1. CARTA A MENECEU Júlia Marimon Laura de Miguel Mar Brossa Helena Adalid Títol alternatiu: En busca de la felicitat

5. Amb el seny, que és la primera virtut, satisfem els nostres desitjos i gaudim dels plaers per arribar a la màxima felicitat. El savi, guiat pel seny, reconeix els desitjos i actua per orientar les seves accions cap a l’absència del dolor. Mentre l’home existeix, la mort no es troba present, per això no hem de témer a la mort ja que de la mateixa manera mentre la mort es trobi present la nostra existència no tindrà cabuda.

6. Els vulgars atribueixen als déus qualitats contradictòries a les que realment tenen, creu que la condició de les persones, la seva desgràcia o la seva virtut no depenen d’ells. El futur de les persones està predeterminat i no depèn pas de l’atzar .

8. Els estoïcs defensaven que l’home és artífex de la seva pròpia vida de manera que no estan sotmesos a cap destí, al contrari al que defensa Epicur , ja que defensa l’existència del destí, al que l’home està sotmès fermament .

9. Aristòtil i Epicur accepten l’existència d’un món sensible . Ambdós filòsofs tenen com a fi últim la felicitat , és el bé.

10. La citació que hem considerat més acertada segons les nostres opinions és: "el savi creu que val més ser assenyadament desgraciat que insensatament feliç”