Alumna: Shuting NanCurs: 2on batxillerat científicTutor programa Argó: Dr. Josep Mª. Castel LlobetTutora del centre: Àngel...
2
ÍndexIntroducció ........................................................................................................4...
INTRODUCCI ÓVaig escollir aquest tema de l ús dels medicamets en la gent gran, perquè desprésd informar-me el vaig trobar ...
de la vida com també l esperança de viure. Un dels elements que es r elaciona ambaquesta esperança és l accés als medicame...
JustificacióEl motiu principal, per la qual he escollit aquest tema és perquè em va sorprendre laquantitat de medicaments ...
-Si sautomediquen.Si els avis/es enquestats s han automedicat alguna vegada, si s autorecomanenmedicaments entre amics, fa...
MètodeEn el plantejament del mètode, de com realitzar el treball i estudiar els objectiusproposats per tal d obtenir resul...
PART TEÒRICA   Què és un medicament?Un medicament o fàrmacs és una o més substàncies actives, integrades en unaforma farma...
-Fórmula magistral: És el medicament destinat a un pacient individualitzat,preparat pel farmacèutic, o sota la seva direcc...
Els medicaments curen o no? Els efectes secundaris.Un medicament que es doni a dosis massa altes es pot compor tar com un ...
d anàlisi i seguiment, perquè abans d això només ha estat provat per uns pocsvoluntaris sans i, com a màxim, uns milers de...
La veritat és que qualsevol malaltia pot ser produïda per un medicament, com: uninfart de miocardi, que és degut a antiinf...
En cas d embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si estracta de nens, consulti sempre al metge aban...
-Demani informació sobre els medicaments o tractaments que li prescriguin: modedocupació, riscos, si impliquen algun canvi...
amb molts medicaments. El treball d un metge és mantenir la qualitat de vida delpacient, com l estat físic i mental, i el ...
Generalitat de Catalunya. Si ha de prendre medicaments, faci-ho correctament. Departament deSalut.Programa de prevenció de...
És necessari considerar el moment del dia en que es prenen els fàrmacs. S ha dedemanar explicació en cas que no estigui in...
Recomanaci ons per la pr escripció de fàrmacs en la gent gran1. Establir un diagnòstic precís, procurar no tractar reaccio...
Els prospectes del s medicamentsQuan algú ha de pr endre un medicament, ha de pr eguntar al seu metge pr escriptoro al seu...
ECM: Medicament d especial control mèdic.EFP: Medicament publicitari. Es permet la seva publicitat i no li cal recepta per...
Intoxicació: instruccions en cas d haver pres més quantitat de la indicada pel seumetge. Conservació: instruccions de cons...
L automedicacióLautomedicació és un fet quotidià i habitual en una bona part de les llarsespanyoles. la utilització per vo...
Anàlisi dels medicaments publ icitaris en EspanyaUn medicament publicitari (també conegut com Especialitat FarmacèuticaPub...
5. Informar al metge de tots els medicaments que pren o ha pres (també herbes  medicinals, vitamines, suplements di etètic...
PART PRÀCTICAEn aquest apartat consisteix en les recerques realitzades a camp, a fi de poderobtenir més informació a part ...
Ús de medicaments en la gent granSexe:Edat:1. Quants medicaments pren el dia? __2. Creu que és són pocs o masses?       Po...
ja que poden tenir costums di ferents.Després el nombre de medicaments que la persona enquestada pren al dia iespecificar ...
Resultat de les enquestes realitzadesDesprés de realitzar totes les enquestes, els resultats estaran expressades enforma d...
RESULTATS DE LENQUESTA EN (%)                   100                     90                     80                     70  ...
Explicació de la gràfica 1: Resultats de l enquesta en ( %)Aquesta primera gràfica, he disposat de totes les dades que he ...
El 75% d aquesta població enquestada s obliden de pr endre medicaments indicatsen algun moment.El 55% dels avis/es comente...
Gàfica de comparació entre homes i dones segons els                                     resultats de lenquesta en (%)     ...
Explicació de la gràfica 2: Compar ació entre homes i dones segons el s resultats de                          l enquesta e...
Classificació dels medicamentsPer tal de poder agrupar els diferents medicaments que existeixen, la OrganitzacióMundial de...
Llista dels medicaments recollits en lenquesta (composició, nom comercial delmedicament, classificació anatòmica i freqüèn...
Al·opurinol     Zyloric           M04   Medicaments per   1    1,7                                            la gotaCarme...
Llista dels medicaments recollits en lenquesta agrupats en grups terapèutics.     Codi ATC             Descripció         ...
Llista dels medicaments recollits en lenquesta agrupats per òrgans i sistemes decos.       Codi ATC          Descripció   ...
Entrevista a una doctoraVaig aconseguir fer una entrevista a la doctora Maria José Pérez Lucena, ladirectora de l ambulato...
12. A sovint lautomedicació prové de la reutilització dun medicament que       anteriorment havia prescrit un metge.La met...
CONCLUSIÓ DEL TREBALLDesprés de tota la recerca realitzada, tant amb l ajut d Internet, enciclopèdies,noticies, com estudi...
enquestades no tenen hàbits correctes en el consum de les medicines, per la qualcosa podem concl oure que la primera hipòt...
equivocada... El 40% d aquesta població no pren tots els medicaments indicats,perquè a vegades, els avis no prenen tots el...
BIBLIOGRAFIAPàgines webs cercades:CEDIMCAT: http://www.cedimcat.info/html/ca/dir1537/index.htmlÉs una pàgina on ha reculli...
Articles d interés:-Medicaments i societat:De   Joan-Ramon       Laporte.    Las   medicinas     curan   o   causan   cual...
AGRAÏMENTSEn un principi estava molt desorientada pel que fa l elecció del tema perquè notenia una idea clara de a què em ...
ANNEXOS          48
ENTREVISTA AMB LA DOCTORA MARIA JOSÉ PÉREZ      LUCENA DE L AMBULATORI DE SERRA-PARERAVaig tenir molta sort de poder conta...
menjar, amb aigua o sense aigua...) o la família no l ajuda a controlar perquè notenen la parella, els fills treballen o n...
ENQUESTES(Ús de medicaments en la gent gran)                                      51
Ús de medicaments en la gent granEnquesta: 1Sexe: DonaEdat: 65 anys1. Quants medicaments pren el dia?          52. Creu qu...
Ús de medicaments en la gent granEnquesta: 2Sexe: DonaEdat: 78 anys1. Quants medicaments pren el dia? 12. Creu que és són ...
Ús de medicaments en la gent granEnquesta: 3Sexe: DonaEdat: 70 anys1. Quants medicaments pren el dia?        22. Creu que ...
Ús de medicaments en la gent granEnquesta: 4Sexe: DonaEdat: 65 anys1. Quants medicaments pren el dia?           32. Creu q...
Ús de medicaments en la gent granEnquesta: 5Sexe: DonaEdat: 71 anys1. Quants medicaments pren el dia?           52. Creu q...
Ús de medicaments en la gent granEnquesta: 6Sexe: DonaEdat: 80 anys1. Quants medicaments pren el dia?           82. Creu q...
Ús de medicaments en la gent granEnquesta: 7Sexe: DonaEdat: 69 anys1. Quants medicaments pren el dia?            52. Creu ...
Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Treballde recerca shuting2011

1,202 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Treballde recerca shuting2011

  1. 1. Alumna: Shuting NanCurs: 2on batxillerat científicTutor programa Argó: Dr. Josep Mª. Castel LlobetTutora del centre: Àngels BayoCentre: INS Banús 1
  2. 2. 2
  3. 3. ÍndexIntroducció ........................................................................................................4 -Justificació......................................................................................................6 -Objectius.........................................................................................................6 -Mètode............................................................................................................8Part teòrica ........................................................................................................9 -Què és un medicament ... . 9 -Els medicaments curen o no? Els efectes secundari s...................................11 -Ús de medicaments en la gent gran ..............................................................15 - Els prospectes dels medicaments................. ................................................20 - L automedicació............................................................................................23Part pràctica .....................................................................................................26 -Explicació de l enquesta ...............................................................................26 -Resultat de la enquesta realitzada.................................................................29 -Classificació dels medicaments ................. ...................................................35 -Entrevista a una doctora................................................................................40Conclusió del treball .........................................................................................42Bibliografia .......................................................................................................45Agraïments..................... ...................................................................................47Annex ................... ............................................................................................48 3
