Innovació, proximitat i serveis al municipi. El model DipsalutDipsalut
www.dipsalut.cat Innovació, proximitat i serveis al municipi. El model Dipsalut és un anàlisi i, alhora, una reflexió sobre com l'administració pública pot donar resposta a les necessitats reals des d'una visió innovadora i eficient. El repte, la implantació i el desenvolupament de l'Organisme Autònom de salut Pública de la Diputació de Girona, Dipsalut, serveix a l'autor com a fil conductor, en primer lloc, per explorar noves formes i nous sistemes d'actuació per part de l'administració pública i, en segon lloc, per posar de relleu que és possible assolir l'eficiència en la gestió, malgrat la situació actual.
Avui, Dipsalut és un referent en l'àmbit de la protecció i de la promoció de la salut a les comarques gironines, però també ho és com a model de gestió i, com a tal, pot servir d'exemple per a altres serveis i experiències de l'administració.
Autor: Marc Alabert
Recull d’activitats interdisciplinars: Matemàtiques i Art, Matemàtiques i Jocs, Matemàtiques i Literatura i Matemàtiques i Ciències. Reflexió i anàlisi detallat de totes les propostes. Realitzat durant el tercer curs del Grau en Mestre d’Educació Primària.
Mbali Annah Ndlovu is a 25-year-old married woman with one dependent. She has over 6 years of experience in retail, currently working as an Assistant Buyer for Edcon Retail Company, where she is responsible for buying and managing ladies' accessories categories. Previously, she held merchandising roles at Edcon and Legit Stores. She has a senior certificate from Phefeni High School and a call centre certificate from Cautious Training Academy.
This document is a resume for Elyse O'Shaughnessey summarizing her work experience. She has worked as a freelance casting director in Europe since 2015, working on fashion shows for ACNE Studios and H&M. Prior to that, she was an executive assistant to the President/CEO of Establishment Casting Inc., managing projects, accounts, travel, and administrative tasks. She has also worked as an au pair in Amsterdam and as a childcare provider at a nursery school in New York. Her education includes a theatre certificate from AMDA and certification as an early child care assistant teacher.
The document summarizes an article about John Weller and his organization, the Last Ocean Project, which seeks to protect the Ross Sea in Antarctica. The Ross Sea is considered the last healthy marine ecosystem and home to a diverse array of wildlife, but is threatened by commercial fishing. Weller believes we can still change the fate of the oceans by protecting areas like the Ross Sea. Establishing marine protected areas has been shown to allow ecosystems to recover and spread to damaged nearby areas. Protecting the Ross Sea could be a game changer for restoring the health of oceans globally.
Gurion Manber is an elementary school teacher with over 15 years of experience teaching gifted, talented, and general education students in 5th grade. He understands that each student learns differently and promotes success for every learner. In addition to classroom teaching, he has directed 10 school musicals and served on the school leadership team to discuss policy.
VOTA SEMIÓTICA - La semiótica ayudando a ganar eleccionesMarcelo Lopez
Este documento habla sobre la aplicación de la semiótica a los procesos político-electorales. La semiótica permite determinar los significados ocultos detrás de las palabras y descubrir los valores que usan los electores para decidir su voto. Los candidatos exitosos son aquellos cuya representación se alinea con los valores de la mayoría de los electores. La semiótica también puede ayudar a determinar por qué un candidato deja de ser significativo para los electores.
This document appears to be a survey asking about film preferences and consumption habits. It asks respondents about their age, differences between short and feature films, ideal short film length, how often they watch short films, favorite film genre and why, and where they hear about new films. It also asks respondents to rate factors of an effective short film from least to most important. The survey aims to gather information about audiences' viewing behaviors and opinions related to short films.
Professor Luis Calado first met Francisco Fagulha Tolentino in 2010/2011 when he took Professor Calado's course on Steel and Composite Structures, where Tolentino demonstrated to be a diligent and highly motivated student with excellent qualities. After graduating in Civil Engineering, Tolentino decided to start an international career as a civil engineer. Based on his personal knowledge of Tolentino over the years, Professor Calado has no doubt that Tolentino is a hard working, team-oriented, clever, and highly motivated young man with the talent to overcome new challenges in his international civil engineering career.
Future careers – hiring at Museum VictoriaPaul Bowers
Museum Victoria is hiring for new roles that require a more audience-centered and commercially-focused approach, as well as an increasing diversity of perspectives. Candidates who were not hired often only had one type of experience, spoke in absolutes, or did not demonstrate a basic knowledge of Museum Victoria. Successful candidates showed emotional intelligence, reflection, an understanding of partnerships and commercial aspects, and were driven to improve the world through their work. The author encourages applicants to gain a variety of experiences, understand their strengths and weaknesses, and carefully proofread their applications.
Innovació, proximitat i serveis al municipi. El model DipsalutDipsalut
www.dipsalut.cat Innovació, proximitat i serveis al municipi. El model Dipsalut és un anàlisi i, alhora, una reflexió sobre com l'administració pública pot donar resposta a les necessitats reals des d'una visió innovadora i eficient. El repte, la implantació i el desenvolupament de l'Organisme Autònom de salut Pública de la Diputació de Girona, Dipsalut, serveix a l'autor com a fil conductor, en primer lloc, per explorar noves formes i nous sistemes d'actuació per part de l'administració pública i, en segon lloc, per posar de relleu que és possible assolir l'eficiència en la gestió, malgrat la situació actual.
Avui, Dipsalut és un referent en l'àmbit de la protecció i de la promoció de la salut a les comarques gironines, però també ho és com a model de gestió i, com a tal, pot servir d'exemple per a altres serveis i experiències de l'administració.
Autor: Marc Alabert
Recull d’activitats interdisciplinars: Matemàtiques i Art, Matemàtiques i Jocs, Matemàtiques i Literatura i Matemàtiques i Ciències. Reflexió i anàlisi detallat de totes les propostes. Realitzat durant el tercer curs del Grau en Mestre d’Educació Primària.
Mbali Annah Ndlovu is a 25-year-old married woman with one dependent. She has over 6 years of experience in retail, currently working as an Assistant Buyer for Edcon Retail Company, where she is responsible for buying and managing ladies' accessories categories. Previously, she held merchandising roles at Edcon and Legit Stores. She has a senior certificate from Phefeni High School and a call centre certificate from Cautious Training Academy.
This document is a resume for Elyse O'Shaughnessey summarizing her work experience. She has worked as a freelance casting director in Europe since 2015, working on fashion shows for ACNE Studios and H&M. Prior to that, she was an executive assistant to the President/CEO of Establishment Casting Inc., managing projects, accounts, travel, and administrative tasks. She has also worked as an au pair in Amsterdam and as a childcare provider at a nursery school in New York. Her education includes a theatre certificate from AMDA and certification as an early child care assistant teacher.
The document summarizes an article about John Weller and his organization, the Last Ocean Project, which seeks to protect the Ross Sea in Antarctica. The Ross Sea is considered the last healthy marine ecosystem and home to a diverse array of wildlife, but is threatened by commercial fishing. Weller believes we can still change the fate of the oceans by protecting areas like the Ross Sea. Establishing marine protected areas has been shown to allow ecosystems to recover and spread to damaged nearby areas. Protecting the Ross Sea could be a game changer for restoring the health of oceans globally.
Gurion Manber is an elementary school teacher with over 15 years of experience teaching gifted, talented, and general education students in 5th grade. He understands that each student learns differently and promotes success for every learner. In addition to classroom teaching, he has directed 10 school musicals and served on the school leadership team to discuss policy.
VOTA SEMIÓTICA - La semiótica ayudando a ganar eleccionesMarcelo Lopez
Este documento habla sobre la aplicación de la semiótica a los procesos político-electorales. La semiótica permite determinar los significados ocultos detrás de las palabras y descubrir los valores que usan los electores para decidir su voto. Los candidatos exitosos son aquellos cuya representación se alinea con los valores de la mayoría de los electores. La semiótica también puede ayudar a determinar por qué un candidato deja de ser significativo para los electores.
This document appears to be a survey asking about film preferences and consumption habits. It asks respondents about their age, differences between short and feature films, ideal short film length, how often they watch short films, favorite film genre and why, and where they hear about new films. It also asks respondents to rate factors of an effective short film from least to most important. The survey aims to gather information about audiences' viewing behaviors and opinions related to short films.
Professor Luis Calado first met Francisco Fagulha Tolentino in 2010/2011 when he took Professor Calado's course on Steel and Composite Structures, where Tolentino demonstrated to be a diligent and highly motivated student with excellent qualities. After graduating in Civil Engineering, Tolentino decided to start an international career as a civil engineer. Based on his personal knowledge of Tolentino over the years, Professor Calado has no doubt that Tolentino is a hard working, team-oriented, clever, and highly motivated young man with the talent to overcome new challenges in his international civil engineering career.
