epva

1. 3
3
Llums i ombres
1. NATURALESA DE LA LLUM
2.
INFLUÈNCIA DE LA LLUM EN LA
PERCEPCIÓ DELS OBJECTES
3. COMPORTAMENT DE LA LLUM
4. CAPTURA DE LA LLUM: EL CLAROBSCUR
5. LA LLUM EN L’ART DE LA PINTURA
I LA FOTOGRAFIA
UNITAT
DIDÀCTICA
• Valorar la comprensió de la influència
que té l’estudi de la llum en les obres
artístiques.
• Investigar i practicar amb les tècni-
ques del clarobscur, utilitzant suports
de diferents tons i dimensions.
• Valorar el pas més brusc i sense tran-
sició d’un to a un altre en la represen-
tació de cossos amb cares planes; i
el pas gradual (difuminat) en les super-
fícies corbes o arrodonides.
• Saber observar i analitzar el compor-
tament de la llum sobre les formes
corpòries, diferenciant les qualitats de
la llum artificial i de la llum natural.
• Saber descriure la llum i les ombres
com a elements que suggereixen
l’efecte de volum.
• Reconèixer els diferents tipus d’il·lu-
minació sobre diferents models, tot
apreciant les seves qualitats ex-
pressives.
• Desenvolupar destreses en l’elaboració
de propostes amb colors acromàtics
o colors neutres (blanc, negre i gam-
ma de grisos).
BLOC
I
ELEMENTS
CONFIGURADORS
DEL
LLENGUATGE
VISUAL

2. Elements configuradors del llenguatge visual
50
Volums obtinguts
mitjançant el contrast
entre zones de
llum i ombra
Contorn dels
objectes i delimitació
de les ombres.
1.1 El fenomen de la llum
La llum que incideix sobre els objectes, o és llum
natural (del Sol), o és llum artificial (d’un focus o
un llum); al seu torn, els objectes poden trobar-se
en l’espai exterior o en un interior. Aquestes són
les quatre possibilitats que hi pot haver en l’ob-
servació de qualsevol escena o imatge. És evident
que un mateix motiu ens oferirà matisos molt di-
ferents depenent de l’ambient en què es dibuixi.
La llum natural varia segons les hores del dia,
cosa que obliga el dibuixant al recurs de l’apunt
previ, a la representació ràpida de les zones de
llum i ombra que mostra l’objecte il·luminat per
aquesta llum.
La llum artificial és constant, no varia la posició
de la seva font; en conseqüència, permet sessions
amb una durada que dependrà de la voluntat del
dibuixant.
Tots els objectes que formen part del nostre en-
torn els percebem gràcies a la llum natural o arti-
ficial. L’alteració de les formes es deriva del major
o menor grau d’intensitat dels rajos lluminosos.
Si la llum no troba en el seu camí objectes o ga-
sos el nostre ull no la percep, però quan s’interposa
un objecte en la seva trajectòria aquest objecte
1.2 Contrast de llums i ombres: el volum
La llum va acompanyada sempre de l’ombra, són
inseparables i complementàries. Ambdues tenen el
mateix valor configurador en la percepció de les formes
volumètriques. Així, doncs, ens permeten identificar els
objectes, valorar-ne les formes i fins i tot les posicions en
relació amb altres objectes. En les imatges inferiors pots
comprovar els passos mínims necessaris per simplificar
una forma tridimensional i, tot i això, conservar el seu
volum perfectament definit mitjançant dues demarca-
cions: les zones de llum i les zones d’ombra.
Per bé que la separació entre la zona il·luminada i les
zones d’ombra no és radical –perquè hi ha una zona in-
termèdia o de penombra–, el traç que es considera que
delimita la llum de l’ombra passa per la zona mitjana.
Aquesta línia s’ha de dibuixar amb decisió, després
d’observar atentament com la llum banya les formes i
la geometria dels cossos.
NATURALESA DE LA LLUM
Llum natural.
La llum solar dota les formes d’una qualitat de suau mo-
delatge, un volum delicadament definit i un contrast molt
subtil.
Llum artificial.
La llum d’un focus accentua els contrastos, cosa que
en potencia els volums, i alhora l’ombra resultant es
projecta molt definida.
La Terra vista des de l’espai exterior.
La llum produïda per les radiacions solars il·lumina la nostra
atmosfera de color blau a causa dels gasos que la compo-
nen. En la resta de l’espai, pràcticament buit de matèria, no
es percep la llum.
es fa visible, és il·luminat per la zona acarada al
focus i enfosquit per l’oposada. Per aquest motiu
les fotos de l’espai, com la que es pot veure a la
part superior, tenen el fons fosc.
Les ombres, causa contrària de la llum, creen un
efecte de relleu en els cossos i ajuden a compren-
dre’n la forma i el volum. Ens permeten identificar
els paisatges, els objectes, valorar les formes, les
seves textures, els materials que els componen i fins
i tot les posicions en relació amb altres objectes.
MODEL

