Conclusions del 3r Congrés català de l'associacionisme i el voluntariat celebrat el dia 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de barcelona (CCCB)
Conclusions finals del 3r Congrés català de l'associacionisme i el voluntariat celebrat el dia 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de barcelona (CCCB)
La quarta sessió de cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 13 de gener, es va centrar en la col·laboració.
Víctor Viñuales i Pau Vidal han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la col·laboració en el tercer sector. Treballar junts per a la societat consisteix a canviar egos per resultats, i per a això, és imprescindible barrejar per innovar, unir-se per no enfonsar-se, buscar aliances amb empreses, emprenedors/es i entitats del tercer sector d'àmbits diversos. La màxima de transformació social necessita de diferents punts de vista a identificar els problemes i buscar les solucions .
Pau i Víctor també van destacar la importància d'adoptar una cultura de confiança, transparència i compromís per poder superar obstacles corrents per a la col·laboració eficaç. A més es va apuntar al paper dels òrgans de govern en el lideratge dels processos de col·laboració.
A la taula d'experiències, Nekane Navarro, Xavier Orteu i Oriol Alsina, com a moderador, van compartir propostes d'èxit en col·laboració que s'estan duent a terme actualment.
Nekane introduir l'experiència del Clúster Crèixer, una iniciativa innovadora en cooperació entre entitats dedicades a la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. A través d'un model col·laboratiu, les entitats participen conjuntament en subhastes per augmentar la seva capacitat de negociació. Els resultats es produeixen a curt termini, les entitats que formen part del Clúster Creixer han aconseguint estalviar prop de 39,6 milions d'euros l'any i per cada euro invertit en Centres Especials de Treball, retornen un mínim de 3,94 euros a la societat .
Xavier, d'altra banda , va aportar les seves reflexions en termes de col·laboració i les va relacionar amb PEI'Jove. Agrupa 11 entitats que treballen per millorar la inserció laboral dels joves mitjançant l'orientació i la formació prelaboral, la consolidació de la formació bàsica i la prolongació de l'etapa educativa prèvia a la incorporació al món del treball.
La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
Victor Bayarri i Pau Vidal, moderats per Marta Esteve, han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la importància de poder mesurar l'impacte en les organitzacions i com aconseguir-ho. Van partir des del punt que les entitats no són intangibles. Ens toca ser capaços de mostrar, mesurar i reivindicar l'aportació social i econòmica a la societat, i lamentablement això no sempre és evident o fàcil d'explicar.
Una de les eines més comunes per avaluar l'impacte en el tercer sector és el SROI, una metodologia per a la monetització del valor que ara sembla que està arrelant en el nostre entorn, i començant a haver experiències d'entitats que estan treballant , i això és positiu .
Però l'avaluació de l' impacte no és una metodologia sinó una cultura a l'hora de realitzar les nostres activitats , que ens ajuda a seleccionar i realitzar aquelles activitats més directament alineades amb l'impacte social que busca la nostra missió. No es tracta únicament d'un tema de qualitat en l'actuació, sinó de saber que estem canviant: els esforços de mesura d'impacte social i econòmic intenten explicar i mostrar els canvis. La confiança no és cega: es construeix dia a dia a partir de les dades , amb organitzacions transparents que ens esforcem per mostrar el que estem aportant a la societat.
Stop doing Retrospective and start your Toyota Kata - Devoxx 2013Håkan Forss
You have been doing agile for a few years now. With a regular cadence you have retrospectives and a lot of problems and great improvement opportunities are raised but nothing seems to really improve. Stop doing retrospectives! You should shift your focus form collecting problems and start improving! It is time to take your improvement work to a whole new level!
It is time to create the habits of continuous improvement. It is time to start using Toyota Kata!
Toyota Kata is two behavior patterns, or Kata:s, that is the foundation in Toyota?s continuous improvement work. In this session you will get a practical introduction to Toyota Kata. You will see how a team goes through the two Kata's and improves its way of working.