Future careers – hiring at Museum VictoriaPaul Bowers
Museum Victoria is hiring for new roles that require a more audience-centered and commercially-focused approach, as well as an increasing diversity of perspectives. Candidates who were not hired often only had one type of experience, spoke in absolutes, or did not demonstrate a basic knowledge of Museum Victoria. Successful candidates showed emotional intelligence, reflection, an understanding of partnerships and commercial aspects, and were driven to improve the world through their work. The author encourages applicants to gain a variety of experiences, understand their strengths and weaknesses, and carefully proofread their applications.
Nouns can be singular or plural. Singular nouns refer to one person, place, thing, while plural nouns refer to more than one. To make most nouns plural, add -s to the end. However, there are exceptions where nouns ending in certain letters like -ch, -sh, -x or a consonant followed by -o add -es instead of -s. Some nouns become plural by changing their spelling entirely. A few nouns can be both singular and plural.
Dictàmen del Consell de Ciutat sobre el Pla Actuació Municipal de Barcelona 2020-2023.
Presentat al Plenari del Consell Municipal del mes de febrer de 2021.
La Memòria de l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques 2018 i 2019 recull l’activitat duta a terme per les unitats administratives que formen part de l’Oficina (Departament de Transparència; Direcció de Serveis d’Anàlisi i Direcció de Serveis de Control de Gestió), així com pels dos òrgans consultius i d’assessorament vinculats a l’oficina: el Consell Assessor per la Transparència i el Comitè d’Ètica.
Els ajuntament i l'esport a les comarques gironinesitik consultoria
Estudi sobre les polítiques esportives i situació actual de l'esport en els ajuntaments de la província de Girona.
Estudio sobre las políticas deportivas y situación actual del deporte en los ayuntamientos de la provincia de Girona.
Study on sports policies and current situation of sport in the municipalities of the province of Girona.
Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...Ajuntament de Barcelona
El Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere (2016 – 2020) constitueix el principal instrument d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a promoure el reconeixement de la diversitat sexual i de gènere i l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual. Es tracta d’un pla transversal que s’orienta a incorporar aquesta perspectiva en totes les polítiques en què sigui rellevant i en el funcionament i organització del mateix Consistori
Informe de la Comissió Interdepartamental per al desenvolupament de l’Economi...Albert Canigueral
Informe de la Comissió Interdepartamental per al desenvolupament de l’Economia Col·laborativa a
Catalunya. Propostes per a un bon encaix de l’economia col.laborativa i de plataformes
L'objectiu d'aquesta mesura, emmarcada en el Pla digital municipal, és convertir les dades municipals en un bé públic, amb una governança definida i regles clares en pro del bé comú. La percepció pública i privada de les dades ha de passar d'un actiu que ofereix avantatge competitiu, a una «infraestructura» social pública per assegurar el benestar comú.
L’externalització de serveis socials i comunitaris a través del tercer sector...Joan Cuevas
La finalitat principal de la tesina és conèixer la realitat de les externalitzacions dels serveis socials i comunitaris de la Generalitat de Catalunya que es gestionen a través del tercer sector social i identificar els principals punts de millora.
Similar to Informe sessió precongrés a La Seu d'Urgell 18març_3ccav (20)
Calendari de convocatòries de finançament anuals de xarxanet.org per a entita...Xarxanet Associacionisme
És un recurs adreçat principalment a les entitats sense ànim de lucre que reuneix en un únic document, tant les principals convocatòries de finançament que es repeteixen any rere any, com les sorgides al llarg de l'any 2023 i inicis del 2024 (Gener i Febrer).
En el següent document es trobaran totes classificades per mesos, àmbits temàtics i tipus de finançament públic i privat.
S'han prioritzat les convocatòries d'àmbit geogràfic estatal i català, no obstant també s'han tingut en compte aquelles europees i d'àmbit local especialment rellevants.
Atenció! Les diferents convocatòries que trobareu al document s'ordenen segons el mes habitual d'obertura del termini de sol·licitud. Que les convocatòries apareguin en aquest document no garanteix que aquest any 2024 les convocatòries tornin a aparèixer en les mateixes dates, així com tampoc tornin a ser convocades.
Conclusions finals del 3r Congrés català de l'associacionisme i el voluntariat celebrat el dia 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de barcelona (CCCB)
Conclusions del 3r Congrés català de l'associacionisme i el voluntariat celebrat el dia 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de barcelona (CCCB)
Informe sessió precongrés a La Seu d'Urgell 18març_3ccav
1. Tercer Congrés Català de
l’Associacionisme i el
Voluntariat
Resultats de la sessió de
La Seu d’Urgell
Tercer Congrés Català de
l’Associacionisme i el
Voluntariat
Resultats de la sessió de
La Seu d’Urgell del 18 de març
Tercer Congrés Català de
l’Associacionisme i el
Resultats de la sessió de
març
2. 1 PRESENTACIÓ DEL PROC
1.1 OBJECTIUS DEL PROCÉS
1.2 PROGRAMA DE LA SESSI
1.3 DOCUMENTACIÓ FACILIT
1.4 NOMBRE PARTICIPANTS/
1.4.1 PERFILS DELS PARTICI
1.4.2 LLISTAT DE PARTICIPA
2 APORTACIONS DELS PAR
2.1 ESTAT DEL SECTOR/DIA
2.1.1 BLOC 1 TEMES DE RELA
2.1.1.1 El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen
2.1.1.2 Els recursos de les entitats
2.1.2 BLOC 2 TEMES DE RELA
2.1.2.1 La relació amb l’administració
2.1.2.2 La comunicació i la incidència del que fem
2.1.2.3 Treball en xarxa: no estem sols
2.2 PROPOSTES DE MILLORA
2.2.1 BLOC 1 TEMES DE RELA
2.2.1.1 El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen
2.2.1.2 Els recursos de le
2.2.2 BLOC 2 TEMES DE RELA
2.2.2.1 La relació amb l’administració
2.2.2.2 La comunicació i la incidència del que fem
2.2.2.3 Treball en xarxa: no estem sols
2.3 APORTACIONS NO DEBAT
2.3.1 BLOC 1 TEMES DE RELA
2.3.1.1 El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen (Eix 1.1)
2.3.1.2 Els recursos de les entitats (Eix 1.2)
2.3.2 BLOC 2 TEMES DE RELA
2.3.2.1 La relació amb l’administració (Eix 2.1)
2.3.2.2 La comunicació i la incidència del que fem (Eix 2.2)
2.3.2.3 Treball en xarxa: no estem sols (Eix 2.3)
ANNEX I RECULL FOTOGRÀFIC DE
ANNEX II RESULTATS DE L’ENQUE
PRESENTACIÓ DEL PROCÉS ................................................................
OBJECTIUS DEL PROCÉS PARTICIPATIU................................
PROGRAMA DE LA SESSIÓ................................................................
DOCUMENTACIÓ FACILITADA ALS PARTICIPANTS................................
NOMBRE PARTICIPANTS/ENTITATS................................................................
PERFILS DELS PARTICIPANTS ................................................................
LLISTAT DE PARTICIPANTS ................................................................
APORTACIONS DELS PARTICIPANTS ................................................................
ESTAT DEL SECTOR/DIAGNOSI................................................................
BLOC 1 TEMES DE RELACIONS I TREBALL INTERN................................
El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen
Els recursos de les entitats................................................................
BLOC 2 TEMES DE RELACIONS I TREBALL EXTERN................................
La relació amb l’administració................................................................
La comunicació i la incidència del que fem................................
Treball en xarxa: no estem sols...........................................................
PROPOSTES DE MILLORA ................................................................
BLOC 1 TEMES DE RELACIONS I TREBALL INTERN................................
El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen
Els recursos de les entitats................................................................
BLOC 2 TEMES DE RELACIONS I TREBALL EXTERN................................
La relació amb l’administració..............................................................
La comunicació i la incidència del que fem................................
Treball en xarxa: no estem sols...........................................................
APORTACIONS NO DEBATUDES A LA SESSIÓ RECOLLIDES PER ESCRIT
BLOC 1 TEMES DE RELACIONS I TREBALL INTERN................................
El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen (Eix 1.1)
Els recursos de les entitats (Eix 1.2)................................
BLOC 2 TEMES DE RELACIONS I TREBALL EXTERN................................
La relació amb l’administració (Eix 2.1)................................
La comunicació i la incidència del que fem (Eix 2.2)............................
Treball en xarxa: no estem sols (Eix 2.3)................................
RECULL FOTOGRÀFIC DE LA SESSIÓ................................
