Presentació de la conferència impartida en el Punt Científic de la Sala Polivalent de Montbau el 9 de gener de 2024 en el marc de les conferències d'Aules d’extensió universitària. Estructura de la conferència:
1- Definició de ciència i ètica i evolució històrica de la relació entre aquests dos conceptes al llarg del temps
2- Revisió de casos recents de males praxis sobre recerca i ètica, i paper dels comitès d’ètica per fer-hi front..
3- Impacte que la IA pot tenir en l’àmbit de l’ètica i la ciència i possibles perills de la utilització de la IA generativa per fer recerca.
4- Conclusions i referències d’articles i webs per aprofundir-hi.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Presentació d'Ismael Ràfols, investigador a INGENIO (CSIC-UPV) a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Malauradament, tot i que les dones europees s’han incorporat amb força a les carreres científiques des de fa més de vint-i-cinc anys, la seva presència en el món de la recerca i, especialment, en els càrrecs de comandament, continua sent minoritària. En aquest article revisarem els principals documents que fan palesa aquesta injusta situació i tot seguit explicarem com es pot aprofitar la xarxa per visibilitzar aquesta problemàtica, en aquest cas sobre la base d’un web institucional.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de l'Àrea de Ciència Oberta del CSUC, emmarcada dins el seminari "Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta" organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB el 19 d'abril de 2017.
Resum "Estratègies per incorporar el mètode científic a l'ensenyament"Elena Jurado
Resum del taller "Estratègies per incorporar el mètode científic a l'ensenyament" el 24 gener 2013.
El taller va formar part del programa "Ciència i Aula" de Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Presentació d'Ismael Ràfols, investigador a INGENIO (CSIC-UPV) a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Malauradament, tot i que les dones europees s’han incorporat amb força a les carreres científiques des de fa més de vint-i-cinc anys, la seva presència en el món de la recerca i, especialment, en els càrrecs de comandament, continua sent minoritària. En aquest article revisarem els principals documents que fan palesa aquesta injusta situació i tot seguit explicarem com es pot aprofitar la xarxa per visibilitzar aquesta problemàtica, en aquest cas sobre la base d’un web institucional.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de l'Àrea de Ciència Oberta del CSUC, emmarcada dins el seminari "Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta" organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB el 19 d'abril de 2017.
Resum "Estratègies per incorporar el mètode científic a l'ensenyament"Elena Jurado
Resum del taller "Estratègies per incorporar el mètode científic a l'ensenyament" el 24 gener 2013.
El taller va formar part del programa "Ciència i Aula" de Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme dins la II Jornada Fòrum Vives de comunicació digital celebrada el 30 de gener de 2020 a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...jdomen44
La formació científica dels alumnes té per objectiu formar ciutadans competents científicament, capaços de prendre decisions, avaluar evidències i fer prediccions a partir de models científics. Aquestes són habilitats presents en el currículum, però que es fa difícil promoure a les aules. El taller proposa eines i estratègies senzilles per al disseny d'activitats competencials per a exàmens que avaluin aquestes habilitats, com a via per a portar-les a primer pla i connectar la nostra pràctica amb una perspectiva competencial en l'ensenyament de les ciències. Es proposen eines i procediments desenvolupats conjuntament amb Elisa Goytia, Jesús Gasco i Isabel Besson, del grup de treball EduWikiLab.
El taller es va dur a terme a les IV Jornades sobre l'Ensenyament de la Biologia i Geologia, celebrades els dies 23-25 octubre al Cosmocaixa.
Ciència naif, falses dissidències i escola. Alguns reptes i eines per al tre...jdomen44
Ponencia en las III Jornadas de Ciencia y Pseudociencia, Elche, 2019.
