda de la direcció del centre
i del ministeri, el personal
d’Urgències es mostra molt
crític amb el Col·legi de Metges,
que ni va contestar la carta
enviada fa tres anys i s’ha
desentès del problema.
AndorrA no és AtrActivA
Les fonts consultades indiquen
que s’ha arribat a aquesta
situació perquè no hi ha tanta
oferta de professionals, el sou
que s’ofereix no és gaire diferent
al d’Espanya, el ritme de treball
no permet la conciliació familiar
i els professionals no veuen
possibilitats de promoció. De
fet, expliquen que en els darrers
anys ha marxat un bon nombre
de metges amb experiència (una
xifra que supera els que s’han
pogut incorporar durant el
mateix període de temps) i que
la direcció no ha fet cap mesura
per conservar-los. “El problema
és que Andorra ha deixat de
ser atractiva fins al punt que la
gent d’aquí vol tornar a casa”,
indiquen, un fet que sembla
no preocupar la direcció, “ni
aquesta ni les anteriors”. Per
contrarestar aquesta tendència
que ha anat a l’alça, exposen que
caldria cobrir una assistència
amb el màxim nombre de
metges i no amb el mínim,
dissenyar un calendari coherent
(amb una jornada que s’ajusti
a les 160 hores mensuals) i la
incorporació de la formació dins
del contracte laboral, tal com
passa a Espanya i França (aquí
s’han de formar en el temps
lliure).
Les fonts consultades
exposen que no es preveuen
mesures de pressió per resoldre
la situació tenint en compte que
és un servei molt sensible.
El personal denuncia la innació
per cobrir les vacants a Urgències
Remarca que treballar amb la meitat de la plantilla necessària afecta la qualitat del servei
Hospital Nostra Senyora de Meritxell
El servei d’Urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
joNatHaN gil
M.s.c.
aNdorra la vella
la falta de metges fa créixer el temps d’espera
dels pacients fins a sis hores
les mancances de personal, i l’augment de la
població han provocat un increment important
del temps que han d’esperar els pacients
d’Urgències abans de ser atesos. així, les fonts
consultades asseguren que s’ha arribat fins a
les quatre i sis hores d’espera en el cas de
patologies banals, és a dir, les que no són greus.
Anys enrere, els pacients havien d’esperar un
màxim d’entre dues i tres hores els dies de
més afluència. Això ha suposat que hi hagi
més queixes dels usuaris. a banda d’aquest
perjudici, les vacants a Urgències tenen altres
implicacions per als usuaris. tal com explica
el personal d’aquest servei, la gran quantitat
d’hores extres provoca que els professionals
estiguin menys motivats, més cremats i més
cansats perquè visiten un nombre de pacients
més elevat del que haurien de visitar. I davant
aquest fet exposa que com més càrrega i
més pressió tenen, les probabilitats d’error
augmenten. És per això que reclamen mesures
urgents per donar resposta a les necessitats,
i que els professionals puguin tenir unes
condicions laborals dignes per oferir el millor
servei a la població. Aquestes qüestions
s’han de tractar en una reunió amb el director
assistencial del Servei Andorrà d’Atenció
Sanitària, joan Martínez Benazet.
La situació
cap mesura
Els motius
Dels 28 metges necessaris
només n’hi ha 15. Això
provoca jornades de més
de 200 hores al mes i els
professionals marxen.
El 2015 el personal va
alertar de la situació al
SAAS, al ministeri i al Col-
legi de Metges, però no
s’ha pres cap mesura.
S’ha arribat a aquesta situ-
ació per la poca oferta de
professionals, el sou poc
interessant, la manca de
formació i el ritme laboral.

publicitat 9Dimecres, 17 De gener Del 2018

Crèdit Andorrà ha posat en
funcionament l’aplicació Crèdit
Wallet, un nou servei que per-
met fer pagaments directament
des del telèfon mòbil. Per po-
der utilitzar-la, s’ha de dispo-
sar d’un telèfon mòbil Android
4.4 o superior amb tecnologia
sense fils NFC (Near Field Com-
munications), ser usuari de l’e-
Crèdit i descarregar-se l’aplica-
ció de Crèdit Wallet a Google
Play. De moment, el servei està
disponible per a clients amb
targeta Mastercard i ben aviat
s’hi incorporaran les targetes
VISA. Per activar l’aplicació, s’hi
ha d’accedir amb les mateixes
claus que per a l’e-Crèdit i triar
la targeta que es vol activar. Un
cop s’han acceptat els termes i
condicions de l’aplicació, l’usu-
ari rep un codi de confirmació
per SMS. Un cop fet el proce-
diment, el mòbil està preparat
per fer qualsevol pagament. El
funcionament és el mateix que
quan s’opera amb una targeta
de crèdit tradicional amb con-
tactless i, per tant, té les ma-
teixes garanties de seguretat
i protecció: només cal acostar
el terminal mòbil al dispositiu
TPV. Si el pagament és inferior
a 20 euros es farà directament,
mentre que si és superior a
aquesta quantitat caldrà intro-
duir el PIN al TPV del comerç.
Crèdit Andorrà sortejarà tres
smartphones Samsung S8 entre
tots els clients que facin com-
pres en establiments amb la
nova aplicació Crèdit Wallet en-
tre el 15 de gener i el 15 d’abril
del 2018.
“S’han triplicat totes les previ-
sions previstes”. Amb aquestes
paraules, el soci fundador del
Registre Andorrà de Morositat
(RAM), David Castillo, va va-
lorar les dades obtingudes du-
rant el primer any d’existència
d’aquest servei. I és que la taxa
de recobrament d’impagats re-
gistrats durant el 2017 va ser
del 62,51% o, dit d’una altra
manera, més de sis impagats
de cada deu que es registren
es cobren. Segons Castillo, la
previsió és que en un any i mig
més s’arribi a una taxa del 70%
de recobrament d’impagats ins-
crits al RAM.
En comparació amb els es-
tats veïns, “la taxa és prou
bona tenint en compte el poc
temps que fa que funciona”, va
destacar Castillo. L’índex d’im-
pagats a Espanya és del 68% i
a França, del 54%. El ministre
d’Economia, Competitivitat i
Innovació, Gilbert Saboya, va
considerar “bo que la taxa se
situï dintre de les mitjanes de
l’entorn”. Saboya va acompa-
nyar Castillo en la presentació
dels resultats del registre de
morositat del 2017.
El nombre d’impagats re-
gistrats l’any passat va ser de
206.493. La majoria són em-
preses, 181.932; mentre que
els particulars i autònoms as-
cendeixen a 24.561. Els diners
impagats superaven els 48 mi-
lions d’euros, dels quals es van
recobrar més de 29 milions.
Van quedar pendents 77.380
impagats del total registrat, fet
que suposa que no es van po-
der recuperar quasi 19 milions
d’euros.
Pel que fa a les consultes
efectuades, el RAM n’ha rebut
377.408. Els dret d’accés de
qualsevol persona, tant física
com jurídica, per sol·licitar i ob-
tenir informació de les seves da-
des de caràcter personal inclo-
ses en el fitxers, el van exercitar
3.162. Només 87 van demanar
la rectificació o cancel·lació de
les dades perquè eren inexactes
o incompletes, inadequades o
excessives. No hi va haver cap
queixa a les administracions, a
Batllia o l’Agència de Protecció
de Dades (APDA). Precisament,
era un temor que tenien, va dir
Castillo: “Quan vam posar en
marxa el registre hi havia el
temor que es produïssin quei-
xes i denúncies” i es va felicitar
que no hagi estat així. De fet, el
RAM està adaptat a la norma-
tiva europea sobre protecció de
dades i compleix estrictament
la Llei 15/2003 qualificada de
protecció de dades.
