Coneixement del Medi 6é-SM. Suggeriments didàctics.doc

COMUNITAT VALENCIANA. SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI, 6é CURS
TIMONER. 3r CICLE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
CONEIXEMENT DEL MEDI 6é EP -1- EP SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Unitat 1: La nostra salut
METODOLOGIA
Aquesta unitat s’engloba en el bloc La salut i el desenvolupament personal. Ací
recordem els conceptes de salut i malaltia, classifiquem les malalties en no infeccioses
i infeccioses, coneixem els microorganismes que les causen i els mitjans de prevenció
i tractament. Així mateix, recordem que hem de ser crítics amb la publicitat que
proposa hàbits poc saludables.
• La presentació de la unitat s’inicia amb un text narratiu en què es planteja una
situació que pretén que els alumnes reflexionen sobre la utilitat de les vacunes per
a evitar algunes malalties. Aquest text s’acompanya d’una il·lustració motivadora,
estretament relacionada amb la lectura i que reforça la intenció, que és que
l’alumne concloga que la por d’Alba és injustificada.
La secció Diccionari presenta la definició de les tres paraules destacades en
negreta en el text, i que poden presentar una dificultat especial per als alumnes.
La secció Posa’t en marxa centra l’alumne en la il·lustració i constitueix la
conclusió al text plantejat, al mateix temps que remarca la necessitat de vacunar-se
per a evitar malalties.
Aquestes seccions contribueixen al desenvolupament de la competència en
comunicació lingüística ja que els aprenentatges que integren van dirigits, tant a
augmentar la riquesa de vocabulari de l’alumne com a la utilització del llenguatge
com a instrument de construcció i comunicació del coneixement.
Embarca’t en la unitat va dirigit a verificar els coneixements previs i ens introdueix
en el contingut de la unitat: salut, malaltia i hàbits i mesures per a conservar la
primera i evitar la segona.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els epígrafs, la salut i els
hàbits saludables, els virus i microorganismes que causen malalties i la prevenció i
el tractament d’aquestes.
En la primera activitat de cada epígraf l’alumne ha de posar en pràctica la
competència d’aprendre a aprendre, completant oracions, elaborant esquemes i
escrivint oracions per recordar el que acaba d’aprendre.

La secció procedimental proposa investigar sobre les malalties infeccioses
buscant la informació i, posteriorment, organitzar les dades trobades registrant-les
en una taula.
• En Aprén a aprendre es presenta un resum que reflecteix els continguts de la
unitat i es proposa organitzar la informació i transformar-la en un esquema.
Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de la competència per a
aprendre a aprendre.
• En la primera activitat de l’epígraf Repassa el que has aprés es proposa a
l’alumne que complete quatre oracions utilitzant paraules pròpies del vocabulari de
la unitat. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de la competència en
comunicació lingüística. Les altres huit activitats serveixen perquè l’alumne
repasse i consolide els continguts apresos.
• La secció Posa a prova les teues competències planteja una activitat perquè
l’alumne analitze i interprete la informació d’una farmaciola de primers auxilis, la
relacione amb els coneixements adquirits i en traga conclusions. Aquesta activitat
contribueix al desenvolupament de les competències en autonomia i iniciativa
personal i en el tractament de la informació i competència digital.
• Per a llegir... i molt més clou la unitat amb una lectura que, a més de
desenvolupar les competències en comunicació lingüística, en el tractament
de la informació i competència digital i en autonomia i iniciativa personal,
proposa una reflexió dels beneficis que aporta l’esport.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la primera quinzena del primer trimestre. El temps de durada
estimat és de 15 dies.
MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS
• Atenció a la diversitat, reforç i ampliació, Coneixement del medi 6é EP. Fitxes
unitat 1.
• Proposta d’avaluació, Coneixement del medi 6é EP. Fitxes unitat 1.

Més recursos en www.smprimaria.profes.net i www.primaria.librosvivos.net
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
• Ampliar el vocabulari i emprar amb rigor paraules i expressions relacionades amb
la salut i la malaltia per a expressar els coneixements adquirits en la unitat. (Pàg. 4,
Diccionari; act. 1, pàg. 7, 11 i 13)
• Analitzar la informació continguda en textos i imatges i incorporar-la als esquemes
previs de coneixement per a emetre opinions i contestar preguntes. (Pàg. 4, Posa’t
en marxa; pàg. 15, Ho saps?, I tu, què n’opines?)
• Organitzar la informació en un esquema a fi de memoritzar els continguts de la
unitat. (Pàg. 9, act. 1; pàg. 12, Aprén a aprendre)
• Buscar, seleccionar i analitzar informació, tant en suport imprés com digital, a fi
d’organitzar-la en una taula, contestar preguntes i raonar opinions. (Pàg. 11, secció
procedimental; pàg. 15, Posa la lupa)
• Relacionar la informació disponible amb els coneixements previs a fi de contestar
preguntes i manifestar opinions. (Pàg. 14, Posa a prova les teues competències)
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1. Reconéixer la salut com un estat de benestar físic i mental.
2. Assimilar alguns hàbits saludables bàsics destinats a la prevenció de malalties.
3. Conéixer l’existència de diverses classes de malalties.
4. Relacionar les malalties infeccioses amb el microorganisme patogen causant.
5. Saber quines són les principals vies d’infecció.
6. Diferenciar la prevenció i el tractament de malalties.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Diferenciar salut i malaltia.
2. Enumerar i explicar alguns hàbits saludables generals.
3. Diferenciar les malalties infeccioses i les no infeccioses.
4. Diferenciar les malalties contagioses de les no contagioses.
5. Relacionar algunes malalties infeccioses amb l’organisme patogen causant
corresponent.
6. Reconéixer i explicar l’origen i els símptomes d’algunes malalties infeccioses.
7. Anomenar i explicar les principals vies d’infecció.
8. Conéixer la manera de tractar les infeccions.
9. Explicar què són les vacunes.
CONTINGUTS
• Concepte de salut i malaltia.
• Principals hàbits saludables.
• Malalties infeccioses i no infeccioses.
• Malalties produïdes per microorganismes o per virus.
• Vies d’infecció.
• Vacunes.
• Tractament de les infeccions.
• Reconeixement d’alguns hàbits poc saludables que proposa la publicitat.
• Elaboració d’una taula sobre malalties tropicals que incloga les vacunes que hi ha
per a previndre-les.
• Identificació de diversos microorganismes a partir d’imatges.
• Anàlisi del contingut d’un equip de primers auxilis.

• Comparació de la salut amb un estat de benestar.
• Adquisició d’hàbits saludables en la dieta, la higiene i l’esport.
• Adopció de mesures per a evitar el contagi d’infeccions.
• Valoració d’una dieta adequada per a evitar trastorns alimentaris.
• Desenvolupament d’una visió científica de les malalties i dels tractaments.
• Reconeixement de la importància de les vacunes i de l’ús correcte d’antibiòtics.
• Responsabilitat en el consum d’aliments saludables.
HABILITATS LECTORES
Activació de coneixements previs
Activar coneixements per a anticipar el contingut de la lectura.
Integració de nova informació
Familiaritzar-los amb materials sanitaris de primers auxilis.
Identificació de la idea principal
Distingir les idees principals de les secundàries.
TREBALL COOPERATIU
Implicació i responsabilitat
Responsabilitzar-se de les tasques individuals per a contribuir a la consecució dels
objectius comuns.

EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Mantindre un bon estat de salut.
Assertivitat
Expressar sentiments positius i negatius sense sentir-se malament.
VOCABULARI DE LA UNITAT
TERMES DE L’ÀREA
antimicòtic: substància que s’utilitza per a combatre les infeccions causades per
fongs.
desinfecció: acció de llevar la infecció o la capacitat de causar-la, destruint els
gèrmens nocius o evitant que es desenvolupen.
injectable: substància d’un medicament preparat per a usar-lo en injeccions.
patogen: entitat biològica capaç de causar malaltia o dany en un hoste sensiblement
predisposat.
símptoma: indici subjectiu revelador que la salut pot estar amenaçada per diferents
causes.
tòxic: substància que, administrada a un organisme viu, té efectes nocius.
ALTRES PARAULES
ansietat: angoixa que sol acompanyar moltes malalties i no permet tranquil·litat als
malalts
antisèptic: substància antimicrobiana que s’aplica sobre la pell per combatre o
previndre les infeccions.
primers auxilis: ajuda immediata que rep una persona, víctima d’un accident o una
malaltia sobtada.

LECTURES RECOMANADES
Podem proposar als alumnes la lectura d’aquests llibres:
Narrativa: La flaca y el gordo, JOSÉ LUIS OLAIZOLA. Ediciones SM. Mateu està molt
gros i Anna està molt prima. Els dos hauran de posar els mitjans necessaris per a
cuidar-se i, quasi sense adonar-se’n, s’ajudaran molt l’un a l’altre.
Coneixement: La máquina humana: manual de instrucciones, RICHARD WALKER.
Ediciones SM. Un interessant “manual d’instruccions“ del cos humà. Capítol 3:
“Mantenimiento y actualizaciones”.
Los porqués de la salud, PAUL MARTIN. Ediciones SM. Per què tenim febre?, Què és
un microbi?, etc.
Pàgina 4
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Activació de coneixements previs. Activarem els coneixements que tenen els
alumnes per a anticipar el contingut de la lectura.
Comprensió literal
 Què és una vacuna?
 Quines vacunes t’han posat?
Comprensió interpretativa
 Has passat por quan t’has vacunat?
 Com has exterioritzat la por?
Comprensió crítica
 Per què és important complir un calendari de vacunacions?
Proposarem als alumnes que inventen i escriguen un diàleg utilitzant amb precisió
les paraules definides en el diccionari.
Animarem els alumnes perquè expressen la seua opinió sobre la conveniència de
vacunar-se o no.

