Conceptes bàsics (segurament llistat incomplet) sobre l'etapa de regnat d'Isabel II. 2n batxillerat

1. LIBERALISME
Conceptes bàsics

2. PARTIT POLÍTIC
“Agrupació de persones amb afinitats polítiques que participen en la
vida pública d’una societat. La participació política a través
d’agrupacions de representants s’inicia ...durant la Guerra del
Francés, quan foren elegits diputats per a les Corts de Cadis i aquest
se sumaren a les faccions existents…”
Diccionari d’història del País Valencià. Edicions 62, Barcelona, 2006

3. SOBIRANIA
Concepte referit al suprem poder o autoritat d’un Estat. Històricament hi
ha dos grups de doctrines encaminades a justificar el concepte de
sobirania: doctrines teocràtiques i doctrines democràtiques. Segons
les primeres, els governants han rebut de Deu el seu dret a governar;
aquesta concepció va prevaldre fins la revolució francesa. Les
doctrines democràtiques de la sobirania es basen en la constatació
de la igualtat entre tots els homens.
Així doncs, podem parlar de:
● Sobirania absoluta
● Sobirania nacional
● Sobirania popular
Reelaborat a partir de: “La Enciclopedia” El País - Salvat, Madrid, 2003

4. PARLAMENT
Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc, els poders de la qual són regulats, generalment,
per la constitució.
El parlament és, doncs, l’òrgan més important de representació dels ciutadans i té, per tant, a part les
seves funcions legislatives, la tasca d’expressar llurs opinions polítiques. …
www.enciclopedia.cat (data de consulta: 6/10/2014)

5. SUFRAGI
Vot, manifestació de la pròpia voluntat en unes eleccions per a provisió d’un càrrec o un altre tipus de consulta.
Hom el defineix amb relació a l’extensió del dret de vot i a les modalitats d’interpretar-lo. En els comicis de l’antiga
Roma, el ius suffragii era propi únicament dels ciutadans. (...) Segons el procediment d’elecció pot ésser sufragi
directe (quan l’elecció és de primer grau, és a dir, l’elector elegeix directament els seus representants) o bé sufragi
indirecte (quan l’elecció és de segon grau, és a dir, l’elector designa un intermediari amb la missió d’elegir els
representants). (...) Atenent a la composició de l’electorat, el sufragi pot ésser restringit o universal. El sufragi
restringit és el que resta limitat per la raça, el grau d’instrucció (sufragi capacitatiu), la situació econòmica,
determinada generalment per la necessitat d’assolir un cert nivell d’imposts (sufragi censatari), etc. El sufragi
universal, en canvi, suposa el dret a votar per a tota persona que tingui la majoritat política. La lluita pel sufragi
universal ha comportat diferents fases, fins a aconseguir-lo per a ambdós sexes i anar rebaixant l’edat de vot. Al
Regne Unit, després de successives reformes electorals, s’arribà al sufragi universal el 1918, bé que limitat als homes
de més de 21 anys i a les dones de més de 30, i no fou fins el 1928 que els drets electorals de les dones foren
equiparats als dels homes. Als EUA, l’esmena constitucional núm. 15 (1870) prohibeix tota discriminació en el dret al
vot per motius racials, i la núm. 19 (1919), per motius de sexe. A l’Estat espanyol, malgrat que la constitució de
Cadis preveiés el sufragi universal, a partir del 1837 s’instaurà el sufragi censatari. La revolució del 1868 comportà la
implantació del sufragi universal, però amb el triomf de la Restauració hom tornà al sufragi censatari. La
implantació del sufragi universal (1890) no canvià, a la pràctica, la situació, a causa de la corrupció electoral que
caracteritzà el sistema de la Restauració. La instauració de la Segona República significà l’ampliació del dret de
vot a les dones, fins aleshores excloses. (...)
www.enciclopedia.cat (data de consulta: 11 / X / 2014)

6. MODERATS
Grup polític format per liberals conservadors o
doctrinaris. Defensaven l’equilibri de poder entre les
Corts i la Corona (=sobirania compartida), i crearen
un sistema polític en el qual el rei era un element
moderador i decisiu. Es va formar durant la regència
de Maria Cristina. Un del seus líders més important
fou Narváez.
Historia de España, Anaya

