Lucia Artazcoz. Agencia de Salut Publica de Barcelona

1. Bones pràctiques per a la
transformació de societats en transició:
alimentació i salut
Lucía Artazcoz
A: Més enllà d’Habitat III. Propostes per a la
transformació urbana de societats en transició
Barcelona, 23 de novembre de 2016

2. Barcelona Salut als Barris:
Objectiu
¢ Reduir les desigualtats en la salut entre els
barris en situació més desfavorida i la resta de
la ciutat a través d’una estratègia de salut
comunitària

3. ¢ La salut comunitària és un projecte col·laboratiu,
intersectorial i multidisciplinari que usa abordatges de
salut pública, de desenvolupament comunitari i
intervencions basades en l’evidència per implicar i
treballar amb les comunitats de manera adequada als
seus valors culturals per optimitzar la salut i la qualitat de
vida de les persones” (Goodman et al., 2014)

4. ¢ Comunitat
¢ Salut
¢ Intervencions i
¢ Metodologia de salut comunitària

7. Un abordatge basat en els determinants i
les desigualtats en la salut
¢ Per què és important parlar dels determinants socials de la
salut i com podem millorar aquests factors ?
l La salut s’inicia molt abans de la malaltia a les nostres llars,
barris, escoles i llocs de treball?
¢ Per què és important tenir en compte les desigualtats en la
salut?
l Totes les persones haurien de tenir l'oportunitat de prendre les
decisions que els permetin viure una vida llarga i saludable,
independentment dels seus ingressos, del seu sexe,
l'educació o l'origen ètnic
¢ Els determinants de la salut i de les desigualtats en la salut
s’associen a diverses conductes i problemes de salut

8. Determinants de les desigualtats en salut a nivell
urbà: importància dels marcs conceptuals
Font: Borrell C, Pons-Vigués M, Morrison J, Díez E. Factors and processes influencing health inequalities in
urban areas. J Epidemiol Community Health. 2013;67(5):389-91

9. Fases de Salut als barris
Fase 1. Cerca d’aliances
Cerca d’aliances a nivell polític i amb els agents que poden tenir una influència
sobre la salut i els seus determinants i establiment d’un grup motor al territori.
Fase 2. Coneixement de la situació
Anàlisi quantitativa i qualitativa de les necessitats en la salut i els seus
determinants així com dels actius en salut del territori
Fase 3. Pla d’acció: Priorització, disseny i implantació de les intervencions
Priorització participativa de les necessitats en salut, cerca bibliogràfica de les
intervencions efectives i implantació de les intervencions
Fase 4. Seguiment i avaluació
Avaluació de procés i de resultats de totes les intervencions
Fase 5. Manteniment
Sostenibilitat de les actuacions i dinàmiques endegades amb els recursos propis
del territori

11. Exemple de priorització a Trinitat
Nova (abril de 2016, 75 persones)
1. Abandonament estudis, fracàs escolar, poc interès i atenció per aprendre, dificultats per expressar-se
(manca de constància, d’esforç, de valors, actituds i competències) (ADOLESCENTS I JOVES)
50
2. Manca d’equipaments, d’espais per a totes les edats (espais verds mal aprofitats, manca d’ombra,
espais entre edificis i edificis sense llum), manca d’entitats i d’activitats (falta d’oportunitats culturals i
lúdiques)
49
3. Manca d’estudis, de preparació i dificultats per trobar feina, manca de constància, d’esforç, de valors,
actituds i competències (ADULTS)
47
4. Pensions baixes i han d’ajudar fills i néts tant econòmicament com tenint cura de l’educació 46
5. Problemes econòmics (atur, pèrdua d’habitatge) 45
6. Brutícia, incivisme i poca cura de l’entorn i del barri (caques de gos, mal ús de contenidors i
papereres)
42
7. Centres educatius poc valorats per la gent del barri (les famílies que poden envien els nens a escoles
fora del barri i ve la població d’altres barris)
42
8. Serveis socials desbordats i dificultats en la distribució de recursos 39
9. Hàbits infància poc saludables: malnutrició, sobrepès, sedentarisme, salut buco-dental (INFÀNCIA) 38
10. Falta d’urgències 24h i afectació de les retallades per proves diagnòstiques de l’especialista 37
11. Problemes de salut mental, estrès i ansietat, trastorns afectius, baixa autoestima relacionada amb
atur, frustració, sentiment d’inutilitat (tornar a viure amb pares), manca de cura de la pròpia imatge (ADULTS)
36
12. Masclisme i violència de gènere (ADULTS I JOVES) 35
13. Consum de substàncies: alcohol, tabac i cànnabis (ADOLESCENTS I JOVES) 35
14.Problemes de conducta i violència (conflictivitat i baralles) (NOIS) 34
15. Barreres arquitectòniques: voreres, carrers amb pendent, escales, etc. 34
16. Absentisme escolar (INFÀNCIA) 33
17. Consum de substàncies (alcohol, cocaïna, cànnabis i altres) (ADULTS) 33
18. Problemes de convivència: al parc, en alguns edificis, manca de mediadors culturals, inseguretat al
carrer (JOVES)
32
19. Problemes de salut emocional, problemes afectius, baixa autoestima, trastorns alimentaris i de la
imatge (NOIES)
32
20. Falten alternatives comercials: menjar car i de poca qualitat, la gent s’ha de desplaçar a altres barris, el
barri no té estructura comercial, els nous edificis no contemplen espai per comerços
31