• Com que els alumnes normalment parteixen d’una posició aliena al concepte de
malaltia, els informarem prèviament sobre què és la salut. Per a ells, la salut és
normal, és a dir, no mereix cap atenció. Començarem fent-los preguntes referides a
la importància de llavar-se les mans i d’altres com: Què sentim quan ens trobem en
plena forma? Com ens sentim quan tenim febre? Quanta febre hem arribat a
tindre? Alguna vegada ens ha assentat malament alguna cosa que hem menjat?
Què significa que una ferida s’ha infectat? Què passa aleshores?
• Llegirem la lectura inicial i observarem entre tots el dibuix. Els preguntarem: Quan
us vau vacunar per última vegada? Per a què serveixen les vacunes?
Desenvoluparem la importància de la prevenció per a preservar la salut.
Alba no té cap problema a reconéixer que té por de les vacunes, por de les
punxades. Comentarem que tots tenim por d’alguna cosa i que és bo expressar-ho
sense vergonya. Quin consell donarien a Alba per a afrontar la seua por?
REFORÇ
• Després de comentar els símptomes d’Alba, preguntarem als alumnes sobre
símptomes que hagen tingut alguna vegada, com ara dolor en alguna zona del cos,
mareig, nàusees, esgar-rifances, etc. Parlarem sobre les malalties que hagen patit
cada un i com es van sentir. Els preguntarem per altres malalties que coneguen
perquè les pateixen alguns dels seus familiars, etc.
• Dialogarem sobre les vacunes. En primer lloc, sobre la por de les agulles, molt
generalitzada entre els alumnes. Comentarem la importància de la relaxació prèvia
a una punxada i de la seua eficàcia davant l’actitud nerviosa i poregosa que no
contribueix a millorar la situació, sinó que, al contrari, l’empitjora i fa un moment
més incòmode.
Pàgina 5
PER A SABER MÉS
• La història està plena de dones i hòmens que van aportar tot el seu esforç per a
véncer malalties a les quals semblava impossible derrotar. Robert Koch va ser una
ment brillant i un treballador incansable que va passar dies complets al seu

laboratori intentant demostrar una cosa en la qual molt pocs creien: la capacitat
d’un microorganisme –aparentment incapaç de fer res- per a provocar malalties
mortals. Finalment, va aconseguir demostrar allò del que estava convençut i va
descobrir el bacteri que provoca la tuberculosi, una de les malalties més mortíferes
que ha patit fins ara la humanitat.
AMPLIACIÓ
• Les vacunes són preparats artificials que contenen el microorganisme que provoca
una malaltia, però inutilitzat perquè no puga causar-la. En introduir aquests
gèrmens al nostre cos, aquest prepara la defensa contra aquests gèrmens, de
manera que si una segona vegada es veu envaït per formes actives d’aquests
microbis, els reconeix i pot respondre a la infecció a temps i amb eficàcia. Les
vacunes serveixen per a evitar que contraguem determinades malalties
infeccioses.
• Preguntarem als alumnes sobre els hàbits saludables necessaris per a mantindre
una salut òptima: parlarem d’alimentació sana, exercici moderat, descans suficient,
etc. Anomenarem els trastorns alimentaris, anorèxia i bulímia, i la importància
d’evitar-los.
Pàgina 6
• Pocs alumnes associen la salut amb el benestar. La salut, per defecte, s’ha definit
com l’absència de malaltia; no obstant això, moltes persones que no presenten
símptomes de malaltia no tenen benestar físic, emocional o psíquic, de manera que
el seu estat no és saludable. Plantejarem als alumnes preguntes per a reflexionar
sobre això: és el mateix estar sa que no estar malalt? Es pot no estar sa i no
presentar aparentment cap malaltia? Influeixen els disgustos, la falta de descans,
etc., en com se sent una persona? Aquestes preguntes poden obrir-los a un
concepte de salut més ampli i en què es tindrà en compte l’adquisició d’hàbits
saludables.

• Demanarem als alumnes que busquen fotografies i facen dibuixos per elaborar, a
classe i per grups de dos o tres, un cartell publicitari amb un eslògan relatiu a
hàbits saludables i que els exposen posteriorment.
• Els recordarem la importància d’una queixalada a mitjan matí. Els suggerirem
aliments nutritius millor que llepolies; menjar casolà millor que brioixeria industrial;
incloure fruita, etc.
Quan ens sentim bé, pensen amb més optimisme. Com es van sentir l’última
vegada que van estar malalts? Segurament estaven un poc deprimits. És normal,
aquest també és un símptoma de malaltia. Pensar en positiu és un hàbit saludable
que ens ajuda a estar bé.
Les emocions, tant positives com negatives, també es contagien. Quan ens sentim
feliços contagiem aquesta felicitat als qui ens envolten. Alguna vegada han sentit
aquest contagi emocional? Són ells els que contagien els altres o són ells els
contagiats?
Més recursos en www.primaria.librosvivos.net
REFORÇ
En la història de la ciència hi ha innombrables investigadors que han lluitat per
trobar remeis a diferents malalties causants de les morts de moltes persones. Molts
d’aquests científics van haver de lluitar contra les regles establides per a fer-se
entendre fins a aconseguir demostrar l’eficàcia dels seus descobriments i, per a fer-
ho, van estar disposats a arriscar-ho tot en la vida. Estarien ells disposats a
defensar les seues idees i descobriments?
Desenvoluparem la idea de la importància del desdejuni. Al matí, de vegades,
tenim poca gana i només prenem un got de llet abans d’anar al col·legi. Però el
desdejuni és un àpat essencial. Hem de tindre en compte que si prenem poc de
menjar en el desdejuni, des del sopar fins al dinar del migdia següent transcorreran
més de quinze hores sense que el nostre cos haja ingerit suficients aliments.

Pàgina 7
SER CRÍTIC, UNAQÜESTIÓ DE SALUT
Remarcarem el paper negatiu que moltes vegades té la publicitat sobre els hàbits
alimentaris. Esmentarem l’anorèxia i la bulímia com dues de les malalties més
perilloses que tenen relació amb trastorns alimentaris.
AMPLIACIÓ
• L’OMS (Organització Mundial de la Salut) va començar el 2005 una campanya a
escala mundial per a destacar la importància que té per a la salut l’hàbit
extremadament senzill i accessible de llavar-se les mans. Segons aquesta
organització, en el món hi ha constantment 1,4 milions de persones afectades per
malalties infeccioses que es podrien haver evitat si hagueren seguit l’hàbit de
llavar-se sempre les mans abans de manipular aliments i després de manipular
objectes bruts o animals. Aquesta norma pot semblar molt senzilla en la nostra
societat occidental, però la realitat és que l’aigua potable és un luxe al qual un gran
nombre de persones no té accés. En aquest sentit, el nombre d’aixetes per
persona que hi ha en una ciutat o un assentament humà és un indicador de qualitat
de vida i de l’estat de salut d’aquesta població.
Pàgina 8
• En l’epígraf anterior s’ha presentat el concepte de malaltia infecciosa, i en aquest,
s’hi aprofundeix estudiant els diferents agents patògens que originen aquestes
malalties.
• Encara que en un primer moment semble que no són conceptes complexos, alguns
alumnes arriben a l’Educació Secundària amb una idea molt confusa del que és
una infecció. De vegades, poden pensar que l’agent causant de la malaltia és un
animal que s’allotja al cos, no que es tracta d’organismes unicel·lulars que s’han
reproduït fins a ser-ne milers de milions i que han envaït el nostre cos. També
poden pensar, per exemple, que els bacteris, quan ja han entrat en el cos,

n’augmenten la grandària en lloc d’augmentar-ne el nombre… Aquest tipus
d’errades poden quedar clares amb una lectura atenta i acurada d’aquest epígraf.
• La invasió d’éssers unicel·lulars, com bacteris o fongs, que té lloc durant la
infecció, reproduint-se per milions dins del nostre organisme resulta estranya per
als alumnes. Per això, cal explicar bé la rapidesa amb què es reprodueixen els
bacteris, ja que en dupliquen el nombre en períodes entre trenta minuts i unes
poques hores, com reacciona el cos contra aquesta invasió i que aquesta reacció
és la que produeix, per exemple, la febre.
Demanarem als alumnes que conten als altres si s’han hagut de vacunar alguna
vegada abans d’un viatge. Què podria haver passat si no ho hagueren fet? Quines
conseqüències pot tindre no protegir-se davant d’algunes malalties?
REFORÇ
• Després de comprendre el mecanisme d’infecció bacteriana, als alumnes els
continua resultant complicat entendre com funciona la infecció dels virus. Podem
elaborar un mural senzill en què s’explicite com s’introdueixen en una cèl·lula per a
utilitzar la pròpia maquinaria durant el procés d’infecció. Podem animar els alumnes
perquè elaboren una llista de malalties virals.
Demanarem als alumnes que diguen si després d’un disgust o un problema
important solen tindre algun tipus de molèstia o dolor. És important comentar amb
ells la importància de ser optimista i pensar en positiu per a conservar un estat de
benestar. Els pensaments negatius afecten la salut.
Pàgina 9
PER A SABER MÉS
• Els virus no són éssers vius i no són capaços de reproduir-se per si mateixos, ni de
nodrir-se, ni de fabricar els seus components i, no obstant això, tenen una enorme
capacitat d’infecció. Els virus són, en realitat un embolcall de proteïnes a l’interior

del qual hi ha un fragment d’ADN o d’ARN, una molècula que conté la informació
per a fabricar més virus.
• El cicle vital d’un virus sempre necessita la maquinària metabòlica de la cèl·lula
envaïda per a poder replicar-ne el material genètic, i produir així moltes còpies del
virus original. En aquest procés rau la capacitat destructora dels virus, ja que
poden perjudicar la cèl·lula fins a destruir-la.
AMPLIACIÓ
• Quan inspirem o ingerim un aliment que està exposat a l’aire uns pocs minuts,
s’introdueixen en el nostre organisme centenars d’espores de fongs i milers de
bacteris i virus. Com és possible que el nostre organisme resistisca aquest intens
atac? La resposta rau en l’activitat constant del sistema immunitari. El sistema
immunitari, a diferència del sistema nerviós o de l’aparell digestiu, és un sistema
difús: es troba ocupant tot l’organisme. Consta de diversos tipus cel·lulars que
s’anomenen genèricament “glòbuls blancs”. Aquestes cèl·lules no només poden
fagocitar bacteris o restes de cossos estranys, sinó que també produeixen
molècules específiques, els anticossos, capaços d’inutilitzar virus o substàncies
tòxiques.
Pàgina 10
• El concepte de malaltia infecciosa, que s’acaba d’estudiar en l’epígraf anterior,
encara és molt nou per als alumnes, i estan encara lluny de poder manejar-lo amb
desimboltura i, per això, convé començar recordant-ne la definició: les malalties
infeccioses són les produïdes per microorganismes i per virus. En tots els casos es
deuen a la presència d’un agent infecciós (el virus, el bacteri, el fong o altres
microorganismes perjudicials), que es reprodueix al nostre interior, danya les
cèl·lules d’un o més teixits, i altera així el funcionament del nostre organisme.
• En aquest epígraf els alumnes aprendran les vies per les quals poden entrar
aquests agents patògens, les mesures profilàctiques que podem adoptar i el
tractament que resulta eficaç en cada cas.

