DETERMINACIÓ D’INDICADORS DEL NIVELL DE SALUT BUCODENTAL

1. 5. INDICADORS BUCODENTALS
5.1 Indicadors de prevalència de caries
5.1.1 Indexs de càries
A. Prevalença de càries
B. Índex CAOD i similars
- CAOD
- CAOS
- CAOM
- CAOMS
C. Índex de Restauració
D. Índex de càries significatives
5.1.2 Índex que indentifiquen l’estat de risc dentaris: el
cariograma
5.1.3 Sistema internacional per la identificació i valoració de
la caries dental (ICDASII)

2.  És un sistema interactiu que categoritza pacients
segons el nivell de risc de caries inidivdiual.
 Considera 10-12 factors aprox:
 1. Escenari general (País o regió)
 2. Escenari particular del grup
 3. Història de malalties sistèmiques
 4. Experiència de càries dental
 5. Morfologia i composició dels teixits dentals
 6. Quantitat de biofilm de placa dental
 7. Quantitat d’Streptococcus del grup mutants en el
biofilm de placa dental o saliva
 8. Història d’exposició als fluorurs
 9. Quantitat i capacitat buffer de la saliva
5.1.2 Índexs que identifiquen l’estat
de risc dentaris: el cariograma

3. El cariograma
 Avalua el risc individual per desenvolupar noves
càries en un futur.
 És només una eina didàctica per odontologia
Preventiva
 En cada factor hi ha un valor
 0 més favorable  2 o 3 més desfavorable
 Objectius
 Investigacions per determinar risc en grups focalitzats
 Preventiu: Adopció de conductes saludables

4. El cariograma
 Què indiquen els colors?

5. https://es.slideshare.net/glazcona/cariograma-d-bratthall-28772158

9. 1
0

10. 1
1

11.  Interpretació
 Verd: Oportunitat per no tenir-ne
 Estimació per evitar la càries
 Blau fosc
 Dieta.
 Vermell
 Bacteris: biofilm i Streptococcus
mutans
 Blau cel
 Hoste susceptible: saliva i florurs
 Groc
 Circunstància: experiència i malalties
relacionades

20. 5.1.3 Sistema internacional per la identificació i
valoració de la caries dental (ICDASII)
 Hi ha > 20 sistemes per detectar i avaluar la càries
(segons el País i l’autor)
 Impossible la comparació en estudis epidemiològics.
 2005: ICDAS Sistema Internacional per la detecció i
avaluació de la càries. Protegir la salut púbica.
 Objectiu: Mètode visual per la detecció de la càries en
fase primerenca i valorar la seva gravetat
ICDASII

21. http://sdpt.net/CCMS/ICDAS/TESTVIRTUAL/ejerc
iciosicdas.htm

22. 5. INDICADORS BUCODENTALS
5.1 Indicadors de prevalència de caries
5.1.1 Indexs de càries
5.1.2 Índex que indentifiquen l’estat de risc dentaris: el
cariograma
5.1.3 Sistema internacional per la identificació i valoració
de la caries dental (ICDASII)
5.2 Indicadors de prevalència de malaltia
periodontal
5.2.1 Indicadors d’higiene oral i càlcul: Índexs de placa
5.2.1.1 Índex d’ O’Leary
5.2.1.2 Índex de Placa Oclusal
5.2.1.3 Índex de Löe i Silness
5.2.1.4 Índex de Green i Vermillion

23. Índexs
Higiene oral i
càlcul
Placa bacteriana,
càlculs i la seva
distribució
Gingivals Inflamació de la
geniva
Possible inflamació
periodont
Periodontals i de
tractament
Profundidat del
sondatge
Planificar necessiat
de tractament
periodontal
5.2 Indicadors de prevalència de
malaltia periodontal
1. Índex O’Leary
2. Placa oclusal
3. Índex de Löe i Silness
4. Índex de Green i
Vermillion
1. Índex de Löe i
Silness
2. Índex de Saxer i
Mühlemann
1. Índex de necessitat de
tractament periodontal de la
comunitat
2. Índex periodontal comunitari

