mziuna

1.  Els mitjans audiovisuals són una articulació artificiosa d’imatges i sons,
amb un seguit de convencions que estructuren el llenguatge
audiovisual.
 La càmera actua com un ull que es desplaça i es situa respecte als espais,
els objectes, persones...

2.  Un cop s’han observat i enregistrat imatges, aquests són combinats a
través del muntatge per a construir una nova narració a partir dels
fragments reals.
 El muntatge implica estructurar la narració, determinar l’encadenament
de significats que configuraran l’obra.

3.  En el procés constructiu d’una producció audiovisual, la suma de les
parts constitueix el tot: ( les parts )
- El pla: unitat bàsica de la narrativa.
- La seqüència: unitat del relat audiovisual on es planteja.

4. - L’escenari: on es pot incloure les escenes.
- L’escena: es una part del discurs visual.
- La presa: es el registrament seguit d’imatges d’una escena.

5.  La previsió de plans que s’enregistraran, formaran part d’una seqüència
d’imatges.
 Els plans es determinen en el guió tècnic on s’especifica el pla
d’enquadrament que es desitja per a cada presa.

6.  Són els recursos que determinen la visió que enregistrem amb la
càmera i la manera com es processarà la informació que volem
capturar de les escenes reals.

7.  El pla: determinat per l’enquadrament i fa referència a l’apropament
que fa la càmera a un determinat element.
 Els plans s’han ordenat a partir d’una categorització que pren com a
mesura la figura humana.

8.  Pla general i gran pla general
 Pla conjunt
 Pla sencer

10.  La composició: compondre es ordenar, agrupar els elements visuals a
través de l’enquadrament per a l’obtenció d’imatges que adoptaran
un determinat sentit.

11.  La angulació: fa referència a la diferència entre el nivell en què es troba la
càmera a l’hora de la presa i el de l’element que s’enregistra.
 Angle normal: l’eix es troba perpendicular als elements
 Angle picat: l’angle es troba damunt del element.

12.  Angle contrapicat: la càmera enregistra un element des de baix.
 Angle inclinat: es produeix quan s’inclina la càmera en diagonal.

13.  Es poden utilitzar objectius amb diferents distàncies focals que ens
proporcionen angles de visió més o menys oberts.

14.  És l’espai en profunditat captat per la càmera amb nitidesa.
 Permet establir relacions entre els elements situats a diferents termes.

15.  Càmera fixa: la càmera resta immòbil sobre un suport.
 Panoràmica: és un moviment de rotació de la càmera que sense
desplaçar-se gira sobre si mateixa.

16.  Vertical: moviment que va des de dalt a baix.
 Horitzontal: moviment de rotació a esquerra a dreta.
 Descriptiva: permet captar l’escenari de forma amplia.
 ( Video en el blog)

17.  De seguiment: per seguir el recorregut d’una persona.
 De relació: serveix per vincular dos o mes elements.
 ( Video en el blog)

18.  És un moviment de translació de la càmera. ( Video en el blog)
- Tràveling frontal
- Tràveling lateral
- Tràveling circular
- Tràveling vertical ascendent o descendent

19.  És un moviment que també s’anomena tràveling òptic.
 El que desplaça és la òptica, la lent de la càmera.
 ( Video en el blog)

20.  És quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret.
 Un moviment lliure en particular es el que anomenem el de càmera a
l'espatlla o steadicam.
 ( Video en el blog)

21.  La llum és la que fa possible que la realitat sigui representada
fotogràficament.
 Aquesta té un valor expressiu i significatiu.

22.  Implica construir una seqüència, crear relacions entre diferents imatges,
donar un sentit a la seqüència.
 Al llarg del temps s’ha utilitzat una taula de muntatge amb una moviola.
Ara el muntatge es sol fer digitalment.

23.  Seleccionar les preses més adients per a cada seqüència.
 Decidir la seva longitud, (ritme durada dels plans)
 Ordenar les preses i enganxar-les.
 Combinar les imatges amb la banda sonora.

24.  Als inicis del cinema la presa era única i fixa. A poc a poc això anava
canviant i es començaren a intercalar fragments de diferents escenaris
per a eixamplar la narrativitat del relat visual.

25.  Va ser un dels pioners de la direcció del cinema, les seves pel·lícules
conservaven l’estil dels espectacles d'il·lusionisme en què havia
treballat abans de conèixer el cinematògraf.

26.  Va muntar diferents preses trencant la linealitat i establint
discontinuïtats en el temps i en l’espai amb els flash-backs.
 Va posar dos plans consecutius amb un contingut completament
diferent, només es feien comprensibles amb la relació que creava
l’espectador.

