Unitat 11

ÍNDE
X
1. MIRAR A TRAVÉS DE LA CÀMARA
2. EL RELAT AUDIOVISUAL
3. RECURSOS AUDIOVISUALS
4. EL MUNTATGE
5. LA BANDA SONORA

MIRAR A
TRAVÈS DE LA
CÀMERA

ELS MITJANS AUDIOVISUALS
Són únicament una
articulació artificiosa
d'imatges i sons, basada
en un seguit de
convencions que
estructuren allò que s'ha
anomenat llenguatge
audiovisual.

LES CONVENCIONS
Són les que articulen el missatge, els fan comprensibles,
conscientment o inconsient, per a l'espectador.

CREADORS I ESPECTADORS...
Comparteixen uns
significats comuns que
es correponen amb
determinades
agrupacions d'imatges
i sons que són
fàcilment
interpretables pel
públic.

CREADORS I ESPECTADORS...
És tan fort el poder de suggestió de la imatge en moviment,
que l'espectador creu veure, una còpia objectiva de la realitat,
realitat no manipulada en el cas del reportatge, o ordenada a
criteri del realitzador en el cas del documental o els relats de
ficció.

LA CÀMERA
Actua com un ull que es
desplaça i es situa
respecte als espais, els
objectes, les persones i
les accions.
Ens permet seleccionar i
observar la realitat desde
diferents punts de vista.
LA CÀMERA
DE VIDEO

ENCADENAMENT
Un cop s'han observat i
enregistrat imatges i sons
amb la càmera,
utilitzarem el muntatge,
que implica estructura la
narració, ordenar les
imatges i els sons, crear
seqüències, escenes i
determinar
l'encadenament de
significats que
configuraran l'obra.

EL PLA
El pla és la unitat bàsica
de la narrativa,
constitueixen escenes i
configuren seqüencies
convenientment
entrellaçades que
conformen el relat final.

LA SEQÜÈNCIA
Unitat del relat
audiovisual on es
planteja, desevolupa i
conclou una situació
dramàtica. Es pot
desenvolupar en un únic
escenari i incloure una o
més escenes en diversos
escenaris.

LA SEQÜÈNCIA
És una part del discurs
visual que es
desenvolupa en un sol
escenari i que per si
mateixa no té un sentit
dramàtic complet.

LA PRESA
És l'enregistrament seguit d'imatges d'una
escena o situació concreta.

LA PLANIFICACIÓ
La previsió dels plans que s'enregistraran:

EL PLA
Cada una de les imatges que formaran part de la seqüència
d'imatges i l'apropament aue fa la càmera a un determinat
element. És determinen en el guió tècnic.

TIPUS DE PLANS
PLA GENERAL I GRAN PLA GENERAL:

TIPUS DE PLANS
PLA DE CONJUNT:

TIPUS DE PLANS
PLA AMERICÀ O
TRES QUARTS :

COMPOSICIÓ
Organització de tots els elements visuals a l'interior de
l'enquadrament. És ordenar, agrupar elements visuals a través de
l'enquadrament per a l'obtenció d'imatges.

ANGULACIÓ O PUNTS DE
VISTA
Fa referència a la diferència
entre el nivell en què es troba
la càmera a l'hora de la
presa i el de l'element que
s'enregistra.

ANGULACIÓ O PUNTS DE
VISTA
Organització de tots els
elements visuals a l'interior de
l'enquadrament. És ordenar,
agrupar elements visuals a
través de l'enquadrament per a
l'obtenció d'imatges.

DISTÀNCIA FOCAL
Es poden utilitzar objectius
amb diferents distàncies focals
que ens proporcionaran angles
de visió més o menys oberts,
diferents efectes de les
distàncies i la possiblitat de fer
preses a diferents distàncies
dels elements.

MOVIMENTS DE LA CÀMERA
CÀMERA FIXA
La càmera resta inmòvil sobre un suport i enregistra tot allò que li
passa per devant.

PANORÀMICA
Moviement de rotació de la càmera que sense desplaçar-se gira
sobre si mateixa sempre mantenint una distància focal constant.

MOVIMENTS
DE LA
CÀME RA
PANORÀMICA VERTICAL
De dalt a baix o de baix a dalt
Exemples en video al meu
bloc ( videos tema 11 )

PANO RÀMICA HORTIZONTAL
Moviment de rotació d'esquerra a dreta.