24. 5.2.1.1 Índex de O’Leary


29. 5.2.1.2 Índex de placa oclusal
 Per avaluar la placa oclusal
 S’usa una solució reveladora de placa bacteriana (de doble
tonalitat)
 Moltes vegades es realitza junt amb el Índex O’Learly

31.  Similar al O’Leary, però permet establir graus d’intensitat.
 També serveix per quantificar la gingivitis
 No precisa de revelador
 Núm. Superfícies gingivals màximes: 128 (32x4)
 Es poden seleccionar dents concretes
 Cada superfície pot tenir 4 graus: 0-1-2-3
5.2.1.3 Índex de Löe i Silness
Grau Criteri
0 No hi ha placa
1 No hi ha placa a simple vista, però amb una sonda
s’observa una placa fina
2 Hi ha placa a simple vista
3 Hi ha placa bacteriana per tota la dent , també entre els
espais interdentals. Pot haver càlculs

32. 5.2.1.4 Índex de Green y Vermellon
 Mesura la superfície de la dent envoltada per
 Desfetes (DI-S)
 Restes d’aliments/ pigments
 Biofilm
 Càlcul (CI-S)
 Sarro
Dents superiors: cara
vestibular
Dentes inferiors: cara
lingual
Les superficies es
divideixen:
• 1/3 gingival
• 1/3 mitjana
• 1/3 incisal.

36. Calcular placa (O’Leary)

37. Calcular placa (O’Leary)

38. 48 47 46 45 44 43 42 41 31 32 33 34 35 36 37 38
D / / + + + /
V / + / + + + /
P / / + + + /
L / / + + /
18 17 16 15 14 13 12 11 21 22 23 24 25 26 27 28
D / + + / + /
V / + + + + / + + + /
P / + + / /
L / + + + + / + /
Calcular placa (O’Leary)

39. 5.2.2 Índexs gingivals
5.2.2.1 Índex de Löe i Silness
 Núm. Superfícies gingivals màximes: 128.
 Es seleccionen dents concretes
 Cada superfície pot tenir 4 graus: 0-1-2-3-4
Grau Criteri
0 Sense inflamació
1 Inflamació lleu, canvi lleuger de color i petits canvis de textura en alguna
porció de la unitat gingival
2 Inflamació moderada amb els mateixos criteris, però en tota la unitat
gingival
3 Inflamació moderada amb eritema, edema, o hipertròfia
4 Inflamació greu amb ertiema marcat, edema i/o hipertròfia de la unitat
gingival, hemorràgia espontania, congestió o ulceració

40. Activitat
Calcula Índex gingival de Loë Silness
dent 16 12 24 36 44
àrea distal 1 1 0 0 1
Marge vestibular 1 0 1 1 0
àrea mesial 1 0 1 0 1
Marge lingual 2 0 0 0 1

41. 5.2.2 Índexs gingivals
5.2.2.2 Índex de Saxer i Mühlemann
S’exploren amb sonda periodontal a les papil·les en:
 Superfície vestibular: en els quadrants superior
esquerre i inferior dret
 Superfície lingual: superior dret i inferior esquerre
Grau Criteri
0 Sense sagnat
1 Només apareix un punt hemorràgic a la
papil·la
2 Diversos punts hemorràgics
3 El triangle interdental s’omple de sang
4 Hemorràgia profusa immediata al
sondatge

42. 5.2.3 Índexs periodontals i de
tractament
 S’utilitzen per mesurar la placa, el càlcul dental, les
alteracions, el sagnats gingival i l’estat periodontal.
 Determinen les necessitats de tractaments de la
població
 Actualment els dos més utilitzats són:
 INTPC: Índex de necessitat de tractament periodontal de
la comunitat
 CPI: Índex periodontal comunitari

43. 5.2.3.1 índex de necessitat de tractament
periodontal de la comunitat
 El diagnòstic no es pot fer directament amb l’índex.
Abans s’haurà d’avaluar mitjançant:
 Informació clínica
 Radiografies
 Laboratori: microbiologia…
 Anamnesi
 S’utilitza per estudis epidemiològics i per identificar
quins pacients precisen tractament periodontal.
 És fàcil, breu i permet establir gravetat, etiologia i
necessitats de tractament periodontal.