  4. 4. INTRODUCCI ÓVaig escollir aquest tema de l ús dels medicamets en la gent gran, perquè desprésd informar-me el vaig trobar interessant i vaig creure que el podria dominar bé; amés, també és un tema pr oposat per un doctor del departament de farmacologia del hospital de la Vall d Hebrón, en Josep Maria Castel, sota un programad assessor ament i ajut pels estudiants de batxillerat i cicles formatius pel seu pas ala Universitat, l Argó.En l actualitat, ens trobem en una societat molt medicalitzada, impulsada per lavessant econòmica i social. La mitjana d anys que viuen les persones ha augmentatal voltant de 25 anys en l últim segle. Les millores en la higiene i en la nutricióexperimentades durant la primera meitat del segle XX van contribuir de formadecisiva a aquest increment; però la major aportació va ser al llarg dels últims 30 o40 anys, deguda al descobriment de nous medicaments, molt més potents ieficaços que els que hi havia fins el moment. Espanya es troba en una situació s ungran nombre de població envellida; segons les dades del Ministeri de Sanitat iConsum el desembre de 2007, el 16,7% de la població espanyola tenia 65 o mésanys. Les projeccions de les Nacions Unides calculen, l any 2050, Espanya serà eltercer país més envelli t del món, amb un 34,1 % de per sones de la tercera edat.Aquesta part de la població és qui comsumeix gran part dels recursos sanitaris, jaque la incidència de malalties cròniques (una malaltia de llarga duració), mostra unaugment sostingut en avançar l edat. Per això podem definir que, com més gransigui una persona, com per exemple 65 ó 75 anys, més problemes de salut potsorgir-li en l organisme. A diferència dels joves que normalment només pateixenuna malaltia a la vegada, les persones d edats majors, probablement es trobaranamb una barreja de discapacitats i malalties aguts i cròniques mencionadesanteriorment.En els paisos desenvolupats, l alta esperança de vida és degut a l avanç en elsconeixements i recursos d alta tecnologia que han ajudat a millorar tant la qualitat 4
  5. 5. de la vida com també l esperança de viure. Un dels elements que es r elaciona ambaquesta esperança és l accés als medicaments. Les persones, de vegades, escreuen que tots els problemes de salut es resolen prenent medicaments, abans queutilitzant altres mesures que tambè poden millorar la salut de la persona, com perexemple l equilibri en l alimentació, no fumar,fer exercicis cada dia, procurar tenirsempre un bon estat d ànim i no deprimir-se... És cert que un medicament serveixper a tractar malalties i guarir trastorns, però aquest també comporta inconvenients,com ara provocar efectes secundaris, empitjorar altres malalties del cos... Els avisprenen molts medicaments i sovint no els prenen bé, perquè ja són grans, podentenir dificultats d organització a l hora de prendre medicaments i si no sels ajuda,poden cometre erros i d aquesta manera no hi haurà la mateixa eficàcia i correnmés risc de teni r efectes perjudicials. 5
  6. 6. JustificacióEl motiu principal, per la qual he escollit aquest tema és perquè em va sorprendre laquantitat de medicaments que podia arribar a prendre una persona gran i, a lavegada, és un fet que ens pot afectar un dia a nosaltres i a la gent del nostre voltant,amics, familiars... Així doncs aquest treball ens donarà a entendre no només part dela ciència contempor ània, sinó també les relacions socials que hi existeix. ObjectiusEls objectius principals d aquest treball són:Primer, conèixer si els avis fan un bon ús dels medicaments i per a poder obtenirresultats és necessari analitzar els aspectes seg üents: -Quines classes de medicaments pren la gent gran, si els prenen de formaadequada i qui els ajuda en aquet es tasques.Perquè s ha de saber primer què pren i com prenen els medicaments els avis, perdesprès poder anali tzar i obtenir-ne una conclusió. -Quina actitud té la família en els problemes de salut de lavi/a.L ajuda de la família és molt important, perquè una persona gran pot tenirproblemes de qualsevol tipus, com ara: falta de memòria, actitud dolenta sobre elsmedicaments, no segueix les instruccions del metge... Tot això podria comportar aun mal consum dels medicaments, que es podrà millorar amb la cooperació de lafamília. La relació social, és per tant, un aspecte prou considerable. -Estudiar l assessorament del metge als avis/esSaber quina relació tenen amb el metge en relació als medicaments. Si li comentenels dubtes o problemes dels medicaments que prenen. Si el metge els hi dónaprous indicacions i si són prou clares perquè els avis els entenguin. 6
  7. 7. -Si sautomediquen.Si els avis/es enquestats s han automedicat alguna vegada, si s autorecomanenmedicaments entre amics, familiars o coneguts. L automedicació és un fet moltcomú entre les persones, per això és un aspecte que he inclòs dins dels objectius.Pot tenir riscs com també beneficis si ho pren correctament, s ha d estudiar quinstipus de medi caments es sol automedicar la gent gran.En acabar els objectius, parlaré sobre les idees obtingudes en base de lainformació cercada sense realitzar abans estudi s de camp.Les meves hipòtesis són les següents:: 1. Bona part de la gent gran no fan un bon ús dels medicaments, perquè de vegades no tenen prou coneixements sobre el que es pren, i sovint no segueixen bé les instruccions indicades del metge com ara la puntualitat de prendre un deter minat medicament, s obliden de prendre... 2. Els membres de cada família ajudaran als majors de la casa en les tasques mèdiques. 3. La majoria dels avis segueixen totes les indicacions que el metge li dóna. 4. Bona part de la població (segons el treball, de la tercera edat), s automediquen. 7
  8. 8. MètodeEn el plantejament del mètode, de com realitzar el treball i estudiar els objectiusproposats per tal d obtenir resultats és:El treball es dividirà en dues par ts: la teòrica i la pràctica.La part teòrica principalment es tractarà en la recerca de conceptes amb l ajutd internet, enciclopèdies i articles d opinió sobre què és un medicaments, els riscs opossibles efectes secundari s, l eficàcia i l automedicacióEn la part pràctica, primer realitzar un estudi de camp di rigits a la gent gran de mésde 65 anys mitjançant enquestes.(l edat, gènere, quins medicaments pren, si algú liajuda, si llegeixen els prospectes, si la resposta a les preguntes les ha fet el mateixavi/a o ha necessitat ajut dalgun familiar ). Es farà 10 enquestes a avis i 10 aàvies.En segon lloc, analitzar els resultats de les enquestes realitzades mitjançant unataula de dades. I desprès es compararà aquests resultats amb la hipòtesi principal.Desprès fer la classificació dels medicaments més receptats.I finalment, fer una entrevista a una doctor a.Amb tota aquesta informació de les dues apartats, i com a últim pas, redactar laconclusió, per a veure si les hipòtesis del començament coincideix o no amb lesresultats de la recerca i també si s ha complert els objectius proposats. 8
  9. 9. PART TEÒRICA Què és un medicament?Un medicament o fàrmacs és una o més substàncies actives, integrades en unaforma farmacèutica. Les seves propietats permeten el tractament o prevenció demalalties en els éssers humans. Amb l objectiu de restaurar, corregir o modificarfuncions fisiològiques de l organisme o aquelles per establir un diagnòstic mèdic.Utilitzem un medicament quan tenim algun problema de salut, per a guarir petitstrastorns o sí mptomes (mal de cap, f ebre) i daltres per tractar o alleugerir malaltiesmés importants com la hipertensió, l excés de col esterol, la diabetis...Els medicaments es di videixen en:-Especialitat farmacèutica: És el medicament de composició i informaciódefinides, de forma farmacèutica i dosificació determinades, preparat per al seu úsmedicinal immediat, disposat i condicionat per ser dispensat al públic, ambdenominació, embalatge, envàs i etiquetatge uniformes segons ho disposin lesautoritats sanitàries. Els medicaments s empreen a les dosis necessàries, i a sovintse n pot di sposar de diferents preparats (o presentacions) com en pastilles, xarops,supositori s, injectables, pomades, etc, i vies d administració (oral, intramuscular,tòpica, etc.).Principis actius: constituent dun medicament responsable de les seves propietatsfarmacodinàmiques i terapèutiques, una substància extreta dun organisme viu queun cop purificada i/o modificada químicament, se li denomina fàrmac omedicament. 9
  10. 10. -Fórmula magistral: És el medicament destinat a un pacient individualitzat,preparat pel farmacèutic, o sota la seva direcció, per complimentar expressamentuna prescripció facultativa detallada de les substànci es medicinals-Preparat o fórmula oficinal: És aquell medicament elaborat i garantit per unfarmacèutic o sota la seva di recció, dispensat a la seva oficina de farmàcia o serveifarmacèutic, enumerat i descrit pel Formulari, destinat al lliurament directe alsmalalts als quals proveeix aquesta far màcia o servei farmacèutic.-Medicament en recerca: és un medicament que encara no es pot receptar atothom perquè s està estudiant. Habitualment els nous medicaments primers estudien mitjançant els assaig clínics, en els que es compara el medicament nouamb un de ja conegut o amb pl acebo (que és una substànci a que no fa efecte).Un medicament no només estan formats per substàncies medicinals (o principisactius), la majoria també contenen :Exipients: són substànci es que no tenen activitat terapèutica, però important oimprescindibles en l elaboració, emmagatzema ment i alliberació de substànciesmedicinals. Són components que permeten que el medicament tingui estabili tat i esconservi adequadament , per tal d aconseguir la forma farmacèutica desitjada encada cas ( càpsules, comprimits, solucions, etc.)Uns exemples poden ser: els colorants, els conservants, les substànciesaromàtiques, els diluents, els saboritzants...En l actualitat, la majoria de medicaments són preparats per laboratorisfarmacèutics i, per a la seva preparació i distribució, aquests han de ser autoritzatspel Ministeri de Sanitat i Consum amb un nom propi registrat. Tots els processosrelacionats amb la investigació, fabricació i distribució estan estrictament regulatsper les lleis que protegeixen la salut dels ciutadans. 10