7. PROGRESSISTES
Grup polític liberal (“exaltats”) de caràcter més
radical. Defensaven la monarquia, però amb el
concepte de sobirania nacional residint tan sols a
les Corts. Defensaven amplis drets individuals, es
formà durant la regència de Mª Cristina, i
provocaren pronunciaments com el de La Granja.
Líders destacats del Partit Progressista foren
Espartero i Prim.
Historia de España, Anaya

8. GUÀRDIA CIVIL
Membre d’un cos de caràcter militar de l’Estat espanyol creat per al
manteniment de l’ordre públic, la protecció de les persones i
propietats i l’execució de les lleis.
Fou constituït el 1844 per decret del govern González Bravo, i en fou
confiada l’organització a Francisco Javier Girón, duc d’Ahumada, el
qual la comandà fins el 1854. L’actuació de la guàrdia civil, centrada
de primer en la lluita contra el bandolerisme, s’estengué aviat a la
repressió dels moviments, camperols i de l’anarquisme (especialment
a Barcelona), la qual cosa motivà una forta hostilitat entre els sectors
obrers i revolucionaris…
www.enciclopedia.cat (data de consulta, 6/10/2014)

9. CONCORDAT
Fa referència al conveni establert entre la Santa Seu i l’autoritat
suprema d’un país, per a reglamentar les relacions entre l’Església i
l’Estat. Pacte bilateral amb característiques pròpies dintre de l’àmbit
del dret internacional.
Espanya va signar un concordat en 1851 que va estar vigent fins 1931;
en aquest es reconeixien les vendes de la desamortització a canvi
del reconeixement del dret a adquirir en el futur nous béns, la dotació
del culte i clergat, la participació de l’Església en l’educació, el dret
a exercir la censura d’impremta i la declaració d’oficialitat de la
religió catòlica.
Gran Enciclopedia Larousse

10. CAMARILLAS, política de
Grup de persones que, sense reconeixement oficial i ocultament, influeix sobre les decisions del
monarca o de l’autoritat superior de l’estat.
El terme té l’origen en el conjunt de persones que, reunides davant la cambra reial de Ferran VII,
influïren sobre la conducta política del rei durant els anys 1814-1820 i 1823-1833.
(també regnat ISABEL II)
www.enciclopedia.cat (data de consulta: 11/X/2014)

11. VICALVARADA
La revolució de 1854, també anomenat la Vicalvarada, que desplaçà els moderats i donà el
govern a una coalició liberal-progressista.
Inicialment només fou l’expressió del descontentament del sector liberal de l’exèrcit
(generals O'Donnell, Ros de Olano, Dulce, Serrano, etc), que, alhora, traduïa el d’una part
de la burgesia; però l’adhesió dels progressistes i de les classes populars de Madrid,
Barcelona, etc, obligà a donar contingut polític a la insurrecció (el 7 de juliol, el manifest
de Manzanares, redactat per Cánovas del Castillo, prometia descentralització, reforma
electoral, restabliment de la milícia nacional, etc) i l’estengué a tot el país; Isabel II hagué
de designar Espartero cap del govern i començà així el Bienni Progressista.
www.enciclopedia.cat (data de consulta: 11/X/2104)

12. PACTE D’OSTENDE
Per l’agost de 1866, a Ostende (Bèlgica), i amb l’objectiu d’implantar un règim basat en el
sufragi universal, arribaren a un pacte els partits demòcrata i progressista, abocats a la via
insurreccional per la sistemàtica exclusió del govern a què els condemnava la involució
del sistema i l’arbitrarietat de la corona, que afavoria el monopoli del poder per part dels
moderats, expressió d’una oligarquia latifundista com més anava més zelosa dels seus
privilegis; al pacte d’Ostende s’uní més tard la Unión Liberal, fet que assegurà la
col·laboració d’un important sector de l’exèrcit i l’esquadra.
www.enciclopedia.cat (data de consulta: 11/X/2014)