44.  Procediment
1. Dividir la dentició en 6 quadrants. No es comptabilitzen 3rs molars
2. S’examinen totes les dents amb sonda exploradora: es mesuren en 6
llocs diferents
3. Es registra la dent amb valor més alt en cada quadrant
Codi Valoració
0 Absència de sagnat. No hi ha gingivitis ni surcs superiors a 3mm. Salut
periodontal.
1 Sagnat després del sondatge. No hi ha presència de sarro ni grans
obturacions
2 Sagnat després del sondatge. Presència sarro o grans obturacions.
Cap bossa excedeix dels 3mm
3 Bosses de 4-5,5 mm
4 Bosses de >5,5mm
x Sextant exclòs (hi ha menys de 2 dents)
9 No enregistrat

47. Activitat
 Valora amb els codis de INTPC les següents dents:

48. Activitat
 Valora amb els codis de INTPC les següents dents:

49. Activitat
 Valora amb els codis de INTPC les següents dents:

50. Activitat
 Valora amb els codis de INTPC les següents dents:

51. Activitat
 Valora amb els codis de INTPC les següents dents:

52. Activitat
 Valora amb els codis de INTPC les següents dents:

53.  Tractament

54.  Registre
 Tractament?

55.  És similar al INTCP, però
només es registren dents
específiques:
 En adult: 17, 16, 11, 26,
27, 37, 36, 31, 46 i 47
 En nens: 16, 11, 26, 36,
31 i 46
 Unicament han
d’explorar-se en cas que
presenti dos o més dents
en els que no està
indicada l’extracció 
(s’exclou aquell sexant)
5.2.3.2 Índex periodontal comunitari
Codi Valoració
0 Absència de sagnat. No hi ha gingivitis
ni surcs superiors a 3mm. Salut
periodontal.
1 Sagnat després del sondatge. No hi ha
presència de sarro ni grans obturacions
2 Sagnat després del sondatge.
Presència sarro o grans obturacions.
Cap bossa excedeix dels 3mm
3 Bosses de 4-5 mm
4 Bosses de >6mm
x Sextant exclòs (hi ha menys de 2 dents)
9 No enregistrat

56.  En col·lectius es pot expressar:
 % individus amb un codi màxim en qualsevol
quadrant
 Número mitjans de sexants amb cada codi
IPC : la suma total ha de ser 6, dels sexants.
% individus amb un codi
màxim a qualsevol
quadrant
Edat IPC
màxim
%
35-44
0 16
1 15
2 53
3 11
4 5
Enquesta Salut Oral
Espanya 2010. Llodrá
et al.
Exemple amb població de 10 persones
Numero mitjà de sexants afectats:
Mijtana de sexants amb codi 0: 22 sexants  22/10
 2,2
Mijtana de sexants amb codi 1: 13 sexants  13/10
 1,3
Mijtana de sexants amb codi 2: 8 sexants  8/10 
0,8
Mijtana de sexants amb codi 3: 12 sexants  12/10
 1,2
Mijtana de sexants amb codi : 5 sexants  5/10 
0,5

