poema

1. de l'Estació de França a casa....

2. Gambades ràpides. Ràpides. Ressonen. Ressonen ràpides sobre les llambordes de l’estació. S’allunyen. Van i venen.... s’allunyen divergint i s’apropen després, altra volta recurrents escopides per sortides de sobte, obertes de bat a bat Maletes, empentes. Farcells i grans bufandes a l’oreig. Passen. Surten. Entren. Peta la porta del taxi i.... arrenca tot seguit, a la recerca d’un nou client que ja el demana més avall, amb presses. D’una revolada, de l’Estació de França a casa......

3. Un rere l’altre, venen amb tota parsimònia, esgüellant sobre les vies, els dos tramvies van arribant a la parada un rere l’altre La gent sense espera i d’esperó...., espitjant, baixa i puja apressada, cuita per accedir als pocs seients que encara queden buits Un rere l’altre, sense parar-se totalment, arrenquen, els dos tramvies sotraguejant, a poc a poc, surten, trontollant, seguint el trajecte de les vies... D’una revolada, de l’Estació de França a casa......

4. Cau fina la pluja. Cau. Arriben. Corren. Se’ns acosten i volten igual que una plaga a la requesta mostren una força d’allò més, porten bruses blau cendrós Pensions. Hostals! Acuit amatent i sol·lícit camàlics apressats a les baixades a l’andana Estació de França. Carbó. Sutge. Fums dissipant-se a ras de terra. Gris. Arcades altíssimes de ferro clavetejat. Color gris. Carretons sobrecarregats amb maletasses i embalums D’aquí vers allà. D’allà vers aquí. Olor a resclosit. Ferrocarrils. Silencis de comiat Abraçades d’arribada.

5. D’una revolada, de l’Estació de França a casa...... Aquell decebut Aquest esperançat En Pere se’n anà vers els mai més dels oblits El noi va tornar fet un altre La Lali va perdre el promès En Carles fou finalment un home Corre i corre. Empentes. Presses. Tric-trac, marquen una mossa en el bitllet de cartró mínima estrelleta en el petit i rectangular cel marró que guiarà el viatge vers un més enllà de l’horitzó Màquines. Locomotores a vapor. Màquines.

6. Avancen, roden, roden i roden, a poc a poc primer Tones. Presència i potència. Mouen braços mecànics, mouen negres politges les mouen, escupen guspires, carbonet, olis d’alta densitat a terra Llargs combois de bruts i vells vagons dels any vint Sutge. de segona i de tercera, despintats, pols encara del temps de la Dictadura, més ràpids després

7. D’una revolada, de l’Estació de França a casa...... Pugen, miren per les finestretes del vagó. Forcegen i finalment alcen els vidres, amunt Parlen fort. Criden noms Venen en rosari. Pugen amb motxilles i presses coberts amb gorres de llana, rialles, tutti colore , harmònica als llavis i fulard al coll. Fa fred. Jovencells de compromís i promesa. Escoltes de Catalunya Marxen

8. Boina, solapes aixecades, pantalon de pana i posat encongit carmanyoles d’alumini i entrepans embolicats Arriben peons del Sud fan uns ulls com unes taronges, colrats i papissots amb tota la parentela de companya, arriben Puja més gent. Més gent puja. Primer ben feixuc Després ràpid Primer feixuc Després ràpid Veloç I la monstruosa eruga escapa sobre els rails, llisca i.... se’n duu ràpidament tots els sotracs i esdevé llunyana, llunyana i petita, decididament veloç llisca i s’ho emporta tot capbussant a través del soroll. Adéuuuu!

9. D’una revolada, de l’Estació de França a casa...... Sonen els altaveus. Tren Correo destino Valencia, que tiene salida a las 19 horas, situado en la vía 4 Poca llum. Cel tapiat. Llum difusa de llunyanes claraboies. Fangueig negre a les andanes. Hivern Cau fina, constant, com sempre la pluja. Pluja, boira i humitat de la Barcelona mig apagada Cel plumbós, uniforme, constant. Tanquen, obren, els paraigües. Tolls, esquitxades, humitat. Ressona el so

10. Tren correo destino Valencia, que tiene salida a las 19 horas, situado en la vía 4 El quiosc. Serradures. Revistes i premsa a vessar, damunt del taulell. Actualitat. Titulars, titulars dels diaris vespertins. Tebeos. Són quasi les 7 de la tarda, El gran rellotge, lentament avança les minuteres. Corre i corre, la gent... Empentes, el temps just, avancen les minuteres Faig tard!

11. D’una revolada, de l’Estació de França a casa...... Corren, s’entrebanquen, s’obren pas amb dificultat, a penes si poden amb tantes maletes I es forma la cua es reforma, desforma i es torna a formar. Paren, comproven els horaris dels panells.... És tard M’aturo i observo l’espectacle... És tard

12. davallo al biaix.... vers el replà de fora, guimbo sobre un parell d’escalons que em foragiten fora Tot seguit, travesso l’amplada de l’acera Passen. Passen fregant-me quasi a sobre Passen ràpids, brunzents. Passen camions carregats de verdures, SEATs i FORDs negres amunt i avall, primer un, desprès l’altre i...arribo, a la vorera esquivant com puc, el trànsit immiscible Decidit, m’endinso al vell carrer del Rech

13. m’endinso al vetust carrer del Rech el meu carrer dels recaders allí, de front, desprès de travessar el passeig i avanço...., ja mig amenaçat per sentors de salums i hortalisses entre humitats i sorolls de tota mena i grisor ja prop de casa, llambordins relliscosos, dellà davant del Born a l’antic barri de Ribera cansat de tan mirar i admirar un present que s’ha fet vell prematurament a la meva història personal per sempre més Ramon (1964) i el rerefons i la nostàlgia de Joan Isaac amb un tema musical de 1980 A l’Estació de França (Barcelona, ciutat gris)