RESULTATS DE L’ENQUESTA D’AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ
1
...............................................3
...........................................................3
..................................................4
...........................................4
....................................4
............................................4
.................................................5
.................................6
...........................................6
..........................................6
El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen ...............6
....................................8
.........................................8
................................8
..........................................10
...........................11
.................................................11
........................................11
El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen .............11
..................................12
.......................................13
..............................13
..........................................13
...........................14
OLLIDES PER ESCRIT...15
........................................15
El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen (Eix 1.1)15
....................................................15
.......................................16
................................................16
............................16
.............................................16
.......................................................18
A SESSIÓ.................19
4. 1 PRESENTACIÓ DEL PROC
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) amb la col·laboració del
Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència (DAERIT) impulsa
un procés participatiu previ i preparatori del
Voluntariat.
Per recollir les inquietuds i aspectes de rellevància per les entitats i els seus membres
han programat diferents sessions arreu del territori des del 18 de febrer fi
A partir d’aquestes sessions i de la celebració del III Congrés el 20 de maig de 2016 és
vol obtenir les bases per a la futura Llei de Foment de l’Associacionisme de la qual en
preveu l’aprovació d’un Projecte de Llei durant el primer tri
L’objectiu d’aquest procés participatiu es poder extreure informació sobre com construir
les polítiques públiques de suport a l’associacionisme i el voluntariat dels propers anys,
tant des del punt de vista operatiu (un Pla de govern que
com des de la vessant normativa (una Llei que estableixi les accions de foment del
sector).
El 18 de març de 2016 s’ha portat a terme la jornada de participació
el marc del procés participatiu precongres
característiques de la jornada de participació i els resultats recollits.
1.1 OBJECTIUS DEL PROCÉS
Els objectius del procés de participació són:
Objectius generals:
• Debatre, reflexionar i aportar prop
Catalunya durant els propers anys, a la llum de l’entrada en vigor de la Llei 25/2015 i
de la situació social i política de Catalunya.
• Debatre, reflexionar i aportar propostes sobre com s’ha de fomentar i
l’associacionisme i la participació ciutadana, encarant els reptes de
l’associacionisme a Catalunya en el segle XXI.
Objectius específics:
• Arran de les reflexions, debats i propostes sobre els reptes del voluntariat, posar les
bases, a través del procés participatiu, del 3r Pla Nacional de l’Associacionisme i el
Voluntariat 2016-2018, que defineixi les línies estratègiques, els objectius i les
mesures de les polítiques públiques de suport al sector.
• Arran de les reflexions, debats i propostes sob
participació ciutadana, posar les bases de l’avantprojecte de llei de foment de
l’associacionisme, que el Govern ha d’aprovar el primer trimestre de 2017.
PRESENTACIÓ DEL PROCÉS
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) amb la col·laboració del
Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència (DAERIT) impulsa
ipatiu previ i preparatori del III Congrés Català de l’Associacionisme i el
Per recollir les inquietuds i aspectes de rellevància per les entitats i els seus membres
han programat diferents sessions arreu del territori des del 18 de febrer fi
A partir d’aquestes sessions i de la celebració del III Congrés el 20 de maig de 2016 és
vol obtenir les bases per a la futura Llei de Foment de l’Associacionisme de la qual en
preveu l’aprovació d’un Projecte de Llei durant el primer trimestre del 2017.
L’objectiu d’aquest procés participatiu es poder extreure informació sobre com construir
les polítiques públiques de suport a l’associacionisme i el voluntariat dels propers anys,
tant des del punt de vista operatiu (un Pla de govern que impulsi i implementi mesures)
com des de la vessant normativa (una Llei que estableixi les accions de foment del
de 2016 s’ha portat a terme la jornada de participació a la Seu d’Urgell en
procés participatiu precongressual. En el present informe es detalla les
característiques de la jornada de participació i els resultats recollits.
OBJECTIUS DEL PROCÉS PARTICIPATIU
Els objectius del procés de participació són:
Debatre, reflexionar i aportar propostes sobre quins són els reptes del voluntariat a
Catalunya durant els propers anys, a la llum de l’entrada en vigor de la Llei 25/2015 i
de la situació social i política de Catalunya.
Debatre, reflexionar i aportar propostes sobre com s’ha de fomentar i
l’associacionisme i la participació ciutadana, encarant els reptes de
l’associacionisme a Catalunya en el segle XXI.
Arran de les reflexions, debats i propostes sobre els reptes del voluntariat, posar les
l procés participatiu, del 3r Pla Nacional de l’Associacionisme i el
2018, que defineixi les línies estratègiques, els objectius i les
mesures de les polítiques públiques de suport al sector.
Arran de les reflexions, debats i propostes sobre el foment de l’associacionisme i la
participació ciutadana, posar les bases de l’avantprojecte de llei de foment de
l’associacionisme, que el Govern ha d’aprovar el primer trimestre de 2017.
3
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) amb la col·laboració del
Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència (DAERIT) impulsa
III Congrés Català de l’Associacionisme i el
Per recollir les inquietuds i aspectes de rellevància per les entitats i els seus membres
han programat diferents sessions arreu del territori des del 18 de febrer fins al 18 d’abril.
A partir d’aquestes sessions i de la celebració del III Congrés el 20 de maig de 2016 és
vol obtenir les bases per a la futura Llei de Foment de l’Associacionisme de la qual en
mestre del 2017.
L’objectiu d’aquest procés participatiu es poder extreure informació sobre com construir
les polítiques públiques de suport a l’associacionisme i el voluntariat dels propers anys,
impulsi i implementi mesures)
com des de la vessant normativa (una Llei que estableixi les accions de foment del
a la Seu d’Urgell en
sual. En el present informe es detalla les
ostes sobre quins són els reptes del voluntariat a
Catalunya durant els propers anys, a la llum de l’entrada en vigor de la Llei 25/2015 i
Debatre, reflexionar i aportar propostes sobre com s’ha de fomentar i promoure
l’associacionisme i la participació ciutadana, encarant els reptes de
Arran de les reflexions, debats i propostes sobre els reptes del voluntariat, posar les
l procés participatiu, del 3r Pla Nacional de l’Associacionisme i el
2018, que defineixi les línies estratègiques, els objectius i les
re el foment de l’associacionisme i la
participació ciutadana, posar les bases de l’avantprojecte de llei de foment de
l’associacionisme, que el Govern ha d’aprovar el primer trimestre de 2017.
5. 1.2 PROGRAMA DE LA SESSI
• Presentació 10’: 5’ Institucional +
• Divisió en dos grups
• Reflexions i aportacions individuals
• Debat 25’ dinamitzador sintetitza en document general del grup
• Canvi de grup. Presentació de les aportacions anteriors per part del dinamitzador
5’
• Reflexions i aportacions individuals
• Debat 25’ dinamitzador sintetitza en document general del grup
• Plenari de presentació de resultats
diferents mesures.
• Comiat i explicació continuïtat procés participatiu 3RC
1.3 DOCUMENTACIÓ FACILIT
La informació facilitada als assistents durant la sessió va ser la següent:
• Carta de presentació del pro
• Proposta metodològica per a les
sessions territorials del 3rC
associacionisme i voluntariat
• Fitxes per a la dinàmica de treball (una
fitxa per cada bloc)
• Autorització de drets d’imatge i
protecció de dades
• Enquesta d’avaluació de la sessió
• Enquesta de desplaçaments per
realitzar la petjada ecològica
1.4 NOMBRE PARTICIPANTS/
A continuació es detalla el perfil dels participants de la sessió realitzada el dia
a la Seu d’Urgell, detallant les entitats a les quals representaven.
1.4.1 PERFILS DELS PARTICIPANTS
Els participants a la sessió
de les participants actualment no formava part de cap entitat
PROGRAMA DE LA SESSIÓ
: 5’ Institucional + 5’ Dinàmica per part dinamitzadors
Divisió en dos grups
Reflexions i aportacions individuals 10’ en la graella
dinamitzador sintetitza en document general del grup
Canvi de grup. Presentació de les aportacions anteriors per part del dinamitzador
Reflexions i aportacions individuals 10’ en la graella
dinamitzador sintetitza en document general del grup
Plenari de presentació de resultats 30’. Inclou aconseguir el consentiment de les
Comiat i explicació continuïtat procés participatiu 3RC 5’
DOCUMENTACIÓ FACILITADA ALS PARTICIPANTS
La informació facilitada als assistents durant la sessió va ser la següent:
Carta de presentació del procés
Proposta metodològica per a les
sessions territorials del 3rC
associacionisme i voluntariat
Fitxes per a la dinàmica de treball (una
Autorització de drets d’imatge i
Enquesta d’avaluació de la sessió
desplaçaments per
realitzar la petjada ecològica
NOMBRE PARTICIPANTS/ENTITATS
A continuació es detalla el perfil dels participants de la sessió realitzada el dia
, detallant les entitats a les quals representaven.