En la presentació de resul-
tats 2017 del RAM, efectuada
ahir al matí, es van oferir aques-
tes dades que recullen el que ha
estat la marxa d’aquest servei
en els primers tretze mesos de
vida. Recordem que aquest Re-
gistre de Morositat és un fit-
xer que conté la base de dades
més gran del país sobre deutes
tant financers com comercials,
o amb l’administració pública.
Les dades que s’hi inclouen han
estat facilitades pels mateixos
creditors sobre els seus impa-
gats, tant pel que fa a persones
físiques com jurídiques. A més,
també fa un tasca de prevenció,
ja que ofereix un criteri orien-
tatiu sobre solvència i crèdit de
particulars, empreses i autò-
noms.
El RAM posa a disposició
dels seus clients, per internet,
la informació permanentment
actualitzada sobre la solvència i
el crèdit de particulars, les em-
preses i els autònoms. Entre els
seus objectius hi ha el de dismi-
nuir la taxa de morositat, iden-
tificar clients potencials, ajudar
a identificar situacions de risc i
escurçar els terminis de recupe-
ració dels diners impagats.
Quant al serveis que ofereix,
el RAM ha incorporat darrera-
ment el de consulta del registre
espanyol de morositat (ASNEF-
EQUIFAX). ASNEF, és el fitxer
de morosos més important i
utilitzat a Espanya. Aquest re-
gistre es nodreix de la informa-
ció aportada pels seus socis, in-
tegrats bàsicament per entitats
financeres, de telecomunicaci-
ons (fixes i mòbils), operadores
de serveis (electricitat, aigua,
gas), editorials i asseguradores.
La consulta a aquest fitxer es-
panyol des del RAM pot tardar
unes 24 hores a resoldre’s. Tam-
bé es pot accedir al Watchlist,
per a la prevenció del blanqueig
de capitals i de finançament del
terrorisme. Segons va indicar
Castillo, durant aquest any es
volen ampliar les consultes als
registres d’altres països, com
ara França i Portugal. Els usua-
ris del RAM també poden saber
quins són els impagaments as-
sociats a un NRT concret, la pu-
blicació de la morositat activa
soferta, el servei de vigilància
de cartera morosa i no morosa i
el servei de classificació comer-
cial, calculat en funció de les in-
cidències publicades al registre
i del crèdit que es vol oferir.
Preguntat sobre si Govern
era client del RAM, Castillo va
dir que s’està en converses per-
què així sigui. Igualment, va
respondre que pel que fa a les
administracions públiques, al-
gunes ho són i d’altres, no.
Crèdit Andorrà llança un servei
per fer pagaments amb el mòbil
Noves tecnologies
Crèdit Wallet,de Crèdit Andorrà.
Crèdit aNdorrà
Redacció
aNdorra la vella
El Registre de Morositat recupera
el 62,5% d’impagats durant el 2017
En aquest període es van registrar 206.493 impagats per valor de 48 milions d’euros
economia
Presentació del balanç del primer any de funcionament del Registre de Morositat.
agèNCies
M. P. A.
aNdorra la vella
es van recuperar
més de 29 milions
d’euros al llarg del
2017
el raM va rebre
377.408 consultes
i no hi ha haver cap
queixa o denúncia

ANDORRA 11Dimecres, 17 De gener Del 2018
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
Andbus andorrabybus@andorrabybus
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
El Govern no tem que els tribu-
nals acabin frenant la reforma
de la Llei de la funció pública
pel fet que l’informe de la co-
missió consultiva sobre el text
no compti amb la signatura dels
representants dels sindicats de
l’administració. En aquest sen-
tit, la ministra de Funció Públi-
ca i Reforma de l’Administració,
Eva Descarrega, va remarcar
que l’informe es va tractar a la
comissió consultiva d’acord amb
el reglament de funcionament
de la mateixa comissió. “El Go-
vern té la certesa que ha actuat
conforme al que preveu el Re-
glament de funcionament de la
comissió consultiva”, va dir.
La ministra va exposar que
l’article 14 del reglament, que
parla de l’elaboració de l’infor-
me, diu que aquest ha de ser
aprovat per majoria simple dels
membres de la comissió i elevat
posteriorment al Govern. “Això
és exactament el que es va fer”,
va afirmar, al mateix temps que
va puntualitzar que “enlloc diu
que aquest informe hagi d’estar
signat, però sí votat i aprovat
per majoria simple”. Així, tot i
que els sindicats no el firmes-
sin, Descarrega va indicar que
a les dotze actes de la comissió
consultiva es recullen totes les
signatures dels seus set mem-
bres. Per això, va puntualitzar
que aquest és un cas diferent
al que es va produir amb la Llei
de reforma dels complements
de la pensió de jubilació, ja que
aleshores no hi va haver cap
informe. Amb tot, Descarrega
va exposar que si els sindicats
de l’administració tenen algun
dubte “el que han de fer és adop-
tar les mesures que creguin es-
caients”.
Els representants dels tre-
balladors de l’administració ja
van avisar abans de l’aprovació
del text que si des de l’executiu
es tirava endavant la reforma
sense l’informe recorreran als
tribunals on també hi ha juris-
prudència sobre aquest tema.
Descarrega diu que l’informe de la
consultiva es va fer segons la norma
No tem que la justícia pugui aturar la reforma pel fet que els sindicats no l’hagin signat
Llei de la funció pública
La ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega.
jonathan giL
M.S.C.
andorra La veLLa
La firma
“hauria donat
força a les
posicions”
La ministra de Funció
Pública i Reforma de
l’Administració considera
que la signatura de
l’informe de la comissió
consultiva per part dels
sindicats “hauria donat
més força a les seves
posicions”.Enaquestsentit
va remarcar que l’informe
recull “fidelment” els punts
on els participants a la
comissió consultiva estan
d’acord i en desacord, i les
propostes de modificació
de redacció. Així, va indicar
que va acompanyat de les
actes de les dotze reunions
realitzades i s’hi troben les
propostes expressades
pels sindicats, com la
jornada laboral de 35
hores, poder treballar
més enllà de l’edat de
jubilació, o el canvi de
triennis a quinquennis. “És
un informe fet per ells i en
cap cas és un informe del
Govern”, va afirmar. També
va exposar que, tot i que la
Llei de la funció pública diu
que la comissió consultiva
és un òrgan de consulta i
participació, s’han tingut
en compte algunes de les
propostes dels funcionaris.
Eva Descarrega
Enlloc diu que aquest
informe hagi d’estar
signat, però sí votat i
aprovat per majoria
L’Escola de formació de profes-
sions esportives i de muntanya
(Efpem) va entregar ahir 33 di-
plomes d’educadors esportius en
les diferents modalitats forma-
tives. De la trentena d’alumnes,
21 són monitors d’esquí; quatre,
monitors de surf de neu; i vuit,
acompanyants de muntanya (de
fet, un alumne ha obtingut dos
títols: el de monitor d’esquí i el
d’acompanyant). Els educadors
esportius que van recollir el di-
ploma corresponen a les pro-
mocions del 2014 al 2017. Tots
van fer una formació d’unes mil
hores de durada, realitzades en
un període d’entre dos i quatre
anys. La qualificació obtinguda
és la màxima que es pot assolir
a Andorra en la modalitat es-
portiva corresponent i està re-
coneguda internacionalment.
Actualment, la majoria dels pro-
fessionals treballen com a moni-
tors o guies professionals en les
diverses escoles d’esquí i empre-
ses de guiatge en muntanya.