Speakers: Mattias Karlsson and Håkan Forss
Conclusions finals del 3r Congrés català de l'associacionisme i el voluntariat celebrat el dia 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de barcelona (CCCB)
La quarta sessió de cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 13 de gener, es va centrar en la col·laboració.
Víctor Viñuales i Pau Vidal han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la col·laboració en el tercer sector. Treballar junts per a la societat consisteix a canviar egos per resultats, i per a això, és imprescindible barrejar per innovar, unir-se per no enfonsar-se, buscar aliances amb empreses, emprenedors/es i entitats del tercer sector d'àmbits diversos. La màxima de transformació social necessita de diferents punts de vista a identificar els problemes i buscar les solucions .
Pau i Víctor també van destacar la importància d'adoptar una cultura de confiança, transparència i compromís per poder superar obstacles corrents per a la col·laboració eficaç. A més es va apuntar al paper dels òrgans de govern en el lideratge dels processos de col·laboració.
A la taula d'experiències, Nekane Navarro, Xavier Orteu i Oriol Alsina, com a moderador, van compartir propostes d'èxit en col·laboració que s'estan duent a terme actualment.
Nekane introduir l'experiència del Clúster Crèixer, una iniciativa innovadora en cooperació entre entitats dedicades a la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. A través d'un model col·laboratiu, les entitats participen conjuntament en subhastes per augmentar la seva capacitat de negociació. Els resultats es produeixen a curt termini, les entitats que formen part del Clúster Creixer han aconseguint estalviar prop de 39,6 milions d'euros l'any i per cada euro invertit en Centres Especials de Treball, retornen un mínim de 3,94 euros a la societat .
Xavier, d'altra banda , va aportar les seves reflexions en termes de col·laboració i les va relacionar amb PEI'Jove. Agrupa 11 entitats que treballen per millorar la inserció laboral dels joves mitjançant l'orientació i la formació prelaboral, la consolidació de la formació bàsica i la prolongació de l'etapa educativa prèvia a la incorporació al món del treball.
La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
Victor Bayarri i Pau Vidal, moderats per Marta Esteve, han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la importància de poder mesurar l'impacte en les organitzacions i com aconseguir-ho. Van partir des del punt que les entitats no són intangibles. Ens toca ser capaços de mostrar, mesurar i reivindicar l'aportació social i econòmica a la societat, i lamentablement això no sempre és evident o fàcil d'explicar.
Una de les eines més comunes per avaluar l'impacte en el tercer sector és el SROI, una metodologia per a la monetització del valor que ara sembla que està arrelant en el nostre entorn, i començant a haver experiències d'entitats que estan treballant , i això és positiu .
Però l'avaluació de l' impacte no és una metodologia sinó una cultura a l'hora de realitzar les nostres activitats , que ens ajuda a seleccionar i realitzar aquelles activitats més directament alineades amb l'impacte social que busca la nostra missió. No es tracta únicament d'un tema de qualitat en l'actuació, sinó de saber que estem canviant: els esforços de mesura d'impacte social i econòmic intenten explicar i mostrar els canvis. La confiança no és cega: es construeix dia a dia a partir de les dades , amb organitzacions transparents que ens esforcem per mostrar el que estem aportant a la societat.
Stop doing Retrospective and start your Toyota Kata - Devoxx 2013Håkan Forss
You have been doing agile for a few years now. With a regular cadence you have retrospectives and a lot of problems and great improvement opportunities are raised but nothing seems to really improve. Stop doing retrospectives! You should shift your focus form collecting problems and start improving! It is time to take your improvement work to a whole new level!
It is time to create the habits of continuous improvement. It is time to start using Toyota Kata!
Toyota Kata is two behavior patterns, or Kata:s, that is the foundation in Toyota?s continuous improvement work. In this session you will get a practical introduction to Toyota Kata. You will see how a team goes through the two Kata's and improves its way of working.
Speakers: Mattias Karlsson and Håkan Forss
A modular or a prefabricated home is built in a factory-like and a climate-controlled area and assembled in the destination;
Prefabricated and assembled in a relatively short period of time;
Built under specific rules, guidelines and building codes that often surpass those of traditional on-site homes.