DELS PARTICIPANTS
a la sessió de participació eren bàsicament membres d’una
actualment no formava part de cap entitat, malgrat disposar
4
5’ Dinàmica per part dinamitzadors
dinamitzador sintetitza en document general del grup
Canvi de grup. Presentació de les aportacions anteriors per part del dinamitzador
dinamitzador sintetitza en document general del grup
eguir el consentiment de les
ADA ALS PARTICIPANTS
La informació facilitada als assistents durant la sessió va ser la següent:
A continuació es detalla el perfil dels participants de la sessió realitzada el dia 18 de març
de participació eren bàsicament membres d’una entitat. Una
, malgrat disposar
6. d’experiència prèvia i interès pel tema. D’altra banda, 3 dels partic
administració pública.
L’àmbit d’actuació predominant de les entitats participants són els serveis socials
sanitaris, així com d’oci i lleure
A nivell de gènere destaca una elevada representació femenina, ja que el
assistents van ser dones. La mitjana d’edat dels participants rondava els
Pel que fa a la procedència dels assistents la meitat dels assistent provenia de La Seu
d’Urgell i la resta de municipis de l’entorn (Llívia, Ribera d’Urgellet,
Puigcerdà)
1.4.2 LLISTAT DE PARTICIPA
A continuació es presenta el llistat de les entitats participants en la sessió territorial
precongrés duta a terme a
detalla l’àmbit d’actuació de la mateixa.
A tall de resum, en la sessió varen participar un total de
8 entitats diferents. A continuació es detalla el llistat d’entitats assistents i àmbit
d’actuació de les mateixes:
ENTITAT
Ajuntament de Coll de Nargó
Associació Urgellenc
Càritas Diocesana d'Urgell
Consell Comarcal Alt Urgell
Pixes
Consorci d'Atenció a les per
de l'Alt Urgell
Fundació Privada ADIS
Servei Acció Psicològica
d’experiència prèvia i interès pel tema. D’altra banda, 3 dels participants provenia d’una
L’àmbit d’actuació predominant de les entitats participants són els serveis socials
sanitaris, així com d’oci i lleure.
A nivell de gènere destaca una elevada representació femenina, ja que el
assistents van ser dones. La mitjana d’edat dels participants rondava els
Pel que fa a la procedència dels assistents la meitat dels assistent provenia de La Seu
d’Urgell i la resta de municipis de l’entorn (Llívia, Ribera d’Urgellet,
LLISTAT DE PARTICIPANTS
A continuació es presenta el llistat de les entitats participants en la sessió territorial
precongrés duta a terme a la Seu d’Urgell el dia 18 de març de 2016. Per cada entitat es
ció de la mateixa.
A tall de resum, en la sessió varen participar un total de 9 assistents en representació de
A continuació es detalla el llistat d’entitats assistents i àmbit
d’actuació de les mateixes:
Taula 1.1. Llistat d’entitats participants
ÀMBIT D’ACTUACIÓ
Ajuntament de Coll de Nargó Serveis socials
Associació Urgellenca de Dones L'oci i el lleure
Càritas Diocesana d'Urgell
El millorament de les condicions
socioeconòmiques i la cohesió social
Consell Comarcal Alt Urgell Juvenil - Lleure
Juvenil - Lleure
Consorci d'Atenció a les persones
Serveis socials
Fundació Privada ADIS Discapacitats
Servei Acció Psicològica Serveis sanitaris
5
ipants provenia d’una
L’àmbit d’actuació predominant de les entitats participants són els serveis socials i
A nivell de gènere destaca una elevada representació femenina, ja que el 66% dels
assistents van ser dones. La mitjana d’edat dels participants rondava els 35-40 anys.
Pel que fa a la procedència dels assistents la meitat dels assistent provenia de La Seu
d’Urgell i la resta de municipis de l’entorn (Llívia, Ribera d’Urgellet, Coll de Nargó i
A continuació es presenta el llistat de les entitats participants en la sessió territorial
6. Per cada entitat es
en representació de
A continuació es detalla el llistat d’entitats assistents i àmbit
El millorament de les condicions
socioeconòmiques i la cohesió social
7. 2 APORTACIONS DELS PAR
2.1 ESTAT DEL SECTOR
2.1.1 BLOC 1 TEMES DE RELA
2.1.1.1 El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Descripció
aportació (1)
Es valora positivament la c
(fer molt amb pocs recursos i arribant
que en general tenen una gran h
una habilitat que no s’ha de
Grau de rellevància Important
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Descripció
aportació (2)
Es considera positiu el paper dels
la qüestió dels recursos. Motiu pel qual
potenciar aquesta figura.
Grau de rellevància Important
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Descripció
aportació (3)
Un aspecte que s’ha considerat com a positiu és la i
voluntaris
l’organització de l’entitat, implicant
l’entitat.
Grau de rellevància Important
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I
Descripció
aportació (4)
La situació econòmica dels últims anys
positivament a potenciar el paper de les entitats. La necessitat
d’ajuda econòmica
la implicació dels voluntaris
Grau de rellevància Important
APORTACIONS DELS PARTICIPANTS
ESTAT DEL SECTOR/DIAGNOSI
BLOC 1 TEMES DE RELACIONS I TREBALL INTE
El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen
1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Es valora positivament la capacitat d’autosuficiència de les entitats
molt amb pocs recursos i arribant a molta gent). Es considera
que en general tenen una gran habilitat per “estirar” els recursos
habilitat que no s’ha de perdre.
Important Poc important
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Es considera positiu el paper dels socis col·laboradors,
la qüestió dels recursos. Motiu pel qual es creu que cal mantenir i
potenciar aquesta figura.
Important Poc important
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Un aspecte que s’ha considerat com a positiu és la importància dels
voluntaris, la seva elevada experiència, i el seu paper dins
l’organització de l’entitat, implicant-se en tots els nivells jeràrquics de
Important Poc important
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
La situació econòmica dels últims anys es considera que ha afectat
ment a potenciar el paper de les entitats. La necessitat
d’ajuda econòmica ha contribuït a millorar la visibilitat de les entitats
implicació dels voluntaris.
Important Poc important
6
TICIPANTS
CIONS I TREBALL INTERN
1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
de les entitats
Es considera
els recursos,
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
socis col·laboradors, sobretot per
es creu que cal mantenir i
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
mportància dels
i el seu paper dins de
se en tots els nivells jeràrquics de
LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
que ha afectat
ment a potenciar el paper de les entitats. La necessitat
de les entitats i
8. EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Descripció
aportació (5)
Es valora en positiu el fet que la nova
voluntariat dels instituts. Sobretot perquè en general es detecta una
manca de voluntariat jove (
circumstància que a la zona é
col·lectiu jove marxa (estudien fora i nom
setmana) i
concretes o bé durant curtes temporades)
considera que es r
que aquests puguin requerir
Grau de rellevància Important
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Descripció
aportació (6)
S’ha detectat un c
positiu. Sembla que a l’actualitat,
entitats ja
aquestes duen a terme.
D’altra banda, també es considera que ara hi ha un v
format i amb
Grau de rellevància Important
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Descripció
aportació (7)
Un aspecte valorat negativament i detectat sobretot en entitats per
persones amb
amb la tasca i el dia a dia de l’entitat.
Grau de rellevància Important
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Descripció
aportació (8)
Es considera negativa
feta per part de voluntaris, com ara per exemple en concursos
públics. Es considera que caldria posar més en
amb mecanismes com aquest
Grau de rellevància Important
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Es valora en positiu el fet que la nova Llei de voluntariat
voluntariat dels instituts. Sobretot perquè en general es detecta una
de voluntariat jove (per exemple a Càritas). Aquesta és u
circumstància que a la zona és en part conseqüència del fet que e
col·lectiu jove marxa (estudien fora i només tornen alguns caps de
setmana) i per tant, el voluntariat juvenil és molt puntual
concretes o bé durant curtes temporades). En aquest sentit es
considera que es requereixen recursos per pagar els desplaçaments
que aquests puguin requerir per dur a terme la tasca de voluntariat.
Important Poc important
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
S’ha detectat un canvi en el perfil de voluntariat, fet que es considera
positiu. Sembla que a l’actualitat, moltes persones s’apropen a les
entitats ja no tant per l’entitat en si mateixa sinó pel projecte
aquestes duen a terme.
banda, també es considera que ara hi ha un voluntariat més
i amb més habilitats.
Important Poc important
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Un aspecte valorat negativament i detectat sobretot en entitats per
persones amb discapacitat, és l’escassa implicació de les famílies
amb la tasca i el dia a dia de l’entitat.