Quien más, quien menos, ha entendido ya que los alumnos, en las escuelas e institutos, tienen que “hacer” ciencia. Eso acaba llevándonos cada vez más a menudo al laboratorio, algo que tenemos que celebrar. Pero en nuestro viaje a esta ciencia activa, algunas veces quedan por el camino fragmentos muy importantes de lo que es realmente la Ciencia. Desplegamos, sin saberlo, una visión naïf y poco madura de ella (a la que llamamos “Método científico”). Una ciencia que se queda en el experimento, pero no acerca el alumnado a la participación en una comunidad que construye significado de forma consensuada mediante la argumentación, capaz de abordar el cambio y la incertidumbre desde la humildad, honestidad y el rigor científico. Y esta ciencia naïf es la grieta por la que luego pasarán las Pseudociencias, bajo un falso estandarte de disidencia y visión crítica y bastante soberbia epistémica “YO he demostrado que...”. Necesitamos en nuestras aulas una ciencia más madura, que no se quede sólo en el experimento y acerque el alumnado a un conocimiento más colectivo y más representativo de cómo se construye y cómo se valida el conocimiento científico “a NOSOTROS nos parece razonable que...”.Pero hacer al alumnado capaz de analizar e interpelar la realidad desde la ciencia y la tecnología es sólo la mitad de la historia. La otra es conseguir que quiera hacerlo, que se vea a sí mismo/a parte de una manera de mirar. Por eso, el trabajo en las aulas contra las Pseudociencias implica -además de una idea madura de la ciencia- una relación cordial con ella. Y trataremos retos, propuestas y marcos para aportar desde las aulas nuestra parte a este reto para la ciudadanía.
Micromecenatge (crowdfunding) i macromecenatge en el món de la recercaXavier Lasauca i Cisa
En aquest article parlo de micromecenatge (crowdfunding) i de mecenatge a gran escala, fent èmfasi especialment en la situació d’aquesta activitat a Catalunya.
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Té futur la figura del clinical librarian al nostre àmbit? (Antoni Parada)grupgics
Presentat en la Jornada dels "10 anys de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut (GICS). El 25 de novembre de 2014. Sala d'Actes del Departament de Salut de la Generalitat. (Barcelona)
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Recercaires 2.0: Comunicar recerca en l’era de la ciència obertaXavier Lasauca i Cisa
En aquesta ponència, presentada en la taula rodona “Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”, dintre de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta: Biblioteques i Ciència Ciutadana (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 6 d'octubre de 2022), s'exposa per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest encàrrec de comunicar la recerca i com es pot, des de les biblioteques, donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme dins la II Jornada Fòrum Vives de comunicació digital celebrada el 30 de gener de 2020 a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...jdomen44
La formació científica dels alumnes té per objectiu formar ciutadans competents científicament, capaços de prendre decisions, avaluar evidències i fer prediccions a partir de models científics. Aquestes són habilitats presents en el currículum, però que es fa difícil promoure a les aules. El taller proposa eines i estratègies senzilles per al disseny d'activitats competencials per a exàmens que avaluin aquestes habilitats, com a via per a portar-les a primer pla i connectar la nostra pràctica amb una perspectiva competencial en l'ensenyament de les ciències. Es proposen eines i procediments desenvolupats conjuntament amb Elisa Goytia, Jesús Gasco i Isabel Besson, del grup de treball EduWikiLab.
El taller es va dur a terme a les IV Jornades sobre l'Ensenyament de la Biologia i Geologia, celebrades els dies 23-25 octubre al Cosmocaixa.
Ciència naif, falses dissidències i escola. Alguns reptes i eines per al tre...jdomen44
Ponencia en las III Jornadas de Ciencia y Pseudociencia, Elche, 2019.
Quien más, quien menos, ha entendido ya que los alumnos, en las escuelas e institutos, tienen que “hacer” ciencia. Eso acaba llevándonos cada vez más a menudo al laboratorio, algo que tenemos que celebrar. Pero en nuestro viaje a esta ciencia activa, algunas veces quedan por el camino fragmentos muy importantes de lo que es realmente la Ciencia. Desplegamos, sin saberlo, una visión naïf y poco madura de ella (a la que llamamos “Método científico”). Una ciencia que se queda en el experimento, pero no acerca el alumnado a la participación en una comunidad que construye significado de forma consensuada mediante la argumentación, capaz de abordar el cambio y la incertidumbre desde la humildad, honestidad y el rigor científico. Y esta ciencia naïf es la grieta por la que luego pasarán las Pseudociencias, bajo un falso estandarte de disidencia y visión crítica y bastante soberbia epistémica “YO he demostrado que...”. Necesitamos en nuestras aulas una ciencia más madura, que no se quede sólo en el experimento y acerque el alumnado a un conocimiento más colectivo y más representativo de cómo se construye y cómo se valida el conocimiento científico “a NOSOTROS nos parece razonable que...”.Pero hacer al alumnado capaz de analizar e interpelar la realidad desde la ciencia y la tecnología es sólo la mitad de la historia. La otra es conseguir que quiera hacerlo, que se vea a sí mismo/a parte de una manera de mirar. Por eso, el trabajo en las aulas contra las Pseudociencias implica -además de una idea madura de la ciencia- una relación cordial con ella. Y trataremos retos, propuestas y marcos para aportar desde las aulas nuestra parte a este reto para la ciudadanía.
