1. Els textos periodístics informatius
Premsa escrita: Mitjà de comunicación que forma part de les nostres vides.
Els gèneres objectius
La noticia: text, d’extensió variable, que relata oralment o per escrit una sèrie de fetsde
l’actualitat. Llenguatge clar, atractiu i concís
Capçalera: presenta una síntesi de tota la información
Titular: explica l’essència de la noticia
Entrada: explica el nucli de la noticia. Respón a sis preguntes
bàsiques
Cos: Expliquen de manera ordenada el que s’ah dit en el titular i entrada
Elements gràfics: fotos, dibuixos, gràfics..
Reportatge: de carácter més expositiu que amplia la informació de la noticia.
Entrevista: Es presenta en forma de diàleg i recull opinions, testimonis…
Ç

2. Tenis : Tenis
Voleibol : Voleybol
Bàsquet : Baloncesto
Sambori : Rayuela
Boletes : Canicas
Hòckei : Hockey
Trompa : Peonza
Xiulet : Silbato
Milotxa : Cometa
Birles : Bolos
Daus : Dados
Motxilla : Mochila
Dames : Damas
Oca : Oca
Cartes : Cartas
Alfil : Alfil
Dòmino : Dominó
Gobelet : Cubilete
Estic : Estick
Peó : Peón
Taula : Tablero
Pales : Palas
Pilota : Pelota
Fletxas : Flechas
Arc : Arco
Diana : Diana
Escac i mat : Jaque y mate
Passar : Pasar
Robar : Robar
Enrocar : Cambiar la torre por el castillo
Fer un pont : Hacer un puente
Envidar : Envidar
Menjar-se un fitxa : Comerse una ficha
Tancar : Cerrar

3. ORTOGRAFIA T.4
La dièresi
Funcions de la Dièresi
-Indica que la u dels grups gue, que, gui i qui es pronuncia.
-Indica que les vocals i u s’han de pronunciar de forma separada de la vocal
anterior; per tanto no hi ha diftong.
-Indica que la i entre vocals es pronuncia amb vocal sil·làbica, és a dir, no
forma diftong ni amb la vocal anterior (Diftong Creixent) ni funciona amb
semiconsonant amb la vocal posterior (feia).
Estalvi de la dièresi
-Quan i, u ja porten Accent gràfic segons les normes de accentuaciò.
-En les formes d’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs que
acaben en vocal + ir
-En les paraules comportes formades amb els prefixos anti, auto, contra,
neo, re, pre, semi,
-En els sufixos isme, ista, i les terminacions us, um.

4.  Complement del verb Sintagmes que completen el significat del verb
 Atribut Verbs(ser ,estar, semblar , pareixer )
 Complement directeSintagma nominal que designen l´objecte i la persona
sobre el que recau l´acció ( lo , las los , las )
 Complement indirecte  sintagma nominal que indica al destinatari de la
acció expressada per el verb i per el complement directe ( le , les
ACTIVITATS DE REPÀS DE LA GRAMÀTICA:
1.- Subratlla els verbs i indica quines oracions tenen atribut i quines complement
circumstancial:
a) Pasqual és el vicedirector.
b) El meu amic està avorrit.
c) Els albercocs són per a confitura.
d) Ma mare és a Brussel·les.
e) La festa serà dissabte.
f) Els Beatles eren anglesos.
2.- Substitueix el complement directe destacat pel pronom feble adient:
- El carter reparteix les cartes i deposita les cartes en les bústies.
- No trobe l’anell, crec que he perdut l’anell.
- Repartirem tot el que hem arreplegat entre els immigrants que necessiten tot el que
hem arreplegat.
- Sergi té més de cent cintes de vídeo.
- Els vidres estan molt bruts, neteja els vidres, per favor.
3.- Substitueix el complement indirecte destacat pel pronom feble adient:
- Han concedit un premi de poesia a Josep.
- Han assignat un servei d’atenció especial a les dones maltractades.
- Canvia l’aigua a les tortugues tots els dies.

5. - Oferirem més oportunitats als minusvàlids.
- Deixa a Fèlix el compàs, perquè fa falta a Fèlix.
4.- Canvia els CC destacats pels pronoms febles adients:
- Veniu del gimnàs?
- Els joves ixen de la discoteca molt tard.
- Samuel posa el peix a la nevera.
- Els músics isqueren per la porta de darrere.
- El concert finalitzà apoteòsicament.

6. Lèxic
Vulgarismes: són paraules o expressions incorrectes que no pertanyen a estàndard sinó
que són pròpies del llenguatge col·loquial
Colador i no colaor
Nosaltres i no mosatros

7. Llengua i societat. La llengua a través
del temps.
El valencià prové del llatí vulgar.
El segle XII: El naixement
Forum iudicum i homilies d’Organyà
Els segles XII i XIV: Expansió
La corona d’Aragó s’espandeix (quatre grans cròniques) - Cancelleria reial (institució
encarregada de redactar els textos legals)
Ramon Llull- Creador de la nostra literatura.
Segle XV: Segle d’or
Màxima esplendor de la llengua: Ausiàs Marc, Jaume Roig, Joanot Martorell, Rois de
Corella, Isabel de Villena.
Segles XVI, XVII, XVIII. Decadència
Castellanització (clases altes castellanoparlants)
Dialectització
Guerra de la Succesió – Decret de Nova planta (abolició de les lleis i prohibició de l’ús
del valencià.
Segle XIX: Renaixença
Objectiu d’este moviment cultural –normalització de la llengua
Segle XX i actualitat: normalitzacions i repressions
Pompeu Fabra- Tasca normativitzadora
Normes de Castelló - 1932
Guerra Civil (1039-1075) davallada nombre parlants
En els 70 s’inicia recuperació.

8. Literatura: El teatre.
Que es el teatre?
El teatre es tan el gènere literari dramàtic com l’espai on es representa les creacions dels
dramaturgs.
El teatre com a text:
-Els diàlegs: textos que indiquen les intervencions dels personatges.
-Acotacions: Textos explicatius on l’autor fa indicacions sobre qualsevol cosa que puja
afectar la representació.
Tragèdia.
Caracteritzen la tragèdia com a gènere teatral. L’heroi es veu cara a cara amb la mort.
Acció greu
Personatges nobles
Lluita fatal de l’heroi contra el destí
Drama.
Personatges menys grandiosos que els herois tràgics i mes acostats a la humanitat.
Acció propera a la realitat
Els personatges poden millorar de situació
Comèdia
Provoquen riure dels espectadors
Personatges quotidians
Final feliç