27.  Segons ell el muntatge pot relacionar coses dispars i fer-les entendre
com una mateixa, pot també crear sensacions i expressions.

28.  En el film la batalla davant de Tsartin desenvolupa la seva tasca
creativa però també teòrica sobre el cinema.
 Realitza films amb trossos de pel·lícules rodats per d’altres realitzadors.

29.  Experimenta amb associacions d’imatges dispars, creant allò que
s’anomenarà el muntatge Intel·lectual.

30.  Existeixen moltes categories de classificació:
- Muntatge continu: tots els plans ens mostren progressivament el mateix
lloc en el mateix moment.
- Muntatge discontinu: el temps real és reduït mitjançant el·lipsis. ( Video
en el blog)

31. - Muntatge en paral·lel: dues o mes escenes que passen en moments i en
llocs diferents.
- Muntatge d’anticipació: quan sobre un pla s’encavalquen diàlegs, música
o sons.
- Muntatge de síntesi: es fa una comprensió del pas del temps. ( Video en
el blog)

32. - Muntatge altern: es mostren alternativament dues o mes accions que es
produeixen en el mateix moment però en llocs diferents.
- Flashback: quan el pla es trasllada a un temps futur allunyat de l’acció que
se’ns explica.
- Muntatge rítmic: manipula el ritme. ( Video en el blog)

33.  Muntatge ideològic: la relació entre els plans es intel·lectual.
 Pla seqüència: en aquest cas prescindim del muntatge.
 ( Video en el blog)

34.  Traslladar a l’espectador en el temps i espai.
 Fer avançar, aturar, allargar una part d’una situació.
 Generar relacions de caràcter simbòlic.
 Produir relacions visuals entre imatges consecutives.

35.  Crear relacions que mai han existit.
 Inventar llocs fets de fragments d’altres.
 Modificar tot el significat d’una acció.
 Donar èmfasi a una informació o ometre-la. ( Video en el blog)

36.  Aquestes impliquen l’eliminació d’una part més o menys àmplia de la
situació.
 L'el·lipsi es un recurs narratiu que consisteix en presentar els fragments que
es consideren significatius.
 ( Video en el blog)

37.  Entenem per raccord la relació de continuïtat entre un pla i el precedent.
 La continuïtat vindrà determinada pels enllaços entre un pla i un altre.
 La càmera no pot estar col·locada a qualsevol lloc. ( Video en el blog)

38.  Allò que caracteritza a l'audiovisual, és la combinació de sons i
d’imatges
 El so ens ajuda a sentir-nos molt més a dins la situació i dins de la
pantalla.
 Pot modificar la sensació de moviment.

39.  La banda de so està formada per diferents elements acústics: veus,
efectes, musica... Tots aquests elements s’enregistren en diferents
pistes.
 Tot allò que sentim en una pel·lícula es estranyament un sor realista.

40.  Després de l’enregistrament es manipulen per poder-los barrejar, després
cal muntar la banda sonora amb les imatges.
 També es realitza el procés de doblatge de totes les veus.

41.  A través dels sorolls es pot donar un sentit suplementari a una situació.
 El so ens fa veure les imatges diferents de com les veuríem soles.
 Buscant un efecte dramàtic ( Lo impossible )

42.  Els elements sonors actuen sobre el temps de les imatges.
 La banda sonora crea temporalitat.
 El ritme també pot provocar d’altres sensacions.
 Exemple: Cròniques de Ridick. Audio :

43.  El so pot definir i situar els personatges en un espai.
 L’enquadrament fa sempre visible un espai però parcialment. El fora se
camp es molt important.
 El audio: min 0,47 -

44.  La banda sonora ajuda a puntuar, a modular el sentit i ritme de la
narració que se’ns està explicant.
 N’accentua determinats gestos. Audio- -

45.  La música també ajuda a anticipar allò que vindrà i crear
expectativa i esperança.
 Determinats sons ens indiquen la resolució de la situació. (Title
Theme from Jaws : audio)

46.  Podem jugar també amb el silenci, aquest pot reforçar els elements
citats anteriorment. En un moment de silenci fa més conscient la idea
de buit.
 Un bon exemple el trobem en la pel·lícula Alien. (El audio tarda uns
segons en iniciar-se)

47.  La música pot incidir sobre les sensacions emotives experimentades per
l’espectador, pot exagerar, potenciar i fins i tot variar l’emotivitat de les
imatges.
 Exemple: Cinema paradiso ( la cançó tarda uns segons en iniciar-se)