3. UD 3 - Llums i ombres 51
INFLUÈNCIA DE LA LLUM EN LA PERCEPCIÓ DELS OBJECTES
La llum ve del darrere,
de manera que la vista
frontal del model roman
en l’ombra, cosa que
origina un contorn o vora
que defineix plenament
la forma.
CONTRALLUM
LLUM ZENITAL
Quan el focus de llum se
situa a la part de dalt. Es
conserva la sensació de
volum i es produeixen om-
bres allargades, que
desfiguren l’objecte.
LLUM FRONTAL
Situada al davant del model,
genera poques ombres, de
manera que es perd sensació
de relleu i volum. La forma és
molt plana i les textures perden
rellevància.
També anomenada contra-
picat. Al contrari del que
succeeix en el cas de la llum
zenital, les zones d’ombra
ara estan il·luminades, i vi-
ceversa. S’hi atribueix un
caràcter fantasmal.
LLUM INFERIOR
LLUM LATERAL
La llum il·lumina un costat del
model, cosa que genera ombra
en el costat contrari. És la llum
més adequada per destacar el
volum o la sensació de relleu.
Les superfícies semblen més
riques en detalls i la textura és
més expressiva.

4. Elements configuradors del llenguatge visual
52
1
2
3
5
4
1
2
4
3
5
3.1 Gamma de lluminositat i valor tonal
Hem vist que la il·luminació és el factor que ajuda
a percebre l’espai i el volum. Així mateix, el grau
d’il·luminació o de foscor d’una superfície afecta
la manera de veure l’objecte i, per tant, el to de la
superfície que observem. Quan l’aplicació de llums
i ombres es realitza correctament, té lloc l’ento-
nació d’una composició que construeix clarament
volums i formes. Una composició mal entonada es
torna confusa i de difícil interpretació, atès que els
volums i els espais no hi són ben definits.
En el dibuix és essencial que la lluminositat sigui
fidel i s’ajusti a la realitat i, per tant, a la tonalitat
dels objectes. Aquesta tècnica inclou tres tractaments
bàsics:
•
• Gamma alta, produïda per la llum directa i re-
flectida alhora, amb tons dominants clars.
•
• Gamma mitjana, la qual és produïda per la llum
reflectida no gaire intensa, amb tons mitjans i
sense grans contrastos.
•
• Gamma baixa, produïda per la llum directa molt
forta, amb tons dominants foscos i molt de contrast
entre la llum i l’ombra.
COMPORTAMENT DE LA LLUM
És necessari poder distingir com a mínim deu va-
lors tonals. Amb un llapis tou (de 2B a 5B), dibuixa
una escala acromàtica i intercala-hi, entre el matís
més negre i un requadre reservat del blanc del paper,
el major nombre de tons que puguis. Aquest exercici
t’ajudarà a superar, en les noves creacions que portis
a terme, els efectes sorprenents del «clarobscur».
Un visor de paper o cartolina de color
blanc ens ajuda moltíssim a l’hora d’ava-
luar correctament les diferències lumíniques
i cromàtiques entre dues o més superfícies.
Les zones acarades directament a la llum reben
una il·luminació plena: llum directa (1). A mesura
que les superfícies reben la llum de gairell o indi-
rectament, perden brillantor; aquest decreixement
rep el nom de penombra (2). En aquestes zones
l’apreciació del volum és notable.
Les zones de l’objecte oposades a la llum no re-
bran en principi cap il·luminació, els correspon
forçosament una foscor absoluta, amb la qual cosa
la percepció del volum que es té l’objecte és molt
deficient. La manca de lluminositat d’aquestes zo-
nes es coneix amb el nom d’ombra pròpia (3).
Les superfícies que presenten ombra pròpia
reben, a vegades, una il·luminació que prové
dels rajos reflectits per altres cossos que són a
prop i, especialment, per les superfícies sobre
les quals descansen. Aquest efecte és anomenat
llum reflectida (4).
L’esquema d’il·luminació dels cossos es completa
amb l’anomenada ombra projectada (5), que és
l’enfosquiment produït en la superfície o les su-
perfícies properes al cos per la interposició del cos
entre el focus i la superfície o superfícies.
La llum banya les superfícies dels cossos i es
manifesta o es percep amb una intensitat diferent
segons la forma, la textura, el color i el material
del qual es componen.
En els cossos amb cares planes, en rebre la llum
es produeixen ombres relativament uniformes i
diferenciades totalment, mentre que en les super-
fícies corbes o bombades (esferes, cons, cilindres,
etc.) la llum i l’ombra es reparteixen d’una manera
molt més suau i uniforme.
1
2
3
Llum Directa
Penombra
Ombra pròpia
4
5
Llum reflectida
Ombra projectada
D
i
r
e
c
c
i
ó
L
L
U
M
D
i
r
e
c
c
i
ó
L
L
U
M

