Discurs Presentació de la Llei de les associacions de consumidors de cànnabis. Parlament de Catalunya, 28 de juny de 2017. A càrrec de David Pere Martínez Oró. Doctor en Psicologia Social. Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. En representació de la comissió promotora de la ILP «La Rosa Verda».

1. PRESENTACIÓ DE LA LLEI DE LES ASSOCIACIONS DE CONSUMIDORS DE CÀNNABIS.
Parlament de Catalunya, 28 de juny de 2017.
A càrrec de David Pere Martínez Oró. Doctor en Psicologia Social. Coordinador de la Unitat de
Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. En representació de la comissió
promotora de la ILP «La Rosa Verda».
Agraïments
En primer lloc agrair a totes les persones que han fet possible la tramitació d’aquesta llei, durant el
llarg camí que ha suposat arribar fins el dia d’avui. Agrair a la comissió promotora per la ingent tasca
executada.
A la Comissió de Salut i als diputats que la conformen, per escoltar tantes veus i fer possible que
aquesta llei arribi a bon port. Una especial menció a la presidenta de la comissió, la diputada Alba
Vergés.
A l’Observatori Civil de Polítiques de Drogues per ser-ne l’alma mater i impulsar la ILP “La Rosa
Verda”. Al moviment cannàbic, associacions, clubs i usuaris/es de cànnabis pel suport donat.
Un record especial a la gent de Rasquera per la seva capacitat d’innovació i com no al que fou el seu
alcalde Bernat Pellissa.
Moment de canvi
Avui és un dia d’enhorabona per la societat catalana. Avui realitzem un pas ferm per aconseguir una
societat més justa i igualitària. Amb la llei de les associacions de persones que consumeixen
cànnabis apuntalem més fermament la democràcia perquè el Parlament de Catalunya mitjançant
l’impuls d’una ILP de consens, comença a esmenar l’error històric que han suposat les polítiques
prohibicionistes en matèria de drogues.
Confiem que aquesta llei sigui el primer impuls en el nostre país per defensar els drets de les
persones consumidores de drogues i vetllar per les seves llibertats, entre elles la llibertat
farmacològica, però també per delimitar-los-hi les obligacions i els deures que implica exercir tal
llibertat.
La present llei té un talant netament democràtic que aparca la via penal i criminalitzadora i comença a
circular per la via de la regulació.

2. Catalunya pren l’únic camí possible en matèria de polítiques de drogues: la seva reforma en clau
normalitzadora, que no s’ha de confondre amb la banalització.
El cànnabis és una realitat social innegable i indeleble.
Tots els esforços realitzats per eradicar-ne el seu ús han fracassat estrepitosament. La lògica
prohibicionista compta en el seu haver uns minsos resultats satisfactoris, però ingents fracassos en el
seu deure. I això ho sabem perquè la evidència científica és aclaparadora, tot i els esforços per
dinamitar qualsevol intent seriós d’avaluació d’impacte de les seves polítiques.
Les conseqüències no previstes pel prohibicionisme, reconegudes des de 2008 per l’Oficina de les
Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, fan insostenible perpetuar-lo i representa una vulneració
dels Drets Humans la persecució, l’estigmatització i l’expulsió als marges socials de les persones
usuàries.
Redoblar els esforços en polítiques prohibicionistes, com així ho demanen les veus més intransigents,
redobla també els danys, com per exemple, en el reforçament del crim organitzat, el rentat de
capitals, la corrupció policial, l’erosió del fonaments de l’Estat de Dret, com estem observant
esparverats a Mèxic. Vulneració dels drets humans i les llibertats individuals en forma de condemnes
desproporcionades de presó i també tortura i pena de mort, el cas més dramàtic en l’actualitat és la
Filipines de Duterte. Estela de fracàs que per sort els països netament democràtics estant deixant
enrere.
En l’actualitat són multitud els agents, des dels representants del món local fins a organismes
internacionals, que clamen per la reforma de les polítiques de drogues. El camí que emprenem
segueix l’alternativa política dels països que ja han començat a esquerdar el mur prohibicionista.
Més enllà del model imperfecte del Països Baixos. Uruguai i vuit estats dels Estats Units ja han
regulat el cànnabis amb finalitats recreatives i 29 estats dels Estats Units ho han fet amb finalitats
exclusivament terapèutiques, així com els Països Baixos i Alemanya, entre d’altres països europeus.
En aquest sentit, l’esmentada Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el delicte, en el seu
recent «Informe sobre drogues 2017», publicat fa just una setmana, reconeix explícitament la viabilitat
de les noves de formes de regulació del cànnabis, per tant, enterra la bel·ligerància contra les
propostes reformistes. Això ens evidència, que tot i que tímidament les agències internacionals
responsables de la fiscalització, són conscients que la innovació en les polítiques de drogues
esdevenen una necessitat.