  11. 11. Els medicaments curen o no? Els efectes secundaris.Un medicament que es doni a dosis massa altes es pot compor tar com un verí.El medicament ha se ser eficaç, però molt pocs medicaments curen, pràcticamentels que curen són els antibiòtics, els altres alleugereixen els símptomes, (quan tensmal de cap, dolor d esquena...) , enredereixen la producció de la malaltia... I no hi hacap medicament que estigui absent de riscos o d efectes adversos. L agència delmedicament calcula que cada any moren en Europa 197.000 persones a causadels efectes adversos que produeixen els medicaments que han pres. En principiels medicaments estan dissenyats amb l objectiu d aconseguir beneficis per la salut.Però no tots són innocus i poden produir perjudicis per la salut de diversagravetat. Sovint aquests efectes secundari s només es tracta de peti tes molèstiestolerables, però en ocasions obliguen a abandonar el tractament i en casos mésgreus poden arribar a posar en perill la salut del pacient.Cada medi cament té el seu per fil i la seguretat en utilitzar aquest ho ha de conèixerbé el metge i el farmacèutic. A més al prospecte es detallen els efectes secundarismés freqüentment relacionats amb el medicament per poder identificar-los en casde que es presentin. El pacient ha de conèixer els beneficis que pot obtenir i els ricsa que s exposa quan pr en un medicament.Els beneficis dels medicaments, clarament demostrats no s han aconseguit sensecap cost. L augment de potència dels nous medicaments, a més de proporcionaruna eficàcia més gran, també comporta una major freqüència i gravetat d efectessecundari s o reaccions adverses. Encara que està clar que el benefici global delsmedicaments és positiu.Cal recordar que per obtenir el màxim benefici dels medicaments sha deseguir les instruccions que el metge dóna, de la dosi que sha de prendre, com l hade prendre i durant quant de temps. I també és molt important prendre només ladosi prescrita, i en cas de no haver-ho fet, s ha de consultar el metge o elfarmacèutic. Mai no sha de prendre una dosi doble. Això és molt important.Un fàrmac que ja ha sortit en el mercat també és necessàri seguir un procés 11
  12. 12. d anàlisi i seguiment, perquè abans d això només ha estat provat per uns pocsvoluntaris sans i, com a màxim, uns milers de pacients i quan això es comercialitzaper tot el món estarà al servei de milions de persones i és quan la probabilitat deproduir efectes secundaris no detectats anteriorment augmenta, que en algunscasos poden ser greus i arribar a produir la mort. Encara que prèviament, ja s haviarealitzat nombrosos estudi s, anàlisis i controls que serveixen per avaluar si aquestsbeneficis superen als possibles riscs. I només si el balanç és positiu i vistes per lesautoritats sanitàries, donen per mís per a la comercialització d aquesta.Com per exemple l Aspirina és un medicament que més persones ha matat i lapercepció del seu risc està distorsionada. A dosis baixes (cent mil·ligrams al dia)serà un exel·lent protector cardiovascul ar, però si és a dosis analgèsiques (d ungram o més) pot produir hemorràgia gastrointestinal. A Catalunya es produeixenuns 3.000 casos anu als d hemorràgia gastrointestinal, i el 40% és degut a l Aspirinai altres antiinflamatoris. Una altre dada més impactant és dels EEUU, que moren15.000 per sones per el mateix motiu mentre que de si da en moren 12.000. Imatge d una capsa d Aspirina http://www.farmaciasdrahorro.com.ar/images/productos/13851288 351069_1386_aspirina_0100.jpg 12
  13. 13. La veritat és que qualsevol malaltia pot ser produïda per un medicament, com: uninfart de miocardi, que és degut a antiinflamatoris i molts altres fàrmacs. Una altrecas que pot ser la pneumònia, qualsevol malaltia neurològica o psiquiàtrica podenser afavorits per els medicaments. Però n hi ha de molts altres que causendepressió, com alguns medicaments que tr acten la pressió arterial. També hi ha unnombre elevat de persones que prenen medicaments per a l insomni, que aquestspoden provocar problemes greus: en molts casos d irritabilitat en llevar-se es deu amedicaments d aquest tipus, com el benzodi azepines o d altres. I pel tema delsantidepressius, només serveixen i han d utilitzar-se en aquelles persones amb unadepressió profunda, i la tristesa no és una malaltia, sinó una reacció saludable quanhi ha una causa que ho explica (com la mort d un familiar). Si la prescripció delsmedicaments fos més atenta als possibles riscs que comporten, es podria evitarentre un 65% i un 75% d aquests mor ts.Per a poder reduir el risc de les reaccions adverses dels medicaments:Cap medicament és 100% segur, però nosaltres mateixos som els que podemreduir o intentar evitar aquestes efectes indesitjables.No prengui cap medicament sense que hagi estat prescrit per un metge.Fins i tot en el cas de les especialitats farmacèutiques publicitàries (EFP), demaniconsell al farmacèutic. Si els símptomes continuen o el seu estat empitjora consultial seu metge.Informi sempre que vagi al seu metge/s de tots els medicaments que pren o hapres recentment (també herbes medicinals, vitamines, suplements dietètics,homeopatia, etc.).Llegeixi i conservi el prospecte del medicament.Conservi els medicaments en el seu embalatge original. A més de protegir elmedicament, l embalatge conté informació important com la caducitat, el lot, si s hade guardar en nevera, etc. 13
  14. 14. En cas d embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si estracta de nens, consulti sempre al metge abans de prendre cap medicament,encara que sigui una EFP.Eviti el consum d alcohol quan estigui prenent medicaments perquè pot afectar a laseva capacitat de reacció per exemple en la conducció de vehicles o en larealització d altres activitats perilloses.No prengui dosis superiors o inferiors a les que li ha receptat el metge.No abandoni el tractament abans del que li ha prescrit el metge encara que es trobimillor.Si al finalitzar el tractament encara no es troba bé, no perllongui el tractament pelseu compte sense consul tar amb el metge.Avisar al metge si ets al·lèrgic-Si ets al·lèrgic pot tenir problemes amb alguns medicaments. S ha de portarsempre aquesta informació sobre, per exemple, en una targeta dins de la cartera.-Avisar també al metge quan li recomana algun fàrmac al qual es siguiespecialment sensi ble o li hagi fet mal en un altre ocasió o que estigui contraindicatper a vostè.Ha de saber què augmenta el risc-Ledat. Els nens i ancians són més sensi bles.-Els problemes de fetge o r onyó. Provoquen que es met abolitzen i eliminin pitjor elsmedicaments.-Lembaràs o la lactància. El risc és pel nadó.-El consum simultani de diversos fàrmacs pot provocar problemes d interaccionsentre els medicaments.-Alguns medicaments en concr et (per exemple, els anticoagulants).També ha de saber aprofitar el moment de la consulta-Exposeu els seus dubtes. Si se li oblida alguna cosa o no li dóna temps, pregunti alfarmacèutic. 14
  15. 15. -Demani informació sobre els medicaments o tractaments que li prescriguin: modedocupació, riscos, si impliquen algun canvi dhàbits (per exemple, deixar de beurealcohol o no prendre el sol) ...-Conti al seu metge si pateix alguna malaltia o si està prenent altres medicaments oremeis (ja siguin fàrmacs de venda lliure, vitamines, plantes medicinals, etc.). Espot produir una interacció. Ús de medicaments en la gent granEn medicina, sanomena malaltia crònica a aquelles malalties de llarga durada, lafinalitat o curació no es pot preveure clarament o no ocorrerà mai. No hi ha unconsens sobre el termini a partir del qual una malaltia passa a considerar-crònica,però de mitjana, tota malaltia que tingui una durada superior a sis mesos es potconsiderar com a crònica. A partir dels 65 anys el 78% de la població de pacientstenen una malaltia crònica i un 30% poden tenir 2 o més. Aproximadament el 16%de la població en Espanya té 65 o més anys i la previsió és que el percentatgesincrementi en els propers anys.El procés d envelliment comporta un inferior funcionament del fetge, dels ronyons,com també d altres òrgans és un canvi en l organisme que poden generarmodificacions i diferents comportament en la resposta dels fàrmacs si es comparaamb l adult jove, aquest fet implica que cal tenir precaucions especials en elsmalalts ancians a fi de que els tractaments farmacològics siguin segurs i eficaços.Perquè aproximadament dos terços dels pacients majors de 65 anys tenen indicatal menys un medicament i un terç poden arribar a prendre tres o més. Com queutilitzen relativament més medicaments que altres grups d edat, l elecció apropiadadel fàrmac i la dosi és de suma i mportància. També ho és el fet de que augment a elrisc de patir reaccions adverses o interaccions (interferències) entre elsmedicaments que pr en.Múltiples malalties afecten a varies òrgans simultàniament i el tractament d una potagreujar el funcionament d un altre. Per tant els avis tenen un alt risc de ser tractats 15
  16. 16. amb molts medicaments. El treball d un metge és mantenir la qualitat de vida delpacient, com l estat físic i mental, i el benestar nutricional. Però els fàrmacs utilitzatsper als tractament de llarg termini poden al terar aquests factors, per la qual cosa, lús de fàrmacs en les malalties cròniques s haurà de fer amb cura i evitar l ús d unmedicament si no és clarament necessari . Normalment es defineixen a aquest grupa pacients amb més de 60 a 65 anys però l edat cronològica no sempre coincideixtant amb la fisiològica. Cada persona és diferent i segons els òrgans, uns podenestar més afectats que altres, com els pulmons, els ronyons, el cor... encara quetinguin la mateixa edat. Per això és necessari realitzar una avaluació personalitzadaen cada paci ent.Per a aquesta població d edat avançada s ha de tenir més cura en la utilització delsmedicaments. I hi ha una sèrie de recomanacions de la conservació delsmedicaments o l emmagatzemat, l administració dels medicaments, les relacionsdels aliments amb la medicació...Les principals recomanaci ons que fan a la gent gran sobre els medicaments no ésmés que conei xements bàsics que tots han d aprendre i portar-ho a terme.És important evitar tenir medicaments que no ha de prendre, perquè cal seguirnomés el tractament indicat per el metge. En cas que per símptomes menors lapersona utilitza medicaments automedicats sempre haurà de demanar consell almetge o farmacèutic, explicant tots els medicaments que formen part de la pautaterapèutica.Cal tenir en compte que si també segueixen tractaments amb productes naturals,cal informar-ne al metge o farmacèutic ja que aquests productes tenen activitatfarmacològica i per tant poden afect ar el tractament de base i nstaurat.Han de conèixer els medicaments que pren, per tant cal que disposi d un llistat detots els fàrmacs on hi figuri el nom, el motiu pel que s administra , quina dosi utilitza,amb quina freqüència, quan va començar el tractament i fins quan l ha de seguir.Si els medicaments no són administrats per una infermera cal conèixer exactamentla tècnica d administració. 16
