GEO 01 D. El espacio geográfico español. Relieve 3. Modelado. Erosión diferen...Sergi Sanchiz Torres
El documento describe los diferentes tipos de relieve causados por la erosión diferencial en España, incluyendo el relieve tabular causado por la erosión de estratos horizontales, el relieve en cuesta causado por la erosión de estratos ligeramente inclinados, y el relieve apalachense causado por la erosión de estratos plegados.
Presentació de la Jornada sobre l'Avanprojecte de la Llei Catalana del Canvi Climàtic, del passat 7 d'octubre de 2014, a càrrec del Sr. Salvador Samitier, Cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
La jornada va tenir lloc a la seu de Barcelona del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya.
MIREIA CAÑELLAS (Dept. TERRITORI I SOSTENIBILITAT, GENERALITAT DE CATALUNYA) - Jornada "Estalvi de costos ambientals a la indústria". Programa Regió Verda - Consell Comarcal del Bages.
22/05/2012 · Cambra de Comerç de Manresa.
Presentació de les conclusions i resultats després de la COP25 de Xile-Madrid, a càrrec d' Iñaki Gili responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic
En l’actual context d’emergència climàtica, Barcelona ha de donar una resposta contundent i ha d’estar a l’alçada del que el món científic alerta i del que la ciutadania reclama. Per això Barcelona pretén ser neutre en carboni l’any 2050. I per això ha començat a caminar, però per assolir aquest objectiu cal fer més, millor, diferent i més ràpid.
Amb la voluntat d’accelerar l’acció i la contribució de la ciutat a la reducció d’emissions globals, s’ha incrementat l’ambició, posant com a fita la reducció l’any 2030 d’un 50% les emissions de gasos amb efecte hivernacle respecte els valors de 1992 [1] . Això implica reduir de l’ordre de 1.950.000 tones de gasos d’efecte hivernacle.
Aquests objectius, ambiciosos i que requereixen d’amplis esforços tant de les administracions com dels sectors econòmics i productius de la ciutat i de la ciutadania, són necessaris per tal de poder afrontar l’actual crisi climàtica. S’està parlant d’una transició profunda en tots els àmbits que tenen a veure amb la ciutat, el sistema productiu, les persones, com funcionem, com ens movem, etc. El repte és majúscul, però no actuar és massa arriscat.
Si els compromisos europeus i internacionals incrementen l’ambició, Barcelona es compromet a intensificar encara més l’acció per assolir-los.
Presentació de Mireia Cañellas en el marc de la jornada "Estratègies Empresarials de Compres Responsables i Economia Circular" organitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat i el Club de Excelencia en Sostenibilidad, el 29 de juny de 2016 a Barcelona
Presentació de la Dra. María Gonçalves, investigadora associada de Barcelona Supercomputing
Centeren, el marc de la jornada de presentació de l' Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya.
Opportunities for regional cooperation for the promotion of the solar sector ...ASCAME
The energy model on which the majority of cities in developed countries are based upon is characterized by centralization and unsustainability. Barcelona, being a Mediterranean city, faces the challenge to increase its solar energy supply, moving towards a more sustainable energy model, while strengthening the network's business sector.
ASCAME is committed to this initiative, in the framework of the European project FOSTEr in MED gathering together in the auditorium of the Chamber of Commerce, Industry and Navigation of Barcelona, several experts in the field of renewable energy, as well as companies, public authorities, universities and organizations that will analyse the state of sector, its’ trends and the business development scenario emerged.
Es tracta d’una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació ciutadana en la lluita contra l’escalfament de la Terra. El Pacte ha nascut després d’un procés no formal de consultes amb moltes ciutats europees. Consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables.
Josep Maria Tost , President de l'ACR+ i Director de l'ARC. Ponencia presentada al Seminari “El paper de les autoritats locals en l’economia circular” celebrat el 7/3/2017.
1. Ins. Serra de Marina / Tercera pràctica Geografia / Curs 2012-2013
Desenvolupament i Medi Ambient
Nom i Cognoms:
Exercici 1. Llegeix el text [1 punt]:
“Les emissions de diòxid de carboni (CO2) al sector industrial i de
l'energia (...) van augmentar el 2011 un 9,2% (...) aquest increment del
9,2%, es deu, entre altres temes al Decret del Carbó, aprovat pel Govern
el 2010 per afavorir la crema del carbó nacional.