Important Poc important
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Es considera negativa la certa manca de reconeixement de la tasca
feta per part de voluntaris, com ara per exemple en concursos
públics. Es considera que caldria posar més en valor el voluntariat
amb mecanismes com aquest.
Important Poc important
7
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Llei de voluntariat permeti el
voluntariat dels instituts. Sobretot perquè en general es detecta una
Aquesta és una
s en part conseqüència del fet que el
alguns caps de
(en activitats
En aquest sentit es
els desplaçaments
per dur a terme la tasca de voluntariat.
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
fet que es considera
s’apropen a les
sinó pel projecte que
oluntariat més
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Un aspecte valorat negativament i detectat sobretot en entitats per
mplicació de les famílies
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
certa manca de reconeixement de la tasca
feta per part de voluntaris, com ara per exemple en concursos
valor el voluntariat
9. EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Descripció
aportació (9)
Es considera un fet negatiu l’elevada burocratització que es fa, fins i
tot des de les mateixes entitats, per la captació de nous voluntaris
(entrevistes inicials, cursos, etc.)
procés i
perdre interès d’algunes persones que simplement volen oferir ajuda
puntual en determinades accions o activitats
Grau de rellevància Important
2.1.1.2 Els recursos de les entitats
EIX 1.2 ELS RECURSOS DE LES ENTITATS
Descripció
aportació (1)
Es valora positivament la implicació d’
aportant recursos a
s’està donant recentment a la Cerdanya.
Grau de rellevància Important
EIX 1.2 ELS RECURSOS DE LES ENTITATS
Descripció
aportació (2)
Es valora negativament la m
entitats,
de forma coordinada i amb
Grau de rellevància Important
2.1.2 BLOC 2 TEMES DE RELA
2.1.2.1 La relació amb l’administració
EIX 2.1 LA RELACIÓ AMB L’ADMINSITRACIÓ
Descripció
aportació (1)
Es considera negativa la manca d’empatia que presenta
l’Administració amb el
que realitza tasques de suport que l’administració no cobreix, però
que si la situació millorés desapareixeria)
tasques que correspond
tenir en compte per pa
Grau de rellevància Important
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Es considera un fet negatiu l’elevada burocratització que es fa, fins i
tot des de les mateixes entitats, per la captació de nous voluntaris
(entrevistes inicials, cursos, etc.). És una qüestió que complica el
procés i que pot fer “tirar enrere” alguns dels interessats. Això fa
perdre interès d’algunes persones que simplement volen oferir ajuda
puntual en determinades accions o activitats.
Important Poc important
Els recursos de les entitats
EIX 1.2 ELS RECURSOS DE LES ENTITATS
Es valora positivament la implicació d’empreses petites
aportant recursos a les entitats. Aquesta col·laboració s’explica que
s’està donant recentment a la Cerdanya.
Important Poc important
S RECURSOS DE LES ENTITATS
Es valora negativament la manca d’espais disponibles
, o bé la manca de voluntat per gestionar els espais existents
de forma coordinada i amb empatia cap a les entitats.
Important Poc important
BLOC 2 TEMES DE RELACIONS I TREBALL EXTE
La relació amb l’administració
EIX 2.1 LA RELACIÓ AMB L’ADMINSITRACIÓ
Es considera negativa la manca d’empatia que presenta
l’Administració amb el voluntariat crític (entenent aquest com aquell
que realitza tasques de suport que l’administració no cobreix, però
que si la situació millorés desapareixeria). Les entitats assumeixen
tasques que correspondrien a l’Administració pública i això s’ha de
tenir en compte per part d’aquesta.
Important Poc important
8
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Es considera un fet negatiu l’elevada burocratització que es fa, fins i
tot des de les mateixes entitats, per la captació de nous voluntaris
que complica el
fer “tirar enrere” alguns dels interessats. Això fa
perdre interès d’algunes persones que simplement volen oferir ajuda
empreses petites que estan
col·laboració s’explica que
disponibles per a les
estionar els espais existents
CIONS I TREBALL EXTERN
Es considera negativa la manca d’empatia que presenta
(entenent aquest com aquell
que realitza tasques de suport que l’administració no cobreix, però
. Les entitats assumeixen
i això s’ha de
10. EIX 2.1 LA RELACIÓ AMB L’ADMINSITRACIÓ
Descripció
aportació (2)
L’excés de burocràcia (
renda obligatori
superior a 3
La burocràcia que cal fer davant la creació d’una nova entitat, es
considera tot sovint més aviat un fre per a les persones que tindrien
la il·lusió i les ganes per
considera
les noves entitats que es voldrien crear
La manca d’agilitat, l’excés de paperassa i logística, que cal dur a
terme fins i tot
consideren aspectes negatius. Es
diferenciar aquestes accions puntuals i permetre que fossin més
àgils.
Es considera que aquesta opció facilitaria l’impuls d’activitats i noves
entitats per altres perso
Grau de rellevància Important
EIX 2.1 LA RELACIÓ AMB L’ADMINSITRACIÓ
Descripció
aportació (3)
Es considera negatiu el fet que en alguns casos
incompatibilitat
que li pot prestar una
una entitat dóna una
públic.
Grau de rellevància Important
EIX 2.1 LA RELACIÓ AMB L’ADMINSITRACIÓ
Descripció
aportació (4)
Hi ha la p
ja que aquestes
a una part de la població.
entitats com una amenaça enlloc de
Percepció que ve tant des de l’Administració com des del sector
professional que ho pot veure com una competència que a més
treballa de forma “gratuïta”.
Grau de rellevància Important
EIX 2.1 LA RELACIÓ AMB L’ADMINSITRACIÓ
xcés de burocràcia (per exemple el tràmit de la declaració de la
obligatori per entitats que han gestionat diners per valor
superior a 3.000€/any) es considera un factor negatiu.
La burocràcia que cal fer davant la creació d’una nova entitat, es
considera tot sovint més aviat un fre per a les persones que tindrien
la il·lusió i les ganes per tirar-la endavant. En aquest sentit es
considera que l’Administració deixa amb un cert desemparament a
les noves entitats que es voldrien crear.
La manca d’agilitat, l’excés de paperassa i logística, que cal dur a
terme fins i tot per efectuar accions puntuals de l’entitat, es
consideren aspectes negatius. Es creu que com a mínim convindria
diferenciar aquestes accions puntuals i permetre que fossin més
Es considera que aquesta opció facilitaria l’impuls d’activitats i noves
entitats per altres persones o col·lectius, sobretot per part de joves.
Important Poc important
EIX 2.1 LA RELACIÓ AMB L’ADMINSITRACIÓ
Es considera negatiu el fet que en alguns casos
incompatibilitats entre els ajuts públics que obté un usuari i l’ajuda
que li pot prestar una entitat. Es dóna el cas, per exemple
una entitat dóna una ajuda a una persona, aquesta pot perdre
Important Poc important
EIX 2.1 LA RELACIÓ AMB L’ADMINSITRACIÓ
Hi ha la percepció que l’Administració té la feina que fan
aquestes posen en evidència la inexistència de serveis socials
part de la població. Això provoca incomprensió, i la visió de les
entitats com una amenaça enlloc de valorar el suport que fan.
Percepció que ve tant des de l’Administració com des del sector
professional que ho pot veure com una competència que a més
treballa de forma “gratuïta”.
Important Poc important
9
declaració de la
que han gestionat diners per valor
La burocràcia que cal fer davant la creació d’una nova entitat, es
considera tot sovint més aviat un fre per a les persones que tindrien
la endavant. En aquest sentit es
ert desemparament a
La manca d’agilitat, l’excés de paperassa i logística, que cal dur a
uals de l’entitat, es
que com a mínim convindria
diferenciar aquestes accions puntuals i permetre que fossin més
Es considera que aquesta opció facilitaria l’impuls d’activitats i noves
nes o col·lectius, sobretot per part de joves.
Es considera negatiu el fet que en alguns casos existeixin
usuari i l’ajuda
per exemple, que si
aquesta pot perdre l’ajut
n les entitats,
posen en evidència la inexistència de serveis socials
i la visió de les
alorar el suport que fan.
Percepció que ve tant des de l’Administració com des del sector
professional que ho pot veure com una competència que a més
11. 2.1.2.2 La comunicació i la incidència del que fem
EIX 2.2 LA COMUNICACIÓ I LA INCIDÈNCIA DEL QUE FEM
Descripció
aportació (1)
Es valora molt positivament el paper dels mitjans locals, sobretot en
aquest cas per part de
entitats i
expliquen que aquest mitjà sempre respon
D’altra b
per imprimir materials de comunicació
Grau de rellevància Important
EIX 2.2 LA COMUNICACIÓ I LA INCIDÈNCIA DEL QUE FEM
Descripció
aportació (2)
Es considera positiva l’aparició de les xarxes socials,
difusió per les
molt de ressò.