  17. 17. Generalitat de Catalunya. Si ha de prendre medicaments, faci-ho correctament. Departament deSalut.Programa de prevenció derrors de medicació. 17
  18. 18. És necessari considerar el moment del dia en que es prenen els fàrmacs. S ha dedemanar explicació en cas que no estigui indicada perquè pot ser que no siguiindiferent prendre ls al matí o a la nit , degut a que per exemple es busqui quel acció farmacològica es produeixi preferentment en un moment determinat del dia(medicaments per l insomni abans d anar a dormir) o bé al contrari, perquèprecisament es vulgui evitar algun efecte indesitjable (exemple: evitarl administració dels diürètics al vespre per no haver d aixecar-se a anar al lavabodurant la nit ).Si per exemple condueix, manipula màquines o estris de cuina, s ha de preguntar siel medicament que han prescrit pot afectar l estat d alerta o habilitat manual.L inicia o la finalització d un tractament cal estar especialment alerta per l aparicióde possibles efectes adversos o interaccions entre medicaments . Cal consultarsempre al personal sanitari indicant sempre tots els medicaments i productes queformen part del tractament.O sigui que :-Les malalties cròniques, comorbiditats i deteriorament físic i psíquic de lespersones grans juntament amb la polimedicació, fa que s incrementi el riscdinteraccions, efectes adversos, falta dadherència i altres problemes derivats deltractament farmacològic. -Abans de prescriure un fàrmac per a una nova patologia resulta fonamentalverificar que no es tracta de lefecte advers dun altre medicament i considerar si hiha opcions no farmacològiques. -És convenient evitar la utilització de fàrmacs potenci alment inadequats i de recentcomercialització, simplificar el règim terapèutic, explicar el propòsit del fàrmac, comprendre i els seus possibles efectes adversos així com avaluar regularment elcompliment terapèutic.-En loptimització de la farmacoteràpia dels ancians sha de prestar especial atencióa la detecció de dosis, pautes i durada de tractaments inadequats, duplicitats defàrmacs, interaccions rellevants, prescripcions en cascada i omissions de fàrmacsclínicament indicats. 18
  19. 19. Recomanaci ons per la pr escripció de fàrmacs en la gent gran1. Establir un diagnòstic precís, procurar no tractar reaccions adverses a medicaments. Cada tractament ha de tenir un objectiu establert.2. Considerar en primer lloc si hi ha opcions no farmacològiques.3. Realitzar una història farmacològica detallada.4. Revisar periòdicament el tractament i considerar la indicació i necessitat de cada fàrmac.5. Conèixer la farmacologia dels medicaments que es prescriuen: via deliminació, vida mitjana, unió a proteïnes plasmàtiques, potencial dinteraccions, acció farmacològica i efectes adversos.6. Evitar la utilització de fàrmacs potencialment inadequats (criteris de Beers) i de recent comercialització, ja que el seu perfil defectes adversos en la gent gran sol ser poc conegut .7. Començar amb dosis baixes del fàrmac i anar incrementant fins aconseguir lefecte terapèutic. Evitar els fàrmacs de vida mitjana llarga o que sacumulin.8. Simplificar el règim terapèutic. utilitzar formes de dosificació adequades per al pacient.9. Explicar el propòsit del fàrmac, com prendre i els seus possibles efectes adversos a la persona gran o els seus cuidadors, proporcionar instruccions clares per escrit i assegurar-se que ho han entès.10. Suggerir lús de diaris, calendaris o qualsevol altre mitjà que permeti realitzar un registre de les preses dels diferents fàrmacs prescrits.11. Facilitar un llistat actualitzat amb tota la seva medicació.12. Documentar el resultat dels nous fàrmacs prescrits per a malalties cròniques amb una periodicitat màxima semestral.13. Avaluar regularment el compliment terapèutic. Assegurar el compliment abans dintroduir un nou fàrmac.14. Aconsellar la destrucció o donació dels medicaments que ja no sutilitzen. 19
  20. 20. Els prospectes del s medicamentsQuan algú ha de pr endre un medicament, ha de pr eguntar al seu metge pr escriptoro al seu farmacèutic per què ha de prendre aquest medicament i com l ha deprendre. I desprès, a l embalatge del medicament o al prospecte també hi ha unseguit d informació que ens podrà ajudar a comprendre què estem pr enent i com elpodem utilitzar o conservar.La informació ens proporcionen els embalatges dels medicaments són:A part del nom registrat de l especialitat farmacèutica, a la part exterior del embalatge hi ha impresa una gran quantitat d informació que pot ser de moltautilitat. En aquest a informació s expressa:Principi actiu i la quantitat que contéExcipients de declaració obligatòriaLaboratori fabricantLot de fabri cació i data de caduci tatCupó-precinte en aquell es que siguin finançables pel Sistema Nacional de SalutSímbols i sigles: Medicament que, per a la seva dispensació, cal recepta mèdi ca Cal recepta de psicòtrops (tranquil litzants, anti depressius, etc.) Cal recepta destupefaents ( morfina, etc.) S ha de conser var en frigorífic (no congel ar) Medicaments que poden reduir la capacitat de conducció o el maneig demaquinària perillosa. Medicaments que poden produir fotosensibilitat (reacció cutàniadesencadenada a dosi s habitualment innòcues de r adiació ultraviolada o vi sible) 20
  21. 21. ECM: Medicament d especial control mèdic.EFP: Medicament publicitari. Es permet la seva publicitat i no li cal recepta per serdispensada en farmàcies.EFG: Medicament genèri c.H: Medicament d ús hospitalari. Es dispensa únicament a les farmàcies delscentres hospitalaris.DH: Medicament de diagnòstic hospitalari. Ha de ser prescrita per especialistesadscrits a un hospi tal.TLD: medicament de di spensació renovable. Per a tractaments de ll arga durada.Medicament homeopàti cs: aquests tipus de medicaments han d indicar aquestallegenda.La informació que ens proporcionen els prospectes són: Què és (composició, tant del principi actiu com dels excipients) Per a què s utilitza (acció i indicacions) Com utilitzar el medicament (posologia): quina és la dosi usualment utilitzada i lavia d administració. Abans d usar el medicament (contraindicacions): en quins casos no s ha d utilitzarel medicament Abans d usar el medicament (precaucions): casos en què s ha d utilitzar ambprecaució i si cal un control mèdic especial o precaucions especials que s han deseguir durant la seva utilització. Consells en cas d embaràs, lactància, conducció devehicles o ús de màqui nes. Possibles efectes secundaris: efectes no desitjats que poden aparèixer durant eltractament. Interaccions: instruccions en cas d haver de prendre altres medicaments o, fins itot, aliments, ja que poden provocar l aparició d efectes no desitjats. Per mésinformació sobre aquests tema, consulti el documents INTERACCIONSCiutadans/RITA. 21
  22. 22. Intoxicació: instruccions en cas d haver pres més quantitat de la indicada pel seumetge. Conservació: instruccions de conser vació. Imatge d un prospecte, l aspirina http://2.bp.blogspot.com/_TIdMuwLqq54/SrpUgBC935I/AAAAAAAAAi4/sCy232_TSRs /s1600/20070417klplyllec_78.Ies.SCO.jpg 22
  23. 23. L automedicacióLautomedicació és un fet quotidià i habitual en una bona part de les llarsespanyoles. la utilització per voluntat pròpia de medicaments coneguts o prescritsanteriorment per un metge, suposa un acte que pot ocasi onar beneficis però tambéperjudicis al pacient que els ingereix. Els analgèsics i els antibiòtics són dos delsgrups farmacològics més usats en automedicació. Tant un com altre presentenpossibles riscos individuals i col · lectiusL Automedicació sha definit com el consum de medicaments, herbes i remeiscasolans per pròpia iniciativa o per consell duna altra persona, sense consultar almetge . Perquè el pacient ha après la seva decisió en un àmbit més o menys proper:família, amics o veïns, farmacèutic, la reutilització de la recepta dun metge o elsuggeriment dun anunci. Actualment, lautomedicació també la podem definir comla voluntat i la capacitat de les persones-pacients per participar de maneraintel·ligent i autònoma (és a dir, informada) en les decisions i en la gestió de lesactivitats preventives, diagnòstiques i terapèutiques que el s afecten . Imatge de no a l automedicació http://www.colegiodelta.com/userfiles/image/Logo/Gripe/ N%C3%83%C2%A3o%2 0se%20auto%20medicar.JPG 23
  24. 24. Anàlisi dels medicaments publ icitaris en EspanyaUn medicament publicitari (també conegut com Especialitat FarmacèuticaPublicitària, o per les seves sigles EFP), és aquell per a la compra no és necessarini un diagnòstic previ dun metge ni tampoc una recepta mèdica (prescripciófacultativa).Els medicaments publicitaris estan destinats a la prevenció, alleujament otractament de patologies que no requereixen diagnòstic del metge ni prescripció ies diuen "publicitaris" perquè la Llei permet que sen faci publicitat directa destinadaal consumidor.Patrons dús de medi caments publ icitarisSegons el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics, un 60% de lapoblació espanyola consumeix aquests medicaments que no requereixenprescripció mèdica, la majoria aconsellada pel farmacèutic (39%) o en funció delexperiència personal prèvia (aproximadament un 69%) .Consells bàsics sobre l automedicació1. No prendre cap medicament que hagi de ser prescrit per un metge sense la seva supervisió.2. En el cas dels medicaments que no requereixen recepta mèdica, demanar consell al farmacèutic.3. En cas d embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si es tracta de nens, consul tar sempre al metge abans de prendre cap medi cament.4. L automedicació ha de tenir una durada raonable. Si els símptomes continuen o l estat empitjora ha de consultar al seu metge. 24