Micromecenatge (crowdfunding) i macromecenatge en el món de la recercaXavier Lasauca i Cisa
En aquest article parlo de micromecenatge (crowdfunding) i de mecenatge a gran escala, fent èmfasi especialment en la situació d’aquesta activitat a Catalunya.
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Té futur la figura del clinical librarian al nostre àmbit? (Antoni Parada)grupgics
Presentat en la Jornada dels "10 anys de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut (GICS). El 25 de novembre de 2014. Sala d'Actes del Departament de Salut de la Generalitat. (Barcelona)
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Recercaires 2.0: Comunicar recerca en l’era de la ciència obertaXavier Lasauca i Cisa
En aquesta ponència, presentada en la taula rodona “Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”, dintre de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta: Biblioteques i Ciència Ciutadana (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 6 d'octubre de 2022), s'exposa per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest encàrrec de comunicar la recerca i com es pot, des de les biblioteques, donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
2. Sobre mi
• Veí de Sant Genís dels Agudells
• Físic teòric (UAB)
• Responsable de gestió del
coneixement (Departament de
Recerca i Universitats, Gencat)
• Autor del blog L’ase quàntic
Imatge:
123RF
3. • Conceptes bàsics
• Recerca i ètica
• Els comitès d’ètica
• IA, ètica i ciència
• Conclusions
• Per aprofundir-hi
• Torn obert de paraula
Estructura de la conferència
Imatge:
123RF
4. • Ciència i ètica, debat obert.
• De ciència i tecnologia a tecnociència.
• Ètica prové del grec “ethos”, que designa el conjunt
d'activitats, conviccions i creences morals, sigui d'un individu
o d'un grup social o ètnic.
• La ciència és un conjunt d'activitats pràctiques i institucions
que tenen per objectiu millorar la nostra comprensió de la
naturalesa i transformar certs aspectes de la realitat.
Definicions
5. • Durant gran part del segle XX, els científics només estaven
obligats a explicar els fets del món, mentre que les qüestions
valoratives sobre les finalitats, o sigui l'avaluació moral sobre el
resultat dels seus actes, era una cosa aliena a la seva tasca.
• Però l'activitat científica no pot ser indiferent respecte de les
finalitats de l’esmentada activitat. En tota activitat humana
sorgeixen interrogants ètics i, en conseqüència, l'activitat
humana implícita a l'activitat científica tindrà responsabilitat
ètica.
• Els estudis més recents sobre ètica i ciència demostren la
impossibilitat d'una ciència i una tecnologia aïllades, pures i
exemptes de qualsevol judici moral, i això fa que no es pugui
admetre la neutralitat moral de la cìència.
Evolució històrica (I)
6. • Si el segle XX va ser el segle de la física (arran de la revolució
quàntica i el descobriment de la relativitat especial i general), el
segle XXI serà el segle de la biologia. Estem davant d'avenços de
biologia molecular que permeten crear nous individus a partir de
codis genètics ad hoc, és a dir, no directament a partir de simples
modificacions de perfils genòmics preexistents.
• També es planteja la possibilitat d'atenuar o bloquejar el procés
de l'envelliment de les cèl·lules. Aquestes possibilitats ens
porten a situacions fins ara insospitades i davant de les quals la
societat ha de plantejar-se quines normes ètiques bàsiques cal
aplicar i com adoptar-les.
Evolució històrica (i II)
7. • L'ètica de com es fa la ciència (o ètica de treball de l'investigador):
els científics en general relacionen els seus èxits amb la producció
de treballs publicats a revistes de reconegut prestigi, amb elevats
índexs d'impacte. La competitivitat pot fer que de vegades les
dades no estiguin prou contrastades.
• L'ètica de l’autoria: actualment hi ha una tendència a la
massificació d'investigadors en certs àmbits experimentals i es
constata la signatura de desenes d'autors en alguns treballs. Cal
que subscriguin l'autoria només els investigadors que han
contribuït als resultats i les conclusions del treball.