Grau de rellevància Important
EIX 2.2 LA COMUNICACIÓ I LA INCIDÈNCIA DEL QUE FEM
Descripció
aportació (3)
Es comenta que c
l’Administració a l’hora de fer difusió de les actuacions que realitza
cada entitat.
Grau de rellevància Important
EIX 2.2 LA COMUNICACIÓ I LA INCIDÈNCIA
Descripció
aportació (4)
Es considera que seria necessari m
informatives
és difícil que aquests
increment de
Grau de rellevància Important
La comunicació i la incidència del que fem
EIX 2.2 LA COMUNICACIÓ I LA INCIDÈNCIA DEL QUE FEM
Es valora molt positivament el paper dels mitjans locals, sobretot en
aquest cas per part de Radio Seu, ja que permet fer difusió de les
entitats i de les actuacions que aquestes realitzen. Els assistents
expliquen que aquest mitjà sempre respon.
banda, també tot el suport que es rep des de l’Oficina Jove
imprimir materials de comunicació, com ara cartells, etc
Important Poc important
EIX 2.2 LA COMUNICACIÓ I LA INCIDÈNCIA DEL QUE FEM
Es considera positiva l’aparició de les xarxes socials, com a
difusió per les entitats, ja que són un mecanisme gratuït i que permet
molt de ressò.
Important Poc important
EIX 2.2 LA COMUNICACIÓ I LA INCIDÈNCIA DEL QUE FEM
Es comenta que caldria disposar de més suport per part
l’Administració a l’hora de fer difusió de les actuacions que realitza
cada entitat.
Important Poc important
EIX 2.2 LA COMUNICACIÓ I LA INCIDÈNCIA DEL QUE FEM
Es considera que seria necessari millorar l’efectivitat de les jornades
informatives de les entitats, ja que es valora negativament el fet que
és difícil que aquests actes es tradueixin directament
increment del voluntariat o aportacions.
Important Poc important
10
Es valora molt positivament el paper dels mitjans locals, sobretot en
que permet fer difusió de les
Els assistents
de l’Oficina Jove
, com ara cartells, etc.
com a eines de
nisme gratuït i que permet
per part de
l’Administració a l’hora de fer difusió de les actuacions que realitza
illorar l’efectivitat de les jornades
es valora negativament el fet que
directament en un
12. 2.1.2.3 Treball en xarxa: no estem sols
EIX 2.3 TREBALL EN XARXA: NO ESTEM SOLS
Descripció
aportació (1)
Es valora positivament la possibilitat de c
espais a altres entitats
encara no són
Grau de rellevància Important
2.2 PROPOSTES DE MILLORA
2.2.1 BLOC 1 TEMES DE RELA
2.2.1.1 El dia a dia de les entitats i de les persones que hi
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I
Descripció mesura
(1)
Potenciar la implicació de determinats col·lectius en les entitats dels
seu àmbit.
Accions
relacionades
• Potenciar
discapacitats (per exemple en entitats privades és una mesura
que es considera molt necessària)
Prioritat de la
mesura
Prioritària
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I
Descripció mesura
(2)
Reduir la complexitat de la
de justificar les subvencions
Accions
relacionades
• Reduir la complexitat dels formularis en línia
administracions per facilitar la seva resposta
Prioritat de la
mesura
Prioritària
Treball en xarxa: no estem sols
EIX 2.3 TREBALL EN XARXA: NO ESTEM SOLS
Es valora positivament la possibilitat de compartir espais,
espais a altres entitats. No obstant aquesta mena de relacions
encara no són majoritàries.
Important Poc important
PROPOSTES DE MILLORA
BLOC 1 TEMES DE RELACIONS I TREBALL INTE
l dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen
A DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Potenciar la implicació de determinats col·lectius en les entitats dels
seu àmbit.
Potenciar la implicació de les famílies a les associacions
discapacitats (per exemple en entitats privades és una mesura
que es considera molt necessària)
rioritària Poc prioritària
A DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Reduir la complexitat de la burocràcia que cal fer i presentar
de justificar les subvencions.
Reduir la complexitat dels formularis en línia que emeten les
administracions per facilitar la seva resposta.
Prioritària Poc prioritària
11
ompartir espais, o cedir
. No obstant aquesta mena de relacions
CIONS I TREBALL INTERN
PARTICIPEN
Potenciar la implicació de determinats col·lectius en les entitats dels
associacions de
discapacitats (per exemple en entitats privades és una mesura
PARTICIPEN
que cal fer i presentar a l’hora
que emeten les
13. EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I
Descripció mesura
(3)
Incloure en les bases de
la tasca del voluntariat, de forma que també
voluntariat d’una forma
Accions
relacionades
• Crear un sistema que permeti valorar o puntuar la tasca dels
voluntaris perquè aquests puguin incloure aquesta tasca en els
seus currículums i sigui valorada.
• Valorar la tasca realitzada en entitats com a experiència laboral
en concursos públics.
Prioritat de la
mesura
Prioritària
EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I
Descripció mesura
(4)
Facilitar
les entitats, evitant així reduir
provocar que acabin desistint.
Accions
relacionades
• Reduir la burocràcia a l’hora d’integrar nous voluntaris a les
entitats.
Prioritat de la
mesura
Prioritària
2.2.1.2 Els recursos de les entitats
EIX 1.2 ELS RECURSOS DE LES
Descripció mesura
(1)
Promoure l’entesa entre entitats per compartir recursos.
Accions
relacionades
• Compartir serveis tècnics de gestoria entre entitats,
reduir
Prioritat de la
mesura
Prioritària
EIX 1.2 ELS RECURSOS DE LES ENTITATS
Descripció mesura
(2)
Ajustar el cost
el cost quedi en menys
Accions
relacionades
--
Prioritat de la
mesura
Prioritària
A DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Incloure en les bases dels concursos públics puntuació per
la tasca del voluntariat, de forma que també es promogui el
voluntariat d’una forma operativa.
Crear un sistema que permeti valorar o puntuar la tasca dels
voluntaris perquè aquests puguin incloure aquesta tasca en els
seus currículums i sigui valorada.
Valorar la tasca realitzada en entitats com a experiència laboral
en concursos públics.
Prioritària Poc prioritària
A DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Facilitar la incorporació de gent nova com a voluntaris, també des de
les entitats, evitant així reduir la il·lusió d’aquestes persones i
provocar que acabin desistint.
Reduir la burocràcia a l’hora d’integrar nous voluntaris a les
entitats.
Prioritària Poc prioritària
Els recursos de les entitats
ELS RECURSOS DE LES ENTITATS
Promoure l’entesa entre entitats per compartir recursos.
Compartir serveis tècnics de gestoria entre entitats,
reduir els costos de gestió de cada entitat en particular
rioritària Poc prioritària
DE LES ENTITATS
tar el cost real dels projectes, ja que els costos de gestió
el cost quedi en menys (Llei de subvencions).
Prioritària Poc prioritària
12
PARTICIPEN
per a valorar
es promogui el
Crear un sistema que permeti valorar o puntuar la tasca dels
voluntaris perquè aquests puguin incloure aquesta tasca en els
Valorar la tasca realitzada en entitats com a experiència laboral
PARTICIPEN
nova com a voluntaris, també des de
la il·lusió d’aquestes persones i
Reduir la burocràcia a l’hora d’integrar nous voluntaris a les
Compartir serveis tècnics de gestoria entre entitats, permetent
en particular.
costos de gestió fan que
14. 2.2.2 BLOC 2 TEMES DE RELA
2.2.2.1 La relació amb l’administració
EIX 2.1 LA RELACIÓ AMB L’ADMINSTRACIÓ
Descripció mesura
(1)
Possibilitar
l’assessorament i el
Accions
relacionades
• Possibilitar que
serveis tècnics per
per les entitats.
Prioritat de la
mesura
Prioritària
EIX 2.1 LA RELACIÓ AMB L’ADMINSTRACIÓ
Descripció mesura
(2)
Donar acompanyament a les persones que tenen la voluntat de crear
una nova entitat.
Accions
relacionades
--
Prioritat de la
mesura
Prioritària
EIX 2.1 LA RELACIÓ AMB L’ADMINSTRACIÓ
Descripció mesura
(3)
Millorar l’e
aquestes es sentin apreciades i ajudades
es resolen amb recursos econòmics)
Accions
relacionades
• Major seguiment dels projectes per part de les administracions.
Prioritat de la
mesura
Prioritària
2.2.2.2 La comunicació i la incidència del que fem
No es van fer aportacions de mesures per aquest bloc
BLOC 2 TEMES DE RELACIONS I TREBALL EXTE
La relació amb l’administració
AMB L’ADMINSTRACIÓ
Possibilitar que l’Administració es constitueixi com a ens que faciliti
l’assessorament i el suport en matèria de gestió per les entitats.