12. Programes de promoció de la salut a
l’escola: alimentació i activitat física
Recerca sobre l’efectivitat
Monitorització del procés

16. Intervencions
comunitàries complexes

17. OBESITAT – HÀBITS ALIMENTARIS
(3er problema prioritzat a Bon Pastor-Baró
de Viver)
Menys comerç local
i de proximitat
Més locals de “menjar
ràpid” (barats)
Més accessibilitat a
productes no saludables
Menys accessibilitat a
productes saludables
Més consum d’aliments rics en greixos saturats, sal, sucre
Menys consum de fruites, verdures, cereals….
Més temps fora de casa
(treball i escola)
Manca d’activitat física Més sedentarisme
POLÍTIQUESICONTEXTESOCIOECONÒMIC
VALORSCULTURALSINORMESSOCIALS
INFLUÈNCIADELAPUBLICITATIINDUSTRIAALIMENTÀRIA
CREENCES,EXPECTATIVES,MOTIVACIONSPERSONALS
Per què un programa per prevenir el
sobrepès i l’obesitat?

18. Elements clau
¢ Lligat a Salut als Barris
¢ Basat en les necessitats i els recursos del barri
¢ Inclou la promoció de l’activitat física
¢ Integral, multicomponent
¢ Intersectorial
¢ Amb participació comunitària (veïnatge, establiments d’alimentació,
serveis, entitats…)
¢ Informat per l’ evidència i generador d’evidència (avaluació continuada)
¢ Amb perspectiva d’equitat (inclou gènere, classe social, edat i estat
migratori)
¢ Abordatge que té en compte el cicle vital
¢ Tenint en compte col·lectius específics
¢ Respectuosa amb el medi ambient (productes de proximitat)

19. Escola Bressol i
Educació
Infantil
Escoles de
Primària i
Secundària
Instituts
Llocs de
Treball
Restauració Comerç
Serveis de
Salut
Serveis
Socials
Espais
Comunitaris
Altres Entitats
Intervencions Integrals-Incorporant la promoció de l’activitat física
Alguns exemples:
Regular la publicitat dels refrescs (ciutat de San
Francisco ha obligat a posar en els refrescs
anuncis explicant els efectes del sucre en la
salut)
Acreditacions a restaurants que promocionen la
dieta mediterrània (AMED)
Intervencions amb el petit comerç per
promoure la venda de productes de proximitat
i/o saludables
Creació d’horts urbans on hi ha participació
intergeneracional (nens i nenes amb persones
grans)
Esmorzars gratuïts a les escoles
Implementació de màquines dispensadores de
“snacks” saludables (fruita, cereals,…) a llocs de
feina i/o centres formatius
Tallers amb famílies a diferents entitats del barri
(escola, CAP, mercat…)
Programes de promoció d’hàbits saludables a
escoles (incloent programes de promoció de
l’activitat física)
Millorar la il·luminació i seguretat en parcs i
àrees on es fa activitat física
Menjadors socials (no estigmatitzants-tiquets)
(…)
Abordatge multicomponent

20. Anàlisis de les
necesitats i
actius del barri
Priorització
dels
problemes
Disseny del
Pla d’Acció
Implementació
de les
estratègies
Avaluació Continuada (del procés i del resultat)
Sostenible (es manté en el temps)
Vinculació a la taula de salut comunitària
Proposa, dinamitza i fa seguiment de les
intervencions
Quines necessitats relacionades
amb l’alimentació té el barri?
Què hi ha? Què s’està fent ja?
Què és el que més preocupa al
barri?Què, com, on, quan ho fem?
Actuem!
Fases del procés comunitari

23. Reptes
1. Compartir entre tots els actors el significat i l’abast de la salut
comunitària.
2. Desenvolupar intervencions basades en les necessitats, els recursos
de la comunitat i en l’evidència de la seva efectivitat.
3. Millorar la coordinació amb les diverses intervencions d’acció
comunitària: plans de barris, plans de desenvolupament comunitari,
COMSalut, treball als barris, acció educativa territorial...
4. Fomentar la participació directa de la comunitat a través de veïns i
veïnes, grups i entitats del barri generant dinàmiques sostenibles en el
temps.
5. Considerar de manera sistemàtica l’avaluació de les intervencions

24. Bones pràctiques per a la
transformació de societats en transició:
alimentació i salut
Lucía Artazcoz
A: Més enllà d’Habitat III. Propostes per a la
transformació urbana de societats en transició
Barcelona, 23 de novembre de 2016