A l’hora de parlar dels tipus de malalties i fer referència a les contagioses,
comentarem amb els alumnes que les emocions també es contagien i per això, de
vegades, sense estar enfadats, quan el grup discuteix, nosaltres també ho fem.
REFORÇ
• És important evitar, tant com es puga, la confusió que pot produir, en un assumpte
tan nou i complex, la classificació i el tractament de les malalties infeccioses.
• Convé que facen en el quadern una classificació senzilla dels agents infecciosos:
virus (no són éssers vius), bacteris (éssers vius sense nucli), éssers vius
unicel·lulars amb nucli (com les amebes o el plasmodi), fongs unicel·lulars, fongs
pluricel·lulars. També poden fer un resum amb les mesures de profilaxi i amb els
tractaments de les malalties.
Pàgina 11
PREVINDRE ABANS DE VIATJAR: MALALTIES TROPICALS
Familiaritzarem els alumnes amb algunes malalties infeccioses desconegudes al
nostre país, però habituals en altres, i contra les quals hem de prendre mesures en cas
d’acudir com a turistes a aquests països.
Ocorren a la franja territorial entre el tròpic de Càncer i el de Capricorn. Suggerirem als
alumnes que localitzen les regions o països reflectits en un mapa del món en aquesta
franja.
AMPLIACIÓ
• La majoria dels éssers vius que causen infeccions, especialment els bacteris i els
fongs, produeixen diferents substàncies que aboquen al medi en què s’estan
desenvolupant. Aquestes substàncies inhibeixen l’activitat d’altres microorganismes
que podrien competir amb aquests. Aquestes substàncies, de les quals s’han
descrit més de dues-centes diferents, abunden en el mantell del sòl, en el fem, en
els llots de les depuradores i en tots aquells llocs on hi ha matèria en estat de
descomposició, ja que aquest procés és fet, en gran part, pels fongs. Algunes de

les substàncies que produeixen per a defensar-se són aprofitades per l’ésser
humà: els antibiòtics.
Pàgina 12
Demanarem als alumnes que sub-ratllen les paraules que consideren més
importants de cada requadre de Recorda i expliquen, procurant utilitzar el
vocabulari aprés en la unitat i justificant la raó per la qual n’han triat alguna.
Formarem grups de tres membres per completar el mapa conceptual de l’apartat
Organitza la informació. Primerament, cada un treballa individualment i en silenci,
després s’intercanvien els quaderns i es debaten les respostes diferents fins a
arribar a un acord.
• Per a acabar, seria convenient escriure, entre tots, el mapa conceptual complet en
la pissarra i que cada un el compare amb el que ha escrit en el quadern.
• Posteriorment, es pot completar oralment el mapa conceptual amb més informació,
tant dels tipus de malalties, la prevenció de les malalties infeccioses com del
tractament de les malalties infeccioses.
• Per a reforçar les idees principals, podem demanar als alumnes que subratllen els
termes més importants de cada apartat del mapa conceptual en el quadern.
Pàgina 14
• Analitzar la informació continguda en textos i imatges i incorporar-la als esquemes
previs de coneixement és molt útil per a aconseguir contestar preguntes i emetre
opinions.
• Relacionar la informació disponible amb els coneixements previs també resulta útil
per a contestar preguntes i manifestar opinions.

Integració de nova informació.
Familiaritzar-los amb materials sanitaris de primers auxilis.
Comprensió literal
 Què usem per a saber si tenim febre?
 Com desinfectem?
 Per què les tisores de la farmaciola tenen la punta redona?
 Què afegiries en aquesta farmaciola?
 Et sembla important fer cursos de primers auxilis als col·legis? Per què?
En grups de quatre, resoldran les preguntes sobre la Farmaciola de primers auxilis.
Cada alumne s’encarrega de quatre productes de la farmaciola i investiga la utilitat
que tenen. Després, ho exposa als altres i responen a les preguntes.
Animarem els alumnes perquè investiguen en equip què s’ha de fer amb els
medicaments caducats i elaboren murals explicant-ho.
• Els familiaritzarem amb les farmacioles de primers auxilis. Remarcarem les rutines
d’higiene i cura amb els materials i instruments que contenen, comprovant que
distingeixen la utilitat de cada un. Els preguntarem si alguna vegada n’han vist una,
si l’han utilitzada, quina experiència visqueren i com els va resultar.
Pàgina 15
Llegirem el text en veu alta entre tots. Els demanarem que diguen els termes més
importants i els escriurem en la pissarra: esport, endorfines, alegres, salut mental,
enfortir, àgil, flexible, etc. Reforçarem la importància de fer esport d’una manera
controlada, sabent que l’excés tampoc és aconsellable.

Identificació de la idea principal
Distingir les idees principals de les secundàries.
Comprensió literal
 De què tracta la lectura?
 Quines substàncies augmenten en el nostre organisme quan practiquem esport?
 Fes un resum del text que has llegit.
 Com influeix la pràctica de l’esport en els músculs?
 Per què és tan necessari per al nostre cos practicar esport a qualsevol edat?
Que cada alumne llija en silenci Els beneficis de l’esport i escriga tres preguntes de
comprensió sobre aquest relacionades amb la seua experiència personal.
Després, formarem grups de cinc i posarem de cara avall les preguntes que han
preparat. Per torns, trauran una pregunta i la respondran, excepte un membre del
grup que, amb el llibre obert, verificarà les respostes.
Comentarem que les endorfines es coneixen com les “hormones de la felicitat”. Per
això, després de fer qualsevol esport, ens sentim millor. Les endorfines milloren el
nostre estat emocional i físic. Algunes persones quan tenen problemes ixen a
passejar o a córrer. Alguna vegada ho han fet ells? Què fan quan se senten
estressats o angoixats?
Autoavaluació de la unitat 1 en www.primaria.librosvivos.net

Unitat 2: Relació i coordinació
METODOLOGIA
descrivim la funció de relació, coneixem els òrgans dels sentits, els sistemes nerviosos
central i perifèric, les neurones, els moviments voluntaris, involuntaris i reflexos i hàbits
saludables per a cuidar els sentits.
• La presentació de la unitat s’inicia amb un text narratiu que planteja una situació
que pretén que els alumnes reflexionen sobre l’existència de respostes del nostre
organisme davant dels estímuls que rep. Aquest text s’acompanya d’una
il·lustració motivadora, relacionada amb la lectura i que reforça la intenció
d’aquesta, ja que l’alumne ha de deduir que els xiquets no responen a l’estímul de
la música perquè no la senten.
La secció Diccionari presenta la definició de les quatre paraules destacades en
negreta en el text i poden presentar una dificultat especial per als alumnes. La
secció Posa’t en marxa centra l’alumne en la il·lustració i constitueix la conclusió
al text plantejat, al mateix temps que destaca la raó de la falta de reacció dels
xiquets davant de la música. Aquestes seccions contribueixen al desenvolupament
de la competència en comunicació lingüística ja que els aprenentatges que
integren van dirigits, tant a augmentar la riquesa de vocabulari de l’alumne com a la
utilització del llenguatge com a instrument de construcció i comunicació del
coneixement.
La secció Embarca’t en la unitat va dirigida a comprovar els coneixements previs i
ens introdueix en la unitat: la funció de relació i els òrgans que hi intervenen.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs, estímuls
i respostes, els sentits, el sistema nerviós i el seu funcionament.
En la primera activitat de cada epígraf, l’alumne ha de posar en pràctica la
competència d’aprendre a aprendre, completant les oracions proposades per fer
un resum, elaborant esquemes i escrivint oracions amb paraules donades per a
resumir i recordar el que acaba d’aprendre.

En la secció procedimental es proposa a l’alumne completar un esquema de claus
amb la informació disponible i així organitzar-la perquè resulte més fàcil entendre-
la, memoritzar-la i aprendre’n el contingut.
• En Aprén a aprendre es presenta un resum en què es reflecteixen els continguts
de la unitat i es proposa a l’alumne organitzar aquesta informació a fi de
transformar-la en un esquema. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de
la competència per a aprendre a aprendre.
l’alumne que complete quatre oracions utilitzant paraules pròpies del vocabulari de
la unitat. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de la competència en
comunicació lingüística. Les altres onze activitats serveixen perquè l’alumne
• En la secció Posa a prova les teues competències l’alumne ha d’analitzar i
interpretar la informació de textos i imatges per a contestar preguntes, relacionar-la
amb els coneixements adquirits i traure’n conclusions. Aquesta activitat contribueix,
d’una manera substancial, al desenvolupament de la competència en
comunicació lingüística i en el tractament de la informació i competència
digital.
informa sobre els símptomes, característiques i procediments per a diagnosticar el
daltonisme.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la segona quinzena del primer trimestre. El temps de durada
• Atenció a la diversitat, reforç i ampliació, Coneixement del medi 6é EP: Fitxes
unitat 2.

• Proposta d’avaluació, Coneixement del medi 6é EP: Fitxes unitat 2.
• Material complementari, Coneixement del medi 6é EP: Làmina didàctica:
Relació i coordinació.
• Conéixer paraules i expressions noves i relacionar-les amb el significat a fi
d’expressar els coneixements adquirits. (Pàg. 16, Diccionari; act. 1, pàg. 19, 23, 25
i 27)
• Relacionar la informació disponible amb els coneixements previs a fi de contestar
preguntes i manifestar opinions. (Pàg. 16, Posa’t en marxa; pàg. 28, Posa a prova
les teues competències; pàg. 29, Ho saps?, I tu, què n’opines?)
• Elaborar esquemes organitzant la informació d’una manera correcta a fi de
memoritzar els continguts de la unitat. (Pàg. 21, act. 1; pàg. 25, secció
procedimental; pàg. 26, Aprén a aprendre)
• Llegir i interpretar textos de contingut científic, tant en paper com en suport digital i
ser capaç de contestar preguntes relacionades amb el contingut d’aquest. (Pàg. 29,
Posa la lupa)
1. Comprendre els conceptes d’estímul i resposta.
2. Reconéixer diferents tipus d’estímuls i de respostes.
3. Conéixer l’anatomia i el funcionament bàsic dels òrgans dels sentits i identificar-los
amb els receptors externs.
4. Conéixer l’estructura del sistema nerviós i de les neurones.
5. Comprendre el procés d’elaboració de diverses classes de respostes.
6. Comprendre la funció de coordinació i la importància que té en el funcionament de
l’organisme.