5. UD 3 - Llums i ombres 53
El conjunt de tons i la distribució de llums i ombres
rep el nom de «clarobscur». El relleu dels objectes és
produït pels tons i contrastos lluminosos que ocasiona
la llum en aquests objectes: els tons més clars o llu-
minosos, els tons més foscos o amagats del focus de
llum i, entre ells, els tons de rajos lluminosos que hi
arriben de gairell, oblics a la superfície de l’objecte.
Dibuixar amb llapis és la manera ideal de començar
el procés de millora de les habilitats per al dibuix amb
el clarobscur. Dibuixar implica observar les formes de
llum i d’ombra i traduir el que veus sobre el paper.
Curiosament, si intentes dibuixar un objecte –és el cas
de la tira de cartolina de la fotografia– imaginant-lo
com una superfície plana, pot ser que no ho aconse-
gueixis. El més important és observar-ne les formes,
les proporcions i la manera en què les àrees de foscor
i de llum es complementen entre si.
Abans de començar el dibuix, has de tenir en comp-
te les consideracions següents:
•
• Analitzalaformadelmodelfixant-teenlasevaestruc-
turageneralperacoblarlesformesgeomètriquesbàsi-
ques, amb els seus eixos i simetries, tenint en compte
la relació entre les seves proporcions i les proporcions
compartidesambelselementsoobjectesméspropers.
•
• Estudia l’encaix del motiu en el paper.
•
• Interpreta les superfícies o textures del model ob-
servant el seu comportament entre la llum més
nítida (brillantor) i la foscor més intensa, i amb
això, l’efecte tridimensional de l’escena.
Pas 1
Encaixa el dibuix en el full de paper, procurant que
quedi ben centrat. Dibuixa’n les línies, eixos i direc-
cions més significatives, tot donant una visió esquemà-
tica de les formes en superfícies i volums. Destaca els
contorns que més sobresurtin per delimitar les zones
o superfícies dels diferents valors tonals.
Pas 2
Continua prenent els tons extrems o límits del dibuix.
Per fer-ho, pots utilitzar un llapis tou de grafit amb una
duresa 3B o superior.
Entre la llum més nítida i la foscor més intensa es
pot determinar un nombre de tons ben divers. L’ob-
servació detinguda i la pròpia sensibilitat permeten
percebre una quantitat més gran de tons.
Pas 3
Aquesta última fase és la d’ombreig i d’estudi com-
parat del clarobscur. Sens dubte, és la fase en què has
de posar més atenció.
Difumina el dibuix dels tons més foscos als més
clars per arribar a la brillantor, obrint gradualment
la gamma de grisos cap al blanc.
CAPTURA DE LA LLUM: EL CLAROBSCUR
MODEL
1
2
3