(...) les emissions en els sectors difusos (transport, sector residencial,
etcètera) "no s'han reduït prou", de manera que Espanya té "difícil"
complir el primer període del Protocol de Kyoto” .
Les emissions de CO2 van augmentar un 9,2% el 2011
Diari “El Mundo”, dimarts 8 de Maig de 2012
1a - Què ha de fer Espanya si supera el límit d'emissions i ha de complir
amb kyoto? Quines conseqüències té per a l'Estat espanyol? [0,5 punts]
1b - Quina hauria de ser la política espanyola, en aquest camp a mitjà
termini? [0,5 punts]
2. Exercici 2. Observa la gràfica [1 punt]:
2a – Per què augmenta el preu del gas a Europa i no als EUA? [0,5 punts]
2b - Quina relació pots establir entre la pujada del preu del gas a Europa
i l'augment de les emissions de CO2 espanyoles? [0,5 punts]
3. Exercici 3. Emissions de CO2 a Espanya. Emissions per sectors, 2006
[2 punts].
Elaboració a partir de les dades proporcionades per el
Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient
3a. Ordena per ordre d'importància els cinc sectors que més emissions de
CO2 generaren a Espanya el 2006 [0,5 punts].
3b. Què caldria fer reduir les emissions del dos principals sectors
generadors de CO2 a Espanya? Comenta els avantatges i inconvenients
de les polítiques que plantegis [1 punt].
3c. Com explicaries que l'activitat agrícola generi tantes emissions de
gasos d'efecte hivernacle? [0,5 punts]
4. Exercici 4. Llegeix el text “La immensa petjada ecològica de Qatar” [4
punts]:
Els països rics i industrialitzats estan al capdavant de la petjada
ecològica, són els que mantenen un major deute ambiental amb el planeta.
Qatar, amb els seus 11,68 hag per habitant, Kuwait, amb 9,72; Emirats
Àrabs Units, amb 8,44, Dinamarca, amb 8,25, i Estats Units, amb 7,19,
són els cinc primers responsables que el 2008 (data amb les últimes dades
completes) la petjada ecològica de la humanitat fora de 18.200 milions
d'hag (2,7 per persona). Aquesta xifra és superior a la de la biocapacitat
de la Terra, que mesura la capacitat de la naturalesa per produir recursos
renovables i oferir serveis d'absorció, com el de carboni, és a dir, mesura
la capacitat per regenerar la petjada ecològica(...). "Aquest desfasament-
s'assenyala en l'estudi-vol dir que la Terra triga 1,5 anys en regenerar
completament els recursos renovables que els éssers humans utilitzen en
un any".
El desfasament en Qatar és majúscul (...) Si tothom consumís com un
qatarià, es necessitarien els recursos de set 'terres'.
No sorprèn que a aquest ritme cada any arribi abans l'anomenat “Earth
Overshoot Day”.
La immensa petjada ecològica de Qatar.
Publicat al diari El País, el 24 de Maig del 2012
4a - Què és la petjada ecològica? Quina importància té mesurar-la a
escala local? Per què cal mesurar-la a escala global? [1 punt]
4b – Busca informació sobre la situació de Qatar i l'evolució del seu
desenvolupament. Per què la petjada ecològica de Qatar és tan brutal? [1
punt]
4c – El model qatarí és sostenible? Que passaria si la seva aplicació es
produís a nivell mundial? [1 punt]
4c - Què vol dir “Earth Overshoot Day”? Quina problemàtica presenta
que cada any s'anticipi? [1 punt]
5. Exercici 5. Observa la gràfica. Emissions de CO2 per capita (en tones
mètriques). [2 punts]:
Font: Banc Mundial. Indicadors del desenvolupament mundial.
31 d'octubre de 2012.
5a. Quins són els dos països més contaminants del món? A partir
d'aquesta informació, com pot ser que en la gràfica que et presentem
Espanya es trobi per sobre de la Xina? [1 punt]:
5c. Dels estats de la gràfica, quants han signat el protocol de Kyoto? A
partir d'aquesta dada valora la efectivitat d'aquest acord [1 punt]:.