57.  IPC màxim – percentatge individus
 Codi 0: 1 persona  1/10  10%
 Codi 1: 3 persones  3/10  30%
 Codi 2: 4 persones  4/10  40%
 Codi 3: 2 persones  2/10  20%
 Codi 4: 0 persones  0/10  0%
 Numero mitjà de sexants afectats: la suma total és 6 (els sexants)
 Mijtana de sexants amb codi 0: 29 persona  29/10  2,9
 Mijtana de sexants amb codi 1: 23 persones  23/10  2,3
 Mijtana de sexants amb codi 2: 6 persones  6/10  0,6
 Mijtana de sexants amb codi 3: 2 persones  2/10  0,2
 Mijtana de sexants amb codi : 0 persones  0/10  0

58. Activitat ICP comunitari
IPC individual Número de sexants en cada codi Codi màxim
0 1 2 3
1 0-0-0
0-1-1
2 1-0-2
0-1-0
3 0-0-2
1-1-1
4 1-0-0
0-0-1
5 2-1-0
1-0-0
6 2-1-1
3-0-0
7 1-1-1
0-1-0
8 2-1-1
3-1-1
9 0-0-0
0-0-0
10 1-0-1
0-2-0
Suma:

59. Activitat
ICP
comunitari
IPC
individual
Número de sexants en cada codi Codi
màxim
0 1 2 3
1 0-0-0
0-1-1
4 2 0 0 1
2 1-0-2
0-1-0
3 2 1 0 2
3 0-0-2
1-1-1
2 3 1 0 2
4 1-0-0
0-0-1
4 2 0 0 1
5 2-1-0
1-0-0
3 2 1 0 2
6 2-1-1
3-0-0
2 2 1 1 3
7 1-1-1
0-1-0
2 4 0 0 1
8 2-1-1
3-1-1
0 4 1 1 3
9 0-0-0
0-0-0
6 0 0 0 0
10 1-0-1
0-2-0
3 2 1 0 2
Suma: 29 23 6 2

60.  IPC màxim – percentatge individus
 Codi 0: 1 persona  1/10  10%
 Codi 1: 3 persones  3/10  30%
 Codi 2: 4 persones  4/10  40%
 Codi 3: 2 persones  2/10  20%
 Codi 4: 0 persones  0/10  0%
 Numero mitjà de sexants afectats: la suma total és 6 (els sexants)
 Mijtana de sexants amb codi 0: 29 sexants  29/10  2,9
 Mijtana de sexants amb codi 1: 23 sexants  23/10  2,3
 Mijtana de sexants amb codi 2: 6 sexants  6/10  0,6
 Mijtana de sexants amb codi 3: 2 sexants  2/10  0,2
 Mijtana de sexants amb codi 4 : 0 sexants  0/10  0

61.  És una hipoplasia amb
hipocalcificació de l’esmalt que
danya l’estètica bucal i
augmenta la fragilitat de la dent
deguda a la ingestió crònica o
excessiva de fluorurs en l’etapa
de formació de la dent.
 Hi ha diferents graus
 Blanc-opac  marró
 Irregularitats  fisures
5.2.4 Índexs de fluorosi

62. Només es qualifiquen les dos dents més afectades. En cas de no tenir la
mateixa gravetat, s’adopta la qualificació del de menys valor. (OMS 1997)
http://www.sdpt.net/CCMS/ICDAS/indicefluorosis.htm
5.2.4 Índexs de fluorosi
5.2.4.1 Índex de Dean
Valor Dean Valor
modificat
Interpretació
0 sa 0 Sa
1 Discutible 0,5 Esmalt amb lleugeres alteracions translúcides (taques
blanques o punts dispersos
2 Molt
lleugera
1 Petites taques blanques o opaques disperses a la
corona dental, que afecta a < 25% de la superfície
labial
3 Lleugera 2 Quan l’opacitat blanca afecta a menys del 50% de
la superfície labial de la corona dental
4 Moderada 3 Quan l’esmalt mostra desgast marcat i un tint
marronós
5 Intensa 4 Quan la superfície de l’esmalt està molt afectada i la
hipoplàsia es manifesta amb zones excavades
acompanyades d’un tint terrós