1. Identificar diversos estímuls externs i interns i posar-ne exemples.
2. Anomenar els receptors externs i identificar-los amb els sentits corresponents.
3. Identificar diverses respostes musculars i glandulars i posar-ne exemples.
4. Descriure correctament els components del sistema nerviós central i perifèric.
5. Descriure el procés de recepció d’estímuls, d’elaboració i de realització de
respostes, a un nivell senzill.
6. Descriure, d’una manera bàsica, la realització de moviments reflexos.
7. Posar o interpretar exemples sobre la funció de coordinació i explicar en què
consisteix.
CONTINGUTS
• Estímuls interns i externs.
• Respostes musculars i glandulars.
• Receptors interns i externs.
• Anatomia i funcionament dels òrgans dels sentits.
• Parts del sistema nerviós: sistema nerviós central i sistema nerviós perifèric.
• Estructura de la neurona.
• Moviments voluntaris.
• Moviments involuntaris: els actes reflexos.
• La funció de coordinació.
• Reconeixement de diferents estímuls interns i externs.
• Realització de dibuixos senzills i explicatius de diverses parts del sistema nerviós i
d’una neurona.

• Realització d’esquemes explicatius del procés de captació d’un estímul, elaboració
i realització d’una resposta.
• Adquisició d’hàbits saludables relacionats amb el descans i el son.
• Percepció del soroll com un factor de contaminació que ocasiona trastorns físics i
psíquics.
• Valoració de la complexitat del sistema nerviós; conscienciació de la necessitat de
tractar-lo bé perquè funcione correctament.
• Desenvolupament d’una visió científica i sistemàtica de l’anatomia i del
funcionament del sistema nerviós.
• Valoració de la necessitat de dormir les hores necessàries com un hàbit saludable.
HABILITATS LECTORES
Formulació d’hipòtesis
Utilitzar els coneixements per a anticipar el contingut del text.
Anticipar els coneixements sobre la lectura.
Formulació de preguntes
Elaborar preguntes per verificar la comprensió del text.
TREBALL COOPERATIU
Interdependència positiva
Fer aportacions individuals que promoguen el progrés del grup i aprofitar les qualitats
dels altres.

EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Confiar en un mateix i en els altres.
Assertivitat
Reconéixer les errades sense sentir vergonya.
TERMES DE L’ÀREA
caragol: estructura enrotllada de l’orella interna que conté l’òrgan del sentit de
l’audició.
glàndula: òrgan la secreció del qual s’aboca al medi intern o extern.
nervi: conjunt de fibres nervioses, que condueixen impulsos entre el sistema nerviós
central i altres parts del cos.
pituïtària: epiteli que recobreix les fosses nasals i conté els receptors del sentit de
l’olfacte.
receptor: terminació nerviosa especialitzada, que proporciona informació d’estímuls
interns o externs.
retina: estructura sensorial de l’ull que rep imatges i les envia al cervell a través del
nervi òptic.
ALTRES PARAULES
lòbul: cada una de les cinc parts en què es divideix l’escorça cerebral, especialitzades
en funcions particulars.
microscopi electrònic de rastreig: microscopi en què la mostra és recoberta amb
una capa de metall i n’ofereix la visió de la superfície.
optometrista: professional que diagnostica, prescriu i tracta malalties del sistema
visual.

Narrativa: Las desventuras de Sophie, VALÈRIE DAYRE. Ediciones SM. Les relacions
no són sempre fàcils.
Flors per a l’Algernon, DANIEL KEYES. Editorial Cruïlla. Charlie conta en el seu diari les
dificultats que es troba a causa de la seua discapacitat.
Coneixement: Los enigmas del cerebro, DDAA. Ediciones SM. Com circula la
informació? Tens facilitat per a fer diverses coses alhora? El cervell també s’equivoca.
Los porques de la salud, PAUL MARTIN. Ediciones SM. Les respostes del Doctor Quenó
per a veure el món d’una manera diferent. Les respostes del Doctor Quesí per a
créixer sabent.
Pàgina 16
Formulació d’hipòtesis
Utilitzar els coneixements previs i la informació que aporten les il·lustracions per a
anticipar el contingut del text.
Comprensió literal
 Amb quin òrgan percebem els sons?
 Què els passarà als xiquets si fan el que s’indica en el ban de la il·lustració?
 Quina diferència hi ha entre sentir i escoltar?
 Quan escoltem una cançó i ens posem a ballar, quins òrgans del nostre cos
intervenen?
 Com creus que has d’actuar davant de persones que no puguen sentir-hi?
Proposarem als alumnes que escriguen una oració que incloga les paraules
definides en el diccionari amb el significat precís corresponent.

Animarem els alumnes perquè imaginen i escriguen un nou final per al text
narratiu, aplicant els seus coneixements previs sobre la funció de relació i els
sentits.
• Observarem el dibuix que il·lustra la lectura ja que és on es troba la clau. Llegirem,
entre tots, la lectura inicial i preguntarem als alumnes: Quins estímuls fa el flautista
per buscar una resposta en els xiquets? Com solen reaccionar ells amb la música?
Els agrada ballar o cantar? Recordarem que totes les respostes del nostre
organisme les ordena el sistema nerviós.
• Sabent el que li ha passat al flautista, preguntarem als alumnes què se’ls acudiria
per a aconseguir una resposta dels xiquets en aquestes circumstàncies.
És un bon moment per a dialogar pel que fa a les dificultats que pateixen les
persones sordes. Com creus que se senten? Com se sentirien ells en aquesta
circumstància?
REFORÇ
• Demanarem als alumnes que busquen altres exemples, semblants als del ban, pels
quals els alumnes no hagueren fet cas del flautista.
• L’estudi del sistema nerviós permet multitud de manipulacions i experiments que
poden resultar molt motivadors i didàctics: es poden provar els reflexos colpejant
suament davall el genoll de la cama d’una persona asseguda, produir estímuls
interns per mitjà de situacions imaginàries, fer proves d’agudesa visual, fotocopiar
imatges que produïsquen efectes òptics estranys per mostrar-les als alumnes, etc.
Pàgina 17
PER A SABER MÉS
• Els receptors són estructures que capten estímuls. A més dels receptors associats
als òrgans dels sentits, hi ha una sèrie de receptors interns, no associats a
aquests. Aquests receptors capten, per exemple, la posició en què es troba el cos i
les seues diferents parts, el dolor intern i visceral, etc. Estan repartits per tot

l’organisme i serveixen per al control de les seues nombroses funcions
involuntàries.
AMPLIACIÓ
• Santiago Ramón y Cajal, gran estudiós del sistema nerviós, va ser
extraordinàriament inquiet. Era una persona que constantment s’interrogava sobre
tot el que observava, tenia una curiositat insaciable, li encantava l’exercici físic, el
culturisme en concret, i va proporcionar a la humanitat unes valuosíssimes
troballes: el descobriment que la neurona és una cèl·lula individualitzada i
l’estructura a escala microscòpica del sistema nerviós, una nova i revolucionària
teoria que va començar a anomenar-se la “doctrina de la neurona”.
• La història de Ramón y Cajal serveix per a comentar com va haver de treballar molt
per aconseguir els seus objectius i va saber superar tots els obstacles amb la
seguretat en si mateix.
Pàgina 18
• Com que els conceptes d’estímul i resposta resulten nous per a la majoria,
convindrà remarcar-los recorrent a molts exemples. Quan ja els hagen assimilat, es
podrà avançar en la classificació d’aquests i en com el sistema nerviós elabora
respostes per als diferents estímuls interns i externs.
• És probable que tampoc tinguen clars els conceptes d’estímul extern i intern, ni de
resposta motora o muscular i glandular. No obstant això, coneixen multitud
d’exemples d’aquests conceptes, de manera que el punt de partida per a aquest
epígraf pot ser una breu discussió en què s’exposen diversos exemples de tota
mena d’estímuls i respostes.
L’acostament a l’epígraf es pot plantejar d’una manera inductiva: Algú té una
mascota? Què fa quan hi juguem? Respon a les nostres paraules? Li agrada que
l’acariciem? Tenim cinc sentits o més? Què sentim quan tenim gana? Quan i per
què diem que “ens fa vindre aigua a la boca”?. Aquest breu intercanvi de preguntes
i respostes pot portar a col·lació tots els continguts de l’epígraf. Si, a continuació,

procedim a llegir-lo lentament, els conceptes que han sorgit en el debat previ
s’aniran ordenant i formant un quadre coherent de continguts.
Davant d’uns estímuls sentim por; davant d’uns altres, alegria, vergonya, enuig,
etc. Els demanarem que dividisquen un full en dues columnes; en l’una escriuran
l’estímul i en l’altra, l’emoció que els produeix. Aquest exercici tan senzill els
ajudarà a conéixer-se millor.
REFORÇ
La vista ens proporciona molta informació i els sentits, en general, ens
proporcionen informació de les coses que passen però, de vegades, ens
equivoquem quan jutgem per les aparences. Comentarem això amb els alumnes i
els demanarem que en posen exemples.
• Escriurem en la pissarra una llista amb estímuls i respostes bar-- rejats.
Demanarem als alumnes que els classifiquen en una taula de dues columnes, l’una
amb els estímuls i l’altra amb les respostes. Comprovarem que en les dues
columnes n’hi ha exemples diversos. Els demanarem que afigen més exemples en
cada columna. Després, classificarem els estímuls que apareixen en els dos grups
estudiats: externs i interns. A continuació, farem el mateix amb les respostes, és a
dir, les dividirem en musculars i glandulars.
Pàgina 19
MOLT INTERESSANT
Mecanisme estímul-resposta
La sensació de gana apareix per la necessitat de l’ésser humà de cobrir els seus
requeriments energètics. La gana o desig d’ingerir aliments està regulada per dos
centres cerebrals: el centre de la gana i el centre de la sacietat. Quan el primer
s’estimula, apareix la sensació de gana però si, al contrari, s’estimula el segon, el
desig de menjar es deté.