Uns trenta educadors esportius
recullen els diplomes de l’Efpem
Formació
Agències
andorra La veLLa
Un moment de l’acte d’entrega dels diplomes que va tenir lloc ahir.
jonathan giL

19,95€
14,50€
16,25€
39,50€
17,95€
17,75€
44,75€
14,95€17,75€17,75€17,75€17,75€17,75€17,75€17,75€17,75€17,75€ 14,95€14,95€14,95€39,50€39,50€39,50€14,50€
19,95€19,95€
14,50€14,50€
4,35€
HIVERN 2017-18
pales de neu
17,95€17,95€ 44,75€44,75€17,95€17,95€16,25€16,25€
4,35€4,35€4,35€4,35€
Av. de Salou, 40 · AD500 Andorra la Vella · T. +376 729 800 · riba@riba.ad
*Preus Nets IGI inclòs
La sala Àgora d’Andorra la Vella
va acollir ahir la primera Fira
d’entitats socials i cíviques
d’Andorra, en què una vintena
d’associacions sense ànim de lu-
cre van donar a conèixer la seva
tasca entre la societat, princi-
palment entre els estudiants de
primer de batxillerat de l’Escola
Andorrana.
El certamen forma part de
les accions que duu a terme el
departament d’Afers Socials
per fomentar la cooperació en-
tre l’administració pública i les
entitats cíviques, i va servir de
font d’informació als estudiants
de batxillerat que per primera
vegada, gràcies a la introducció
del Permsea, han d’elaborat un
projecte de voluntariat.
Així, tal com van destacar els
titulars d’Afers Socials i Educa-
ció, Xavier Espot i Eric Jover,
l’objectiu de la fira, que tindrà
continuïtat en els propers anys,
és fomentar el voluntariat entre
la població més jove.
Un certamen posa en contacte
estudiants i entitats cíviques
Afers Socials
Espot i Jover visiten un estand d’una de les entitats presents a la fira.
SfgA
Agències
AndorrA lA vellA
Les dones internes al centre
penitenciari de la Comella ja
no hauran de compartir cap
espai de la presó amb els in-
ternes de sexe masculí. Ahir,
una comitiva d’autoritats, en-
capçalada pel ministre d’Afers
Socials, Justícia i Interior, Xa-
vier Espot, i el director adjunt
del departament d’Institucions
penitenciaries, Ismael Alarcón,
van ensenyar les intal·lacions
amb l’objectiu de millorar el dia
a dia i les hores efectives d’ac-
tivitats dels interns i també la
dels agents penitenciaris. Les
obres del mòdul de dones s’han
centrat en la construcció de
tres noves sales de comunica-
cions familiars, un nou gimnàs,
una sala polivalent i una sala
d’informàtica, totes exclusives
per a les internes dones. “Així
s’aconsegueix una separació to-
tal entre les internes dones i els
interns homes, s’evita que s’ha-
gin d’utilitzar les mateixes sa-
les i s’augmenten les hores d’ac-
tivitats”, va explicar Alarcón.
Fins ara, segons el ministre, ja
hi havia uns espais reservats
per a dones, centrats sobretot
en l’espai del descans. Actu-
alment al centre penitenciari
hi ha 43 persones internes, de
les quals cinc són dones. Una
xifra d’interns que es mou dins
la mitjana dels últims anys. La
visita també va servir per pre-
sentar un nou gimnàs per als
agents penitenciaris, una recla-
mació del col·lectiu. Totes les
noves modificacions i millores
han tingut un cost total aproxi-
mat de 70.000 euros.
Alarcón va apuntar que ara
mateix el centre penitencia-
ri té 55 funcionaris i hi ha set
nous agents penitenciaris que
estan en ple període de forma-
ció. Alarcón va recordar que
Andorra només té una presó i,
per tant, hi ha interns de mol-
tes tipologies, fet que fa més
complicada la tasca. Tot i això,
també va assegurar que la ràtio
andorrana està per sobre d’al-
tres centres penitenciaris dels
països veïns. Abans de finals
d’any, també es preveu que es
puguin incorporar tres nous
agents. Un total de deu funcio-
naris més que han de servir per
fer front de manera correcta i
òptima “a les tasques encoma-
nades”, va dir Espot. Aquesta
xifra d’agents també la va cele-
brar Alarcón.
Interns i internes de la Comella ja
no hauran de compartir cap espai
Espot inaugura les obres de la instal·lació que milloren el dia a dia de presos i agents
Centre penitenciari
Agències
AndorrA lA vellA
El ministre Xavier Espot va visitar ahir les millores fetes al mòdul de dones.
jonAthAn gil
Salut
El ministeri de Salut va fer
pública ahir una alerta far-
macèutica en què va comu-
nicar la retirada del mercat
de dos contrastos utilitzats
bàsicament per fer resso-
nàncies magnètiques. Con-
cretament, es tracta del
Magnevist i el Magnevist 2,
del laboratori Bayer Health-
carem, i l’Omniscan, del la-
boratori GE Healthcare SAS.
L’ordre de retirada
d’aquests productes arriba
després de la suspensió de
l’autorització de la seva co-
mercialització d’acord amb la
decisió de la Comissió Euro-
pea del novembre passat en
què va imposar la suspensió
de mitjans de contrast amb
gadolini en considerar que,
amb les dades disponibles,
la relació entre el benefici i el
risc que suposen era “desfa-
vorable”.
Retirats dos
contrastos
usats per a
ressonàncies
Redacció
AndorrA lA vellA

Informació i reserves:
atcpal@vallnord.com T. +376 878 078
16 €
per adult
9 €
per nen
PARC DE CORDES
Després de “l’èxit” aconseguit
pels dos anteriors cicles del Cui-
na sense pares, en el quals van
participar una norantena de
joves, el departament de Joven-
tut del Comú d’Andorra la Vella
torna a posar en marxa una ter-
cera edició, que es farà entre els
mesos de gener i març.
La previsió és que totes les
placesques’ofereixen,unaquin-
zena per taller, s’omplin, ja que,
tal com va recordar el cònsol
menor i conseller de Joventut,
Marc Pons, ha estat una de les
propostes que ha “suscitat més
interès” entre els joves. De fet,
i en resposta a la bona acollida,
s’han destinat 5.000 euros per
habilitar una cuina nova a La
Central per poder dur a terme
aquests cursos, que no només
volen donar a conèixer la cuina
entre els joves, sinó fomentar la
seva autonomia i creativitat.
La tercera edició del Cuina sense
pares estrena cuina a La Central
Andorra la Vella
Un moment de la presentació de la tercera edició del Cuina sense pares.
comú AndorrA lA VellA
Agències
AndorrA lA VellA
Coincidint amb l’admissió a
tràmit del projecte de llei de
crèdit extraordinari per fer
front a l’avenç de fons de prop
de 3 milions d’euros perquè
l’Agència Estatal de Resolució
d’Entitats Bancàries (AREB)
pugui fer front a les despeses
de les demandes pel cas BPA,
Socialdemocràcia i Progrés va
carregar contra l’executiu de-
mòcrata per la “poca previsió” i
la “manca de respecte al Consell
General”.
Així, el conseller general
d’SDP, Víctor Naudi, que consi-
dera que el crèdit “és un exem-
ple més de la mala gestió”,
va lamentar que les partides
pressupostàries que serviran
per pagar aquestes despeses de
l’AREB, que ja “s’haurien pogut
incloure en el pressupost del
2018”, siguin de “qüestions ne-
cessàries de seguretat”, com les
proteccions contra les allaus,
canalitzacions de rius i torrents
i l’eixamplament de carreteres,
entre d’altres.
A més, Naudi va incidir en el
fet que part dels diners surtin
de retallar en 73.000 euros el
suplement de crèdit que tot just
fa un mes va aprovar el ple de
la cambra per al projecte de la
passarel·la que ha d’unir la pla-
ça del Poble i el Consell General,
un fet que “és un pas endavant i
un pas enrere, i una falta de res-
pecte als consellers generals”.