  25. 25. 5. Informar al metge de tots els medicaments que pren o ha pres (també herbes medicinals, vitamines, suplements di etètics, homeopatia, etc).6. Llegir i conservar el prospecte de tots els medicaments. És important saber què és el que pren, perquè s ho pren i com i quan s ha de prendre7. Conservar els medicaments en l embalatge original. Aquest conté informació important com la caduci tat, el lot, si s ha de guar dar en nevera, etc. A més a més l embalatge protegeix el medicament i garanteix la seva adequada conser vació.8. Evitar el consum d alcohol quan estigui prenent medicaments perquè pot afectar a la capacitat de reacció per exemple en la conducció de vehicles o en la realització d altres activitats perilloses. 25
  26. 26. PART PRÀCTICAEn aquest apartat consisteix en les recerques realitzades a camp, a fi de poderobtenir més informació a part de les trobades a Internet, i obtenir dades realssobre les situacions de les persones grans, mitjançant enquestes, entrevistes,classificacions dels medicaments... tot això és com a objectiu tenir mésconeixements sobre el tema i finalment basant-me sobre aquesta informació,analitzant i comparant resultats amb la hipòtesi principal, obtenir-ne la conclusió. Explicació de l enquestaLa utilitat d elaborar una enquesta és per a poder tenir resultats en números mésconcretes de les preguntes que un té. En aquesta enquesta té les preguntes queestan directament relacionades amb els objectius marcats d aquest treball.Les preguntes de l enquesta s ón les següents: 26
  27. 27. Ús de medicaments en la gent granSexe:Edat:1. Quants medicaments pren el dia? __2. Creu que és són pocs o masses? Pocs__ Justes__ Masses__3. Com calcificaria el seu estat de salut? bo__ regular__ dolent__4. Algú l ajuda a ordenar i avisar de quan i com s ha de prendre els medicaments? Si__ No__ A vegades__5. Qui li ajuda? La seva parella__ Un familiar__ Ningú__ Altre__6. Com l ajuda?7. Acostuma a l legir-se els prospectes del s medicaments? Si__ No__8. Pren tots els medicaments que li diu el metge? Si__ No__9. Sels pren com li ha indicat el metge (hora i dosis)? Si__ No__10. Soblida a sovint de prendre la medicació? Si__ No__11. Si s oblida ho comenta al metge? Si__ No__12. Habitualment va al metge: per visitar-se o fer revisions__ per recollir medicines__ quan no es troba bé__13. Vostè s automedica? Si__ No__14. Ho fa sovint? Si__ No__15. Per quines situacions ho fa?16. Quines són els medicaments que pr ens?Es portarà a terme 20 enquestes, on el 50% seran d homes i l altre 50% de dones,dirigits a una pobl ació de la tercera edat, els avis i les àvies amb més de 65 anys.L enquesta serà realitzada de manera anònima, només és necessari preguntarl edat i el sexe com a informació personal, perquè és evident que l edat d unapersona influeix en el nombre de medicament que pren i l estat de salut que estroba, també és provable que la diferència del sexe causi diferència en els resultats, 27
  28. 28. ja que poden tenir costums di ferents.Després el nombre de medicaments que la persona enquestada pren al dia iespecificar els tipus, seguidament la seva opinió sobre aquesta quantitat, aquest esdades són molt important a l hora de justificar si la gent gran es troba sota un dominidels medicaments o si estan subjectes a la polimedicació, també ens facilitarà apoder fer una classificació dels diferents tipus de medicaments que pren aquestapoblació.Consultar si són o no independents a l hora de realitzar les tasques mèdiques, si elsajuda algú, qui, com... perquè aquesta informació és necessari per a respondre undels objectius plantejats, l actitud de la família envers els problemes de salut del ancià.Tot seguit hi haurà una sèrie de preguntes relacionats amb els costums que unapersona té sobre els medicaments: si prenen totes les medicines receptades pelmetge, amb puntuali tat i dosi indicat, si acostumen a llegir els prospectes delsmedicaments, si sovint s obliden de prendre algun fàrmac i, si sorgeix el fet hocomenten o no al metge, si van molt freqüent a visitar-se... Amb la finalitatd estudiar els diferents actituds que tenen els avis/es sobre les medicines i larelació que hi ha entre el metge i el pacient, tal com havia proposat en un delsobjectius al començament del treball.Finalment, analitzar el tema de l automedicació, amb una pregunta directa per alsenquestats, si s automediquen o no, si ho fan sovint i en quines si tuacions. 28
  29. 29. Resultat de les enquestes realitzadesDesprés de realitzar totes les enquestes, els resultats estaran expressades enforma de gràfica.La primera gràfica consisteix en englobar tota la informació treta de l enquesta iobtenir-ne al final un únic valor en percentatge com a dada r eal.La segona gràfica es tracte de separar els resultats de l enquesta que hi ha enhomes i dones, amb la finalitat de poder realitzar una comparació entre les duespoblalcions de la mateixa franja d edat però de sexe diferent. 29
  30. 30. RESULTATS DE LENQUESTA EN (%) 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 . t . . t . a . al dia sM alu ls M sM ats ica nM tge en est sM M. sse es re s del in dic si ind a lgu al me iqu enqu del és ma td ena cte M. re ed r l ses sta ord I do tot om a 3 om re nen ne a spe s els ra p end en cap bo per pro tot lho de ent S aut ealitz les en ep uen els en en ar P ren qu da n M . en com p er ven Avis i àvies en lifiq aju en Pre blid Ho ser C reu Ca ten g eix els So des C on majors de si Lle en aju ces P ren n se 65 anys Ne Se30
  31. 31. Explicació de la gràfica 1: Resultats de l enquesta en ( %)Aquesta primera gràfica, he disposat de totes les dades que he recollit mitjançantenquestes per a una mostr a de pobl ació envellida. On M és igual a Medicaments,i els resultats que surten són les següents:Dins de la mostra de població, un 80% dels avis/es prenen 3 o més medicamentsal dia.Un 70% tenen la consciència que prenen masses medi caments. Valors Nombre de persones % Pocs 1 5% Els justos 5 25% masses 14 70%Només un 40% cali fiquen que tenen un bon estat de salut. Valors N. de per sones N. de per sones % N.de per sones Homes Dones Homes Dones bo 8 5 8 40% 50% 30% regular 10 4 6 50% 40% 60% dolent 2 1 1 70% 50% 50%Tan sols el 25% dels avis/es enquestats necessiten ajuda dels altres a l hora deprendre s medicaments, per a què l ordenin, l avisin de quan s ho han de prendre undeterminat medicament, la manera de prendre, si és millor abans o després demejar, etc.La meitat de la mostra de pobl ació llegeixen els prospectes dels medicaments.Un 60% d aquest grup enquestat prenen tots el s medicaments indicatsAproximadament els 55% prenen els medicaments en l hora i dosi indicat pelmetge. 31
  32. 32. El 75% d aquesta població enquestada s obliden de pr endre medicaments indicatsen algun moment.El 55% dels avis/es comenten tot el metge, com de si han oblidat de prendre algunmedicament, els dubtes sobr e els medicaments que el s hi sorgeixen, etc.El 80% de la població enquestada r econeixen que s automediquen.La gran majoria, uns 85%, han realitzat l enquesta sense ajuda ni consultarinformació a altres persones.Només una minoria de la població, als 25%, conserven les capses delsmedicaments que el s han receptat el metge. 32
  33. 33. Gàfica de comparació entre homes i dones segons els resultats de lenquesta en (%) 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 M. t . . t . a M. dia es s alu els M sM icats ica nM tge en est al de el nd u me iqu qu d els M. m ass at nar e sd te .ind M si i alg al ed en és est I do re tot ses om nen n a ord s pec s els ra p end en aut om tzar l i cap 3 re bo pro tot lho ent S eal s en ep per de ar n le P ren qu uen ju da els nen M .en den com p er rve uen lifiq na en Pre els bli Ho nse Homes Cre Ca eix en So des Co site L leg n aju ces Pre33 Ne nse Dones Se
  34. 34. Explicació de la gràfica 2: Compar ació entre homes i dones segons el s resultats de l enquesta en ( %)L únic element que coinciceix entre els homes i les dones en aquesta gràfica sónque una alta percentatge de població, 80% en tots dos cosos, prenen 3 o mésmedicaments.El nombre de dones que es cr euen que pr enen masses medicaments, els 80%, ésmés elevada que al d homes, un 60%.Hi han més homes que creuen que tenen un bon estat de salut, el 50%, que a lesdones, un 30%.En tots dos casos, necessiten molt poca ajuda externa en l ordenació delsmedicaments, tenen un 20% i 30% respectivament en ho mes i dones.El nombre de dones que es llegeixen els prospectes dels medicaments (70%) sónmés que el doble que els homes (30%).La majoria de la població prenen tots els medicaments receptats pel metge, encaraque el nombre de dones ( 70%) és una altre vagada major que al dels homes (50%)La població femenina (70%) es presenten més puntuals i ordenats en prendre s elsmedicaments que el s homes (40%)Són en tots dos casos alts, el nombre de per sones que s obliden de prendr e alguntipus de medicament, encara que la població masculina (80%) torna a superar d un10% al grup femení (70%).La majoria de les àvies (80%) comenten tot de dubtes i situacions que els hanpassat al metge, mentre que els avis (30%) en són una minoria.El cas dels homes (90%), superen d un 20% a les dones (70%) pel tema del automedicació, els avis s automediquen més.La majoria dels avis/es no han necessitat ajuda per realitzar l enquesta, tenint coma apartat el 80% i 90% en els homes i les dones respectivament.Finalment tornem amb una baixa percentatge de persones que conserven lescapses dels medicaments, encara que segons les dades, les dones (30%)conserven més que el s homes (10%). 34
  35. 35. Classificació dels medicamentsPer tal de poder agrupar els diferents medicaments que existeixen, la OrganitzacióMundial de la salut (OMS) va dissenyar una classificació que es composade cinc nivells dinformació.Daquesta manera es pot permetre analitzar els medicaments que pren unapoblació determinada en funció de lòrgan o sistema en el que actua, lefectefarmacològic que realitza i les indicacions per les que sutilitza. Així cada principiactiu té el seu codi ATC propi.Els Nivells de codificació són:Nivell 1 Mostren la informació anatòmica: òrgan o sistema sobre el que actua elmedicament (existeixen 14 grans grups).Nivell 2, 3 i 4 Mostren el subgrup terapèutic: Quin efecte té i sobre on actua. Cadanivell que avança és més específi c en quan a la informació.Nivell 5 Determina el nom específi c del principi actiu.Exemple:Nivell 1. N. Sistema nerviós centralNivell 2. N02 Anal gèsicsNivell 3. N02B Al tres analgèsic i antitèrmicsNivell 4. N02BE Anili desNivell 5. N02BE01 Par acetamolEl paracetamol és (químicament una anilida), té propietats analgèsiques (per eldolor) i antitèrmiques (per la febre), forma part del grup dels fàrmacs analgèsics iactua a ni vell del sistema nerviós central (cervell). 35