Realment és el nivell de sucre a la sang o glucèmia, l’encarregat d’enviar aquests
estímuls al cervell i regular la ingestió d’aliments, per tant, el baix nivell de sucre en el
nostre organisme ens indueix a menjar.
AMPLIACIÓ
• El cervell no és l’únic òrgan del sistema nerviós que elabora i ordena respostes,
com es veurà més endavant. La majoria de les respostes són, en realitat, patrons
complexos de conducta. La diferència entre un acte simple, com contraure la
pupil·la, i un patró complex de conducta, com agafar una pilota en l’aire, és que
l’acte simple implica uns pocs músculs, que solen estar estretament relacionats
entre si, com els músculs circulars de la pupil·la, mentre que el patró complex de
conducta implica dotzenes de músculs i, fins i tot, centenars. A més, requereix una
realimentació en temps real, és a dir, el xiquet ha de veure arribar la pilota,
calcular-ne la trajectòria i fer-ne correccions, i afinar la seua predicció a mesura
que la pilota es va acostant.
Pàgina 20
• L’estudi dels òrgans dels sentits no resulta nou per als alumnes i la identificació
dels cinc sentits amb la percepció d’estímuls externs acaben de repassar-la en
l’epígraf anterior. El que resultarà, sens dubte, una novetat és la profunditat amb
què s’aborda l’estudi de l’estructura dels òrgans dels sentits: vista, oïda, tacte i, a
nivell més bàsic, el gust i l’olfacte.
• Se sol comparar l’ull amb una càmera fotogràfica, el timpà amb la membrana
ressonant d’un altaveu, etc., però a aquest nivell les comparacions esmentades no
tenen molt de valor didàctic, ja que l’alumne no coneix com funcionen aquests
dispositius. És preferible prescindir d’aquestes comparacions i insistir senzillament
en el fet que facen tants dibuixos esquemàtics com calga per memoritzar bé les
estructures que s’hi descriuen. L’elaboració i la interpretació dels propis dibuixos,
afegint-los rètols amb els noms i les explicacions sobre com treballen és el que
permetrà a l’alumne familiaritzar-se amb l’anatomia i la fisiologia d’aquests òrgans.

Comentarem com descobrir uns receptors diferents dels del tacte, per a percebre
les carícies. Què senten quan els acaricien? I quan acaricien? Necessitem els
éssers humans les carícies? Per què? Han de sentir confiança per a acariciar?
Els sentits ens informen però, de vegades, ens equivoquem a l’hora de jutjat per
les aparences. Podem mostrar als alumnes una presentació de PowerPoint, amb
il·lusions òptiques en què puguen comprovar aquest fenomen. Alguna vegada han
jutjat algú quasi sense conéixer-lo i després han canviat la seua opinió després de
conéixer-lo més? És important reconéixer-ho i acceptar l’equivocació.
REFORÇ
En les relacions tots provoquem diferents reaccions en els altres. Els han caigut
malament algunes persones inicialment i després de conéixer-les han canviat els
seus sentiments cap a aquestes? Que analitzen en grup a què es deu aquest tipus
de reacció. Aprofitarem per a parlar dels prejudicis.
Per a destacar la importància dels òrgans dels sentits, experimentarem la sensació
que produeix la falta d’algun d’aquests. Començarem tapant-nos els ulls, després
les orelles i imaginarem una vida sense vista o sense oïda. Comentarem què
passaria si no tinguérem olfacte. Dialogarem sobre la importància del gust. És un
bon moment per a desenvolupar la importància de les discapacitats relacionades
amb els òrgans dels sentits i les seues repercussions en les nostres vides.
Pàgina 21
LA SALUT DELS ÒRGANS DELS SENTITS
Els cinc sentits ens proporcionen informació del medi exterior i ens permeten
reaccionar davant d’estímuls diversos. És important mantindre una salut correcta en
tots aquests per a preservar-los.
AMPLIACIÓ
• La informació que el nostre cervell rep a través dels òrgans dels sentits no és tan
completa com, de vegades, podem creure. Això és especialment evident en el cas

de la vista. Normalment, tenim la sensació que davant dels ulls se’ns obri una
pantalla completa de visió, en què podem captar una gran quantitat de detalls, però
la realitat és diferent: els ulls envien al cervell una informació limitada d’una xicoteta
porció del camp visual. La resta del camp visual roman com un teló de fons neutre
en què no es distingeixen pràcticament detalls i el cervell no li fa cas. Quan es
produeixen canvis, el cervell s’interroga sobre el que ha ocorregut i els ulls es
dirigeixen cap al punt del canvi.
Pàgina 22
• En cursos anteriors, els alumnes han estudiat el sistema nerviós d’una manera
general, sense concretar quins són els òrgans que el formen, ni les cèl·lules que el
componen, ni encara menys com s’estructura el processament de la informació i
l’elaboració de respostes. Aquest epígraf els resultarà nou i ple de termes
desconeguts. La realització de dibuixos esquemàtics explicatius i ben retolats els
ajudarà a retindre’n els noms.
• Els pot ajudar a comprendre el sistema nerviós la comparació amb un sistema de
cablatge elèctric format per uns ordinadors centrals (el sistema nerviós central) als
quals arriben una sèrie de cables elèctrics (els nervis sensitius) que porten dades
des dels dispositius que capten informació (els òrgans dels sentits). Els ordinadors
centrals processen aquesta informació i envien ordres per un cablatge diferent (els
nervis motors) a uns altres dispositius (els músculs i les glàndules), equivalents a
motors que s’accionen per obrir o tancar barreres, encendre llums, etc.
Demanarem als alumnes que escriguen o parlen sobre un record associat a una
olor especial que els agrade molt i un altre que els desagrade. Després, seguirem
amb un o dos estímuls per cada un dels sentits i, a continuació, comentarem que la
zona del cervell on es guarden els records és la mateixa zona, el sistema límbic,
que on es processen les emocions. Per això, recordem millor les coses que ens
han produït alguna emoció.

REFORÇ
• El nostre cervell presenta un solc central que el divideix en dues parts,
anomenades hemisferis cerebrals. Així diferenciem un hemisferi esquerre i un altre
de dret, connectats, de manera que intercanvien molta informació, però la
processen d’una forma diferent. L’hemisferi esquerre l’analitza, la interpreta com
una seqüència de dades, una darrere d’una altra, i busca si entre aquestes n’hi ha
unes que siguen la causa de les altres. És l’hemisferi que ens permet parlar,
escriure, raonar, aprendre matemàtiques... L’hemisferi dret és més intuïtiu; observa
la informació sense analitzar-la, mescla unes coses amb unes altres. És creatiu i
imagina coses que tenen alguna relació amb la informació rebuda. Aquest
hemisferi ens permet compondre música i poesia, dibuixar, descobrir belles
combinacions de colors, etc.
Pàgina 23
MOLT INTERESSANT
EL CERVELL
Els ajudarem a comprendre les divisions elementals del cervell en hemisferis i lòbuls i
que comprenguen que hi ha àrees específiques per a processar la informació de
diferents processos.
AMPLIACIÓ
Les emocions són respostes a tot el que ens passa. Davant de determinats
estímuls, sentim por, alegria, vergonya, etc. Els altres també responen davant
d’estímuls que vénen de nosaltres: paraules, actes, gestos, etc. Podem dialogar
sobre les coses que fan enfadar els pares.
La percepció que tenim del món, la manera en què analitzem el que veiem al
nostre voltant, la nostra manera de ser és, en gran manera, el resultat del
desenvolupament de les capacitats dels dos hemisferis cerebrals. La parla, la
lectura, l’escriptura, el càlcul matemàtic, el fet de buscar relacions entre causes i

efectes es desenvolupen en l’hemisferi esquerre. La relació entre la música i les
emocions que desperta o les diferents emocions que expressa un rostre es
processen en l’hemisferi dret.
Pàgina 24
• Per als alumnes, la interpretació dels processos en què intervé el sistema nerviós,
com tasques seqüencials que es fan en diversos passos successius des que es rep
un estímul, s’interpreta, es processa, es prepara una resposta i finalment s’executa,
és nova i caldrà insistir-hi. Així mateix, solen tindre molt arrelada la idea que els
processos que tenen lloc dins del cos, com el batec del cor, la respiració, la
digestió, etc., no necessiten la intervenció del sistema nerviós, sinó que ocorren
espontàniament. Cal corregir aquesta errada i fer-los veure que és el sistema
nerviós el que intervé en totes aquestes tasques, coordinant-les i regulant-les.
• L’elaboració de respostes motores i glandulars, així com els moviments automàtics
i reflexos, es presten a experimentacions vistoses. Es poden comprovar, com s’ha
fet en el primer epígraf, les respostes glandulars imaginant aliments la visió dels
quals produeix salivació, fins i tot quan l’aliment no existeix; es poden comprovar
els reflexos fent que un alumne sega en una taula amb les cames penjant i
colpejant-li suaument davall del genoll.
REFORÇ
• Podem comprovar els moviments reflexos més complicats llançant un objecte, com
una bola de paper, a una altra persona, que l’ha d’agafar al vol; es pot comprovar,
amb l’ajuda d’una llanterna, com la pupil·la es contrau quan rep llum; també podem
fer gri- nyolar un clarió sobre la pissarra per comprovar com els músculs erectors
dels pèls (coneguts com músculs horripiladors) ericen els pèls dels braços.
Si algú ens insulta, quina reacció provoca en nosaltres? Com i quins receptors ho
capten? Quina resposta solem donar? Una persona que se sent segura de si
mateixa no respon de la mateixa manera que una d’insegura o que es menysprea.