Possibilitar que l’Administració faci d’intermediari entre entitats i
serveis tècnics per aconseguir millors condicions econòmiques
per les entitats.
Prioritària Poc prioritària
AMB L’ADMINSTRACIÓ
acompanyament a les persones que tenen la voluntat de crear
una nova entitat.
Prioritària Poc prioritària
AMB L’ADMINSTRACIÓ
Millorar l’empatia de l’Administració cap a les entitats per tal que
aquestes es sentin apreciades i ajudades (no totes les mancances
resolen amb recursos econòmics).
Major seguiment dels projectes per part de les administracions.
Prioritària Poc prioritària
La comunicació i la incidència del que fem
de mesures per aquest bloc.
13
CIONS I TREBALL EXTERN
que l’Administració es constitueixi com a ens que faciliti
per les entitats.
l’Administració faci d’intermediari entre entitats i
millors condicions econòmiques
acompanyament a les persones que tenen la voluntat de crear
cap a les entitats per tal que
no totes les mancances
Major seguiment dels projectes per part de les administracions.
15. 2.2.2.3 Treball en xarxa: no estem sols
EIX 2.3 TREBALL EN XARXA: NO ESTEM SOLS
Descripció mesura
(1)
Crear una taula de treball
fan les altres entitats i quines són les actuacions que de
per buscar sinèrgies i
Accions
relacionades
• Gestionar a
l’Administració
• Promoure el treball en xarxa, no només entre entitats sinó també
entre entitats i el sector públic.
Prioritat de la
mesura
Prioritària
Treball en xarxa: no estem sols
A: NO ESTEM SOLS
Crear una taula de treball d’associacions que permeti conèixer què
fan les altres entitats i quines són les actuacions que de
per buscar sinèrgies i compartir recursos.
Gestionar aquestes taules de treball en xarxa
l’Administració per tal d’aglutinar més entitats.
Promoure el treball en xarxa, no només entre entitats sinó també
entre entitats i el sector públic.
Prioritària Poc prioritària
14
d’associacions que permeti conèixer què
fan les altres entitats i quines són les actuacions que desenvolupen
en xarxa des de
Promoure el treball en xarxa, no només entre entitats sinó també
16. 2.3 APORTACIONS NO DEBAT
RECOLLIDES PER ESCRI
2.3.1 BLOC 1 TEMES DE RELACIONS I
2.3.1.1 El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen (Eix 1.1)
Aspectes positius a mantenir o potenciar
• Es valora positivament el fet que les
entitats realitzen un servei que alhora
reivindiqui i evidenciï mancances
existents.
• Gran valor en compartir i treballar en
equip.
• Cal fer una reflexió sobre si el paper dels voluntaris serveix per a suplir mancances.
• Crear xarxa de voluntariat, oferint
• No sectoritzar tant les entitats, ja que la majoria són
s’han de definir en un únic sector si volen estar al registre de la Generalitat, accedir a
ajudes...
2.3.1.2 Els recursos de les entitats (Eix 1.2)
Aspectes positius a mantenir o potenciar
• Aconseguir més línies de subvencions per a projectes petits, que es puguin presentar 2 o 3
segons el cas de cada entitat. Alguns anys hi ha entitats que necessitarien més ajuda
econòmica per a més d’un projecte i en no poder
obtenint pitjors resultats.
• Dedicar més personal a la dinamització del voluntariat.
APORTACIONS NO DEBATUDES A LA SESSIÓ
RECOLLIDES PER ESCRIT
TEMES DE RELACIONS I TREBALL INTERN
El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen (Eix 1.1)
DIAGNOSI
Aspectes positius a mantenir o potenciar Aspectes negatius o a millorar
Es valora positivament el fet que les
entitats realitzen un servei que alhora
reivindiqui i evidenciï mancances
Gran valor en compartir i treballar en
• Sovint costa establir una bona coordinació
interna (a l’hora de fer reunions,
dies per formacions...).
MESURES
Cal fer una reflexió sobre si el paper dels voluntaris serveix per a suplir mancances.
Crear xarxa de voluntariat, oferint-los formació i acompanyament.
No sectoritzar tant les entitats, ja que la majoria són transversals en diferents temàtiques i
s’han de definir en un únic sector si volen estar al registre de la Generalitat, accedir a
Els recursos de les entitats (Eix 1.2)
DIAGNOSI
Aspectes positius a mantenir o potenciar Aspectes negatius o a
• Retard en cobrar les subvencions.
• Antigament hi havia més subvencions que
en l’actualitat (subvencions
desaparegudes per associacions de dones
des de l’Institut Català de la dona i des de
la Generalitat).
MESURES
Aconseguir més línies de subvencions per a projectes petits, que es puguin presentar 2 o 3
segons el cas de cada entitat. Alguns anys hi ha entitats que necessitarien més ajuda
econòmica per a més d’un projecte i en no poder-ho sol·licitar han de prioritza
Dedicar més personal a la dinamització del voluntariat.
15
UDES A LA SESSIÓ
TREBALL INTERN
El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen (Eix 1.1)
Aspectes negatius o a millorar
Sovint costa establir una bona coordinació
interna (a l’hora de fer reunions, concretar
Cal fer una reflexió sobre si el paper dels voluntaris serveix per a suplir mancances.
transversals en diferents temàtiques i
s’han de definir en un únic sector si volen estar al registre de la Generalitat, accedir a
Aspectes negatius o a millorar
Retard en cobrar les subvencions.
Antigament hi havia més subvencions que
en l’actualitat (subvencions
desaparegudes per associacions de dones
des de l’Institut Català de la dona i des de
Aconseguir més línies de subvencions per a projectes petits, que es puguin presentar 2 o 3
segons el cas de cada entitat. Alguns anys hi ha entitats que necessitarien més ajuda
ho sol·licitar han de prioritzar o aglutinar
17. 2.3.2 BLOC 2 TEMES DE RELA
2.3.2.1 La relació amb l’administració (Eix 2.1)
Aspectes positius a mantenir o potenciar
• Cal que les administracions s’agrupin per
evitar duplicitats.
• Cal que l’administració local estigui ben informada de com han de funcionar les entitats i de
l’aplicació de la legislació.
2.3.2.2 La comunicació i la incidència del que fem (Eix 2.2)
Aspectes positius a mantenir o potenciar
• Facilitar una persona de comunicació d’ajuntaments o consells comarcals que ajudi a la
divulgació d’activitats.
• Mantenir la difusió en paper. En zones rurals la dificultat de bona connexió d’internet fa que
no tothom accedeixi a temps a informació enviada
2.3.2.3 Treball en xarxa: no estem sols (Eix 2.3)
Aspectes positius a mantenir o potenciar
• Es valora positivament l’esforç fet per
aglutinar en una mateixa pàgina web totes
les entitats perquè estiguin a l’abast de
tothom.
BLOC 2 TEMES DE RELACIONS I TREBALL EXTE
La relació amb l’administració (Eix 2.1)
DIAGNOSI
Aspectes positius a mantenir o potenciar Aspectes negatius o a millorar
Cal que les administracions s’agrupin per • Es valora negativament el canvi de
sol·licituds i formules de subvencions que
dificulten la tasca de les entitats i de les
pròpies administracions.
MESURES
l’administració local estigui ben informada de com han de funcionar les entitats i de
La comunicació i la incidència del que fem (Eix 2.2)
DIAGNOSI
Aspectes positius a mantenir o potenciar Aspectes negatius o a millorar
• Actualment no s’arriba a alguns sectors de
població.
• Les entitats no donen importància en
saber comunicar.
• La premsa no valora com a important una
noticia de voluntariat a no ser que tingui
especial interès periodístic.
MESURES
Facilitar una persona de comunicació d’ajuntaments o consells comarcals que ajudi a la
en paper. En zones rurals la dificultat de bona connexió d’internet fa que
tothom accedeixi a temps a informació enviada per correu electrònic...
Treball en xarxa: no estem sols (Eix 2.3)
DIAGNOSI
Aspectes positius a mantenir o potenciar Aspectes negatius o a millorar
Es valora positivament l’esforç fet per
aglutinar en una mateixa pàgina web totes
estiguin a l’abast de
16
CIONS I TREBALL EXTERN
a millorar
Es valora negativament el canvi de
sol·licituds i formules de subvencions que
dificulten la tasca de les entitats i de les
l’administració local estigui ben informada de com han de funcionar les entitats i de
Aspectes negatius o a millorar
Actualment no s’arriba a alguns sectors de
Les entitats no donen importància en
La premsa no valora com a important una
noticia de voluntariat a no ser que tingui
especial interès periodístic.