• L’ètica del tribunal: vinculada al procés de selecció de
candidatures per a noves places de recerca i de docència.
Tipologies d’ètica i ciència
10. • Tot va començar quan la Universitat de Còrdova va suspendre
de feina i sou durant 13 anys el químic Rafael Luque per haver
signat els seus articles amb la Universitat King Saud com a
afiliació principal.
• La consultora SIRIS es va dedicar a rastrejar el Highly Cited
Researchers Index que elabora Clarivate i va detectar que hi
havia més d’una desena d’investigadors espanyols que tenien
com a afiliació principal una universitat saudita.
• Segons aquest estudi de SIRIS, Aràbia Saudita, amb 112
investigadors altament citats, tenia una proporció entre cinc i
deu vegades més gran d'aquests investigadors en comparació
amb Espanya, Alemanya o França.
La trama saudita
11. • El Clarivate Highly Cited Researchers Index és un llistat amb els investigadors més
citats del món. La llista presenta 7.125 autors (alguns repetits per ser els millors en
més d’un camp) dels quals 37 són catalans (35 sense repetits, 5 dones i 30 homes).
Representen el 0,52% del món i el 35% de l’estat.
• Cada investigador seleccionat ha estat autor de diversos Highly Cited Papers™ que
es classifiquen entre l'1% superior per citacions dels seus camps i any de publicació
al Web of Science™ durant l'última dècada.
• Aquesta és la llista primària sobre la que intenten destriar els investigadors que
poden estar usant mètodes per inflar els seus indicadors de publicacions: eliminen
aquells autors que participen en molts articles per setmana on hi ha molts autors,
descompten aquelles publicacions que tenen molta autocita i filtren aquells autors
que es citen principalment entre ells o on es detecten xarxes de citació.
• En netejar la llista, es calcula que de la població mundial de científics, els Highly
Cited Researchers™ representen 1 de cada 1.000.
Presència catalana al HCR 2023
Font: Nota sobre el rànquing “Clarivate Highly Cited Researchers 2023”, Dep. de Recerca I Universitats.
12. Imatge:
ICREA.
No havia d’investigar
res, era un suborn
per fer una cosa
fraudulenta. En cap
moment se’m va
passar pel cap
acceptar l’oferta; no
és ètic, és un frau.
Font: Europa Press
Mira Petrovic:
13.
14.
15.
16.
17. • Estudi sobre l’ètica de la conducta científica a Espanya, liderat per
Cristina Candal-Pedreira, investigadora de la Universitat de
Santiago de Compostel·la.
• Dels 403 científics enquestats, el 78,8% coneixia almenys un cas de
conductes poc ètiques i el 40,3% reconeixia haver incorregut en
algun d’aquests comportaments alguna vegada.
• De la majoria dels que eren conscients de males pràctiques al seu
voltant, un 63%, es referien a la falsa autoria; un 36% es referien a
falsificació de dades.
• La falsa autoria també és la mala pràctica més habitual en el
40,3% que reconeixien la seva pròpia manca d’ètica.
• Un 2 % dels científics enquestats admetien haver utilitzat els
serveis dels anomenats paper mills, organitzacions que venen
articles científics falsos.
Estudi publicat a Accountability in Research
18. • Tipologies tradicionals:
Falsificació de resultats
Manipulació de dades
Plagi
• Noves varietats que han sorgit darrerament:
Falsa afiliació
Falsa autoria
No declaració de conflictes d’interès
Publicació en revistes depredadores
Cedir a les pressions de patrocinadors amb
interessos comercials
Utilització de paper mills
Tipologies de frau científic
19. • Publiquen articles sense aplicar els estàndards de qualitat
requerits per part de les revistes científiques i apliquen
processos d’avaluació sospitosos.
• La seva finalitat és l’obtenció de recursos econòmics i
treure profit de l’interès (i de la necessitat!) de la
comunitat acadèmica de publicar les seves investigacions.
• Característiques principals:
Campanyes agressives de captació d’originals
Temps de publicació molt curts
Absència d'un servei editorial de qualitat
Falta de transparència i informació que porta a
confusió (per exemple, amb l'ús de títols de revistes
similars a publicacions de reconegut prestigi)
Revistes depredadores
Font: UJI
20. • Existeix un univers d’investigadors que treballa en un
entorn en què les males pràctiques són consentides
d’alguna manera.