Naudi va posar en dubte també
la “desorbitada” quantitat que
es destina a l’AREB “tenint en
compte els honoraris establerts
pel Col·legi d’Advocats, així
com el fet que “el Govern ho
adjudiqui a persones properes
políticament”.
Per la seva part, el secretari
d’organització de la formació,
Joan Marc Miralles, que va cri-
ticar que l’avenç de fons s’hagu-
és fet el 27 de desembre en ple
període nadalenc, va lamentar
que “no hi hagi problemes” per
trobar tres milions d’euros per
“pagar factures de l’AREB” i, en
canvi, no hi hagi voluntat po-
lítica per a altres aspectes més
necessaris per als ciutadans,
com pot ser “la famosa unitat
de radioteràpia” o disposar de
més personal a Urgències i evi-
tar les queixes dels treballadors
que “han de fer torns delirants i
el servei se’n ressent”.
SDP critica “la poca previsió” amb
el crèdit de 3 milions per a l’AREB
Naudi lamenta la “manca de respecte al Consell”, ja que es retalla un altre crèdit ja aprovat
Partits
M.S.
AndorrA lA VellA
el canvi del
reglament de
la cambra,
“més urgent”
“el que ha passat al con-
sell General és la prova
que el reglament de la
cambra s’ha de reformar
amb urgència”. Així de
contundent es va mostrar
el secretari d’organització
d’SdP, Joan marc miralles,
que va incidir que “no es
pot tornar a repetir” una
situació com l’actual ni
tampoc “que hi hagi una
altra vegada un grup mixt
de deu consellers”. en
aquesta línia, miralles,
que va recordar que la
modificació del reglament
es va plantejar a l’inici de
l’anterior legislatura i que
“amb el mateix síndic la
proposta no ha arribat fins
al final del 2017, és a dir,
més de sis anys després,
va posar damunt la taula
l’opció que es permetin
grups de “dos consellers”.
Víctor Naudi i Joan Marc Miralles en una compareixença anterior.
JonAthAn Gil

Actua i Business France van sig-
nar ahir un acord que permetrà
a les dues agències de promo-
ció econòmica establir diver-
ses col·laboracions. El conveni
és el primer que signa l’entitat
andorrana amb una agència
de promoció econòmica inter-
nacional. L’acord permetrà fer
accions conjuntes entre França
i Andorra, i potenciar la inter-
nacionalització de les empreses
d’ambdós països. Igualment,
promourà l’entrada d’Actua en
diferents xarxes internacionals
de promoció comercial.
L’acte de signatura va tenir
lloc a la seu de Business Fran-
ce a París i hi van participar el
director general de l’agència de
promoció econòmica francesa,
Christophe Lecourtier, el secre-
tari d’Estat per a la Diversifica-
ció Econòmica i la Innovació,
Josep Maria Missé i la directo-
ra d’Andorra Desenvolupament
i Inversió (ADI-Invest in An-
dorra), Judit Hidalgo.
Lecourtier va destacar que
“estem molt interessats en tot
el programa de desenvolupa-
ment econòmic del Govern
d’Andorra, i estem oberts a
treballar en cooperació amb les
entitats d’Andorra i els agents
econòmics per veure com Bu-
siness France pot ajudar a de-
senvolupar nous sectors eco-
nòmics amb França i altres
països”.
Per la seva banda, Missé va
assenyalar que “és un acord
molt important per a nosaltres
en matèria de promoció econò-
mica, atès que és el primer que
signem amb una entitat com
Business France. Ens permetrà
ajudar a totes les empreses an-
dorranes que volen sortir a l’ex-
terior gràcies al coneixement
que ens ofereix l’agència fran-
cesa”. També va remarcar que
“per a nosaltres accedir a 70 pa-
ïsos ens suposaria una despesa
que no podem assumir. Amb
aquest soci també se’ns obren
les portes i es facilita la pene-
tració a d’altres mercats inter-
nacionals”.
Hidalgo va afegir que “aquest
acord dona suport en el desen-
volupament de programes i
serveis per a empreses andor-
ranes en el seu procés d’inter-
nacionalització i també explora
vies de col·laboració entre soci-
etats franceses i andorranes del
sector tecnològic”.
Naturlàndia tanca el 2017
amb un increment del 18% de
la mitjana diària de visitants,
amb 625 usuaris cada dia, gai-
rebé un centenar més que la
mitjana de 2016 (529). Segons
informa el Comú de Sant Ju-
lià en un comunicat, el parc va
tenir una afluència global de
158.750 persones registrades
durant els 254 dies d’obertura
(183.100 al 2016, amb 346 dies
d’obertura).
Precisament, durant l’any
passat, el parc va posar en mar-
xa el nou calendari d’activitat,
que va suposar una racionalit-
zació de la despesa en personal
i recursos tècnics, que es va tra-
duir en 111 dies de tancament.
El 2016 les jornades de tanca-
ment van ser dinou. L’optimit-
zació del calendari va permetre
millorar els registres de visites
diàries al llarg de la temporada,
ja que es van tenir en compte
les dates previstes de més aflu-
ència al llarg de l’any, i es va
prestar especial atenció a les
setmanes de temporada alta,
ponts i dates assenyalades.
Segons la direcció del parc,
“la reformulació del calendari
d’activitat s’ha acceptat amb
normalitat i el públic ha sabut
adaptar-se a la nova rutina de
funcionament, de manera que
hem estat capaços d’optimitzar
els dies d’obertura”. En aquest
sentit, la direcció continuarà el
plantejament d’activitat iniciat
l’any passat amb la finalitat de
“consolidar un nou pla de tre-
ball intern que es traduirà en
una millora de la qualitat dels
serveis i de les instal·lacions”.
Pel que fa a la campanya de
Nadal, s’ha tancat també amb
un balanç positiu, amb pics de
fins a 1.100 entrades venudes,
com va ser el cas del 31 de de-
sembre. A banda del Cap d’Any,
les jornades de més afluència
van ser les corresponents al cap
de setmana de la vigília de Na-
dal: els dies 23 i 24 de desem-
bre, amb un miler de visitants
cada dia. En termes generals,
durant les passades festes s’han
igualat les xifres de l’any 2016
tot i tenir un parell de dies amb
mal temps. Cal destacar també
les visites rebudes durant la pri-
mera setmana del 2018, en con-
cret, els dies 3 i 4 de gener, amb
una xifra que també ha fregat el
miler de visites per jornada.
Les activitats de neu van ser
les més freqüentades. També es
constata una bona xifra en les
vendes de forfets d’esquí, mo-
tos de neu, raquetes de neu i
lloguer de trineus.
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Naturlàndia tanca el 2017 amb
una mitjana de 625 usuaris diaris
El parc va tenir una afluència global de 158.750 persones durant els 254 dies d’obertura
Empresa
Naturlàndia va registrar 183.100 visitants durant els 346 dies que va estar obert el 2016.
agènciEs
Redacció
andorra la vElla
les visites al parc
s’han incrementat
un 18% de mitjana
respecte del 2016
Actua i Business France signen
el primer acord de col·laboració
Promoció econòmica
L’acte de signatura va tenir lloc a la seu de Business France a París.
actua
Redacció
andorra la vElla

CENTRE BOSE, C/ Prat de la Creu, 15-20 (zona Art Hotel – Novotel), AD500 ANDORRA LA VELLA
Telèfon (+376) 88-21-21
www.bose.fr
impexelec@impexelec.com
SoundTouch 300
“HomeCinema i Música”
Andorra Turisme participa altre
cop en la Fira internacional de
turisme de Madrid, Fitur, que
es fa del 17 al 21 de gener. En
aquesta fira es presentarà l’ofer-
ta turística, esportiva i cultural
que Andorra acollirà durant el
2018. L’estand andorrà difon
el nou espectacle del Cirque du
Soleil, Diva, que ret homenat-
ge a les dives de la cançó i que
tindrà lloc del 30 de juny al 29
de juliol. També s’hi explica que
dues etapes de la Vuelta a Espa-
nya transcorreran pel país el 14
i 15 de setembre, i que la desena
edició del Congrés Mundial de
Neu i de Muntanya es realitzarà
a Escaldes-Engordany del 21 al
23 de març.
