tt

1. CULTURA AUDIOVISUAL
Patricia de la Torre Ramos 1r BAT B

2. TEMA 11: EL MUNTATGE
AUDIOVISUAL

3. • Mirar a través de la càmera
• El relat audiovisual
• Recursos audiovisuals
• El muntatge
• La banda sonora
ÍNDEX

4. Mirar a través de càmera
• Les imatges cinematogràfiques, televisives i
videogràfiques creen un efecte d’aparent semblança
amb la realitat.
• El llenguatge audiovisual és un llenguatge viu que
s’amplia i s’enriqueix dia a dia amb noves aportacions,
que és susceptible a ser canviat, que permet la
incorporació de nous significats.

5. • La càmara actua com un ull que es desplaça i es situa
respecte als espais, els objectes, les persones i les
accions.
• Tant la càmara fotogràfica com la de vídeo ens
permet seleccionar i observar la realitat des de
diferents punts de vista.
• Un cop s’han enregistrat imatges i sons amb la
càmera, es combinen a través del muntatge per a
construir una nova narració a partir dels fragments
reals.
• El muntatge implica estructurar la narració, ordenar
les imatges, crear seqüències, escenes, etc. I per tant,
també determina l’encadenament de significats que
configuraran l’obra.

6. El relat audiovisual
• El pla (unitat bàsica de la narrativa), constitueix, per
agrupació, escenes, i aquestes configuren seqüències que,
convenientment entrellaçades, conformen el relat final.

7. • La seqüència (unitat del relat audiovisual), es planteja,
desenvolupa i conclou una situació dramàtica. Es pot
desenvolupar en un únic escenari o incloure més escenes en
diversos escenaris.

8. • L’escena és una part del discurs visual que es desenvolupa
en un sol escenari i que per si mateixa no té un sentit
dramàtic complet.

9. • La presa (o pla d’enregistrament)
és l’enregistrament seguit
d’imatges d’una escena o situació
concreta. Els fragments de presa
configuraran totes les imatges
que apareixeran en el muntatge
final, en les quals també se’ls
anomena plans.

10. LA PLANIFICACIÓ
• Definim planificació com a
previsió de plans que
s’enregistraran. Diem pla
quan ens referim a cada una
de les imatges que formaran
part d’una seqüència
d’imatges en moviment.
Diferents plans

11. • Els plans es determinen en el guió tècnic on
s’especifica el pla d’enquadrament que es desitja per
a cada presa.
• La selecció del pla d’enquadrament respon a
necessitats comunicatives i expressives. Els significats
que vulguem construir sobre el referent real i la
informació que d’ell vulguem donar condicionara la
grandària del pla i també la seva durada.

12. Recursos Audiovisuals
Hi ha una sèrie de recursos que
determinen la visió que enregistrarem
amb la càmera i la manera com es
processarà la informació que volem
capturar de les escenes reals.

13. PLA
• És l’apropament que fa la càmera a un determinat
element i, per tant, a l’aparició dins de la imatge de
més o menys tros d’aquest element o elements.
• Trobem diferents tipus de plans:
·Pla detall
·Primer Pla (curt o llarg)
·Pla Mitjà
·Pla Americà
·Pla Sencer
·Pla Conjunt
·Pla General i gran pla
general

14. Pla detall
Primer pla

15. Pla Mitjà
Pla Americà

16. Pla sencer
Pla conjunt

17. Pla General
Gran Pla General

18. COMPOSICIÓ
• És l’organització de tots els elements visuals a l’interior
de l’enquadrament.
• La composició determina l’estètica i també, en molts
casos, la significació que atribuïm als elements que
apareixen en la imatge.

19. ANGULACIÓ O PUNT DE
VISTA
• L’angulació fa referència a
la diferència entre el
nivell en què es troba la
càmara a l’hora de la
presa i el de l’element
que s’enregistra.
• El punt de vista aporta
perspectives diferents
amb elements inesperats
que sovint capten més
l’atenció.

20. Angle normal o neutre
• L’eix de la càmara és perpendicular als
elements.

21. Angle Picat
• La càmera es troba per damunt de l’element.
• Quan s’enfoca verticalment cap a baix rep el
nom d’angle zenital.

22. Angle Contrapicat
• La càmera enregistra un element des de baix, des
d’un nivell inferior.
• Quan s’enfoca totalment des de sota del objecte rep
el nom d’angle nadir.

23. Angle Inclinat
• Es produeix quan s’inclina la càmera en diagonal i es
perd l’horitzontalitat.
• Produeix sensació d’intranquil·litat i d’inseguretat.

24. DISTÀNCIA FOCAL
• Amb la càmera de vídeo
es poden utilitzar
objectius amb diferents
distàncias focals que ens
proporcionaran angles de
visió més o menys oberts,
diferents efectes de les
distàncies de profunditat i
la possibilitat de fer preses
a diferents distàncies dels
elements.