• Causa principal d’aquests comportaments poc ètics: la
pressió per publicar que imposa el sistema d’avaluació
de la tasca investigadora (publish or perish) i que
bonifica la quantitat de publicacions.
• Per tant, és necessari i urgent que a Catalunya i a
Espanya es faci una feina de conscienciació sobre
aquestes qüestions i que hi hagi organismes dedicats a
investigar-les, sancionar-les i prevenir-les, per exemple,
amb formació a la comunitat investigadora.
Conclusions
23. • El CIR-CAT es crea en el marc del Programa per a la Integritat de la
Recerca a Catalunya i s’encarrega del seu desenvolupament.
• Està integrat per 11 membres.
• El seu funcionament i la seva composició estan regulats a la Llei de
la ciència de Catalunya que es va aprovar el desembre del 2022.
• Les seves funcions són:
La promoció de bones pràctiques científiques i de la formació
específica en l'àmbit d’aquestes practiques.
La promoció de mesures adreçades a la millora de la qualitat
de la recerca.
L'assessorament en relació amb els conflictes d'integritat de la
recerca que afectin exclusivament l'àmbit de les bones
pràctiques científiques.
CIR-CAT (Comitè per a la Integritat de la Recerca a
Catalunya)
24.
25.
26. • Els centres de recerca de Catalunya han de revisar
l’adequació de les bones pràctiques d’integritat en la
recerca dels seus investigadors i investigadores, incloent-
hi d’una manera especial els aspectes relatius als criteris i
procediments per a l’autorització de noves filiacions
institucionals, i reforçar-ne la difusió i el coneixement
internament.
• El Departament de Recerca i Universitats ha de donar un
abast més gran a aquestes consideracions, per incentivar
que es produeixi una reflexió necessària, preventiva, en
cada institució, de com estan regulades i de quines eines
i mecanismes veritablement es disposa actualment per
evitar supòsits com els esmentats en la recomanació i
poder-hi reaccionar adequadament.
Principals directrius de la Recom. 1/2023 del CIR-CAT
27.
28. • Només s'han de tenir en compte afiliacions múltiples en cas que cadascuna de les
institucions hagi donat suport substancial a l’estudi. Com a criteri general, es recomana
que no s'indiquin més de dues afiliacions institucionals per autor.
• L'afiliació primària de cada autor ha de ser aquella en què s'ha portat a terme la major
part del treball que es reporta. Si un autor ha canviat d'institució amb posterioritat al
moment en què es va portar a terme el treball, l'adreça actual es podria incloure
addicionalment.
• Quant als centres de recerca de Catalunya, es recomana que revisin l'adequació de les
pràctiques i de les clàusules contractuals dels seus investigadors, especialment en els
casos d'afiliacions múltiples, i que en reforcin la difusió i el coneixement internament.
• Es recomana que la regulació de l'afiliació sigui recollida explícitament en els codis
d'integritat en la recerca de les universitats i centres de recerca, de la mateixa manera
que es fa amb l'autoria.
• Es recomana fer un ús prudent dels sistemes basats en criteris exclusivament quantitatius
i bibliomètrics, d'acord amb les recomanacions de la Declaració de San Francisco sobre
l'Avaluació de la Recerca (DORA) i els compromisos de la Coalició Internacional per a
l'Avanç de l'Avaluació de la Recerca (CoARA).
Principals directrius de la Recom. 2/2023 del CIR-CAT
38. Response of OpenAI chatbot to the query Write a 300 word piece about
the difference between research ethics and research integrity
39. El dia torça el coll
com una espiga plena.
La nit és tota per a nosaltres.
Encén el vi.
En el cup de la vida, viure és art.
L'amor, com el vi, embriaga el cor.
Rams de passions, com ceps entrellaçats.
La dansa eterna, un ball entre vi i amor.
Joan Vinyoli vs ChatGPT
Qui ha escrit cadascun d’aquests poemes?
1
2
40. El dia torça el coll
com una espiga plena.
La nit és tota per a nosaltres.
Encén el vi.
En bona companyia
En el cup de la vida, viure és art.
L'amor, com el vi, embriaga el cor.
Rams de passions, com ceps entrellaçats.
La dansa eterna, un ball entre vi i amor.
41.
42. Trucs per detectar textos generats amb ChatGPT
1. Llistes: quan se li demana a ChatGPT que faci llistes, habitualment comença cada
punt amb un títol, seguit de dos punts.