PANORÀMICA DESCRIPTIVA
Capta àmpliadament tot l'escenari on passa l'acció.

PANORÀMICA DE SEGUIMENT
Segueix el recorregut d'una persona o element mòbil dun punt a un
altre.

PANORÀMICA DE RELACIÓ
Serveix per vincular dos o més elements que tenen sentit en la
trama

TRÀVELING
És un moviment de translació de la càmera.

TRÀVELING FRONTAL
Moviment endevant o enrera, seguint el personarge que es mou.
- de seguiment
-d'acompanyament

TRÀVELINNG LATERAL
La càmera acompanya paral·lelament en el desplaçament d'un
element.

TRÀVELING CIRCULAR
Circularment al voltant de l'element

TRÀVELING VERTICAL ASCENDENT I DESCENDENT
La càmera puja o baixa.

ZOOM
El que és desplaça no és la càmera sino l'òptica, la lent de la
càmera passa progressivament d'una distància focal curta o una de
llarga o del revés.

MOVIMENT LLIURE
La càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua
o sense grua. L'anomenem també càmera a l'espatlla o steadycam.

LLUM
És el que fa possible que la realitat sigui representada
fotogràficament. Té un valor funcional, expressiu i significatiu. Amb
ella es pot transformar la percepció de la realitat.

EL MUNTATGE
Les preses han de ser selccionades i ordenades per a crear
tota una narració. Muntar implica construir una seqüencia.
El muntatge és un dels elements clau de les produccions
audiovisuals. Ens permet experimentar i buscar noves vies
de creació per a construir una seqüència narrativa a partir
d'imatges en moviment i sons.

EL MUNTATGE
Trobem diferents fases:
1. Seleccionar les preses més adients per a cada seqüència.
2. Decidir la seva longuitud, cosa que implicarà el ritme i
durada de cada pla.
3. Ordenar les preses i enganxar-les.
4. Combinar les imatges amb la banda sonora

REPÀS HISTÒRIC
Als inicis del cinema la
presa era única i fixa,
però a mesura que va
anar passant el temps tot
va anar canviant

EL MUNTATGE
MELIÈS
Va ser la persona que
ens va ensenyar diferents
escenaris per a explicar
les seves històries.

EL MUNTATGE
GRIFFTH.
Comença a adoptar
diferents punts de vista
d'una mateixa situació i
muntà diferents preses
trencant la linialitat i
establint sicuntinuïtats en
el temps i en l'espai, amb
el flash.backs (exemple
al bloc)

EL MUNTATGE
GRIFFTH.
El cinema no feia més que
adoptar les discuntinuïtats i
els salts espacio-temporals
ja presents en la literatura.
Les possibilitats del
muntatge són infinites,
s'han anat establint pautes,
maneres d'utilitzar-lo i fins i
tot fórmules per aplicar.

EL MUNTATGE
LEV KULETXOV
Fou un dels realitzadors
que va contribuir a
aquesta investigació.
Crea amb el muntatge
sensacions i expressions,
atribuir i canviar
significats de quelcom.

TIPUS DE MUNTATGE
El muntatge no és res més que la combinació d'imatges i sons. És
un joc entre l'espai i el temps. Això ens permet construir la narració.

TIPUS DE MUNTATGE
MUNTATGE CONTINU.
Reconstrucció en temps
real d'una acció a partir
de diferents plans, sense
que hi hagui un gran
espai temporal entre un i
altre pla.
MUNTATGE DISCONTINU.
El temps real és reduït
mitjançant el·lipsis. La relació
que es pugui establir entre
aquestes determinarà el
significat de la narració.

TIPUS DE MUNTATGE
MUNTATGE EN PARAL·LEL
Dues o més escenes, que
passen en moments i en llocs
diferents, es van mostrant als
espectadors per crear un estat
d'ànim o una associació
d'idees.
MUNTATGE ALTERN.
Dues o més accions que es
produeixen en el mateix
moment però en llocs
diferents.

TIPUS DE MUNTATGE
FLASHBACK
Quan el pla es trasllada a un
temps futur allunyat de l'acció
que se'ns explica.
MUNTATGE D'ANTICIPACIÓ
Es parla d'anticipació quan
sobre un pla s'encavalquen
diàlegs, música o sons del
següent pla.