Analitzarem amb ells aquest tema per a tractar de discernir les dues actituds, a fi
de reforçar l’autoestima i la seguretat en si mateixos.
Pàgina 25
MOVIMENTS VOLUNTARIS I MOVIMENTS REFLEXOS
Un esquema és una eina molt útil a l’hora de comprendre els continguts d’aquest
epígraf, encara que serveix com un exemple que es pot aplicar en innombrables
ocasions. Es tracta que els alumnes aprenguen a extraure la informació més rellevant
d’un text i a classificar-la ordenadament, cosa que en facilita enormement la
comprensió.
Demanarem als alumnes que, després de completar l’esquema, en memoritzen el
contingut per exposar-lo i explicar-lo en la pissarra a la resta de la classe.
AMPLIACIÓ
• Actualment, resulta impossible programar un robot perquè agafe una pilota que es
llança ja que ha de corregir constantment i ràpidament la seua posició respecte de
l’objecte. La solució sembla que el robot ha de tindre un sistema
d’emmagatzematge de petits moviments de correcció del tipus: “corregir un poc
cap a l’esquerra”, “corregir un poc cap amunt”. El seu ordinador central, que veu
que la pilota s’acosta i comprova que arriba un poc més a l’esquerra del que
semblava, dóna l’ordre a aquest subsistema de correcció, el qual s’encarregaria de
moure les cames, braços i mans del robot per a “corregir un poc a l’esquerra”. Així
és exactament la manera en què funciona el nostre cervell: compara posicions i
dóna ordres de correcció.
Pàgina 26
Suggerirem als alumnes que, partint de l’esquema elaborat, s’organitzen en equips
i elaboren murals informatius sobre el sistema nerviós, combinant textos extrets de

la unitat i fotografies d’Internet. Posteriorment, poden completar oralment el mapa
conceptual amb més informació.
• Després de llegir, entre tots i en veu alta, el resum i amb el llibre tancat, podem
escriure la primera línia del mapa conceptual perquè els alumnes completen
l’esquema sols. Per a acabar, seria convenient escriure entre tots el mapa
conceptual complet en la pissarra i que cada un el copie en el quadern.
tant dels òrgans dels sentits com del sistema nerviós.
Formarem tres grups de dos: el primer prepara un pòster sobre els òrgans dels
sentits, el segon sobre el sistema nerviós i el tercer, sobre el mapa conceptual. A
l’hora de formar els grups els demanarem que pensen en què és bo el seu
company (dibuixant, concentrant-se, donant ànims...) i en què ho són ells mateixos.
Cada grup presentarà el pòster a la resta del grup i després, l’intercanviaran i un
altre grup haurà de demostrar que ha entés el que li han explicat els companys.
Pàgina 28
• Relacionar la informació disponible amb els coneixements previs ens serveix per a
contestar preguntes i manifestar opinions.
Anticipar els coneixements que els alumnes tenen sobre la lectura.
Comprensió literal
 Com funciona el sistema nerviós?
 Què és una neurona?

 Quina forma tenen les neurones que apareixen en els dibuixos?
 Quin microscopi ofereix més detalls?
 Com actua el sistema nerviós en el sistema locomotor?
En grups de dos tractaran de buscar informació sobre els microscopis: tipus, parts,
funcionament, abast, professionals que els usen, etc. També es poden utilitzar
preparacions per a observar-les a classe si es disposa d’un microscopi.
Abans de començar, cal observar les dues imatges de la neurona. Podem deixar
que interpreten individualment o per grups reduïts amb la supervisió del professor,
o bé que s’examinen les imatges guiades pel professor. Es tracta de familiaritzar
els alumnes amb visualitzacions de cèl·lules al microscopi, una tècnica habitual de
laboratori.
Convé remarcar les rutines d’higiene i cura amb els materials i instruments a l’hora
de fer aquest tipus de preparacions perquè puguem obtindre imatges tan nítides
com les que s’observen en el llibre.
Pàgina 29
• Llegirem, entre tots, el text en veu alta. Demanarem als alumnes que diguen els
termes més importants del text. Després, escriurem en la pissarra: colors, Dalton,
roig, verd, rosa, blau, malaltia, etc. Reforçarem la importància de la detecció
d’aquesta anomalia per a evitar riscos.
Comprensió literal
 Què és el daltonisme?
 Per què s’anomena així?

 Com se sap si una persona és daltoniana?
 Què pot passar-li a un daltonià en un semàfor?
 Creus que un daltonià ho ha comunicar a les persones pròximes a ell? Per què?
En grups de dos llegiran el text Els daltonians confonen colors, respondran a les
preguntes i prepararan un qüestionari sobre problemes o dificultats de visió.
Després, faran les preguntes a persones que porten ulleres, hagen sigut operades
de la vista, etc. per a aprendre més sobre la visió.
Suggerirem als alumnes que elaboren un còmic en què es narre com i qui va
descobrir el daltonisme i en què consisteix aquesta malaltia.

Unitat 3. L’aparell locomotor
METODOLOGIA
coneixem l’aparell locomotor, els ossos i articulacions, classifiquem els músculs i
descrivim els tendons. Així mateix, recordem per què és recomanable practicar
exercici amb supervisió.
• La presentació de la unitat s’inicia amb un text narratiu que pretén que els
alumnes reflexionen sobre per què Beatriu no està preocupada, a pesar que Henry
s’ha trencat diversos ossos. S’acompanya d’una il·lustració motivadora que
reforça la intenció d’aquesta, ja que l’alumne ha de deduir que Henry no sent dolor
perquè només és un esquelet.
La secció Diccionari presenta la definició de les dues paraules que estan
marcades en negreta en el text i poden presentar una dificultat especial per als
alumnes. Posa’t en marxa centra l’alumne en la il·lustració i constitueix la
conclusió al text plantejat, al mateix temps que torna a remarcar l’esquelet com una
part important del nostre organisme. Aquestes seccions contribueixen al
desenvolupament de la competència en comunicació lingüística ja que els
aprenentatges que integren van dirigits, tant a augmentar la riquesa de vocabulari
de l’alumne com a la utilització del llenguatge com a instrument de construcció i
comunicació del coneixement.
La secció Embarca’t en la unitat va dirigida a comprovar els coneixements previs
de l’alumne i ens introdueix en el contingut de la unitat: l’aparell locomotor i els
elements que el componen.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs, l’aparell
locomotor, l’esquelet i la musculatura.
En la primera activitat de cada epígraf l’alumne ha de posar en pràctica la
competència per a aprendre a aprendre, completant les oracions per fer un
resum, completant una taula amb els noms apresos i elaborant esquemes per
organitzar també el que acaba d’aprendre.
La secció procedimental proposa a l’alumne que, seguint les instruccions, faça un
gràfic de creixement amb les dades d’una taula i després, el compare amb la taula

proposada com a exemple, per a poder contestar així preguntes referides als
ritmes de creixement de dues persones concretes.
• En Aprén a aprendre es presenta un resum en què es reflecteixen els continguts
de la unitat i es proposa a l’alumne organitzar aquesta informació a fi de
transformar-la en un esquema. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de
la competència per a aprendre a aprendre.
l’alumne que escriga quatre oracions utilitzant paraules pròpies del vocabulari de la
unitat. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de la competència en
comunicació lingüística. Les altres nou activitats serveixen perquè l’alumne
• La secció Posa a prova les teues competències planteja una activitat en què
l’alumne ha d’analitzar i interpretar la informació del prospecte d’un medicament,
relacionar-la amb els coneixements adquirits i traure’n conclusions. Aquesta
activitat contribueix, d’una manera substancial, al desenvolupament de les
competències en autonomia i iniciativa personal i en competència
matemàtica i tractament de la informació i competència digital.
proposa una reflexió sobre la protecció natural que ens proporcionen els
moviments involuntaris.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la tercera quinzena del primer trimestre. El temps de durada
• Atenció a la diversitat, reforç i ampliació, Coneixement del medi 6é EP: Fitxes
unitat 3.

• Proposta d’avaluació, Coneixement del medi 6é EP: Fitxes unitat 3.
• Material complementari, Coneixement del medi 6é EP: Làmines didàctiques:
L’aparell locomotor (I), L’aparell locomotor (II).
• Integrar el vocabulari nou de la unitat a fi d’expressar amb rigor i claredat les
pròpies idees i coneixements. (Pàg. 30, Diccionari, Posa’t en marxa; act. 1, pàg. 33
i 39)
• Emprar les formes d’expressió i de raonament matemàtic per a interpretar dades i
contestar preguntes. (Pàg. 35, secció procedimental; pàg. 40, Posa a prova les
teues competències)
• Organitzar la informació en esquemes i taules a fi d’entendre-la i recordar-la millor.
(Act. 1, pàg. 35 i 37; pàg. 38, Aprén a aprendre)
• Extraure la informació rellevant d’un text científic i incorporar-la als esquemes
previs de coneixement a fi de contestar preguntes i manifestar opinions. (Pàg. 40,
Posa a prova les teues competències; pàg. 41, Ho saps?, I tu, què n’opines?)
• Buscar, seleccionar i analitzar informació, tant en suport imprés com digital, amb la
finalitat de contestar preguntes relacionades amb la unitat didàctica. (Pàg. 41, Posa
la lupa.)
1. Conéixer les funcions i l’estructura de l’aparell locomotor.
2. Diferenciar els moviments voluntaris i involuntaris, els conscients i inconscients, i
associar-los a respostes musculars.
3. Conéixer les funcions de l’esquelet i els tipus d’articulacions.
4. Aprendre a identificar els principals ossos de l’esquelet.
5. Saber els tipus de músculs i la manera en què treballen.

6. Anomenar i situar els principals músculs.
7. Comprendre la funció dels tendons en l’aparell locomotor.
1. Anomenar les funcions i els components de l’aparell locomotor.
2. Reconéixer i posar exemples de moviments conscients i inconscients, voluntaris i
involuntaris.
3. Explicar les funcions de l’esquelet.
4. Enumerar o reconéixer en un dibuix esquemàtic els principals ossos de l’esquelet.
5. Identificar els tres tipus d’articulacions i posar exemples de cada un.
6. Diferenciar els diferents tipus de músculs i la manera en què fan la seua funció.
7. Enumerar o reconéixer en un dibuix esquemàtic els principals músculs.
CONTINGUTS
• L’aparell locomotor: estructura, components i funcions.
• Tipus de moviments: voluntaris i involuntaris.
• Estructura i funcions de l’esquelet.
• Principals ossos de l’esquelet.
• Tipus i funcions de les articulacions.
• Tipus i funcions dels músculs.
• Els principals músculs del cos.
• Tipus i funcions dels tendons.
• Interpretació de dibuixos esquemàtics amb els components de l’aparell locomotor.
• Realització d’un gràfic de creixement.

• Observació i anàlisi del moviment del múscul cardíac i la seua repercussió en la
nostra vida.
• Interpretació del prospecte d’un medicament per a lesions de l’aparell locomotor.
• Anàlisi de la importància del control de la realització d’esport per a evitar lesions.
• Desenvolupament d’hàbits saludables relacionats amb l’exercici físic i la cura de
l’aparell locomotor.
• Valoració del calfament com un exercici necessari per a evitar lesions esportives,
així com l’adequació dels exercicis a l’edat i les característiques de cada persona.
• Presa de consciència dels límits propis en la realització d’exercicis físics.
• Percepció de la importància de l’exercici físic per a mantindre un bon estat de salut.
HABILITATS LECTORES
Activar coneixements per a anticipar el contingut de la lectura.
Vista preliminar
Identificar elements de la il·lustració i del títol que ens permeten valorar el text.
TREBALL COOPERATIU
Organització i coordinació del grup
Ser capaç d’intercanviar els papers dins del grup: líder, observador, investigador,
avaluador, animador, etc.

EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Trobar solució als problemes.
Assertivitat
Afavorir unes relacions interpersonals enriquidores.
TERMES DE L’ÀREA
articulació: estructura que permet la unió dels ossos i també el moviment i el
creixement ossi.
cartílag: teixit flexible, elàstic i deformable que forma part de l’esquelet dels vertebrats
i alguns invertebrats.
diafragma: òrgan muscular que en el cos dels mamífers separa la cavitat toràcica de
l’abdominal.
lligament: cordó fibrós d’una gran resistència, que uneix els ossos a les articulacions i
les estabilitza.
os: cada un dels òrgans durs i rígids que formen part de l’esquelet intern dels
vertebrats.
tendó: òrgans blancs i brillants de teixit fibrós, molt resistents a la tracció que uneixen
els músculs als ossos.
ALTRES PARAULES
analgèsic: fàrmac que calma o elimina qualsevol sensació dolorosa, sense pèrdua de
la resta de tipus de sensibilitat.
esquinç: torçada violenta i dolorosa d’una articulació, que comporta l’estirament
excessiu d’algun lligament.
sobreesforç: problema que sorgeix en sotmetre una persona a un treball físic per
damunt de l’esforç normal que una persona pot desenvolupar.

Narrativa: Billy Elliot, MELVIN BURGESS. Ediciones SM. El pare de Billy porta el seu fill
al gimnàs perquè aprenga a boxejar, igual que va fer ell de menut. Però el xic se sent
fascinat per la màgia de la dansa.
Coneixement: La máquina humana: manual de instrucciones, RICHARD WALKER.
Ediciones SM. Un interessant manual d’instruccions del cos humà. Capítol 1:
“Características clave”, pàg. 24-27.
Pàgina 30
Recordar els coneixements i experiències que l’alumne té sobre el tema de la lectura.
Comprensió literal
 Quina és la funció de l’aparell locomotor?
 Quines parts del nostre cos formen l’aparell locomotor?
 En què es diferencia un os d’un cartílag?
 Quin dels dos es trenca amb més facilitat?
 Busca informació sobre què hem de fer quan es produeix una luxació.
Proposarem als alumnes que reescriguen els paràgrafs del text en què apareixen
les paraules del diccionari i les substituïsquen per un sinònim.
Animarem els alumnes perquè dramatitzen, en grups de dos, el diàleg que es
desenvolupa en el text narratiu després de memoritzar-lo.

• Observarem, entre tots, el dibuix que il·lustra la lectura. Preguntarem als alumnes:
Qui és Henry? Després de la resposta (l’esquelet), preguntarem als alumnes: De
què està format l’esquelet? Després de la resposta (ossos), preguntarem als
alumnes: Coneixeu el nom d’algun os?
A aquesta edat, els xics i les xiques són conscients de la forma dels seus cossos i
del seu aspecte físic. L’estudi de l’aparell locomotor permet incidir en continguts
transversals relatius a la cura de la salut, a la importància de l’exercici físic, a la
necessitat d’un calfament previ a l’activitat esportiva i a la gran importància d’una
dieta que continga proteïnes per a desenvolupar la massa muscular i productes
lactis que proporcionen calci per a una ossificació correcta.
REFORÇ
• Despertarem en els alumnes una visió mecanicista de l’organisme, en què es
poden descobrir palanques, articulacions, elements de transmissió d’esforços com
els tendons… En definitiva, els elements mecànics que han estudiat durant el curs
anterior. Això els proporcionarà exemples per a comprendre conceptes de física
que abordaran pròximament.
• Dialogarem sobre els components de l’aparell locomotor, format pels músculs i
l’esquelet. Recordarem que l’esquelet està format per ossos, cartílags i altres
estructures formades per teixit conjuntiu dens com els tendons, els lligaments, les
càpsules articulars de les articulacions, etc.
Pàgina 31
PER A SABER MÉS
• L’esquelet humà representa el 12 per cent del pes total del cos. En una persona
adulta està format per 206 ossos, sense comptar les peces dentals. La majoria
d’aquests són ossos parells, però n’hi ha d’imparells com l’esfenoide, l’etmoide, el
vòmer i el hioide. L’esquelet dels lactants i xiquets presenta més de 206 ossos ja
que alguns d’aquests es fusionen posteriorment en la vida adulta.

AMPLIACIÓ
• El 1895, el físic alemany Wilhelm Röntgen va descobrir els raigs X. L’aplicació
mèdica d’aquestes radiacions va ser immediata: 16 dies després que Röntgen
publicara el seu treball, ja es va obtindre la primera radiografia dels queixals d’un
pacient. La primera radiografia de la història la va obtindre el mateix Röntgen el 22
de desembre de 1895, exposant les mans de la seua esposa als raigs X sobre una
placa fotogràfica. La impressió que es va emportar la seua esposa quan va veure
fotografiats els seus ossos la va deixar muda per la sorpresa. Röntgen no va
patentar el seu descobriment, sinó que el va donar a la humanitat perquè poguera
ser utilitzat lliurement arreu del món. Les radiografies van ser les aplicacions
immediates del seu invent i encara hui dia continuen sent una part important de la
detecció de malalties de l’aparell locomotor.
Pàgina 32
• L’assimilació d’aparell locomotor amb esquelet s’ha de matisar abans de començar
la unitat: l’aparell locomotor és el conjunt d’òrgans que fan les respostes motores
ordenades pel sistema nerviós. És, per tant, un sistema especialitzat a fer tota
mena de moviments i està exposat a lesions mecàniques.
• Els actes automàtics, com el batec cardíac, el peristaltisme intestinal o les
contraccions del diafragma, són moviments rítmics controlats pel bulb raquidi i no
es consideren executats per l’aparell locomotor.
• L’aparell locomotor té un caràcter mecànic: els components formen un sistema de
peces rígides articulades, mogudes pels músculs en contraure’s. Totes les
articulacions mòbils, com les del colze o el genoll, tenen un o més músculs flexors,
que dobleguen l’articulació en contraure’s, i d’altres extensors que, quan es
contrauen, provoquen l’extensió de la circulació. Els alumnes han estudiat el curs
passat les màquines simples, entre aquestes, la palanca. Pot ser un bon moment
per a recordar-los el concepte i aplicar la semblança entre la palanca i la flexió de
les articulacions.

Molts esportistes han tingut al llarg de la vida trencaments d’ossos o de lligaments,
lesions que de vegades els impedeixen participar en proves i campionats.
Demanarem als alumnes que en diguen el nom d’algun, en què va consistir la seua
lesió i quines conseqüències va tindre per a ell o ella. En aquell moment va
suposar un problema però segurament cuidar una lesió adequadament evita que el
problema augmente.
REFORÇ
El descobriment dels raigs X va tindre una gran repercussió mèdica, ja que es
podien observar estructures com els ossos que abans no es podien observar.
Comentarem amb els alumnes que algunes vegades, les situacions difícils i els
conflictes ens permeten veure coses que abans no véiem, com si foren raigs X.
Demanarem als alumnes que identifiquen exemples d’aquestes situacions.
• Demanarem als alumnes que comenten les seues experiències amb els raigs X: si
alguna vegada els han fet alguna radiografia, si n’han tingut alguna entre les
mans... Proposarem una “pluja d’idees” pel que fa a les tècniques de visualització
de l’aparell locomotor, com les radiografies, ecografies, etc. Aprofitarem per a
recordar els avanços tècnics aconseguits en el camp de la medicina, que han
estudiat el curs passat.
Pàgina 33
MOLT INTERESSANT
Músculs que no pertanyen a l’aparell locomotor
Farem veure als alumnes que hi ha músculs, com el cardíac, que no pertanyen a
l’aparell locomotor, però que fan una funció vital. Sense el múscul cardíac la vida no
seria possible. Informarem del paper del bulb raquidi en la seua contracció.
AMPLIACIÓ
• La capacitat contràctil dels músculs consisteix en un escurçament i estirament. En
aquest procés hi ha també una activitat elèctrica: el nervi motor transmet un impuls

elèctric a la cèl·lula muscular. En aquest moment, del reticle endoplasmàtic de la
cèl·lula s’alliberen ràpidament una gran quantitat de ions de calci. Aquest
alliberament de calci permet que els filaments contràctils del citoplasma de les
cèl·lules musculars es contraguen. Quan ha finalitzat l’impuls nerviós, la cèl·lula
torna a introduir els ions de calci en les cisternes del reticle endoplasmàtic, amb la
conseqüent disminució de calci al citoplasma: les proteïnes en recuperen
l’empaquetament més lax i la miofibril·la es relaxa.
Pàgina 34
• Sens dubte, la figura de l’esquelet resultarà familiar als alumnes, fins i tot la
identificació de les tres parts que es descriuen en el text: el cap, el tronc i les
extremitats. El que els pot resultar nou i un poc difícil és l’enumeració dels ossos i
la classificació de les articulacions.
• En aquesta unitat és recomanable que els alumnes memoritzen el nom i la posició
dels principals ossos que formen l’esquelet. Pot ser eficaç la realització
d’esquemes conceptuals i anomenar els ossos d’una manera estructurada com
apareixen en el text: ossos del cap, del tronc i de les extremitats. Per a molts
alumnes tal vegada serà més senzill fer aquest aprenentatge d’una manera més
visual utilitzant esquemes. Com que fer un dibuix de l’esquelet pot resultar bastant
complicat, podem fotocopiar i utilitzar repetidament una figura de l’esquelet sense
noms.
Tots els ossos d’una mà són importants. Preguntarem als alumnes en què els
podria afectar un trencament del dit gros de la mà. És important que s’adonen que
cada part del cos, per xicoteta que siga, té un paper important per al bon
funcionament general. A continuació, podem comentar que en un grup, tots i cada
un dels membres són importants. Reflexionarem sobre això i el que passa quan
uns membres se senten més importants que d’altres.