L’estand d’Andorra a la 38a
edició de Fitur disposa d’una
superfície de 220 metres qua-
drats i hi participen divuit em-
preses del sector turístic, tant
allotjaments com agències re-
ceptives, estacions d’esquí i cen-
tres d’oci. Per assistir a la fira,
s’han acreditat més de 7.500
periodistes. Aprofitant la pre-
sència a Fitur, el ministre de
Turisme, Francesc Camp, l’am-
baixador d’Andorra a Espanya,
Jaume Gaytán, i el director ge-
neral d’Andorra Turisme, Betim
Budzaku, es reuniran amb dele-
gacions de països com Colòmbia,
Xile, Mèxic i Hongria per valorar
la possibilitat de cooperació en
l’àmbit del turisme. També s’han
programat reunions amb opera-
dors turístics, com els xinesos
C-TRIP, amb qui es renovarà un
acord de col·laboració.
Budzaku també participarà
dijous a la taula rodona titulada
Turismo de compras en destinos:
marcas globales versus diseño lo-
cal, organitzada dins l’espai Fitur
Shopping. L’objectiu és debatre
com es decideix l’estratègia de
posicionament d’un destí, com
es combinen en una mateixa
estratègia l’oferta de marques
globalitzades i els productes amb
disseny local, o com es prioritza
una oferta sobre l’altra. Entre
els participants, hi haurà la di-
rectora de Membres Afiliats de
l’Organizació Mundial del Turis-
me (OMT), Yolanda Perdomo; el
president de l’Entitat de Turisme
de la Ciutat Autònoma de Bue-
nos Aires, Gonzalo Robredo; la
directora general de Comerç de
la Comunitat de Madrid, María
José Pérez-Cejuela; el director
de la Fundació Turisme València,
Antonio Bernabé; i el director
general de l’empresa Soluciones
Turísticas, Alberto Galloso.
Fitur va batre l’any passat
el rècord de participació, amb
9.893 empreses expositores de
165països/regions,135.838par-
ticipants professionals i 109.134
visitants de públic general.
Fires
L’estand d’Andorra a Fitur 2017 va rebre la visita de la baronessa Thyssen.
andorra turisme
Redacció
andorra la vella
Andorra dona a conèixer a Fitur
l’oferta turística i d’esdeveniments
L’estand del país té una superfície de 220 metres quadrats i hi participen divuit empreses

Parla
català
Envia un SMS* al 515 amb la paraula
CINECAT i el teu nom i cognom, i et
regalarem una entrada per veure la
pel·lícula Wonder Wheel, de Woody
Allen, que es projectarà als Cinemes Illa
Carlemany a partir del dia 19 de gener.
Govern d’Andorra
El Servei de
Política
Lingüística i el
BonDia et conviden a
veure cinema en
català.
El Servei de
Política
Lingüística i el
BonDia et conviden a
veure cinema en
català.
Tenim entrades per als primers missatges
rebuts. Passa a recollir la teva abans no s’acabin.
Tenim entrades per als primers missatges75
El Comú de la Massana va pre-
sentar ahir una nova edició de
les jornades gastronòmiques Lo
Mandongo, que coincideixen
amb l’època de la matança del
porc. “L’objectiu per a aquesta
edició és aconseguir que el 50%
dels clients siguin del país i el
50%, turistes”, va assegurar el
conseller de Turisme, Comerç
i Dinamització, Sergi Balielles,
que agraeix als restaurants par-
ticipants la seva total implicació
i la bona relació qualitat-preu de
les propostes.
La carn de porc té moltes pos-
sibilitats, van assegurar els cui-
ners que van participar en l’acte
de presentació. “Intentarem que
la gent conegui noves formes de
cuinar parts que potser no són
tan habituals”, explica la cap de
cuina de l’hotel Sant Gothard,
Miriam Sánchez. El cap de res-
tauració de l’Abba Xalet Suites
Hotel, Oliverio Guerra, va afir-
mar que aposten per Lo Man-
dongo perquè “volem donar a co-
nèixer la cuina dels restaurants
dels hotels, que la gent del país
vegi que és una bona opció venir
a sopar o a dinar a un hotel”.
A banda d’aquests dos ho-
tels, participen a Lo Mandon-
go aquests restaurants: Borda
Casa Vella Palés, Borda Raubert,
Borda de l’Avi, Molí dels Fanals,
la Borda Secreta, la Torrada,
Tequilando, la Toscana, Resi-
dència Aldosa, Hostal Palan-
ques, Sant Romà, el Cabin, 360º
Eatery&Bar, el Racó dels Amics,
Casa Eyre, Rústic i la Pampa. En
total són dinou establiments
amb uns menús molt atractius,
entre els quals hi ha plats tradici-
onals de muntanya, com el trin-
xat amb cansalada; propostes
que inclouen productes del país,
com l’amanida de donja d’Andor-
ra i magrana; i receptes innova-
dores amb tocs d’altres cultures,
com les crestes japoneses de cua
de porc, carxofa i fonoll marinat
o els peus de porc a l’estil argen-
tí. A més, també hi ha un menú
centrat en un altre producte de
temporada: els calçots. Aques-
ta proposta va començar l’any
passat, amb una bona acollida, i
enguany ja s’hi han sumat cinc
restaurants: la Torrada, Borda
Eulari, l’Hort de Casa, Cal Silvino
i la Borda Secreta.
Durant la presentació, el cap
de cuina de l’Abba Xalet Suites
Hotel, Thierry Merle, va prepa-
rar un dels plats del seu menú:
filet de porc amb tres textures de
patates i salsa de Porto, que van
poder degustar els representats
dels altres restaurants partici-
pants a l’acte.
Les jornades Lo Mandongo volen
atreure públic local i turistes
Una vintena de restaurants participaran enguany en aquesta iniciativa
La Massana
Redacció
andorra La veLLa
La presentació de la nova edició de les jornades Lo Mandongo es va fer ahir a la Massana.
coMú de La Masana
L’Oficina de Turisme d’An-
dorra la Vella, gestionada
conjuntament per Andorra
Turisme i el Comú d’Andor-
ra la Vella, ha rebut durant
l’any 2017 186.052 visites,
un 10,5% més respecte del
2016. El creixement ha estat
regular al llarg de gairebé tots
el mesos. Comparativament,
l’increment més important
ha estat a l’abril, amb un
augment d’un 156,8%, moti-
vat sobretot per la Setmana
Santa. També cal remarcar
un creixement al setembre
d’un 16,1% i, al novembre,
d’un 34,5%. L’interès dels vi-
sitants s’ha centrat sobretot
en consultes sobre l’oferta
de benestar, el parc d’activi-
tats Naturlandia a Sant Julià
de Lòria, el Palau de Gel de
Canillo i les excursions a la
muntanya.
Tot i així, les demandes
dels visitants han anat va-
riant segons el període. El
primer trimestre del 2017,
els temes principals de les
demandes han estat relaci-
onats amb l’oferta d’hivern
a les pistes i les activitats de
neu. A la primavera, els turis-
tes s’han interessat més per
les activitats esportives i de
muntanya, a més de l’espec-
tacle Scalada Stelar del Cir-
que du Soleil i el bus turístic.
A l’estiu, les demandes s’han
centrat més en turisme actiu,
el bus turístic i altres activi-
tats culturals, com el desco-
briment del romànic i les vi-
sites guiades per la parròquia
d’Andorra la Vella.