TIPUS DE MUNTATGE
MUNTATGE RÍTMIC
Quan es pot manipular el
ritme i jugar amb l'accelaració
o l'alteniment d'un
esdeveniment segons la
sensació que es vulgui donar.
MUNTATGE DE SÍNTESI
Es fa una compressió del pas
del temps. Amb pocs plans
hem passat d'un temps
present a un futur foça llunyà
a partir del qual continuarà la
narració

TIPUS DE MUNTATGE
MUNTATGE IDEOLÒGIC
No hi ha una relació de
continuïtat física, temporal o
espacial. La relació entre els
plans és intel·lectual. De valor
expressiu.
PLA SEQÜENCIA.
És manté durant tota la
seqüència, l'escena no esta
formada per una suma de
diferents plans, sinó que un
sol pla ininterromput segueix
tota l'acció.

FUNCIONS DEL MUNTATGE
1. Traslladar l'espectador en el temps i en l'espai.
2. Fer avançar, aturar, allargar o ometre ina prt d'una situació
amb finalitats emotives i expressives.
3. Generar relacions de caràcter simbòllic.
4. Produir relacions visuals entre imatges consecutives.
5. Crear relacions que mai no han existit.
6. Inventar llocs fets de fragments d'altres.

EL·LIPSIS I SALTS TEMPORALS
Les el·lipsis impliquen l'eliminació d'una part més o menys àmplia
de la situació o de l'acció que s'està presentant. És un recurs
narratiu que consisteix en presentar únicament els fragments que
es consideren significatius d'un relat.

RACCORD O CONTINUÏTAT
És la interpretació d'uns plans amb uns altres partint de
determinats conceptes que permeten donar la sensació de
continuïtat. Va determinat per aquells aspectes formals que són
necessaris per a donar coherència entre un pla i els següents.

LA BANDA SONORA
Allò que caracteritza l'audiovisual és allò que conte sons i imatges.
És don més importancia a la imatges pel fet de que l'acte de mirar
és certament un acte voluntari, culturalment estem més acostumats
a mirar que no pas a escoltar.

LA BANDA SONORA
Els sons i les imatges s'influencien mútuament. El so és pot detectar
i percebre alguns aspectes de la imatge. Inversament, les imatges
també ens fan sentir els sons, i sobretot la música, de manera
diferent com la sentiriem si l'escoltessim a la foscor

REALITZACIÓ DE LA BANDA
SONORA
La banda de so està formada per diferents sons acústic:
- les veus
- efectes
- ambient
- música
S'enregistren en diferents pistes. Els sons són
netejats i manipulats. També trobem el doblatge

UTILITATS DEL SO
La significació dels sons, de les veus, de la música en combinació amb
les imatges pot ser mol àmplia. A través dels sorolls es pot donar un
sentit suplementari a una situació o definir l'esta en el qual es troben
els personatges. ALFRED HITCHCOCK

EL SO I LA PERCEPCIÓ DEL
TEMPS
La banda sonora crea temporalitat i ajuda a establir un temps de
representació. Amb els muntatges, les mateixes imatges ja marquen
una línea temporal, però el so amb els seus elements rítmics, amb
creixendos i descreixendos, amb elements reptitius pot completar la
manera com avança la narració.

EL SO QUE CREA L'ESPAI
.
L'enquadrament fa sempre
visible l'espai, però
parcialment. El fora de camp
és sempre molt important i
l'espectador el contrueix a
partir de pistes que cada pla
ens ha anat donant, però
estranyadament podem
accedir a la seva percepció
general.

LA PUNTUACIÓ
.
Podem dir que una banda
sonora ajuda a puntuar, a
modular el sentit i ritme de la
narració que se'ns està
explicant. N'accentua
determinats gestos o
situacions, allarga un
esdeveniment, l'atura i
l'acaba de cop, accentua la
seva repetició o
continuació...

ANTICIPACIÓ
La música també ens ajuda
a anticipar allò que vindrà, a
crear expectetiva,
esperança.

EL SILENCI
Accentua sorolls futurs,
sorolls buits o soroll
inesperat.

L'ÚS DE TEMES MUSICALS
Existeixen molts recursos i
fórmules per a aplicar la
música a diferents situacions
o accions d'una pel·lícula.

FOTOGRAFIES TROBADES A:
● https://www.google.es/search?
q=fotografies&biw=1366&bih=600&source
=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=5XE5VKboHYa
zaaj_gagC&ved=0CAYQ_AUoAQ
● Google images
VIDEOS TROBATS A :
●
● Youtube

Unitat 11

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Unitat 11

More from marsolerpons

Unitat 11