6. Elements configuradors del llenguatge visual
54
Vocabulari
Acromàtic
Composició o forma que no té color.
Nom que prenen totes les imatges o escenes on hi hagi el blanc, el
negre i/o la gamma de grisos.
Brillantor
Efecte que s’aconsegueix per contrast entre un espai en blanc i les zones més
o menys fosques que l’envolten.
Degradat Variació progressiva i constant d’un to a un altre.
Entonació Graduació dels colors i valors per obtenir un efecte harmònic.
Lluminositat Quantitat de blanc que té un to.
Monocromàtic S’aplica a aquelles figures o formes que tenen un sol to o color.
Az
Enllaços Web
@
•
Web del Ministeri d’Educació
sobre els efectes de la llum en
recrear el volum.
•
Presentació multimèdia
titulada «llum i volum».
•
Recurs educatiu dedicat a
les propietats de la llum i
l’ús que se’n fa en l’art.
http://goo.gl/5PM3bs
http://goo.gl/TZRgvl
http://goo.gl/zuO4Xx
5.1 La llum en la pintura
La llum és la clau present en cada pinzellada,
l’essència en cada gota de color plasmada en el
quadre. Per aquest motiu l’interès per captar la
llum, els seus efectes en l’atmosfera i en els cossos
ha estat un tema de màxim interès per als artistes,
atès que, juntament amb el color i la perspectiva,
la llum és essencial en tota obra pictòrica.
Quan contemplem qualsevol escena, observem
una il·luminació concreta. Si no, hi veuríem només
foscor i negror. La il·luminació pot revestir infinites
formes, que indefectiblement condicionen el resultat
final de l’escena representada i, per tant, la percepció
que en tenim.
5.2 La llum i la fotografia
La fotografia és una combinació fascinant d’art i
ciència. El significat literal de fotografia és “pintura
amb llum”, i és la qualitat de la llum el que, en ge-
neral, més contribueix a l’èxit d’una foto. Aquesta
qualitat acostuma a caracteritzar les obres d’alguns
fotògrafs, i val la pena experimentar-hi per intentar
desenvolupar un estil propi.
La llum configura les parts il·luminades d’un te-
ma, però també es pot utilitzar per crear una nova
composició i idea i, per extensió, per “pintar” una
imatge original. Les fonts de llum són tan diverses
com les impressionants imatges que aquestes fonts
de llum permeten crear.
LA LLUM EN L’ART DE LA PINTURA I LA FOTOGRAFIA
Chema MADOZ (1958). «L’esperit de l’objecte», 2002.
En paraules d’aquest reconegut autor, “la fotografia cons-
titueix en termes generals un procés monocromàtic, és
en les seves subtils gradacions de tonalitats i de valor on
rau la seva bellesa artística”.
Igual que en tots els aspectes susceptibles d’in-
vestigació, la tècnica de la llum ha anat millorant
amb el temps. Per exemple, durant l’edat mitjana
no hi ha efectes lumínics, llums direccionals o con-
trastos de clarobscur. A aquests efectes s’arriba en
el Renaixement, quan els pintors investiguen per
copiar la realitat d’una manera fidedigna.
El segle XVIII, amb l’art barroc, introdueix grans
contrastos lumínics, efectistes, que doten les obres
d’una gran intensitat. I tots aquests estudis sobre la
llum perduren en els moviments d’avantguarda fins
a la pintura contemporània.
Joaquim SOROLLA (1863-1923). «Pescadora amb el
seu fill», 1908. En aquesta obra, la llum és l’element
fonamental que marca la direccionalitat de la com-
posició i modula els marcats contrastos de color que
donen realisme i calidesa a l’escena. Sorolla va ser un
fidel representant del luminisme, famós perquè en la seva
obra va saber reproduir d’una manera única la bellesa dels
paisatges mediterranis.
Francisco de GOYA (1746-1828). «La verema», 1787.
L’ús correcte de la tècnica del clarobscur dota aquesta composició
de més expressivitat, força plàstica i naturalisme.
•
Documental sobre el cèle-
bre pintor Vermeer i el seu
tractament de la llum.
http://goo.gl/l4h5Fv

8. 56

10. 58

12. 60