Durant el mes de desem-
bre i les vacances de Nadal,
l’afluència de visitants també
s’ha incrementat un 5%. En
aquest període, s’ha observat
un augment de les visites de
famílies amb consultes refe-
rents a les activitats infantils
en aquestes dates, com els di-
versos mercats de Nadal del
país, el Poblet de Nadal de la
capital, els espectacles al car-
rer o el pessebre de Canillo.
També s’han interessat en
l’oferta de cultura, en concret
els museus i els monuments,
a més de l’oferta d’hivern a
les pistes. L’Oficina de Turis-
me ha obert aquest any du-
rant 361 dies i ha assegurat
així una atenció continuada al
llarg de tot l’any als visitants
d’Andorra la Vella.
Les consultes a l’Oficina
de Turisme d’Andorra la
Vella creixen un 10,5%
Redacció
andorra La veLLa
Turisme
L’any passat es va
tancar amb un total
de 186.052 visites
a l’oficina
L’oficina de turisme d’Andorra la Vella.
jonaThan giL

Pirineus
L’Associació Alba Jussà i les co·
operatives Envall Cooperativa
(Pallars Jussà) i Escola d’Ofi·
cials Forestals (Pallars Sobirà)
han estat beneficiàries d’una
subvenció com a projectes sin·
gulars en el marc de la Xarxa
d’Ateneus Cooperatius i projec·
tes Aracoop. El global de l’ajut
és de 178.000 euros. Entre els
aspectes que s’han valorat,
destaca que aquestes entitats
porten a terme una tasca que
promou l’economia social i fo·
menten la reactivació econòmi·
ca i l’ocupació. Aquests tres or·
ganismes han presentat el seu
projecte al Consell Comarcal del
Pallars Jussà, entitat que lidera
l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pi·
rineu i l’Aran. El president del
Consell Comarcal del Pallars
Jussà, Constantí Aranda, con·
sidera que aquest tipus d’acti·
vitats, que combinen el desen·
volupament econòmic i social
d’un territori, aporten un valor
afegit al teixit empresarial i su·
posen un repartiment més just
de la riquesa.
El primer dels projectes l’im·
pulsa l’Associació Alba Jussà,
que té com a objectiu donar ser·
veis d’atenció a persones amb
diversitat funcional, com els del
centre ocupacional per a per·
sones amb discapacitat intel·
lectual, de lleure per a persones
amb problemes de salut mental
i altres necessitats futures que
permetin donar cobertura a les
persones que s’atenen des de
l’associació.
En segon lloc, Envall Coope·
rativa SCCL, ha fet un projec·
te que té com a finalitat crear
habitatge social mitjançant la
recuperació arquitectònica i
social del poble d’Envall, ubicat
al municipi de la Torre de Cap·
della. Es tracta d’una iniciativa
que facilitarà habitatges de ca·
ràcter social i ambientalment
sostenibles en règim de cessió
d’ús als seus socis, que s’hau·
ran d’implicar en el desenvolu·
pament de diversos projectes
comuns.
Finalment, la tercera de les
cooperatives, Escola d’Oficials
Forestals SCCL té com a objec·
tiu la creació d’un centre que
formi oficials forestals alta·
ment qualificats i, alhora, di·
fondre la cultura de l’aprofita·
ment dels boscos.
La Xarxa d’Ateneus Coope·
ratius treballa per dinamitzar,
multiplicar i estimular les ini·
ciatives i les potencialitats de
l’economia social i cooperativa
per crear riquesa al territori i
ocupació estable i de qualitat.
Per aquest motiu, els impulsors
dels projectes valoren molt el
suport de l’Ateneu Pirinenc.
Pallars
Agències
tremP
Tres projectes cooperatius reben
178.000 euros de subvenció
Presentació dels projectes cooperatius del Pallars.
agències
Els actes commemoratius de
Sant Sebastià s’iniciaran dijous,
18 de gener, a les 20.30, amb la
xerrada·col·loqui sobre els 25
anys d’olimpíades, que anirà a
càrrec de Ramon Ganyet, direc·
tor de la subseu olímpica dels
Jocs Olímpics del 92. La xerra·
da tindrà lloc a l’Espai Ermen·
gol.
L’acte que donarà el tret
de sortida oficial es farà di·
vendres, 9 de gener, a les vuit
del vespre, amb la tradicional
lectura del pregó, enguany a
càrrec de Carme Xamar, histo·
riadora urgellenca. Es farà al
local de la Germandat, situat
a l’avinguda de Garriga i Mas·
só, número 22. A les nou del
vespre, es repartirà la tradici·
onal torrada de pa amb allioli,
codonyat i altres complements
gastronòmics, gratuït i exclusiu
per als germans.
La celebració continuarà dis·
sabte, 20 de gener, festivitat del
patró i festiu a la Seu d’Urgell,
amb un solemne ofici a la cate·
dral, a les onze del matí, amb
el cant dels Goigs en honor a
Sant Sebastià i repartiment de
panets beneïts. A les dotze del
migdia, a l’Ajuntament de la
Seu, es farà l’Assemblea Gene·
ral Ordinària de la Germandat.
A les dues del migdia tindrà lloc
un dinar de germanor i, a les sis
de la tarda, un ball a la sala de
festes Guiu de la ciutat, amb
l’actuació del Duo Laser.
La commemoració de Sant
Sebastià seguirà diumenge, 21
de gener, amb la celebració del
vuitè Campionat de Botifarra
Sant Sebastià, per eliminatò·
ries, que s’iniciarà a les nou
del matí al local de la Penya
Barcelonista Urgellenca. El
mateix dissabte, a les sis de la
tarda, hi ha programat el Con·
cert de Sant Sebastià, a càrrec
dels Acordionistes de l’Escola
Municipal de Música, a la sala
Sant Domènec. La jornada de
dissabte acabarà amb una mis·
sa en record dels germans con·
frares difunts, a l’església de La
Missió, a les vuit del vespre.
Com cada any, la Seu d’Ur·
gell rememora el 20 de gener,
festivitat de Sant Sebastià, el
seu vot de poble a través de la
Germandat que porta el nom
del sant. La Seu, com moltes al·
tres poblacions catalanes, sota
els estralls de la pesta a mitjan
segle XIX va posar·se sota l’ad·
vocació de Sant Sebastià, patró
que s’invocava per salvar·se del
còlera.
La Germandat de Sant Se·
bastià, que supera els 800 socis
(la majoria, caps de casa), s’ano·
menava històricament Associa·
ció de Socors Mutu i va crear·se
el 1855, ha ofert de manera
ininterrompuda als seus asso·
ciats els serveis i atencions pre·
vistos pels seus fundadors.
La Seu d’Urgell es prepara per
celebrar la festa de Sant Sebastià
La Germandat de Sant Sebastià va néixer fa 162 anys i actualment té 800 socis
tradicions
Redacció
la seu d’urgell
La Germandat participa en diverses activitats populars de la Seu d’Urgell.
germandat de sant sebastià
Fauna
Un trencalòs (Gypaetus bar-
batus) recuperat al Centre
de Fauna de Vallcalent de la
Generalitat va ser alliberat
divendres a la natura després
d’un tractament de prop de
tres setmanes. L’animal va
arribar al centre l’11 de de·
sembre passat per mitjà dels
agents rurals, que van rebre
un avís d’un ciutadà des de
Barruera (la Vall de Boí).
L’animal es va localitzar moll
i prim a la vora del riu No·
guera del Tor, i presentava
hematomes i petites lesions
en una pota que li provoca·
ven una lleugera coixesa. Per
fer un seguiment de l’animal
i conèixer la seva adaptació
al medi, els tècnics li van col·
locar un xip emissor GPS.
