1. UD 1: Educació per
a la salut.

2. 1- Educació per a la salut: conceptes
bàsics.
• Al 1946 l’OMS defineix la salut com un estat de
benestar complet, físic, mental i social, i no només
l’absència d’infeccions o malalties.
• El 1978 afegeix a la definició que la salut és un dret
fonamental, i aconseguir el grau més alt de salut és
un objectiu social summament important per a tot el
món, la realització del qual exigeix la intervenció de
molts de sectors social i econòmics, a més dels de
la salut.

3. “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri,
per a ell i la seva família, la salut i el benestar,
especialment quant a alimentació, vestir, habitatge,
assistència mèdica i als serveis socials necessaris;
també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia,
incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de
mitjans de subsistència independent de la seva
voluntat”.
Declaració dels drets humans. Article 25.1

4. 1.2- L’educació per a la salut.
• La salut es defineix com un estat de benestar
complet, físic, mental i social, tant dels individus
com de les societats i de les comunitats.
• El tractament ja no se centra només en el remei per
a la malaltia, sinó que l’objectiu principal és la
prevenció i la promoció de la salut.
• L’OMS defineix l’educació per a la salut com el
procés d’informació, conscienciació i capacitació del
individu perquè adquireixi els coneixements, els
hàbits i les actituds necessàries per defensar i
promoure la salut individual i col·lectiva.

5. • Prevenció: està orientada a capacitar les persones
perquè, amb el seu propi control, puguin reduir els factors
de risc pels quals es pot contreure una malaltia o
contrarestar-ne les possibles conseqüències.
• Promoció: s’entén com el procés de capacitació de les
persones perquè adoptin, de manera voluntària, estils de
vida saludables (alimentar-se seguint dietes equilibrades,
no fumar, practicar esport regularment, etc).
L’estratègia per promoure la salut pot presentar-se de dues
formes antagòniques:
-a través d’una actitud positiva, en què es posa èmfasi en els
beneficis de l’adopció d’hàbits saludables.
-mitjançant una visió negativa, indicant els perills que
comporten conductes contràries a aquests tipus d’hàbits
saludables.

7. 2- Socialització i educació per a la salut en la
infància.
2.1- La salut com a forma de vida.
La promoció de la salut està molt relacionada amb els
principals factors determinants de la salut, que
poden dividir-se en les categories següents:
-estil de vida: consum de drogues, sedentarisme,
alimentació inadequada, conducció sota els efectes
de l’alcohol, etc).
-factors socioeconòmics: és un factor determinant del
estatus sanitari. La gent més pobra, menys instruïda
o de rang laboral més baix tendeix a tenir més mala
salut.

8. -medi ambient: l’entorn físic interactua constantment
amb les persones que hi viuen i l’estabilitat d’aquest
entorn està molt relacionat amb el benestar
d’aquestes persones.
-genètica: els factors genètics són elements
determinants de la salut i el seu àmbit supera l’acció
de la salut pública.

9. 2.2- Agents de salut en la infància.
El procés de socialització és complex, dura tota la vida,i a
més dels pares, que són els principals agents de
transmissió de models i estils de vida saludables, hi
intervenen diversos agents de salut. Són totes les
persones i institucions que formen part dels diferents
contextos en què interactua el fillet/a i que, a través de la
seva actuació, voluntària o involuntària, incideixen en
l’educació per a la salut.
Els més importants són els següents:
 la família: és el primer grup de vida i, per tant, el primer
referent afectiu. És en aquest entorn on l’adquisició
d’hàbits i conductes de salut té molta importància. Per
tant, la interacció escola-família és molt important; per
tant, s’han de potenciar els contactes periòdics amb
entrevistes, notes informatives o reunions de grup.

10.  L’escola infantil: la tasca de l’escola en l’ensenyament
d’hàbits saludables és essencial,ja que la majoria
s’adquireixen en aquest entorn: aprendre a menjar, a
observar normes d’higiene, a compartir i relacionar-se
amb els altres, etc.
També pot ajudar la família a conèixer millor l’etapa
evolutiva en què es troben els seus fills/es, orientar-los
sobre pautes d’actuació amb relació a les seves
necessitats (escoles i tallers de pares, espais familiars,
conferències sobre temes d’interès, etc).
 Els serveis de salut: es pretén l’atenció integral de les
persones, tenint en compte el medi on viuen, les seves
particularitats socioculturals, la promoció de la salut com
a tasca pròpia i ha reconegut la necessitat de la
participació ciutadana.

11.  Els mitjans de comunicació: són un referent important
per a la població, inclosa la infantil. A través de la
televisió i el cinema es transmeten, sovint, conductes,
actituds i mètodes no sempre convenients per a
l’adquisició d’hàbits de vida saludables. Encara que
també són un mecanisme excepcional per informar de
campanyes sanitàries, de pautes de conductes
saludables, d’ajuts socials, etc., i un dels canals més
importants per a la promoció i prevenció de la salut.

12. 3- L’educació per a la salut en l’Educació
Infantil.
L’educació per a la salut en el centre docent.
L’escola infantil és un dels escenaris principals de
l’educació per a la salut en la primera infància, i ha
d’operar com a promotora de salut.
• L’educador/a pot actuar com a un agent important de
prevenció i desenvolupament pel que fa a la salut. A
través del contacte diari pot observar i detectar
manifestacions de diferents alteracions físiques o
psíquiques, alertar a la família i proveir-la dels ajuts
necessaris. Així com detectar circumstàncies que
incideixin negativament en la salut i intervenir-hi.
• Per tant, un medi ambient escolar saludable incideix
positivament en el procés d’aprenentatge d’hàbits i
comportaments saludables.

13. • Alguns dels factors que poden incidir en el centre
educatiu com a entorn saludable són:
-l’edifici escolar: tenint en compte l’orientació geogràfica per
aprofitar al màxim la llum natural i energia solar, i
procurar-lo d’un bon aïllament acústic i tèrmic. *Veure
Normativa referent dels espais a les escoles infantils a les Illes Balears.
-les condicions higièniques de l’espai escolar: ventilar i
desinfectar cada dia els diversos espais escolars,
especialment a la cuina i en les persones que manipulen
aliments. El material escolar ha de tenir una mida
adequada a l’edat dels infants i no contenir cap
substància tòxica.

14. -la prevenció d’accidents: el paper preventiu és fonamental,
tant en relació amb les condicions dels espais i els
materials, com en el desenvolupament d’habilitats i
actituds en els fillets/es per fer un ús adequat de
l’entorn.
-la prevenció de malalties contagioses i el control
epidemiològic: són les més freqüents en els centres
infantils, ja que en aquesta edat el sistema immunològic
no ha madurat del tot i el contagi és molt ràpid. Tant en
el PEC com en el RRI han de quedar reflectits els
principis pedagògics i la normativa per a prevenir-la.

15. l’àmbit psicosocial: és necessari crear un ambient
relaxat, en què regnin les relacions positives de
cordialitat, afecte i respecte, que propiciïn un
desenvolupament harmònic i saludable dels
fillets/es en tots els aspectes, que els permetran
una major autonomia i adaptació a l’entorn. A més,
l’escola ha de promoure la interacció amb la família
fomentant la comunicació i la relació cordial i de
respecte mutu.
L’educació per a la salut ha de formar part del centre,
per aquesta raó ha de quedar recollida en el
Projecte Educatiu de Centre, en les programacions
educatives de les diferents àrees i també en el
Reglament de Règim Intern.