3. Catalunya veié néixer les associacions cannàbiques, en primer instància de la mà d’ARSEC i
posteriorment de l’associació de tastadors de cànnabis de Barcelona. Des de llavors, el moviment
cànnabic ha estat persistent i perseverant per aconseguir la regulació del cànnabis. Un moviment
fortament implementat en el nostre país del qual les associacions cannàbiques en són el producte
més genuí. Associacions que entronquen nítidament amb la reificada tradició associativa catalana.
Sabem que la societat catalana ha impulsat, i també liderat molts canvis legislatius, i aquest n’és un
cas més.
A falta d’una regulació legal, els CSC a través de les seves Federacions (FEDCAC i CatFAC) han
treballat incansablement, per autoregular-se i aconseguir un consens reflecsat en les seves bones
pràctiques.
L’auto regulació ha permès fonamentar sòlidament el model de club social de cànnabis, exportat amb
èxit a d’altres països tant de forma legal com és el cas de l’Uruguai, com en la alegalitat com és el cas
de Bèlgica. Model que ja ha mostrat certa efectivitat tant per reduir riscos derivats del consum com
per defensar les llibertats dels consumidors de cànnabis.
Amb la llei que avui presentem arriba el moment d’establir un regulació de Dret dels CSC. Regulació
que elimina ambigüitats, zones grises i inseguretat jurídica. Terreny pantanosos que han estat
aprofitats per camuflar sota l’aparença de clubs socials de cànnabis pràctiques allunyades de l’esperit
genuí de les associacions cannàbiques.
Per tant, s’ha d’aplaudir al Parlament de Catalunya perquè per fi reguli les associacions cannàbiques,
i així poder esmenar, el greuge històric que han patit els conciutadans consumidors de cànnabis.
El nou escenari que possibilita la llei, ens fa preveure sense cap mena de dubte una millora
substancial en tots els àmbits.
Aquesta llei segueix la via reformista. Llei pionera a Europa i la primera del món a l’hora de regular
amb tots els ets i uts les associacions cannàbiques, condemnades fins el moment a la inseguretat
jurídica.
Llei com la que discutim avui, permet posar sota el control el cànnabis. Aquesta substància no és
inòcua i per això l’hem de regular i controlar.
Si les substàncies psicoactives les abandonem als marges socials el seu control és impossible i els
danys augmenten inevitablement. Per tant, aquesta llei permet a la societat catalana prendre el
control. Les associacions cannàbiques és convertiran, a partir d’ara, en un actor clau a l’hora de
preservar la salut col·lectiva.

4. Apostar per polítiques de drogues en clau normalitzadora és una oportunitat per posar llum a un
fenomen amagat en la foscor de la clandestinitat. Entre les conseqüències positives de la regulació
destaquem els avenços previstos en la recerca tant en clau biomèdica com sociocultural.
Més enllà de fonamentar l’Estat social i democràtic de dret, la llei permetrà la protecció dels drets del
conjunt de la població, i no només del 11,1% de la població entre els 15 i els 64 anys, que s’estima
que ha utilitzat cànnabis almenys una vegada en el darrer any, sinó també del 89% restant no té cap
contacte amb el cànnabis.
Possibilitarà preservar la salut pública ja sigui degut a la dispensació de productes amb totes les
garanties sanitàries, ja sigui per la implementació de programes de prevenció, sensibilització o
assistencials.
Permetrà millorar la convivència cívica, i també, la seguretat ciutadana, i confiem en què disminueixi
la delinqüència i debiliti el crim organitzat.
I quan s’estableixi els mecanismes legals oportuns serà una font de ingressos a l’erari públic, perquè
més enllà de certs gravàmens, formalitzarà feines que en aquest moments es troben en la informalitat
i la precarietat.
Procés de tramitació de la llei
Tramitar una Iniciativa Legislativa Popular, com bé sabem, no és un tasca fàcil, sense la voluntat
d’una comissió promotora potent l’empresa hagués esdevingut una quimera. Aconseguir 50.000
firmes, en un país de més de 7 milions i mig d’habitants ha precisat d’una quantitat considerable de
recursos humans i econòmics, així com d’ingents esforços per part de tots els agents implicats. I més
fer-ho amb només 9 mesos.
Es presentaren més de 65.000 firmes de les quals foren validades més de 56.000. I tenim el
convenciment que si haguéssim tingut més temps i més recursos, el nombre de firmes hagués estat
molt més elevat perquè a les persones que si els hi presentava l’oportunitat de signar a favor de la
ILP, ho feien. Només una minoria si negava.
Un clar indicador que la ciutadania catalana dóna suport a la regulació dels clubs de cànnabis, és a
dir, una mostra innegable de la voluntat social per fer un pas endavant en la reforma de les polítiques
de drogues i avançar cap a societats netament democràtiques.
I hem de reconèixer que la ILP la Rosa Verda ha estat i és un referent per altres estratègies polítiques
que persegueixen la regulació del cànnabis, com és el cas de la ILP de nivell estatal “Tu Papel
Importa” que necessita 500.000 signatures. Des d’aquí oferir l’experiència de la Rosa Verda a tots els
agents que vulguin començar un procés regulador.