  36. 36. Llista dels medicaments recollits en lenquesta (composició, nom comercial delmedicament, classificació anatòmica i freqüència dús). Composició Medicament Codi Descripció Freqüènci % Principi actiu ATC a Omeoprazol Omeprazol A02 Medicaments per 10 17 Omeoprazol làcid gàstric Davur Àcid Adiro B01 Medicaments 7 12 acetilsalicílic Comprimidos antitrombòtics Zolpidem Stilnox 5 N05C Medicaments 5 8,5 Stilnox 10 hipnòtics i sedants Furosemida Furosemida C03 Medicaments 4 6,8 bexal diurètics Lactulosa Duphalac A06 Medicaments 4 6,8 laxants Lactulosa Calcium A06 Medicaments 3 5,1 sandoz laxants Sulfat de Tardyferon B03 Medicaments 3 5,1 ferro antianèmics Clorazepat Tranxilium N05B Medicaments 3 5,1 potàsic ansiolítics Metformina Dianben A10 Medicaments per 3 5,1 polvo la diabetis Metformina Enalaplril + Enalaplril + C02 Medicaments 3 5,1hidroclorotiza hidroclorotiza antihipertensius da da Colestiramin Resincoleste C10 Medicaments pels 2 3,4 a rami-na lípidsIndometacina Artrinovo M01 Medicaments 2 3,4 antiinflamatoris i antireumàtics Simvastatina Simvastatina C10 Medicaments pels 2 3,4 lípids Glibenclamid Euglucon 5 A10 Medicaments per 1 1,7 a la diabetis Paracetamol Espififen N02 Medicaments 1 1,7 granulado analgèsics 36
  37. 37. Al·opurinol Zyloric M04 Medicaments per 1 1,7 la gotaCarmelosa Viscofresh S01 Medicaments 1 1,7 sòdica 0.5% oftalmològicsLevotiroxina Eutirox 75 H03 Medicaments per 1 1,7 la tiroides Diazepam Diazepan N05B Medicaments 1 1,7 leo. ansiolíticsRepaglinida Actavis A10 Medicaments per 1 1,7 la diabetis Lactitol Emportal A06 Medicaments 1 1,7 laxants Total 59 100 37
  38. 38. Llista dels medicaments recollits en lenquesta agrupats en grups terapèutics. Codi ATC Descripció Freqüència % A02 Medicaments per 10 17 làcid gàstric A06 Medicaments 8 13,5 laxants B01 Medicaments 7 12 antitrombòtics N05C Medicaments 5 8,5 hipnòtics i sedants A10 Medicaments per la 5 8,5 diabetis C03 Medicaments 4 6,8 diurètics N05B Medicaments 4 6,8 ansiolítics C10 Medicaments pels 4 6,8 lípids C02 Medicaments 3 5,1 antihipertensius B03 Medicaments 3 5,1 antianèmics M01 Medicaments 2 3,4 antiinflamatoris i antireumàtics N02 Medicaments 1 1,7 analgèsics M04 Medicaments per la 1 1,7 gota S01 Medicaments 1 1,7 oftalmològics H03 Medicaments per la 1 1,7 tiroides Total 59 100 38
  39. 39. Llista dels medicaments recollits en lenquesta agrupats per òrgans i sistemes decos. Codi ATC Descripció Freqüència % A Sistema digestiu i 23 39 metabolisme C Sistema 11 18,6 cardiovascular N Sistema nerviós 10 17 B Sang i òrgans 7 12 hematopoyèti cs M Sistema 3 5,1 musculoesquelètic B03 Medicaments 3 5,1 antianèmics S01 Medicaments 1 1,7 oftalmològics H03 Medicaments per la 1 1,7 tiroides Total 59 100 39
  40. 40. Entrevista a una doctoraVaig aconseguir fer una entrevista a la doctora Maria José Pérez Lucena, ladirectora de l ambulatori de Serra-Parera situat a Cerdanyola del Vallés, ambl objectiu d obtenir més informació de la gent gran quan van al metge.Les qüestions clau de lentrevista oberta realitzada són: 1. En el centre datenció primària on treballa la doctora, entre un 10% i un 25% del s pacients visitats tenen més de 65 anys . 2. Les consul tes del matí són l es que tenen una major afluència de gent gran 3. La gent gran té malalties molt prevalents con la hipertensió la diabetis i la hipercolesterolèmia 4. La gent gran és la que està més subjecte a polimedicació i poden arribar a prendre entre 10 i 15 medicaments 5. La gran majoria de gent gran acudeix sola a lambulatori sense que ningú els acompanyi 6. Una part important de les malalties que veu el metge de primària en la gent gran són malalties cròniques 7. El metge de família acostuma a tenir una bona relació amb els seus pacients que ja coneixen des de temps. 8. Els pacients dedat avançada acostumen a explicar al seu metge de família els problemes derivats de la medicació que pren (dubtes o maca de compliment). 9. El metge, conscient de que els pacients dedat avançada cometen més errors en la presa de la medicació, els insisteixen més en com els han de prendre. 10. Malgrat això, es calcula que al voltant dun 20% dels pacients grans no prenen correctament la medicació. 11. Lautomedicació és un fet corrent i acostuma a produir-se pel tractament de símptomes banals. 40
  41. 41. 12. A sovint lautomedicació prové de la reutilització dun medicament que anteriorment havia prescrit un metge.La metgessa entrevistada ens explica que els medicaments més prescrits en lagent gran són: l Aspirina, el Paracetamol, l Omeoprazol (un protector de l estómac),l Enalapril (per a la tensió), i la Simvastatina (pel colesterol). Principi actiu Codi ATC Descripció Àcid acetilsalicílic N02 Analgèsics Paracetamol N02 Analgèsics Omeprazol A02 Medicaments per les alteracions del àcid gàstric Enalapril C02 Antihipertensius Sinvastatina C10 Medicaments per reduir els lípids 41
  42. 42. CONCLUSIÓ DEL TREBALLDesprés de tota la recerca realitzada, tant amb l ajut d Internet, enciclopèdies,noticies, com estudis de camp mitjançant enquestes a una població major de 65anys, tot amb l objectiu d estudiar els medicaments i la seva utilització en aquestapoblació, he obtingut unes concl usions que exposarEl treball es divideix en dues par ts:La primera part del treball ens ha ajudat a conèixer què és un medicament, la sevaeficàcia, aspectes que sorgeixen actualment sobre la utilització dels medicaments,per part de la gent de la ter cera edat.L altra part ha consistit en obtenir dades reals d una mostra de població, els avisamb un promig de 70 anys aproximadament, amb una mitjana de 69 anys en elshomes i 71 anys en les dones, els resultats obtinguts mostren que les dades sónmolt semblants.La conclusió del treball, amb una hipòtesi principal com a base, més la informacióobtinguda, i el resultat de les preguntes formulades els treuré del fruit aconseguit enles enquestes.Les hipòtesis inicials eren, primer que bona part de la gent gran no fa un bon úsdels medicaments, perquè es poden despistar alguna vegada i oblidar de prendre lsalguna medicina, prendre n d una altra classe, o inclòs en una dosi equivocada... hipot haver moltes més possibilitats, el procediment adequat consistiria en seguircorrectament les indicacions del metge per tal d obtenir la màxima eficàcia i mínimrisc. Però segons els resultats de les enquestes, només un 55% de la mostra de lapoblació pren els medicaments correctament, de forma puntual i amb la dosiindicada, un 75% s obliden de prendre alguna medicina en alguns moments; devegades pot ser atribuït a que no tenen prou coneixements sobre el que es pren, ino donen tanta importància a aspectes tant evidents. Es calcula també, queaproximadament un 20% de paci ents no prenen bé la medicació.Tot això posa de manifest que un percentatge no despreciable de les persones 42
  43. 43. enquestades no tenen hàbits correctes en el consum de les medicines, per la qualcosa podem concl oure que la primera hipòtesi no està equivocada.En una altra hipòtesi suposava que els membres de cada família ajudaven alsmajors de la casa en les tasques mèdiques, però segons les dades de lesenquestes , el avis i les àvies encara són tots prou autosuficients en aquest aspecte.Això pot ser degut a motius socials, ja que, tal com va esmentar la Doctora MariaJosé Lucenas en l entrevista, els fills treballen i habitualment els avis cuiden delsseus nets; per tant, no es veuen durant les hores de la medicació. També pot serque fins a una certa edat la població jubilada encara sigui prou independent iconservin molt rendiment. Un dels fets que podría explicar aquest esdeveniment ésque els avis entrevistats no són massa grans i encara són bastant autosificients (calpensar que la esperança de vida dels espanyos és duns 82 anys en lactualitat). El90% dels avis han pogut realitzar l enquesta sense ajuda, que vol dir que coneixenmolt bé el seu estat de salut i els medicaments que prenen. Només el 25%necessiten ajuda externa, com ara ordenar els medicaments, avisar-los de quan icom s ho han de prendre, etc, ja que algunes persones, en fer-se grans perdenalgunes facultats, com ara de la me mòria, que no ho podem ignorarA més, en general, aquesta població és la que més medicaments prenen permalalties diverses, un 80% del grup dels enquestats prenen 3 o més medicamentsal dia i el 70% troba força nombrós aquesta quantitat, finalment només un 40%s autoqualifica que tenen un bon estat de salut. Amb tot, podem definir que lasegona hipòtesi no és del tot correcte perquè no coincideix del tot segons elsresultats obtingudes dels estudis de camp. Per tant, concluïm que la gent de latercera edat no sol rebre ajuda per medicar-se, bé perquè no la necessiten o béperquè no tenen a ningú que est igui disponible per ajudar-los.En quant a la tercera hipòtesi, que considerava que la majoria dels avis segueixentotes les i ndicacions del metge, els resultants tampoc han sigut del tot els esperats.Aproximadament un 40% no realitzen correctament aquesta tasca. Per exemple,només un 55% de pacients comenten tot allò que els ha passat quan té hora amb elmetge, si han oblidat de prendre algun medicament, si han pres una quantitat 43
