1. Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut Carles Vallbona
CONTE: LA FÀTIMA, LA FILLA DEL CARBONER AULA D'ACOLLIDA
Nom: Data:
La Filla del Carboner
(Activitat adaptada del material "Aprender a vivir juntos" de les ATAL d'Almeria)
Hi havia una vegada un home anomenat Jamal, que tenia set (1) Carbó: Matèria
filles i per poder alimentar-les feia carbó (1) al bosc i el venia sòlida i negra
a la ciutat. combustible i que es
troba dins la terra o es
Totes les filles, menys la petita, s'avergonyien del seu pare fa de la fusta
perquè era pobre i perquè de tant treballar tot el dia amb el cremada.
carbó anava brut, ennegrit (2) i mal vestit.
Per dissimular que estaven en tan mala situació, les sis filles
es passaven tot el dia maquillant-se i posant-se guapes, sense
fer res. Deixaven totes les feines de la casa en mans de la
seva germana petita, la Fàtima, que s'ocupava sense
problema i contenta. A la nit, quan el seu pare arribava cansat, (2) Ennegrit: Que s'ha
ella li portava les sandàlies i li treia de seguida la roba que tornat negre.
estava plena de pols negra perquè al matí es pogués posar
roba neta. (3) Enigma: Cosa
difícil de descobrir o
d'endevinar.
(4) Emir: és un cap
militar, governador o
príncep d'un país
islàmic.
La Fàtima era coneguda a tot el país per la seva intel·ligència.
Era capaç de comprendre les paraules més complicades i
resoldre els enigmes (3) més difícils.
L'emir (4) d'aquella regió, el Gran Samir, també tenia fama de
ser un gran aficionat als enigmes i, com era molt autoritari i
capritxós, els proposava molt difícils per als seus súbdits, i
havien de resoldre'ls ràpidament si no volien perdre la vida.
Un dia va explicar als habitants de la ciutat, entre els quals hi
havia el carboner, aquesta endevinalla:
Nom arxiu: CONTE_FATIMA_FILLA_CARBONER Data : febrer 2012
Adaptat: Montse Talavera pàg. 1 de 5

2. Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut Carles Vallbona
Tinc un arbre amb dotze branques
Cada branca té trenta tiges
Cada tija té cinc fulles
Teniu vuit dies per dir-me què és. Si passen vuit dies i no ho
heu endevinat us tallaré el cap a tots.
Els súbdits del rei estaven molt preocupats i cada dia
procuraven per tots els mitjans trobar la resposta. Ja era a
prop el dia en què s'havien de tornar a presentar davant de
l'emir i el carboner, angoixat, va explicar l'enigma a les seves
filles. Quan la petita, Fàtima, el va escoltar, li va dir:
-No hi ha una cosa més fàcil de resoldre que l'enigma del rei.
Jamal, el pare, va escoltar atentament l'explicació.
L'endemà els homes de la ciutat van comparèixer davant el
Gran Samir. A cada resposta que no encertaven, l'emir reia
burleta i apartava als condemnats a mort. Al final, li va tocar al
carboner.
- I tu què has trobat? Li va preguntar l'emir rient, convençut
que no podria encertar allò que els altres havien fallat.
- Majestat! -Va dir Jamal - res més que Déu i vós sabeu la (5) Rés / resos:
resposta a l'enigma. No obstant, penso que l'arbre representa Conjunt d'oracions
l'any, les branques els dotze mesos, les tiges els dies de la fetes al Déu. La
setmana i les fulles els cinc resos (5) de la jornada. Fàtima, com la majoria
de la gent del Marroc,
El Gran Samir va exclamar: és de religió
musulmana i una de
-Carboner, has salvat la teva vida i la de tots els teus les pràctiques
companys perquè aquesta resposta és la correcta. d'aquesta religió és la
Un murmuri (6) d'alleujament va recórrer el grup d'homes que de fer oració cinc
ja es creien condemnats. vegades al dia.
- Però,-l'emir va continuar dient - no puc creure que tu sol (6) Murmuri: Soroll
hagis trobat la resposta. Digues-me ara mateix qui t'ha ajudat lleuger i suau.
a resoldre l'enigma.
El carboner, mort de por, li va respondre:
-Una filla
- Una filla? Vull casar-m'hi.
Però Majestat, és massa jove, és indigna de vós.
Nom arxiu: CONTE_FATIMA_FILLA_CARBONER Data : febrer 2012
Adaptat: Montse Talavera pàg. 2 de 5

3. Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut Carles Vallbona
Vull casar-me amb la noia que t'ha ajudat a resoldre l'enigma.
Digues-li que es prepari, li dono el temps de l'arbre. D'aquí a
dotze mesos els meus homes aniran a buscar-la. (7) Caprici: Ganes,
desig de fer una cosa
El carboner va pensar que es tractava d'un caprici (7) de que ve de cop, sense
l'emir i que s'oblidaria. cap motiu.
Al cap de dotze mesos els criats de l'emir es van presentar a
casa del carboner amb una caravana carregada de magnífics
regals. L'amo, l'emir havia encarregat aquells presents per la
seva promesa i també que l'informessin de la seva bellesa i
sobretot que li repetissin una per una les paraules que ella els
digués.
Pel camí, els criats van robar part dels presents pensant que
ningú se n'adonaria.
Quan van arribar, van veure les set filles del carboner: sis,
estaven molt ocupades posant-se guapes i mirant-se al mirall,
la setena, la petita, de seguida es va ocupar de rebre'ls
amablement, ja que els seus pares no eren a casa en aquells
moments.
L'endemà, el pare i la mare van tornar i es van sorprendre molt
de veure a casa els criats de l'emir perquè ja s'havien oblidat
de la promesa que havien fet.
Al final de tot van menjar el dinar que la jove havia preparat en
honor seu.
Quan estaven a punt de marxar, la jove li diu al cap dels (8) Plomatge: conjunt
homes de l'emir: de plomes d'un ocell.
-Quan torneu al costat del vostre amo, li presenteu els meus (9) Perdiu:
respectes i, ara, us demano que no oblideu de dir-li
exactament això:
Falten estrelles al cel,
aigua al mar,
i plomatge (8) a la perdiu.
Els criats no entenien la idea, però van repetir moltes vegades
les paraules de la jove per memoritzar-les i poder dir-les a
l'emir.
Només arribar van trobar l'amo impacient per tornar a veure'ls.
Nom arxiu: CONTE_FATIMA_FILLA_CARBONER Data : febrer 2012
Adaptat: Montse Talavera pàg. 3 de 5

4. Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut Carles Vallbona
- De pressa!, Va dir, - explique-ho tot tenint en compte de no
oblidar-vos res.
Els criats van repetir una per una les estranyes paraules de la (10) joia: Objecte d'or,
jove. de plata o de
qualsevol altre metall
- Miserables! -va dir l'emir-. Què heu fet amb els meus regals? preciós, sovint amb
una o més pedres
El cap dels criats es va posar pàl·lid. precioses, que serveix
per adornar el cos
- Els hi vam donar a ella - va dir. d'una persona.
- Li heu donat tots els regals? - Va preguntar el Gran Samir.
(11) Núpcia:
Li heu donat tots els regals? -Va preguntar el Gran Samir Casament.
Els criats, en veure's descoberts, comencen a suplicar davant
de l'emir i demanar-li perdó.
Porteu les pedres precioses de les joies (10) de la jove, va dir
el Gran Samir, doncs he deixat el seu cel sense estels.
Agafant una part dels perfums he tirat l'aigua al mar i us heu
quedat amb les joies d'or i seda.
Al poc temps, l'emir i la jove van celebrar les seves núpcies
(11) . La festa va durar set dies i set nits. El carboner va veure
com canviava la seva vida d'un dia per l'altre. No podia creure
el miracle que l'havia transformat de carboner a pare de la
reina. L'emir estava molt content de tenir a palau una esposa
que podia respondre i jugar amb les mateixes armes que ell al
joc dels enigmes.
Preguntes sobre el conte
Anem a recordar algunes coses de la lectura del conte de Fàtima. Prepareu individualment
les respostes a les preguntes que fem per, després, comentar-les entre tots.
- Què passa en el conte?
- Qui són els protagonistes de la història?
Nom arxiu: CONTE_FATIMA_FILLA_CARBONER Data : febrer 2012
Adaptat: Montse Talavera pàg. 4 de 5

5. Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut Carles Vallbona
- Quin era el treball del pare de la protagonista?
- Quina era l'afició del Gran Samir?
- Què us sembla la manera de tractar als seus súbdits?
- Qui resol l'enigma del Gran Samir?
-Després de saber qui és la persona que resol l'enigma, com reacciona l'emir?
- Què passa dotze mesos després?
- Què fan els servents amb els regals de l'emir?
- Quin truc utilitza la Fàtima perquè el gran Samir se n'adoni que ha estat enganyat pels seus
criats?
- Per què a l'emir li agrada tant la Fàtima?
Nom arxiu: CONTE_FATIMA_FILLA_CARBONER Data : febrer 2012
Adaptat: Montse Talavera pàg. 5 de 5