For more details: https://www.drmprefab.com/zine/constructions/modular-city and You can also read our Slideshare presentation at: http://www.slideshare.net/DRMinv
Administració col·laborativa, el canvi de debòJordi Graells
Article 'Administració col·laborativa, el canvi de debò', de Jordi Graells, a la revista 'Àmbits' del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya www.colcpis.org
Informe: Patrimoni Ciutadà. Un marc per a la col·laboració públic-comunitàriaLa Hidra Cooperativa
En aquest text volem abordar un tema recurrent en la teoria revolucionària: la relació entre moviment i institució, entre pràctiques socials i institucionalitat pública. I ho fem no per a reproduir l’eterna polèmica que oposa els aparells de l’Estat a la política autònoma, sinó per a postular la possibilitat d’una nova institucionalitat públic-comunitària.
El Pla de desenvolupament econòmic de Sants-Montjuïc és el full de ruta per a la dinamització socioeconòmica dels nostres barris en els pròxims cinc anys.
La publicació recull l’activitat d’ECAS al voltant dels tres eixos d’utilitat, representativitat i incidències política i es destaquen el projecte Alia’t, les tres jornades de debat i reflexió entorn al treball amb famílies, l’àmbit penitenciari i la inserció sociolaboral i les actuacions d’ECAS arrel de la reforma de la Renda Mínima d’Inserció.
El Pla director de cooperació i solidaritat, de maig de 2009, s'inspira en l'esperit de la missió, la visió i els valors corporatius de TMB: continuar treballant per avançar cap a una societat més justa i sostenible, i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. El nostre compromís de treballar en el camp de l'acció social es fonamenta en sis programes d'actuació diferents: TMB promociona el voluntariat: mobilitza't, TMB compra social, TMB serveis solidaris per a la mobilitat, TMB comparteix coneixement, TMB cessió d'actius en desús i TMB difusió i suport solidari.
A modular or a prefabricated home is built in a factory-like and a climate-controlled area and assembled in the destination;
Prefabricated and assembled in a relatively short period of time;
Built under specific rules, guidelines and building codes that often surpass those of traditional on-site homes.
For more details: https://www.drmprefab.com/zine/constructions/modular-city and You can also read our Slideshare presentation at: http://www.slideshare.net/DRMinv
Administració col·laborativa, el canvi de debòJordi Graells
Article 'Administració col·laborativa, el canvi de debò', de Jordi Graells, a la revista 'Àmbits' del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya www.colcpis.org
Informe: Patrimoni Ciutadà. Un marc per a la col·laboració públic-comunitàriaLa Hidra Cooperativa
En aquest text volem abordar un tema recurrent en la teoria revolucionària: la relació entre moviment i institució, entre pràctiques socials i institucionalitat pública. I ho fem no per a reproduir l’eterna polèmica que oposa els aparells de l’Estat a la política autònoma, sinó per a postular la possibilitat d’una nova institucionalitat públic-comunitària.
El Pla de desenvolupament econòmic de Sants-Montjuïc és el full de ruta per a la dinamització socioeconòmica dels nostres barris en els pròxims cinc anys.
La publicació recull l’activitat d’ECAS al voltant dels tres eixos d’utilitat, representativitat i incidències política i es destaquen el projecte Alia’t, les tres jornades de debat i reflexió entorn al treball amb famílies, l’àmbit penitenciari i la inserció sociolaboral i les actuacions d’ECAS arrel de la reforma de la Renda Mínima d’Inserció.
El Pla director de cooperació i solidaritat, de maig de 2009, s'inspira en l'esperit de la missió, la visió i els valors corporatius de TMB: continuar treballant per avançar cap a una societat més justa i sostenible, i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. El nostre compromís de treballar en el camp de l'acció social es fonamenta en sis programes d'actuació diferents: TMB promociona el voluntariat: mobilitza't, TMB compra social, TMB serveis solidaris per a la mobilitat, TMB comparteix coneixement, TMB cessió d'actius en desús i TMB difusió i suport solidari.