25. Exemple de distància focal

26. PROFUNDITAT DE CAMP
• És l’espai en profunditat captat per
la càmera amb nitidesa. Permet
establir relacions entre els
elements situats a diferents
termes.

27. MOVIMENTS DE CÀMERA
• Càmera fixa: La càmera es
mantè immòbil sobre un
suport i enregistra tot allò
que hi passa per davant.

28. • Panoràmica: És un moviment de rotació de la
càmara que sense desplaçar-se gira sobre si
mateixa sempre mantenint una distància focal
constant.(exemple al blog)
Panoràmica vertical: moviment que va de dalt a baix
o viceversa.
Panoràmica horitzontal: moviement de rotació
d’esquerra a dreta o a la inversa.
Panoràmica descriptiva: permet captar més
àmpliament tot l’escenari on passa l’acció.
Panoràmica de seguiment: s’utilitza per seguir el
recorregut d’una persona o element mòbil d’un punt
o a un altre.
Panoràmica de relació: serveix per vincular dos o
més elements que tenen sentit en la trama.

29. • Tràveling: És un moviment de translació de la
càmara que pot ser desplaçada a peu pel
mateix operador o pot anar muntada sobre
un element mòbil. (Exemples al blog)
Tràvelig frontal: La càmera es mou cap
endevant o enrere, seguint un personatge
que es mou( tràveling de seguiment), o bé
apropant-s’hi (tràveling d’aprop) o allunyant-se’n
(tràveling d’allunyament).
Tràveling lateral: La càmera acompanya
paral·lelament el desplaçament d’un element.
Tràveling circular: La càmera es desplaça
circularment al voltant de l’element.
Tràveling vertical ascendent o descendent:
La càmera puja o baixa.

30. • Zoom(o tràveling òptic): No es desplaça la
càmera sinó lòptica, la lent de la càmera
passa prograssivament d’una distància focal
curta a una de llarga o viceversa.
(Exemple al blog)

31. • Moviment lliure: És quan la càmera es mou
sense seguir un ordre. Un exemple n’es la
càmera a l’espatlla, que consisteix en portar la
càmera subjectada a l’espatlla de l’operador
mitjançant cinturons i altres suports.
(Blog)

32. • Llum: És la que fa possible que la realitat
sigui representada fotogràficament. Té un
valor funcional però també un valor
expressiu i significatiu.

33. El muntatge
• El material de les filmacions ha de ser
seleccionat i ordenat per a crear tota una
narració. Aquest procés de relacionar i
combinar els fragments és el muntatge.

34. • El muntatge es realitza en diferents fases:
1- Seleccionar les preses més adients per a
cada seqüència.
2- Decidir la seva longitud.
3- Ordenar les preses i enganxar-les.
4- Combinar les imatges amb la banda sonora.

35. REPÀS HISTÒRIC
• Als inicis del cinema la presa era única i fixa. La
càmera observava tota acció sense talls ni
interrupcions. Això anà canviant a poc a poc.

36. George
Meliès
• Va ser un dels pioners de la direcció
cinematogràfica, desprès dels propis
creadors els germans Lumière.
• Ens va ensenyar diferents escenaris per
explicar les seves històries i els seus
diferents trucs cinematogràfics.

37. David Wark
Griffith
• Va ser qui començà a adoptar diferents punts
de vista d’una mateixa situació, i muntà
diferents preses trencant la linialitat i establint
discontinuïtats en el temps i en l’espai, amb
els flaish-backs.

38. Lev Kuletxov
• Va ser un dels realitzadors que va
contribuir a l’investigació per a saber més
en el gran paper creador que ha rebut el
muntatge i les diferents maneres
d’explorar-ho.
• Lev deia que el muntatge pot relacionar
coses dispars i fer-les entendre com una
mateixa.

39. Dziga Vertov
• En el film La batalla davant de Tsartin (1919)
desenvolupa la seva tasca creativa però també
teòrica sobre el cinema: els manifestos del
“cine-ull” (dient que el muntatge organitza un
temps i un espai específics).

40. Eisenstein
• Experimenta amb associacions d’imatges
dispars, creant allò que s’anomenarà el
Muntatge intel·lectual. A partir d’aquest
moment es pot dir que es van establir els
elements bàsics del muntatge i s’obrí la
possibilitat de la seva esperimentació.

41. TIPUS DE MUNTATGE
El muntatge no és res més que la combinació
d’imatges i sons que ens mostren un
determinat lloc o cosa i que apareixeran en un
temps determinat en pantalla.
En tots els casos de muntatge es construeix la
narració utilitzant de manera diferent els
paràmetres espacials i temporals determinats
pels plans.