D’aquesta manera es poden
detectar problemes de con·
servació d’aquesta espècie,
que és indicadora de la salut
de la biodiversitat dels Piri·
neus. La recuperació de l’ani·
mal ha estat possible gràcies
a la col·laboració del centre
amb altres entitats.
Un trencalòs
és alliberat a
la Vall de Boí
un cop curat
Agències
lleida
la historiadora
carme Xamar
llegirà el pregó que
inaugurarà els actes

Una mica de paciència: la data
i el lloc estan pendents de con-
firmació, però la idea de l’am-
baixadora francesa, Jocelyn Ca-
ballero, és portar-la a l’octubre
en el plat fort, fortíssim, d’una
temporada cultural que pararà
especial atenció en la contra-
cultura de finals dels 60. I és
clar, en aquest xup-xup Jane
Birkin i qui durant deu anys va
ser el seu company, pigmalió i
compositor de capçalera, Serge
Gainsbourg, hi encaixen com
anell al dit. Només han de pen-
sar en Je t’aime, moi non plus, i
veuran com els canvia l’humor.
Ell va traspassar el 1991, així
que no hi ha res a fer. Però ella
portarà el repertori que Serge li
va escriure expressament: una
vintena llarga de cançons que
per primera vegada ha passat
pel sedàs simfònic. L’ocurrència
va sortir en una sèrie de reci-
tals amb textos de Gainsbourg
que Birkin va emprendre anys
enrere pel Canadà. Una veu il-
luminada li va suggerir de can-
tar-los amb acompanyament
orquestral, el compositor japo-
nes Nobuyuki Nakajima es va
encarregar dels arranjaments,
i l’octubre del 2016 va arrencar
una gira amb l’Orchestre d’Au-
vergne que va acabar –el món al
revés– amb l’enregistrament de
Birkin/Gainsbourg: le symphoni-
que.
Doncs aquest és el sensacio-
nal programa amb què dos dels
mites contraculturals dels pri-
mers 70 recalaran ni que sigui
amb quatre decennis de retard
–i ell, en efígie– per aquí baix.
Es veu que la producció acostu-
ma a reclutar orquestres locals,
així que és lícit, per no dir ne-
cessari, especular amb la par-
ticipació en aquesta aventura
de l’ONCA, que fa un parell de
temporades –recorden?– ja es
va embarcar en una peripècia
similar amb Raphael. I tenint
en compte la data triada –l’oc-
tubre– no seria gens estrany
que tot plegat es concretés a la
pròxima edició del Yepes.
De moment, això són espe-
culacions, perquè l’ambaixado-
ra ho va deixar tot a les mans
del patrocinador que ha de fer
possible aquest petit somni. Pel
que fa al repertori, diguem que
el disc inclou versions de La Ja-
vanaise, Jane B., La Gadou, Pull
marine, Requiem pour un con i
Les dessous chic, entre d’altres.
Ni rastre de Je t’aime, l’èxit que
els 1969 els va catapultar a la
celebritat planetària. Però no
es desesperin abans d’hora.
Kids united, al febrer
Birkin i Gainsbourg són, en fi,
el ganxo mediàtic –i un pelet
retro– d’una temporada que
torna a apostar per una progra-
mació “diversa i plural” que vol
arribar a tots els públics –són
paraules de l’ambaixadora–,
que toca totes les tecles –des
del teatre megaclàssic fins al
rap, des de la il·lustració fins al
fotoperiodisme, des de la poe-
sia al parkour i els videojocs– i
que arrencarà el 25 de gener al
Prat del Roure escaldenc amb
una Nit de les idees que pretén
fomentar el debat generacio-
nal amb l’excusa dels 50 anys
del Maig del 68. Fins al juny
s’han programat una dotzena
d’activitats més, i a la tardor
es presentarà la temporada se-
güent, que en endavant seguirà
el curs escolar –de setembre a
juny– en lloc de l’any natural,
com fins ara.
L’altra gran cita del cartell, i
aquesta quasi imminent, és el
concert de Kids United, amb
què Caballero pretén atreure el
públic infantil a la temporada.
Si el nom no els diu res, dema-
nin als més petits de casa que
cantin On écrit sur les murs (le
nom de ceux qu’on aime), i veu-
ran. Natural, perquè Kids Uni-
ted arrasa a la part francòfona
de l’univers. El 24 de febrer
desfilaran pel Prat del Roure
–de nou– amb el tercer disc,
Forever United, acabat de sortir
del forn. I segur, segur, que re-
passaran els dos anteriors, Un
monde meilleur i Tout le bonheur
du monde.
Cultura
Jane Birkin i Serge Gainsbourg, en una fotografia avui improbable –el cigarret als dits– als primers anys 70.
bondia
Temporada cultural francesa
a. luengo
andorra la vella
la Comédie a
illa i ‘Tendre
banlieu’ al saló
la saison tindrà la dosi
habitual de teatre en directe
amb la Comédie: La Petit
Maître corrigé, de Marivaux
(8 de març); Britannicus,
de racine (5 de juliol), i un
tercer títol per confirmar,
que es retransmetran als
cines illa Carlemany. Més
teatre, ara familiar: Arthur
et Ibrahim, a la sala de
festes d’encamp (3 de
maig); un il·lustrador, Tito,
el pare de Tendre banlieu, al
saló del còmic (28 d’abril),
el saxofonista Frédéric
Couderc, al Sax Fest (29
de març), i la fotoperiodista
Camille lepage (26 de
març).
Sense Gainsbourg però amb orquestra
Jane Birkin presentarà a la tardor les versions simfòniques del repertori de l’autor de ‘Je t’aime, moi non plus’

cultura 19Dimecres, 17 De gener Del 2018
S’hi van estrenar ara fa exacta-
ment un any amb la gala Estels
de nits blanques i una històrica
del tutú com és Yulia Makhali-
na; van repetir a l’octubre, i tor-
naran el 9 de febrer a l’auditori
Claror amb Scheherezade. Par-
lem, ja ho han vist, dels solistes
dels ballets de Sant Petersburg,
que en aquesta tercera escapada
per terres lauredianes compa-
reixeran amb quatre primeres
figures: Margarita Rudina, so-
lista del Mariinsky, així com
Irina Perren, Marat Shemiunov
i Alexei Nasadovitx, tots tres
ballarins principals del teatre
Mikhailovsky, que potser no té
el ganxo del Mariinsky però que
es va fundar mig segle abans, el
1833. El rien ne va plus de l’es-
cola russa de ballet clàssic, filla
directa i dilecta del mètode Va-
ganova, que segueixen avui aca-
dèmies de mig món. Un cartell
de luxe que consagrarà –ja s’ha
dit– la primera part a l’adapta-
ció de Scheherezade per a ballet
estrenada el 1910 a l’òpera Gar-
nier de París, i que a la segona
repassarà una selecció de solos,
duos i trios d’El trencanous, El
Quixot, Espàrtac i Romeu i Juli-
eta, entre d’altres.
La tercera incursió del Ma-
riinsky tindrà un colofó inèdit
per aquí dalt –dues sessions
de classes magistrals que l’en-
demà al Claror impartiran els
mateixos solistes– i, atenció, la
confirmació de la que haurà de
ser la primera coproducció de
la temporada lírica: un espec-
tacle que combinarà cantants
procedents de la temporada i
ballarins russos, que s’estrena-
rà al Claror i que viatjarà pos-
teriorment a Sant Petersburg.
El conseller de Cultura, Josep
Roig, no va concretar ahir ni el
títol del muntatge ni el calen-
dari amb què treballen ni els
noms dels artistes implicats,
però va augurar l’estrena per a
aquest mateix curs. Es tracta,
diu el conseller, d’una iniciativa
que ha sigut possible gràcies a
l’acord de col·laboració subscrit
amb el Centre de suport a les
iniciatives culturals de Sant Pe-
tersburg i que ha de permetre el
Comú “projectar la temporada
lírica més enllà de les nostres
fronteres i vincular els noms de
Sant Julià i d’Andorra amb la
cultura en majúscules”.