Estudi comparativa internacional d'agències de desenvolupament localBarcelona Activa
Estudi de comparativa internacional que ha recollit i analitzat pràctiques innovadores i estratègies integrades en l’àmbit local. L’informe analitza les polítiques dels darrers anys i els principals reptes i solucions que es plantegen les agències de desenvolupament local, tant pel que fa als àmbits d’intervenció i a les polítiques desenvolupades com als aspectes de governança i organització. Es recullen els casos de: Hèlsinki, Estocolm, Munic, Lió, Torí, Toronto i Boston.
La FAV de Sabadell demana regeneració després del cas MercuriiSabadell
Document aprovat per la Federació d'Associacions de Veïns de Sabadell amb el títol: 'Notes de la FAVS sobre la necessària regeneració democràtica a fi d'assolir una ciutat més justa, participativa, culta i humana
Calendari de convocatòries de finançament anuals de xarxanet.org per a entita...Xarxanet Associacionisme
És un recurs adreçat principalment a les entitats sense ànim de lucre que reuneix en un únic document, tant les principals convocatòries de finançament que es repeteixen any rere any, com les sorgides al llarg de l'any 2023 i inicis del 2024 (Gener i Febrer).
En el següent document es trobaran totes classificades per mesos, àmbits temàtics i tipus de finançament públic i privat.
S'han prioritzat les convocatòries d'àmbit geogràfic estatal i català, no obstant també s'han tingut en compte aquelles europees i d'àmbit local especialment rellevants.
Atenció! Les diferents convocatòries que trobareu al document s'ordenen segons el mes habitual d'obertura del termini de sol·licitud. Que les convocatòries apareguin en aquest document no garanteix que aquest any 2024 les convocatòries tornin a aparèixer en les mateixes dates, així com tampoc tornin a ser convocades.
Informe sessió precongrés a La Seu d'Urgell 18març_3ccav
Conclusions 3 ccav
1. CONCLUSIONS DEL 3r
CONGRÉS CATALÀ DE
L’ASSOCIACIONISME I EL
VOLUNTARIAT
28 propostes - 28 objectius:
compartits amb tots els agents implicats en aquest 3r Congrés
Manifestem la voluntat d'assumir com a propis aquest seguit de reptes en
un futur immediat, erigint-se en indiscutibles i prioritaris.
Només així, amb la força i la implicació de tots els actors, podrem
avançar cap a un escenari de millora del país i de millora del sector, que
és el desitjat per tots.
2. EIX 1: EL DIA A DIA DE LES ENTITATS
1
Fem una aposta decidida per fer créixer, en diversitat i en nombre, les
persones actives que s’incorporen al teixit associatiu del país.
2
Avancem cap a un major reconeixement social, i competencial, de la
tasca de les entitats i de les persones voluntàries.
3
Avancem cap al relleu i l’intercanvi generacional de les entitats
4
Oferim suport a les entitats per tal que els seus projectes siguin projectes
de qualitat i d'impacte sobre la ciutadania
5
Treballem per millorar l'encaix entre les persones contractades i les
persones voluntàries
6
Promovem la participació interna de les entitats, incorporant els diferents
actors en la presa de decisions
3. EIX 2: ELS RECURSOS
7
Augmentem i optimitzem els recursos públics adreçats a les entitats
8
Apostem per la diversificació de recursos a l'abast de les entitats, obrint
la porta a finançaments públics i privats; així com a fórmules alternatives i
col·laboracionistes.
9
Apostem per la formació de les persones de les entitats, incrementant la
inversió econòmica, el seu desplegament territorial i ajustant-la a les
necessitats reals del sector.
