1. CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI DEL DAFO
Tenint present que l’espai social només ofereix un servei d’acompanyament
educatiu, he realitzat l’anàlisi del DAFO amb les respectives conclusions. Com
es pot observar, en les debilitats es reflecteix la manca de profesional titulat i,
en específic, la manca de la figura del psicopedagog, del pedagog i/o del
psicòleg. Aquesta reflexió l’he dut a terme des d’una visió com a futura
psicopedagoga, tenint en compte, que si existís aquest perfil professional es
podrien atendre, de manera més individual i específica, les necessitats
educatives especifiques de certs infants.
ESTRATÈGIES DEFENSIVES
A partir de l’anàlisi es pot observar que hi ha més fortaleses que amenaces i
que aquestes queden pal·liades gràcies a la predisposició i a la implicació dels
professionals que desenvolupen el programa.
Com que les amenaces queden compensades, l’espai social no ha de marcar-
se, com a prioritari, canviar d’ubicació per obtenir un espai més ampli.
Tot i que una amenaça és la manca d’implicació i de coordinació d’alguns
agents externs és convenient, tot i que no prioritari, que el centre es plantegi
com a objectiu potenciar les relacions amb els agents educatius externs per tal
d’oferir un servei de més qualitat.
ESTRATÈGIES OFENSIVES
És important tenir present totes les estratègies ofensives per seguir treballant
en la mateixa línia ja que, per ara, garanteix l’èxit.
És necessari, també, millorar en totes les estratègies per tal d’obtenir resultats
més exitosos.
Un dels objectius prioritaris de l’espai social ha de ser mantenir la plantilla i
anar formant-la per tal que la motivació i la implicació dels professionals es
mantingui i/o vagi en augment.
ESTRATÈGIES DE SUPERVIVIÈNCIA
Partint del supòsit que en un futur pogués definir-se la figura del psicopedagog,
del pedagog i/o del psicòleg i augmentar la plantilla de professionals titulats a
l’espai social, aquestes estratègies ens guien pel camí que ha de seguir, l’espai
social, per tal de poder fer un seguiment individual i, si s’escau, específic per a
cada infant prioritzant aquells alumnes que presenten necessitats educatives
específiques.
ESTRATÈGIES DE REORIENTACIÓ
Hi ha certes debilitats que incideixen en l’assoliment òptim d’alguns objectius
del programa. Aquestes debilitats, tal i com es reflecteixen en el DAFO,
dificulten que hi hagi un seguiment individual de cada infant i, en conseqüència,
certs infants no acaben de desenvolupar les seves capacitats. Seria convenient
tenir en compte aquestes debilitats per tal de poder ampliar la plantilla amb
professionals titulats i així garantir una atenció més individualitzada als infants.