  44. 44. equivocada... El 40% d aquesta població no pren tots els medicaments indicats,perquè a vegades, els avis no prenen tots els fàrmacs receptats pel metge, ja que lagent gran és la que està més subjecte a la polimedicació i poden arribar a prendremés de 10 medicaments, això fa que al guns avis prefereixin disminuir la quantitat.El metge de família i el pacient acostumen a tenir una bona relació perquènormalment, es conèixen des de fa temps i acostumen a explicar al metge defamília els problemes derivats de la medicació que pren, els dubtes o la manca decompliment... Tot i això el metge repeteix una i altre vegada la manera de com s hoha de prendre un medi cament.Finalment, suposem que gran part de la població s automedica, un 80% de lamostra de població indiquen que ho fa, encara que tots reconeixen que només hofan per a situacions banals,amb símptomes lleugers com refredats, mals de cap,etc.Un 50% llegeixen els prospectes dels medicaments, i sols un 25% conserven lescapses dels medicaments que prenen. En aquest apar tat la hipòtesi coincideix ambels resultats.S ha de tenir en compte que les dades són obtenides d una mostra petita de lapoblació, per tant, és possible que els resultats variessin si es fes el mateix estudiamb una mostr a de la població més representativa. En el moment de fer l enquesta,la meitat de la mostra corresponen a homes i l altra meitat a dones, el que enspermet observer si hi ha diferències entre aquests dos grups en el moment demedicar-se. Veiem que hi ha certes diferències, tot i que no són gair e significatives.Cal destacar que les dones presenten un percentatge més alt a l hora de llegir elsprospectes, fer més cas al metge, són més puntuals en la pressa dels medicamentsi tenen més diàleg amb el metge.Després de realitzar tot aquest treball, m ha fet conèixer de nou la situació en quèes troben els avis/es ara mateix, els medicaments són unes eines que enspermeten millorar la vida i la salut de les persones, per tant, no hem de consentirque es converteixi en un instrument que malmeti a les persones que estimem.Fer-ne un bon ús, i no abusar, no serà difícil si de veritat ho vols aconsegui r. 44
  45. 45. BIBLIOGRAFIAPàgines webs cercades:CEDIMCAT: http://www.cedimcat.info/html/ca/dir1537/index.htmlÉs una pàgina on ha recullit molta informació sobre el què és un medicament, elprincipi actiu, l ús de medicament en la gent gran, tot lo wur està relacionat amb elmedicament.OCU Medicaments: http://www.ocu.org/medicamentos/En aquesta pàgina és on he trobat algunes informacions sobre els exipients, i delsefectes adver sos.Codi d ATC:http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_ATChttp://medtrad.org/panacea/IndiceGeneral /n15_tribuna-Saladrigas.pdfEn aquestes dues pàgines m ha proporcionat molta informació sobre la classificaciódels medicamentsVademecum: http://www.vademecum.es/principios-activos-farmacologiaÉs la pàgina web que em va permetre trobar els principis actius dels medicaments,per tal de poder-ne fer la classificació.Consumoteca: http://www.consumoteca.com/bienestar-y-saludÉs la pàgina d on he obtingut la informació d automedicació en Espanya.Imatges:http://www.farmaciasdrahorro.com.ar/images/productos/13851288351069_1386_aspirina_0100.jpghttp://www.colegiodelta.com/userfiles/image/Logo/Gripe/N%C3%83%C2%A3o%20se%20auto%20medicar.JPGhttp://2.bp.blogspot.com/_TIdMuwLqq54/SrpUgBC935I/AAAAAAAAAi 4/sCy232_TSRs/s1600/20070417kl plyllec_78.Ies.SCO.jpgEn aquestes p àgines és on he obtingut els imatges que he posat en el treball. 45
  46. 46. Articles d interés:-Medicaments i societat:De Joan-Ramon Laporte. Las medicinas curan o causan cualquierenfermedad . La contra. La Vanguardi a 24 degener de 2011.-Com prendre els medicamentsGeneralitat de Catalunya. Si ha de prendre medicaments, faci-hocorrectament . Departament de Sal ut.Programa de prevenció derrors de medicació.-AutomedicacióCADIME. Automedicación: Riesgos y beneficios . Boletín Terapéutico Andaluz .(1996) Vol 12 n 5.Baos Vicente. Estrategias para reducir los riesgos de la automedicación .Información Terapéutica del Sistema Nacional de Salud ( 2000) Vol. 24 N.o 6..-Efectes adversos dels medicamentsEfectos adver sos. Por su seguridad pida información . OCU Salud (2009) n 84.-Medicaments i gent granMartín Cañás, Héctor Buschiazzo. Uso de Medicamentos en AncianosFEMEBA (2000) Año VI n°58:8-9.Servicio Madrileño de Salud. Utilización de medicamentos en el anciano . SaludMadrid (2008) vol 15 n 8. 46
  47. 47. AGRAÏMENTSEn un principi estava molt desorientada pel que fa l elecció del tema perquè notenia una idea clara de a què em voldré dedicar en un futur ni de la carrera quevoldré escollir quan acabi el batxillerat. He tingut molta sort d aconseguirl oportunitat d accedir al programa Argó i tenir un tutor especialitzat en farmacologiaque m orienta, en Josep Mari a Castel.En el centre m ha tutoritzat una professora de Biologia, l Àngels Bayo, , que ha duta terme la labor de guiar-me pel millor camí per a què no m allunyés dels objectiusproposats al principi d aquest treball i també qui m ha donat consells sobre lestasques que he realitzat, i després a la senyoreta Laura Rodriguez Imbers quetambé em va ajudar molt en el treball.També vull agraïr a la Dra. Maria José Pérez Lucena, ella és metge de capçalera itreballa a l ambulatori del barri de Serra-Parera a Cerdanyola del Vallés. Em vapermetre fer-li una entrevista sobre els pacients de major edat i l ús que fan delsmedicaments, que són uns conceptes i mportants per a seguir el treball.I finalment vull donar les gràcies als avis i les àvies que em van deixar que elsentrevistés. 47
  48. 48. ANNEXOS 48
  49. 49. ENTREVISTA AMB LA DOCTORA MARIA JOSÉ PÉREZ LUCENA DE L AMBULATORI DE SERRA-PARERAVaig tenir molta sort de poder contactar amb una doctora que treballa en unambulatori i aconseguir fer-li una entrevista. El principal motiu és per a obtenir mésinformació sobre la gent gran quan van al metge, conèixer els costums que tenendavant la medicina i també la relació que hi ha entre el metge-pacient. Això seràuna informació obtinguda a primera mà i exacte perquè és el coneixement i laopinió d una metgessa que atent a molts pacients de la tercera edat, i que és lafranja d edat el qual vull fer la recerca.La senyora Maria José Pérez Lucena és la directora i doctora de l ambulatori deSerra-Parera de Cerdanyola del Vallés, i a continuació ens compartirà la sevaexperiència centrada en la medi calització de la gent gran (majors de 65 anys)Cada metge té un nombre aproximat de 1500 pacients i atenen a adults a partir de15 anys, però un metge que té el torn de matí sol tenir més pacient majors d edat(aproximadament el 25%, des dels 65 anys fins a més de 75 anys) que un metge detarda ( al voltant d uns 10%). És veritat que la població de la tercera edat són elsque pateixen més malalties prevalents, com la hipertensió, la diabetis, el colesterol...Aquesta població són els que estan més polimedicats. Polimedicació nosaltres lidiem quan una persona té més de 10 medicaments de forma crònica, que vol dirque cada dia el tenen que prendre. Hi ha gent que té 10 com n hi ha també quetenen 15.Aquestes persones normalment venen sols a l ambulatori a fer revisions o per aagafar medicaments, excepte aquelles persones que no poden desplaçar-seadequadament i necessitin ajuda perquè estan inestables, però la majoria venenamb el seu propi peu, a més, perquè avui en dia els fills treballen i la parella avegades tenen que cuidar dels nets o que són vidus. I si els avis/es tenencuidadors , doncs, venen acompanyat s dels cuidadors.En la medicina de família és una especialitat molt transversal. El metge i el pacientes coneixen des de fa molt de temps, per això tenen molta relació amb ells i solentenir molta confiança. Dels visites que fa un metge, venen pacients per a què lifessin un diagnòstic del problema que té, que pot ser digestius, neurològics, de lapell... però desprès venen pacients, la majoria són gent gran, que ja estandiagnosticats d una malaltia crònica i el que s ha de fer és un control. El control dela estabilitat i medicació el porta infermeria i fan determinades proves cada any. Iquan hi hagi algun problema o alguna cosa nova que hagi sorgit d aquesta malaltiacrònica venen a consul tar-ho amb el metge.La majoria dels pacients expliquen tot al metge, de si s han oblidat de prendre algunmedicament, no l han pres o no l han pres correctament...El metge és qui insisteix moltes vegades en explicar com s han de prendre lamedicació, quan més gran és una persona menys controlats estan i més errors fana l hora de la puntualitat de prendre un medicament, ja sigui per la quantitat demedicaments que tenen i l horari que tenen (matí, tarda, nit, abans o desprès de 49
  50. 50. menjar, amb aigua o sense aigua...) o la família no l ajuda a controlar perquè notenen la parella, els fills treballen o no tenen fills... I després detectes que la gents oblida, com per exemple el metge comenta a un pacient que un medicamentdeterminat s ha de prendre 3 vegades al dia i aquesta és la manera correcta, peròhi ha un tant per cent de persones, no molt elevada, que per por no prenen lamedicació tal com el diu el metge i pretenen a prendre menys quantitat dels que lidiuen perquè ja tenen una quantitat considerable de medicaments ja receptats. Un20% dels pacients no ho fan correctament. Per això és molt important revisarsempre la medicació quan el pacient torna de nou a la consulta per a seguir elcontrol o fer revisions. Aquell medicament que li vaig dir que tenia que prendre, hoestà prenent? I tal com li vaig dir? Quantes vegades ho està prenent? No són elsmetges que donen la resposta, sinó que han de ser qui pregunti als pacients per aquè ells responguin. Sempre s ha de preguntar i recordar, si detectes errors, s had insistir una altre vegada al mateixL automedicació és comú, la gent s automedica però per a situacions banals, queno són tan importants, com refredats, dolors de cap, dolors d espatlla.... però totaixò quan el metge pregunta, el malat ho comenta. Moltes vegades són quan elmetge havi a receptat un medicament al pacient i si aquest el troba eficaç, guarda elnom i quan torna a tenir el mateix problema no venen de seguida a consultar-lo ambel metge sinó que probablement dos o tres dies abans ells ja han provat amb aquellmedicament que els havia anat bé i que poden anar a qualsevol farmàcia acompra-la. Aquelles persones que desprès d aquella automedicació es recuperenno trobaran la necessitat d anar al metge, però tot això, la majoria, desprès hoexpliquen al metge, del què han pres i si els han anat bé o no.I els principals medicaments més receptats són: l Aspirina, el Paracetamol,l Omeoprazol (un protector de l estómac), l Enalaprin (per a la tensió), simvastatina(per la colesterol). 50