Facilitar una persona de comunicació d’ajuntaments o consells comarcals que ajudi a la
en paper. En zones rurals la dificultat de bona connexió d’internet fa que
Aspectes negatius o a millorar
18. • Tenir en compte el sector privat en el treball en xarxa.
La petjada de carboni associada als desplaçaments dels assistents a totes les sessions
del procés de participació del 3r Congrés Català de l’Associacionisme i el voluntariat serà
calculada i compensada amb la contribució en un projecte d'energies renovable
compromís social de la cartera de
MESURES
Tenir en compte el sector privat en el treball en xarxa.
La petjada de carboni associada als desplaçaments dels assistents a totes les sessions
del procés de participació del 3r Congrés Català de l’Associacionisme i el voluntariat serà
calculada i compensada amb la contribució en un projecte d'energies renovable
compromís social de la cartera de Clean CO2.
17
La petjada de carboni associada als desplaçaments dels assistents a totes les sessions
del procés de participació del 3r Congrés Català de l’Associacionisme i el voluntariat serà
calculada i compensada amb la contribució en un projecte d'energies renovables i
19. ANNEX I RECULL FOTOGRÀFIC DERECULL FOTOGRÀFIC DE LA SESSIÓ
18
LA SESSIÓ
20. ANNEX II RESULTATS DE L’ENQUE
D’AVALUACIÓ DE LA SE
En aquest apartat s’inclouen els resultats de les enquestes d’avaluació de la sessió feta el
18 de març a la Seu d’Urgell.
L’avaluació feta de la preparació de la sessió varia en funció de l’aspecte valorat.
L’enviament de la convocatòria i informació env
difusió utilitzats són els aspectes valorats més negativament.
valorat amb un grau de molt o bastant acord
Figura
Font: Enquesta d’avaluació de la sessió feta a la Seu d’Urgell (18/03/2016)
L’execució de la sessió es valora en la seva majoria com a bona, ja que pràcticament
totes les respostes han coincidit en valorar els diferents elements com a molt o bastant.
La pregunta amb una pitjor valoració ha estat l’horari de la sessió. La resta d’a
s’ha valorat com a molt o bastant acord.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Temade la
sessió
important
Mitjansde
difusió
utilitzats
RESULTATS DE L’ENQUESTA
D’AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ
En aquest apartat s’inclouen els resultats de les enquestes d’avaluació de la sessió feta el
març a la Seu d’Urgell.
L’avaluació feta de la preparació de la sessió varia en funció de l’aspecte valorat.
L’enviament de la convocatòria i informació enviada amb prou antelació i els mitjans de
difusió utilitzats són els aspectes valorats més negativament. La resta d’elements s’ha
amb un grau de molt o bastant acord.
Figura 2.1 Valoració de la preparació de la sessió
Font: Enquesta d’avaluació de la sessió feta a la Seu d’Urgell (18/03/2016)
L’execució de la sessió es valora en la seva majoria com a bona, ja que pràcticament
totes les respostes han coincidit en valorar els diferents elements com a molt o bastant.
La pregunta amb una pitjor valoració ha estat l’horari de la sessió. La resta d’a
s’ha valorat com a molt o bastant acord.
Mitjansde
difusió
utilitzats
Objectiusde la
sessió clars
Convocatòriai
informació
enviadaamb
prouantelació
Materials
previsclars i
adients
No ho sap / No contesta
Gens
Poc
Bastant
Molt
19
STA
En aquest apartat s’inclouen els resultats de les enquestes d’avaluació de la sessió feta el
L’avaluació feta de la preparació de la sessió varia en funció de l’aspecte valorat.
amb prou antelació i els mitjans de
La resta d’elements s’ha
Font: Enquesta d’avaluació de la sessió feta a la Seu d’Urgell (18/03/2016)
L’execució de la sessió es valora en la seva majoria com a bona, ja que pràcticament
totes les respostes han coincidit en valorar els diferents elements com a molt o bastant.
La pregunta amb una pitjor valoració ha estat l’horari de la sessió. La resta d’aspectes
No ho sap / No contesta
21. Figura 2.2 Valoració sobre l’execució de les sessions informatives i els tallers participatius
Font: Enquesta d’avaluació de la sessió feta a la Seu d’
Les expectatives dels participants estaven en bastant acord amb els resultats
aconseguits. Cal destacar negativament la valoració feta de que la sessió facilités
l’increment de la xarxa de relació de les persones interessades en el tem
Figura 2.3 Valoració sobre les expectatives respecte dels resultats de la sessió
Font: Enquesta d’avaluació de la sessió feta a la Seu d’Urgell (18/03/2016)
La valoració global feta pels assistents
escollida ha estat en molt o bastant acord de compliment.
una resposta ha estat poc és “He après coses que no sabia” malgrat més del 40% dels
assistents ha respost conforme ha après m
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Dinàmica de
treballpositiva
perassolir els
objectius
Totesles
opinionshan
estat
representades
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Els resultats
aconseguits
recullenla
mevaopinió
S'ha arribat a
conclusions
concretes
Valoració sobre l’execució de les sessions informatives i els tallers participatius
Font: Enquesta d’avaluació de la sessió feta a la Seu d’Urgell (18/03/2016)
Les expectatives dels participants estaven en bastant acord amb els resultats
aconseguits. Cal destacar negativament la valoració feta de que la sessió facilités
l’increment de la xarxa de relació de les persones interessades en el tem
Valoració sobre les expectatives respecte dels resultats de la sessió
Font: Enquesta d’avaluació de la sessió feta a la Seu d’Urgell (18/03/2016)
ió global feta pels assistents és bona ja que en tots els casos la resposta
en molt o bastant acord de compliment. En la única pregunta en que
una resposta ha estat poc és “He après coses que no sabia” malgrat més del 40% dels
assistents ha respost conforme ha après molt.
Totesles
opinionshan
representades
Els horaris de
lessessions
han estat
adequats
Els espais
físics de les
sessionshan
estat
adequats
Durant les
sessionshi ha
hagut un bon
nivellde
participació
Els
dinamitzadors
han demostrat
un bon nivell
professionali
han afavorit el
debat
No ho sap / No contesta
Gens
Poc
Bastant
Molt
S'ha arribat a La sessió ha
permès
aproximarla
relació
Administració -
ciutadania
La sessió ha
incrementatla
xarxa de
relació de les
persones
interessades
en el tema
Les
aportacions
han estat
adientsals
objectiusde la
sessió
Tincinterèsen
participaren
altres
processos
participatius
No ho sap / No contesta
Gens
Poc
Bastant
Molt
20
Valoració sobre l’execució de les sessions informatives i els tallers participatius
Urgell (18/03/2016)
Les expectatives dels participants estaven en bastant acord amb els resultats
aconseguits. Cal destacar negativament la valoració feta de que la sessió facilités
l’increment de la xarxa de relació de les persones interessades en el tema.
Valoració sobre les expectatives respecte dels resultats de la sessió
Font: Enquesta d’avaluació de la sessió feta a la Seu d’Urgell (18/03/2016)
en tots els casos la resposta
En la única pregunta en que
una resposta ha estat poc és “He après coses que no sabia” malgrat més del 40% dels
No ho sap / No contesta
Gens
Bastant
No ho sap / No contesta
Gens
Poc
Bastant
Molt
22. Font: Enquesta d’avaluació de la sessió feta a la Seu d’Urgell (18/03/2016)
L’accés a la convocatòria ha estat divers.
ha estat a través de l’entitat de la qual formen part (33
Font: Enquesta d’avaluació de la sessió feta a la Seu d’Urgell (18/03/2016)
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Estic
satisfet/a
amb els
resultatsde
la sessió
satisfet/a
amb el meu
graude
participació
Figura 2.4 Valoració global
Font: Enquesta d’avaluació de la sessió feta a la Seu d’Urgell (18/03/2016)
L’accés a la convocatòria ha estat divers. El principal mitjà d’informació de la convocatòri
titat de la qual formen part (33%).
Figura 2.5 Accés a la convocatòria
Font: Enquesta d’avaluació de la sessió feta a la Seu d’Urgell (18/03/2016)
Estic
satisfet/a
amb el meu
graude
participació
La implicació
iparticipació
delconjunt
de
participants
ha estat
positiu
S'han assolit
elsobjectius
plantejats
He après
cosesque no
sabia
No ho sap / No contesta
Gens
Poc
Bastant
Molt
A través de la meva
entitat
A través d'internet
Altres
Pel boca orella
A través de
l'Ajuntament
No ho sap / no
contesta
21
Font: Enquesta d’avaluació de la sessió feta a la Seu d’Urgell (18/03/2016)
El principal mitjà d’informació de la convocatòria
Font: Enquesta d’avaluació de la sessió feta a la Seu d’Urgell (18/03/2016)
No ho sap / No contesta