La gala forma part, en fi, de
la programació especial amb
motiu del 25è aniversari del
Centre Cultural, que s’allarga-
rà tot l’any i tindrà continuïtat
amb el segon dels tres muntat-
ges previstos de la temporada
lírica, L’elisir d’amore, que s’es-
trenarà el 27 de gener i amb
una segona funció l’endemà. El
tercer, ja que en parlem, serà La
corte del faraón, un híbrid a mig
camí entre la sarsuela, la revista
i el vodevil, i obra mestra del gè-
nere sicalíptic, que s’estrenarà
al Claror el 12 de maig.
Claror-Mariinsky: units pel tutú
Les estrelles del ballet de Sant Petersburg tornen el 9 de febrer a Sant Julià amb ‘Scheherezade’
25è aniversari del Centre Cultural Lauredià
A. L.
sant juLià de Lòria
La primera gala de les estrelles del Mariinsky va tenir lloc el febrer passat.
Comú de sant juLià
directe
El Món Bohemi de la Massa-
na programa demà una nit
de tango amb la cantant Bibi
González i Marcelo Merca-
dante al bandoneó. Amb cinc
discos al sarró –Puñalada, Si-
lencio, Barro, Cantando vivo i
Barrio– González ha cantat al
Jamboree, la Cova del Drac i
el Harlem Jazz Club de Barce-
lona, i ha compartit escenari
amb Gustavo Battaglia i Tito
Cava, entre d’altres.
Nit de tango al
Món Bohemi
taller
Susana Ginesta imparteix el
19 de gener a la biblioteca de
la Massana un taller sota el
títol Paper Book Art, destinat
al públic adult i que pretén
ensenyar a crear figures i ob-
jectes de paper doblegant les
pàgines d’un llibre. Cal ins-
cripció prèvia al 732 704 o al
correu biblioteca@encamp.ad.
Ginesta és l’autora de Nunca
es tarde para aprender.
Paper Book Art
a la Massana

La Federació Andorrana de
Muntanyisme (FAM) continua
amb la màxima ambició per
bandera i ja pensa més enllà.
Té assegurada la Copa del Món
d’esquí de muntanya fins al
2020 i ara vol acollir els Cam-
pionats del Món el 2021. De
moment, la FAM ha fet una
precandidatura, però fins al
2020 no podrà formalitzar la
candidatura a l’International
Ski Mountaineering Federa-
tion (ISMF). L’objectiu de la
FAM és clar. El 2020 l’esquí de
muntanya serà present als Jocs
Olímpics de la joventut, que
tindran lloc a Lausana (Suïs-
sa), i si tot va com tothom pre-
veu aquest esport es convertirà
en olímpic als Jocs Olímpics
d’hivern del 2022 a Pequín.
Per tant, la FAM vol ser la
seu dels Campionats del Món
d’esquí de muntanya en l’any
preolímpic. “L’únic que hem fet
ha estat dir a l’ISMF que estem
disposats a organitzar els Cam-
pionats del Món 2021. Ells ho
han vist amb bons ulls, però no
hi ha res escrit. Només la vo-
luntat d’acollir la màxima cita
de l’esquí de muntanya. Fins al
2020 no sabrem res, tot i que
la decisió es pot avançar i fer-
se oficial el 2019, ja que l’ISMF
últimament està més per avan-
çar l’anunci del calendari de
les properes proves. El que
busquen són estacions d’esquí
fortes que siguin referents”,
va assegurar el president de la
FAM, Jaume Esteve. Fins avui,
cap país ha mostrat tan ober-
tament la seva voluntat d’aco-
llir els Campionats del Món del
2021: “De moment, no hi ha
ningú que s’hagi manifestat.
Tothom està pendent dels Jocs
Olímpics de la joventut a Lau-
sana. Si la posada en escena de
l’esquí de muntanya funciona i
va als Jocs Olímpics d’hivern,
tothom es voldrà apuntar a ser
seu dels Campionats del Món
abans dels Jocs”.
El màxim mandatari de la
FAM va lloar aquest esport.
Una aposta de l’ens des de fa
temps: “Per a molts equips, els
Campionats del Món del 2021
poden ser una bona manera
de mesurar-se amb els rivals
abans de disputar els Jocs”.
Els últims Campionats del
Món d’esquí de muntanya es
van fer el mes de febrer passat a
les regions d’Alpago i Piancava-
llo, al nord d’Itàlia. Van ser un
total de set dies de proves, amb
300 esquiadors de muntanya
provinents de 25 països que es
dividien en quatre categories:
sènior, promesa, júnior i cadet.
Es van repartir 87 metalls. Un
dels que va destacar va ser, com
sempre, el català Kilian Jornet.
La Font Blanca, amb “condicions immillorables”
La Font Blanca,la tercera
prova del calendari de la
Copa del Món d’esquí
de muntanya, que es
disputa el 27 i 28 de gener, ja ho té tot a punt.
Un total de 100 esquiadors per a la màxima
cita, i 150 per a la Copa d’Andorra, competiran
a la prova individual i a la vertical. “A nivell de
neu, les condicions són immillorables. Millors,
impossible. A més, les previsions per a aquell
cap de setmana són bones”, va assegurar el
director tècnic de la FAM, Carlo Ferrari. L’únic
dubte serà saber si el combinat espanyol podrà
comptar amb Kilian Jornet, ja que va ser operat
de les espatlles i encara no ha anunciat el seu
retorn a la competició. Sí que se sap, però,
que competirà a l’Altitoy Ternua, i ho farà amb
l’austríac Jacob Hermann. Fa dos anys ho va
fer amb el francès Mathéo Jacquemoud i es va
endur la victòria. Dissabte es disputa la Copa del
Món a Villars-sur-Ollon (Suïssa) i no està previst
que Jornet hi participi. Ell té el rècord de la prova
vertical de la Font Blanca, amb els 26.50,37
que va marcar el 2016. Tal com va avançar el
diari BonDia, la Federació Espanyola d’Esports
de Muntanya i Escalada (FEDME) no descarta la
participació de Jornet al novembre. Això mateix va
dir el seleccionador,Oriol Duixans,al BonDia fa dos
mesos: “Coneixent Kilian Jornet és impossible
descartar-ne la participació. Oficialment, són
cinc mesos de baixa. Si es compleixen aquests
terminis, tornaria a competir a mitjans de març,
però Jornet sempre ens té acostumats a les
proeses. No m’atreveixo a dir que no competirà.
Ja ho veurem...”. Ferrari ahir també va parlar d’ell.
“Penso que és molt difícil que hi pugui ser, però si
decideix venir, l’acollirem amb els braços oberts,
ja que el coneixem des que era ben petit”, va
indicar el director tècnic de la FAM.
La Font Blanca 2017 va ser un èxit i la del 2018 té ambició.
JONATHAN giL
Esports
Volen acollir els Mundials del 2021
La Federació Andorrana de Muntanyisme fa una precandidatura a la ISMF per ser seu de la màxima cita
Esquí de muntanya
Víctor Duaso
ORDiNO
El català Kilian Jornet es va penjar la medalla d’or a la prova vertical dels últims Campionats del Món, que es van disputar a Alpago i Piancavallo.
iSMF
Jaume Esteve
L’iSMF ha vist amb
bons ulls la nostra
proposta d’acollir els
Mundials el 2021
Per a molts equips, la
cita del 2021 pot ser
una bona manera de
mesurar-se

Diari del 17 gener del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 17 gener del 2018