  51. 51. ENQUESTES(Ús de medicaments en la gent gran) 51
  52. 52. Ús de medicaments en la gent granEnquesta: 1Sexe: DonaEdat: 65 anys1. Quants medicaments pren el dia? 52. Creu que és són pocs o masses? Pocs__ Justes x Masses__3. Com calcificaria el seu estat de salut? Bo x regular__ dolent__4. Algú l ajuda a ordenar i avisar de quan i com s ha de prendre els medicaments? Si__ No x A vegades__5. Qui li ajuda? La seva parella__ Un familiar__ Ningú x Altre__6. Com l ajuda? -7. Acostuma a llegir-se els prospectes dels medicaments? Si x No__8. Pren tots els medicaments que li diu el metge? Si x No__9. Sels pren com li ha indicat el metge (hora i dosis)? Si x No__10. Soblida a sovint de prendre la medicació? Si__ No x11. Si s oblida ho comenta al metge? Si x No__12. Habitualment va al metge: (pot escollir més d una) per visitar-se o fer revisions x per recollir medicines__ quan no es troba bé x13. Vostè s automedica? Si__ No x14. Ho fa sovint? Si__ No x15. Per quines situacions ho fa?-Medicaments que pren (es poden revisar les capses que tingui) Nom comercial Composició Perquè ho pren Dosis Freqüència (cada quan ho pren) Metformina Metformina Diabetes mellitus 1 1/matí hidrocloruro 850.0 tipo 2 1/nit mg/1 comprimit Repaglinida Comp. 1 mg diabetes 1 1/matí Actavis Calcium-sandoz 500mg/400compri. Per la dolor dels 1 1 /dia ossos Emportal 10g/sobre Per l estrenyiment 1 1 /diaCom sha recollit la informació?Ho explica lavi/a x Ens ha donat les capses__Lha ajudat algú __ Ho hem recollit nosaltres x 52
  53. 53. Ús de medicaments en la gent granEnquesta: 2Sexe: DonaEdat: 78 anys1. Quants medicaments pren el dia? 12. Creu que és són pocs o masses? Pocs__ Justes x Masses__3. Com calcificaria el seu estat de salut? Bo x regular__ dolent__4. Algú l ajuda a ordenar i avisar de quan i com s ha de prendre els medicaments? Si__ No x A vegades__5. Qui li ajuda? La seva parella__ Un familiar__ Ningú x Altre__6. Com l ajuda?7. Acostuma a llegir-se els prospectes dels medicaments? Si x No__8. Pren tots els medicaments que li diu el metge? Si x No__9. Sels pren com li ha indicat el metge (hora i dosis)? Si x No__10. Soblida a sovint de prendre la medicació? Si__ No x11. Si s oblida ho comenta al metge? Si x No__12. Habitualment va al metge: (pot escollir més d una) per visitar-se o fer revisions x per recollir medicines__ quan no es troba bé x13. Vostè s automedica? Si__ No x14. Ho fa sovint? Si__ No__15. Per quines situacions ho fa?Medicaments que pren (es poden revisar les capses que tingui) Nom comercial Composició Perquè ho pren Dosis Freqüència (cada quan ho pren) Enalapril+ 20compr/12,5 mg Per la tensió 1 1/matí hidroclorotizada acost EFGCom sha recollit la informació?Ho explica lavi/a x Ens ha donat les capsesLha ajudat algú __ Ho hem recollit nosaltres x 53
  54. 54. Ús de medicaments en la gent granEnquesta: 3Sexe: DonaEdat: 70 anys1. Quants medicaments pren el dia? 22. Creu que és són pocs o masses? Pocs__ Justes__ Masses x3. Com calcificaria el seu estat de salut? Bo x regular__ dolent__4. Algú l ajuda a ordenar i avisar de quan i com s ha de prendre els medicaments? Si__ No x A vegades__5. Qui li ajuda? La seva parella__ Un familiar__ Ningú x Altre__6. Com l ajuda?7. Acostuma a llegir-se els prospectes dels medicaments? Si x No__8. Pren tots els medicaments que li diu el metge? Si__ No x9. Sels pren com li ha indicat el metge (hora i dosis)? Si x No__10. Soblida a sovint de prendre la medicació? Si x No__11. Si s oblida ho comenta al metge? Si x No__12. Habitualment va al metge: (pot escollir més d una) per visitar-se o fer revisions x per recollir medicines__ quan no es troba bé x13. Vostè s automedica? Si__ No x14. Ho fa sovint? Si__ No__15. Per quines situacions ho fa?Medicaments que pren (es poden revisar les capses que tingui) Nom comercial Composició Perquè ho pren Dosis Freqüència (cada quan ho pren) Tranxilium Capses 10 mg Per la ciuculació 1 1/matí Diazepan leo. Compri/5mg Per l insomni 1 1/nitCom sha recollit la informació?Ho explica lavi/a __ Ens ha donat les capses xLha ajudat algú x Ho hem recollit nosaltres__ 54
  55. 55. Ús de medicaments en la gent granEnquesta: 4Sexe: DonaEdat: 65 anys1. Quants medicaments pren el dia? 32. Creu que és són pocs o masses? Pocs__ Justes__ Masses x3. Com calcificaria el seu estat de salut? bo__ regular x dolent__4. Algú l ajuda a ordenar i avisar de quan i com s ha de prendre els medicaments? Si__ No x A vegades__5. Qui li ajuda? La seva parella__ Un familiar__ Ningú x Altre__6. Com l ajuda?7. Acostuma a llegir-se els prospectes dels medicaments? Si__ No x8. Pren tots els medicaments que li diu el metge? Si x No__9. Sels pren com li ha indicat el metge (hora i dosis)? Si x No__10. Soblida a sovint de prendre la medicació? Si x No__11. Si s oblida ho comenta al metge? Si x No__12. Habitualment va al metge: (pot escollir més d una) per visitar-se o fer revisions x per recollir medicines__ quan no es troba bé x13. Vostè s automedica? Si x No__14. Ho fa sovint? Si__ No x15. Per quines situacions ho fa? Mals de cap.Medicaments que pren (es poden revisar les capses que tingui) Nom comercial Composició Perquè ho pren Dosis Freqüència (cada quan ho pren) Enalaplril + 20compr/12.5mg Per la tensió 1 1/matí hidroclorotizada Anoctel 35mg/4 comprimits Per fortal.litzar els 1 1/setmana ossosOmeoprazol Davur 20mg/28 càpsules Protegir l estòmac 1 1/matíCom sha recollit la informació?Ho explica lavi/a x Ens ha donat les capsesLha ajudat algú __ Ho hem recollit nosaltres x 55
  56. 56. Ús de medicaments en la gent granEnquesta: 5Sexe: DonaEdat: 71 anys1. Quants medicaments pren el dia? 52. Creu que és són pocs o masses? Pocs__ Justes__ Masses x3. Com calcificaria el seu estat de salut? bo__ regular x dolent__4. Algú l ajuda a ordenar i avisar de quan i com s ha de prendre els medicaments? Si x No__ A vegades__5. Qui li ajuda? La seva parella__ Un familiar x Ningú__ Altre__6. Com l ajuda? Ordenar els medicaments i avisar-me de quan i com el tinc que pendre7. Acostuma a llegir-se els prospectes dels medicaments? Si__ No x8. Pren tots els medicaments que li diu el metge? Si x No__9. Sels pren com li ha indicat el metge (hora i dosis)? Si x No__10. Soblida a sovint de prendre la medicació? Si__ No x11. Si s oblida ho comenta al metge? Si__ No x12. Habitualment va al metge: (pot escollir més d una) per visitar-se o fer revisions x per recollir medicines__ quan no es troba bé__13. Vostè s automedica? Si x No__14. Ho fa sovint? Si__ No x15. Per quines situacions ho fa? Mals de cap, febre...Medicaments que pren (es poden revisar les capses que tingui) Nom comercial Composició Perquè ho pren Dosis Freqüència (cada quan ho pren)Adiro Comprimidos 30 comprimits Per la dolor 1 1/dia Duphalac. Oral 800ml/ botella Per l estrenyiment 1 1/matí 1/migdia 1/nit Furosemida Bexal 40mg/30 Per la tensió 1 1/matí comprimitsCom sha recollit la informació?Ho explica lavi/a x Ens ha donat les capsesLha ajudat algú __ Ho hem recollit nosaltres x 56
  57. 57. Ús de medicaments en la gent granEnquesta: 6Sexe: DonaEdat: 80 anys1. Quants medicaments pren el dia? 82. Creu que és són pocs o masses? Pocs__ Justes__ Masses x3. Com calcificaria el seu estat de salut? bo__ regular__ dolent x4. Algú l ajuda a ordenar i avisar de quan i com s ha de prendre els medicaments? Si x No__ A vegades__5. Qui li ajuda? La seva parella__ Un familiar x Ningú__ Altre__6. Com l ajuda? M avisa com i quan m haig de pendre els medicaments7. Acostuma a llegir-se els prospectes dels medicaments? Si__ No x8. Pren tots els medicaments que li diu el metge? Si x No__9. Sels pren com li ha indicat el metge (hora i dosis)? Si x No__10. Soblida a sovint de prendre la medicació? Si x No__11. Si s oblida ho comenta al metge? Si x No__12. Habitualment va al metge: (pot escollir més d una) per visitar-se o fer revisions x per recollir medicines__ quan no es troba bé__13. Vostè s automedica? Si x No__14. Ho fa sovint? Si__ No x15. Per quines situacions ho fa? Per a situacions urgents.Medicaments que pren (es poden revisar les capses que tingui) Nom comercial Composició Perquè ho pren Dosis Freqüència (cada quan ho pren) Viscofresh 0.5% 2mg/30 envs 0.4ml Gota per els ulls 2 gotes 1/matí 1/nit Tardyferon 30 comp recoberts Ferro per la sang 1 1/dia Stilnox 10 30 comprimits Per l insomni 1 1/dia Eutirox 75 microg. 80 comprimits Problemes tiroide 1 1/dia Duphalac 800ml en botella L estrenyiment 1 1/matí 1/migdia 1/nitCom sha recollit la informació?Ho explica lavi/a x Ens ha donat les capses xLha ajudat algú __ Ho hem recollit nosaltres__ 57
  58. 58. Ús de medicaments en la gent granEnquesta: 7Sexe: DonaEdat: 69 anys1. Quants medicaments pren el dia? 52. Creu que és són pocs o masses? Pocs__ Justes__ Masses x3. Com calcificaria el seu estat de salut? bo__ regular x dolent__4. Algú l ajuda a ordenar i avisar de quan i com s ha de prendre els medicaments? Si__ No x A vegades__5. Qui li ajuda? La seva parella__ Un familiar__ Ningú x Altre__6. Com l ajuda?7. Acostuma a llegir-se els prospectes dels medicaments? Si x No__8. Pren tots els medicaments que li diu el metge? Si__ No x9. Sels pren com li ha indicat el metge (hora i dosis)? Si__ No x10. Soblida a sovint de prendre la medicació? Si x No__11. Si s oblida ho comenta al metge? Si__ No x12. Habitualment va al metge: (pot escollir més d una) per visitar-se o fer revisions per recollir medicines__ quan no es troba bé x13. Vostè s automedica? Si x No__14. Ho fa sovint? Si x No__15. Per quines situacions ho fa? Per mals de cap, dolor d esquena...Medicaments que pren (es poden revisar les capses que tingui) Nom comercial Composició Perquè ho pren Dosis Freqüència (cada quan ho pren) Adiro comprimits 30 comprimits Per la dolor 1 1/dia Omeoprazol 28 càpsoles Protector 1 1/dia d estòmac Trdyferon 30 compromits Ferro per la sang 1 1/dia Furosemida Bexal 40md. 30compri. Per la tensió 1 1/dia Calcium sandoz 500mg calç 1 1/diaCom sha recollit la informació?Ho explica lavi/a x Ens ha donat les capsesLha ajudat algú __ Ho hem recollit nosaltres x 58

×