63. Índex de Dean a nivell poblacional
Només es qualifiquen les dos dents més afectades. En cas de
no tenir la mateixa gravetat, s’adopta la qualificació del de
menys valor. (OMS 1997)
5.2.4 Índexs de fluorosi
5.2.4.2 Índex col·lectiu de flurosi dental (FIC)
Índex de
Dean
Valor
modificat
0 Normal 0
1 Discutible 0,5
2 Molt
lleugera
1
3 Lleugera 2
4
Moderada
3
5 Intensa 4
> 0,6 Problema lleu
1,01-2 Afectació mitjana
2,01-3 Afectació greu
> 3,01 Molt greu
>0,6 Problema de
fluoració a la població!

64. Exemple activitat Índex col·lectiu de
fluorosi dental (FIC)

Índex de Dean Valor modificat Freqüència Valor x
freqüència
Normal 0 12 0
Discutible 0,5 46 23
Molt lleugera 1 21 21
Lleugera 2 28 56
Moderada 3 32 96
Intensa 4 21 84
160 280

65. Exemple activitat Índex col·lectiu de
fluorosi dental (FIC)

Índex de Dean Valor modificat Freqüència Valor x
freqüència
Normal 0 12
Discutible 0,5 46
Molt lleugera 1 21
Lleugera 2 28
Moderada 3 32
Intensa 4 21

66. Activitat Índex col·lectiu de fluorosi
dental (FIC)

individu dent1 dent2 dent3 dent4 dent5 dent6
1 0 1 0,5 0 1 1
2 0,5 0 0,5 0,5 0,5 0
3 2 4 3 0 3 0,5
4 2 0 0 0,5 0 0
5 0,5 0,5 1 0,5 0 1
6 0 1 0 0 0 0
7 1 2 2 0 2 2
8 0 3 0,5 0,5 0 0
9 1 1 1 1 0 1
10 1 0 0,5 0 0,5 0,5
• Quines
anotaríem la
qualificació
en la HC?
• FIC?

67.  La maloclusió és qualsevol alteració del creixement
ossi maxil·lar o mandibular o de les posicions
dentaries, que afecten a la relació entre les dents
d’ambdues arcades i que impedeixen la correcta
funció de l’aparell masticatori
5.2.5 Índexs de maloclusió

69. 5.2.5.1 Tipus de maloclusió de Angle
Classe I (normooclusió)
1M inferior adelantat 1 cúspide
Caní Sup entre cani i 1 premolar inf
Incisius en contacte. Posició correcta
Classe II Distooclusió
Divisió 1:
Resalten incisius. Cap enrere la
mandíbula

70. 5.2.5.1 Tipus de maloclusió de Angle
Classe II Divisió 2
Cap enrere la mandíbula. Incisisus
palatinitzats
Classe III Mesiooclusió
Mandíbula adentantada respecte el max.
superior

71. Normal Sense cap anomalia
Lleu (codi 1) Anormalitats lleus: un o més dents girats,
inclinats o amb una lleu apinyament o
espai que interrompen l’alineació normal
de les dents
Moderada o severa (codi 2) Anormalitats importants amb una o més
condicions en els incisisus anteriors :
• Sobremossegada maxil·lar >9mm
• Sobremossegada mandibular,
mossegada creuada anterior
• Mossegada oberta
• Desviació de la linia mitjana >4mm
• Espais > 4 mm o apinyament
5.2.5.2 Criteris per avaluar la
maloclusió de la OMS (1981)
En la població es calcularan el % per cadascun dels dos codis
Poc precís
Poc específic: no diferencia bé els graus i tipus d’afectació

72. 5.2.5.3 Índex d’estètica dental (IED)
 Admès per la OMS al
1997
 Permet identificar
subjectes que precisen
tractament
d’ortodòncia
 Per dentició permanent
o mixta
 Es calcula a partir
d’una equació de
regressió amb 10
components