42. (Exemples en el Blog)
• Muntatge continu: Es fa una reconstrucció en
temps real d’una acció a partir de diferents plans
sense un gran espai temporal entre un i altre.
• Muntatge Discontinu: El temps real és reduït
mitjançant el·lipsis. La seqüència de plans no es
mostra detalladament una acció sinó que ens
mostra imatges separades en el temps.
• Muntatge en paral·lel: Dues o més escenes, que
passen en moments i en llocs diferents.
• Muntatge Altern: Es mostren dues o més accions
que es produeixen en el mateix moment però en
llocs diferents.

43. (Exemples en el Blog)
• Flashback: S’utilitza quan parlem de la
utilització d’un pla que suposa tornar enrera
en el temps.
• Muntatge d’anticipació: És quan sobre un
pla s’encavalquen diàlegs, música o sons del
següent pla.
• Muntatge rítmic: Pot manipular el ritme i
jugar amb l’acceleració l’alentiment d’un
esdeveniment segons la sensació que es
vulgui donar.

44. (Exemples en el Blog)
• Muntatge de síntesi: Es fa una compressió
del pas del temps. Amb pocs plans pases
d’un temps a un altre.
• Muntatge ideològic: La relació entre els
plans és intel·lectual. Es juxtaposa un pla en
una seqüència que no té aparentment res a
veure amb la situació desenvolupada.
• Pla seqüència: És el pla que es manté durant
tota una seqüència.

45. FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Traslladar l’espectador en el
Produir relacions visuals entre
imatges consecutives.
temps i en l’espai.
Fer avançar, aturar, allargar o ometre
una part d’una situació amb finalitat
emotives i expressives. Generar relacions de
caràcter simbòlic per a
donar explicació de
quelcom.
Inventar llocs fets de
fragments d’altres i, fins i
tot, personatges.
Donar èmfasis a una informació
o ometre-la.
Modificar tot el significat
d’una acció en un instant
per tal de crear tensió,
comicitat, terror…
Crear relacions que mai no han
existit.

46. EL·LIPSIS I SALTS TEMPORALS
• Impliquen l’eliminació d’una
part més o menys àmplia de la
situació o de l’acció que s’està
presentant.
• És un recurs narratiu que
consisteix en presentar
únicament els fragments que
es consideren significatius d’un
relat.

47. RACCORD O
CONTINUÏTAT
• Raccord ho diem a la interrelació d’uns plans amb uns
altres partint de determinats conceptes que
permeten donar la sensació de continuïtat.
• La continuïtat vindrà, doncs, determinada pels
enllaços entre un pla i un altre.

48. La banda sonora
El que caracteritza a
l’audiovisual és la combinació
de sons i imatges.
Els dos elements juguen un
paper igual d’important,
ja que moltes imatges
perdrien el seu poder
comunicatiu,
persuasiu i expressiu sense
el so.

49. REALITZACIÓ DE LA BANDA
SONORA
La banda del so està formada per
diferents elements acústics: Veus,
Efectes, So d’ambient i la música,
tots aquests elements
s’enregistren en diferents pistes.
Després de la banda del so, es
monta juntament amb les imatges.
I per finalitzar, es realitza el procès
de doblatge amb totes les veus.

50. UTILITATS DEL SO
• La significació dels sons,
de les veus i de la música
en combinació amb les
imatges pot ser molt
àmplia. A travès dels sons
es pot definir l’estat d’un
personatge.
• En un mateix so, segons el
context, pot transmetre
coses molt diferents a un
espectador.

51. EL SO I LA PERCEPCIÓ DEL
TEMPS
• La banda sonora ajuda a establir
un temps de representació. A més,
trobem que els muntatges creen
una línia temporal, però amb el so,
s’acaba de definir la narració.

52. EL SO QUE CREA L’ESPAI
L’enquadrament fa visible un
espai, però parcialment. I el
fora de camp és sempre molt
important per el so. Utilitzem el so
tambè per a definir
i fer present l’espai
que veiem i poder
donar dramatisme.

53. LA PUNTUACIÓ
• Podem dir que la banda sonora
ajuda a puntuar, a modular el
sentit i ritme de la narració que
se’ns està explicant.

54. ANTICIPACIÓ
• La música ajuda a anticipar
allò que vindrà. Aquesta és
una de les dinàmiques segons
la qual funciona una
seqüència audiovisual, on la
part sonora juga un paper
important.

55. EL SILENCI
Podem jugar amb el silenci creant,
en un moment de silenci, la
interrupció d’un soroll concret, ja
que fa més concient la idea del
buit. Llavors la imatge que
acompanya es torna important.

56. ÚS DELS TEMES MUSICALS
• Un dels elements que serveix per a
generar els efectes esmentats
anteriorment és la repetició d’un
repertori de temes musicals al llarg de
la pel·lícula.

57. MÚSICA I EMOTIVITAT
DE LES IMATGES
• La música pot incidir sobre les sensacions
emotives de l’espectador, pot exagerar o
potenciar l’emotivitat de les imatges.
• En els anuncis, per exemple, és un recurs
que ajuda a crear situacions i a connotar
productes.