Presentació a TCM audiovisual a Mataró, jornades captació de talent a l'empresa, 14 juliol 2010.

1. Jornada esmorzar: El talent, un valor afegit a l’empresa

2. Els conceptes de creativitat, innovació i talent en les relacions art - indústria Gemma San Cornelio Professora dels estudis de ci ències de la Informació i la Comunicació Universitat Oberta de Catalunya

3. Context

4. Pr àctiques creatives i participació en els nous mitjans industries artistes Publics, prosumers creadors independents Cultura convergent (Jenkins) Industries creatives (Hartley) Co-creativitat (Banks, Deuze) Free labor Creative class Institutionalization of the bohemia Conceptualizacions en proc és

5. Necessitat de creixement Visi ó de la creativitat i el talent com agents per la innovació Col·laboraci ó Art-indústria Relacions entre art i ind ústria Les conceptualitzacions de creativitat, talent i innovaci ó afecten les estructures d’aquestes relacions i les condicions

6. Conceptes

7. Definici ó: Runco . Originalitat, novetat, unicitat i efectivitat Personalitat no convencional Boden . Construir i produir Alguna cosa des de 0 Creativitat Rhodes. (4 P) Person, Process, Product i Press la Persona creativa, el Proc é s creatiu, el producte de la creativitat i l’entorn o pressi ó ambiental. Csikszentmihalyi . Flow Se centren en el proc és i en l’individu: el producte és difícil i l’entorn constitueix una part del procés Hartley . El consumidor determina si el producte t é valor creatiu, o es innovador.

8. El mite rom àntic Creativitat en l’art Basat en la subjectivitat Melanc òlic, boig o perturbat Irreverent outsider

9. Art contemporani Creativitat en l’art Desmitificaci ó de l’individual Treball en equip Experimentaci ó amb altres disciplines Procés de creació iteratiu i holístic (Adams, Blast theory)

10. Matem àtiques : lateralitat i aproximació a la resolució de problemes, Pekonnen Ciències cognitives : interacció i conflicte entre cortex i tronc cerebral (producció de quelcom inesperat Bergstrom ) Creativitat en les ci ències Psicologia : relaci ó amb la inteligència ( Gardner ,), medició amb tests ( Torrance ) i manuals ( De Bono ) Pensament lateral o divergent ( Gilford ) Filosofia : acte creador com a projecte personal autolimitat i regulat ( Marina ) Educació en creativitat

11. Sternberg, O'Hara, and Lubart. Programes d’entrenament centrats únicament en el pensament creatiu, oblidant els altres 5 recursos: coneixement, habilitats intel·lectuals, estils de pensament, motivació, personalitat i entorn. Tempos en la lògica empresarial no coincidents amb la lògica de la investigació Creativitat en l’ empresa Sternberg, O'Hara, and Lubart Teoria de la creativitat com a inversi ó: Les persones creatives venen idees barates, que després es revaloritzen. Florida . Creativitat col·lectiva, fruit de feina dura i que cal concentrar i localitzar. Clusters d’indústries creatives (classe creativa)

12. Definici ó Lligada a la creativitat =/= superdotació Qualitat especial que cal conrear i fomentar Talent Renzulli . Talent com a intersecció entre: habilitat per sobre de la mitjana, creativitat i implicaci ó en la feina o la tasca. Tanembaum . 3 tipus: Escassos: genis o inventors que contribueixen al b é de la humanitat Excedent: desitjats per ò no essencials (artistes, musics…) Quota: professionals, metges advocats An òmals: cantants, esportistes

13. Coyle . El talent no és innat i per tant es pot conrear. A partir de 3 claus: 1) una pr à ctica intensa, repetida i al límit de les pr ò pies habilidats, 2) una motivació forta i apassionada 3) uns bons mestres Talent Bloom : import ància de l’entorn, família i educadors, per potenciar el talent, les habilitats i qualitats innates. Cerca del talent a les empreses: Mac. Kinsey: cerca del coneixement. Pol ítiques de contractació (el talent no és fidel i marxa quan s’ha format). Ser atractius en les seves webs, la cerca del talent directament a les xarxes socials professionals (persones formades). Importància de l’entrenament

14. Definici ó: “ Creació o modificació d’un producte i la seva introducci ó en el mercat”. Capacitat de recombinar els factors de producció d’una forma més eficient o produir major valor afegit en el procés o en el producte Innovaci ó Tipus d’ Innovació (Manual de Oslo) Producte: producte o servei nou o millorat ( ús, components, materials) Proc és : nou o millorat proc és de distribució o producció. Marketing : nou m ètode de comercialització (disseny, envasat, promoci ó o tarificació) Organizació: nou m ètode organitzatiu en les pràctiques l’organització del lloc de treball o les relacions internacionals

15. Mediadors entre artistes i industries

16. 1) Idees ambivalents sobre la creativitat i el talent (romàntic vs pràgmatic) Tot i que s’apunten idees sobre la possibilitat d’integraci ó i evolució del concepte d’artista, emergeixen les idees de l’individu que “trenca esquemes”, el bohemi. 2) Treure rendiment del “no profit ós” (art per se) Sistematitzar els processos d’innovació i creatitivat . 3) Control del procés creatiu (desconfiança en la “inèrcia artística”) monitoritzar les idees, que poden ser potencialment enriquides. Proporcionar entrenament tècnic, treball en equip, nous materials i entorns flexibles 4) Periodes curts de col·laboració (mesos) 5) Xoc dels dos mons: el creador i la empresa Conceptualitzacions

17. Tend ències La figura de l’agent mediador és un cas particular en el context de la innovació en les indústries culturals i creatives, potser en emergència, però no l’únic. Superar la visió romàntica dels subjectes amb talent (sense caure en la idea oposada que tothom és creatiu) i la desconfiança en la inèrcia dels processos creatius. El talent i la creativitat costen temps i necessiten procesos d’adaptació (col·laboracions o projectes a mig termini) En entorns més propicis (creative clusters), polítiques d’indústries creatives i d’investigació. Medodologia projectual: “design thinking” com a eina d’innovació Continuar experimentant…

18. Gr àcies ! [email_address]