REFORÇ
Reflexionarem sobre aquells moviments involuntaris que poden causar conflictes,
per exemple, empényer un company. Quina diferència hi ha entre fer-ho d’una
manera voluntària i involuntària? Sempre ho sabem? Dialogant ho podem
descobrir, però de vegades, no recorrem al diàleg i provoquem un conflicte major.
El diàleg permet aclarir situacions.
• Jugarem al “joc dels ossos”. Dividirem la classe en dos grups. Un d’aquests serà
l’encarregat d’anomenar ossos del cos. L’altre haurà d’incloure cada os en la part
corresponent: cap, tronc o extremitats. Un representant de cada grup es col·locarà
en la pissarra per completar una taula amb tots els ossos esmentats en el lloc
corresponent.
Pàgina 35
FER UN GRÀFIC DE CREIXEMENT
La interpretació de gràfics és un procediment en què sempre convé insistir, ja que és
una eina que els alumnes aniran utilitzant cada vegada més. La realització del gràfic
els permetrà observar com varia l’alçada amb l’edat i podran comparar visualment les
dades de Xavier i Maria.
Animarem els alumnes perquè representen, amb diferents colors i en el mateix gràfic,
les dades de Maria i de Xavier, de manera que queden reflectides, a simple vista, les
respostes donades a les preguntes formulades en la secció.
AMPLIACIÓ
• L’esquelet intern dels vertebrats té una llarga història evolutiva. Els primers
vertebrats van ser els peixos, descendents de cordats primitius, amb un notocordi,
un cordó cartilaginós que els recorria el cos longitudinalment. Alguns punts del
notocordi van experimentar una ossificació i es van convertir en les vèrtebres. En
els vertebrats actuals, les vèrtebres formen la columna vertebral i el notocordi ha
quedat fragmentat, tot formant els discos intervertebrals. L’ossificació del notocordi
va ser probablement un procés molt avantatjós per la major eficàcia en la inserció

de músculs, el desenvolupament de les dents i el depòsit de calci en forma de sals
no perilloses.
Pàgina 36
• Igual que amb els ossos, els alumnes estan ja bastant familiaritzats amb els
músculs, de manera que els continguts d’aquest epígraf els resultaran assequibles
en la major part. Únicament pot resultar nova la classificació segons la forma i el
paper dels tendons com a ancoratges dels músculs a l’os.
• En aquest epígraf es completa l’estudi dels elements mecànics que formen les
estructures dinàmiques de l’esquelet: els músculs són els elements que fan la
força; els tendons, els elements de transmissió, que apliquen la força sobre les
peces rígides, que són els ossos i les articulacions són els punts de suport amb
què els ossos poden funcionar com a palanques.
Hi ha persones que van molt al gimnàs per desenvolupar la seua musculatura i
sentir-se més segurs de si mateixos. Anirien ells al gimnàs per això? Pensen que
una bona musculatura és important per a fer amics? Comentarem que el més
important a l’hora de fer amics són altres coses, no l’aspecte extern del cos. Com
seleccionen els amics? En quines coses es fixen més?
REFORÇ
• Utilitzarem un mural per a comprendre i estudiar els músculs. Cada un aportarà
dibuixos i fotografies de les diferents parts: cap, tronc i extremitats.
• La identificació dels tendons com a elements de transmissió, comparant-los amb
cordes que s’ancoren als ossos per a permetre als músculs estirar d’aquests és
molt didàctica i permet als alumnes comprendre la importància que els tendons
siguen flexibles (es poden doblegar sense que es danyen), però no elàstics (no
varien la llargària quan són sotmesos a tensió).

• De la mateixa manera que passa amb l’epígraf anterior, l’ús d’esquemes i
jerarquies per a memoritzar els músculs més importants pot ser molt útil.
Pàgina 37
EXERCICI AMB CONTROL
És important aprofitar per a recordar la importància de calfar abans d’exercitar l’aparell
locomotor, així com de ser conscients de mesurar els límits de cada un per a evitar
possibles lesions.
Algunes activitats físiques poden ser perilloses i molts jóvens s’arrisquen fins al límit
per a sentir-se orgullosos davant dels seus amics o companys. Estarien ells disposats
a córrer riscos per això? Els demanarem que facen una llista d’activitats físiques que
són molt arriscades i que ells o algun dels seus amics han practicat.
AMPLIACIÓ
• Cada una de les nostres articulacions disposa, almenys, d’un múscul que produeix
la flexió i d’un altre que produeix l’extensió; és el cas dels bíceps, que produeixen
la flexió del colze i dels tríceps, que en produeixen l’extensió. En l’entrenament físic
i en el calfament és molt important treballar tant els músculs flexors de les
articulacions com els antagonistes, els extensors. Aquest treball, necessari per a
compensar la tensió a què es troben sotmeses les articulacions, adquireix una
importància especial en el cas de la columna vertebral. Els músculs flexors són els
abdominals i els extensors, els lumbars, trapezis i dorsals.
Pàgina 38
Animarem els alumnes perquè dividisquen la classe en dos equips i organitzen un
concurs de preguntes i respostes entre ells, utilitzant la informació sobre l’esquelet i
la musculatura que hi ha en l’esquema.
• Després de llegir el resum entre tots, en veu alta i amb el llibre tancat, podem
escriure la primera línia del mapa conceptual perquè els alumnes completen

l’esquema sols. Per a acabar, seria convenient escriure, entre tots, el mapa
conceptual complet en la pissarra i que cada un el copie en el quadern.
tant de l’esquelet com de la musculatura.
En grups de 6 persones poden fer una breu obra de teatre en què aparega la
informació sobre l’aparell locomotor de l’apartat Aprén a aprendre. Es poden
inventar moltíssimes situacions: visita al metge, esquelets que parlen, accident,
examen a l’escola, etc. Com més imaginativa siga l’obra, millor! El públic puntuarà
cada representació valorant l’originalitat i la quantitat d’informació.
Pàgina 40
• Extraure la informació rellevant d’un text i incorporar-la als esquemes previs de
coneixement resulta útil per a contestar preguntes i manifestar opinions.
Vista preliminar
Identificar elements de la il·lustració i del títol que ens permeten valorar el text.
Comprensió literal
 Quin medicament apareix en el text?
 Qui no pot usar-lo?
 Per a què serveixen els prospectes?
 Llegint el nom del medicament, per a què creus que serveix?
 Creus que sempre cal llegir els prospectes?

Quan dialoguem sobre els medicaments, sorgiran molts dubtes sobre la
conveniència de prendre’ls, la seua administració, etc. Resoldrem els exercicis de
Posa a prova les teues competències. En grups, un membre farà de moderador, un
altre estendrà acta i un tercer serà el portaveu. Posarem en comú els debats de
cada grup.
• Cal reforçar la importància de la prescripció mèdica, revisar-ne la data de caducitat
i depositar a la farmàcia aquells que estiguen caducats. Els familiaritzarem amb
medicaments senzills d’ús habitual, remarcant rutines d’higiene i cura amb els
medicaments.
Suggerirem als alumnes que investiguen solucions alternatives per a curar la
inflamació i el dolor muscular, les exposen oralment a la resta de la classe i en
valoren la conveniència.
Pàgina 41
Llegirem el text entre tots i en veu alta. Demanarem als alumnes que diguen els
termes més importants del text. Després, escriurem en la pissarra: reflexos,
extremitat, medul·la espinal, estímuls, automàtics, tensió muscular, involuntari, etc.
Reforçarem la importància de la cura de l’aparell locomotor i del sistema nerviós
per a la realització dels moviments per part del cos.
Elaborarem preguntes per verificar la comprensió del text.
Comprensió literal
 Quan es produeixen els moviments involuntaris?
 Quins tipus de reflexos s’originen a la medul·la espinal?
 Quin tipus de reflex es produeix quan esvarem i intentem no caure?

 Creus que els moviments involuntaris ens protegeixen davant de determinats
perills? Per què?
En grups de dos, llegirem la informació de Moviments involuntaris, protecció natural
i respondrem a les preguntes de l’apartat …i molt més. Aquesta vegada s’ha de
calcular el temps que han tardat des que han començat la lectura fins que han
resolt l’últim exercici. El grup més ràpid ha de contar als altres l’estratègia seguida
per a aconseguir el seu objectiu.
Animarem els alumnes perquè, en grups de dos, representen amb mímica a la
resta de la classe, els moviments involuntaris descrits en la lectura o bé uns altres
de diferents que se’ls hagen acudit a ells.

Unitat 4. La reproducció humana
METODOLOGIA
recordem les característiques de la reproducció sexual, coneixem les característiques
dels aparells reproductors femení i masculí i descrivim els processos de fecundació,
embaràs i part. Així mateix, recordem la importància de no oblidar els nostres hàbits
saludables durant la pubertat.
• La presentació de la unitat s’inicia amb un text narratiu que planteja una situació
que pretén que els alumnes reflexionen sobre la funció de la reproducció humana.
El text s’acompanya d’una il·lustració motivadora, relacionada amb la lectura i
que reforça la intenció d’aquesta, ja que l’alumne ha de recordar que en un part
poden nàixer diversos xiquets amb un aspecte físic idèntic.
La secció Diccionari presenta la definició de les dues paraules que estan
marcades en negreta en el text i que poden presentar una dificultat especial per als
alumnes.
La secció Posa’t en marxa centra l’alumne en la il·lustració i constitueix la
conclusió al text plantejat, al mateix temps que remarca la possible existència de
persones físicament idèntiques.
Aquestes seccions contribueixen al desenvolupament de la competència en
comunicació lingüística ja que els aprenentatges que integren van dirigits, tant a
augmentar la riquesa de vocabulari de l’alumne com a la utilització del llenguatge
com a instrument de construcció i comunicació del coneixement.
Embarca’t en la unitat comprova els coneixements previs i ens introdueix en el
contingut de la unitat: la reproducció humana i els aparells reproductors masculí i
femení.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs, la
reproducció, els aparells reproductors, l’embaràs i el part.
En la primera activitat de cada epígraf, l’alumne ha de posar en pràctica la
competència d’aprendre a aprendre, escrivint i completant oracions i taules amb
grups de paraules per a fer resums del que ha aprés.

Coneixement del Medi 6é-SM. Suggeriments didàctics.doc

Coneixement del Medi 6é-SM. Suggeriments didàctics.doc

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Coneixement del Medi 6é-SM. Suggeriments didàctics.doc

Similar to Coneixement del Medi 6é-SM. Suggeriments didàctics.doc (20)

Coneixement del Medi 6é-SM. Suggeriments didàctics.doc