2. Conclusions: normalment, quan l'eina acaba un text, sovint el conclou amb frases
com "en resum".
3. Repeticions: ChatGPT acostuma a repetir certes paraules o expressions amb
freqüència. Per exemple, si se li diu que parli sobre un concepte específic, ho
repetirà diverses vegades al llarg del text.
4. Ús de la mateixa paraula o concepte: per exemple, per referir-se a l'alumnat,
sempre parla d'estudiants, mai utilitza una altra expressió.
5. Ús de la frase "tema controvertit, objecte de debat": quan hi ha diversitat
d'opinions, habitualment utilitza aquesta expressió.
6. Ús freqüent de la frase "és important": utilitza molt sovint aquesta frase per
matisar alguna cosa que acaba de mencionar.
7. Estructura del text: els texts generats amb ChatGPT sovint tenen una estructura
definida que inclou una introducció, un desenvolupament i una conclusió.
8. Ús d'exemples: quan és necessari, ChatGPT sempre troba exemples que il·lustrin
la seva explicació.
43.
44.
45. • L’Associació CIVICAi cat neix gràcies a l’impuls de 136 fundadors que
manifesten la seva disposició per treballar en associació perquè la
inteŀligència artificial sigui de tots i, per tant, estigui al servei de les
persones i de la societat de manera equitativa i responsable.
• Finalitats:
Promoure la utilització responsable de la IA.
Garantir que la IA sigui desenvolupada de manera transparent.
Promoure la recerca i el desenvolupament de tecnologies d’IA
sostenibles i responsables que tinguin en compte les seves
implicacions socials i ètiques, tant local com globalment.
Fomentar una consciència crítica sobre l’impacte social de la IA.
Sensibilitzar la ciutadania sobre els reptes i oportunitats que presenta
la IA i fomentar que participi en la seva governança.
Fer propostes als poders democràtics per tal que assegurin que la
implementació de la IA és respectuosa amb els drets de la ciutadania i
la sostenibilitat mediambiental.
CIVICAI cat
46. Conclusions
• Al llarg de la presentació, hem vist diversos exemples de bones i males
praxis relacionades els àmbits de l’ètica i la ciència, i hem analitzat les
implicacions ètiques de l’ús de la IA en la recerca.
• Tot i que la ciència sigui un àmbit neutre en el sentit de reflectir les lleis
de la naturalesa, el seu ús a través de la tecnologia, així com la seva
elaboració, com a activitats humanes, s‘haurien d'impregnar de l'ètica
en el seu desenvolupament.
• Alhora, els avenços científics, atès que ens ajuden a proveir-nos d'una
comprensió més completa del món i d’una capacitat més gran
d'interactuar-hi, poden influir en el desenvolupament dels nostres
principis ètics.
• La ciència i l'ètica són dos àmbits fonamentals de la nostra vida, i per
això és fonamental que la societat els conegui i moduli adequadament.
47. Bibliografia/Per aprofundir-hi (I)
• Ética y ciencia. Fernando A. Álvarez. DOI: 10.1016/j.neuarg.2014.04.003
• La ética y la ciencia. Víctor Canivell Cretchley. Publicacions d'Amics del País.
• Arabia Saudí paga a científicos españoles para hacer trampas en el
‘ranking’ de las mejores universidades del mundo. Manuel Ansede. El País,
18/4/2023.
• Ètica científica: 4 de cada 10 investigadors enquestats reconeixen mala
praxi. Toni Pou. Diari Ara, 8/12/2023.
• Revistes depredadores. Biblioteca i Centre de Documentació de la
Universitat Jaume I.
• CIR-CAT, Comitè per a la Integritat de la recerca a Catalunya
• Comité Español de Ética de la Investigación
48. Bibliografia/Per aprofundir-hi (i II)
• El fraude continuado en el sistema de publicaciones científicas, Pere
Puigdomènech. El País, 28/11/2023.
• Hosseini M, Rasmussen LM, Resnik DB. Using AI to write scholarly
publications. Account Res. 2023;1-9. Publicat en línia el 25/1/2023. DOI:
10.1080/08989621.2023.2168535
• Com detectar textos escrits per ChatGPT. Blog TÀCTIC. CRAI UB. Publicat
en línia el 9/6/2023.
• OpenAI AI Text Classifier
• AI Detector + ChatGPT Detector
• Associació CIVICAi cat