5. Què aporta la llei de regulació dels clubs de cànnabis.
La llei de les persones que consumeixen cànnabis gaudeix d’un ampli consens i la comissió
promotora està suficientment satisfeta amb el redactat proposat avui a l’hemicicle.
La llei garanteix els drets i les llibertats fonamentals en consonància de l’article 15 de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya on es «reconeix que les persones tenen dret al lliure desenvolupament de
llur personalitat i capacitat personal».
Posa punt i final a la inseguretat jurídica i sanitària que suposa una injusta discriminació i la vulneració
del seus drets fonamentals als consumidor de cànnabis.
Una llei que té els següents objectius:
• L’autoabastiment i la distribució de cànnabis entre els associats.
• La prevenció de riscos i la reducció de danys associats als mercats informals.
• La informació als associats relativa a la substància, al consum i als riscos.
• Control de qualitat del cànnabis.
La llei contempla unes condicions d’ingrés als clubs de cànnabis (major edat, consumidor cànnabis,
aval d’un altre soci, excepte en casos terapèutics que degut a la seves necessitats reben un tracte
diferencial en diferents moments).
Marca uns drets clars als associats, però també una deure
A més les associacions cannàbiques tindran unes obligacions documentals amb diferents llibres com
els d’associats i el d’autoabastament, transport i distribució.
Estableix quantitats màximes de producció dels clubs (150 kilos) i 60 gram per socis.
Vetlla per evitar la distribució a terceres persones amb una especial atenció als menors.
Especial protecció a la salut pública amb la prohibició de consum d’alcohol i de consumibles.
Estableix un règim sancionador.
Les pors de la reforma
Som conscients que determinades veus intentaran desvirtuar els avenços socials, polítics i sanitaris
que aquesta llei pretén aconseguir. Despertant les pors irracionals i la visceralitat de rebuig contra tot
allò que remet a drogues fins el moment fiscalitzades. En ocasions s’utilitzaran burdes caricatures
com la teoria de la escalada, que pregona infundadament que l’inici del cànnabis comporta el salt a
substàncies potencialment adictives como l’heroïna. La ciència ens evidència que això no és així.

6. També s’apuntarà a l’augment dels consums de cànnabis. Els primers resultats de les avaluacions
d’impacte de Colorado, on es permet el cànnabis recreatiu, mostren que la legalització no implica un
augment del consum, sinó que les tendències del darrers anys continuen en la seva línia. Es pot dir
que la major oferta augmenta el consum. Això depèn de com es produeix i es dóna l’oferta. El model
proposat per la present llei contempla una dispensació totalment controlada. A més, en el nostre
context l’oferta de cànnabis és gairebé total. Com així ens ho mostra l’enquesta a població escolar i
població general, i qui en vol consumir en consumeix, les polítiques prohibicionistes no ho han
impedit, per tant, controlar sensatament l’oferta no té perquè correlacionar amb l’augment del
consum.
L’augment de fracàs escolar i el consums dels menors també es presentarà com una conseqüència
no desitjada de la regulació dels clubs de cànnabis. No hi haurà millor manera de controlar els
menors i els seus consums en un escenari que miri de cara la realitat del consums i controli la
dispensació de cànnabis. I com bé sabem el fracàs és producte de factors contextuals on els
cànnabis només acaba se’n el punt culminant d’un context complex
Les veus contraries a la reforma a voltes invoquen a estudis científics per a desacreditar qualsevol
procés de reforma, però en el cas que es presentin tals estudis ràpidament s’observen fortes
mancances metodològiques o un clar biaix ideològic que comporta que els dits estudis científics
derivin en documents ideològics.
Tancament.