10
Posem en valor el paper de les entitats de segon nivell, i potenciem el seu
rol de servei a les entitats federades
4. EIX 3: LA RELACIÓ AMB L’ADMINISTRACIÓ
11
La relació de les entitats amb l'Administració ha de permetre que
aquestes, que tenen el coneixement i l’expertesa, tinguin un rol decisiu en
la coparticipació en l’elaboració de polítiques públiques, especialment a
l’hora d’innovar
12
La relació de les entitats amb l'Administració ha de simplificar-se i
acostar-se a la realitat del sector. És vital fer un canvi significatiu en
relació a les càrregues de gestió que suporten les entitats i passar d'una
gestió complexa i difícil a una gestió senzilla, eficient i adaptada al seu rol
social
13
La relació de les entitats amb l'Administració ha de ser més propera, més
intensa i més ric. Una relació que permeti augmentar el coneixement de la
realitat de sector per part dels governs i dels tècnics
14
La relació de les entitats amb l'Administració ha de preveure també espais
d’interrelació política entre els governs i les entitats que desitgen tenir
aquest rol d'actor polític rellevant
15
La relació de les entitats amb l'Administració ha d'estar més coordinada
entre els diferents nivells administratius i entre els diferents àmbits d'una
mateixa administració; fent possible, entre d’altres, la creació de la
finestra única i del registre unificat.
16
La relació de les entitats amb l'Administració ha de tenir en compte el
valor de la territorialització i dotar d'una importància cabdal la variable
“territori” en totes les seves accions
17
La relació de les entitats amb l'Administració ha d’adaptar-se a la seva
realitat i a la seva capacitat de gestió. Cal afrontar canvis normatius en
relació al marc legal sobre contractació de treballadors, creant un
contracte laboral ajustat a la naturalesa del sector
5. 18
La relació de les entitats amb l'Administració ha d’adaptar-se a la seva
realitat i a la seva capacitat de gestió. Cal fer canvis en el model fiscal
actual que ofega les entitats, adaptant un sistema fiscal just i equitatiu
que tingui en compte el rol social de les entitats.
19
La relació de les entitats amb l'Administració ha d’adaptar-se a la seva
realitat i a la seva capacitat de gestió. Cal avançar cap a la definició de
noves clàusules socials en la contractació de serveis i encàrrecs de
l'Administració, potenciant les possibilitats d'accedir a les licitacions
públiques amb preferència.
6. EIX 4: LA COMUNICACIÓ
20
Els mitjans de comunicació públics haurien de potenciar el seu paper en
la promoció i informació dels projectes, de les entitats i dels valors
vinculats a l'associacionisme i el voluntariat
21
Les entitats han de comunicar millor els seus projectes, la seva missió i
els seus resultats a la ciutadania. Per tal de fer-ho calen més recursos
específics i més formació especialitzada, sobretot en la comunicació 2.0
22
La ciutadania, els diferents agents socials i les administracions públiques
desconeixen en bona mesura quins programes duen a terme les entitats a
cada territori. Per tant, cal construir una eina pública d'informació i
sensibilització de gran abast
7. EIX 5: EL TREBALL EN XARXA
23
Les entitats han de potenciar el seu treball en xarxa amb la resta
d'entitats, fomentant el coneixement mutu i les aliances, per tal de sumar
esforços i recursos
24
Els agents educatius i les entitats han d'incrementar el seu treball en
xarxa, buscant projectes comuns i fomentant el coneixement i els valors
de l'associacionisme i el voluntariat, especialment entre els més joves
25
Les Administracions Públiques han de promoure i impulsar programes de
suport a les entitats amb la voluntat clara de crear xarxa, interrelació i
coneixement, construint ponts entre els diferents agents.
26
El teixit productiu i les entitats han d'incrementar els seus espais de
col·laboració pel bé comú, teixint aliances que enforteixin el sector i que
transformin la societat
27
Tots els agents que intervenen en un territori determinat (entitats, teixit
productiu, agents educatius, ciutadania, grups informals,
administracions) han de poder construir projectes comuns, que cerquin la
coresponsabilitat de tots, determinant un lideratge clar
28
Les entitats han de poder implicar-se en els projectes d'acció comunitària
que es desenvolupen en els seus barris i ciutats, com un agent rellevant
de transformació social dels territoris