Conclusions a càrrec de Carme Borrell, investigadora principal

1. Conclusions del projecte
de recerca europeu SOPHIE
Evaluating the impact of structural policies on health inequalities
and their social determinants, and fostering change
Carme Borrell
Agència de Salut Pública de Barcelona
#SOPHIEASPB, Barcelona, 16.2.2016

2. El projecte SOPHIE (2011-2015)
El projecte SOPHIE (Structural Policies for Health Inequalities
Evaluation) s’ha centrat en els efectes en salut de les
polítiques estructurals, o aquelles polítiques que exerceixen
una influència important en els factors determinants
estructurals de la salut, com el context sòcio-econòmic i
polític, l'estratificació social o les condicions de vida i treball

3. Els determinants de les desigualtats en salut

4. Paquets de treball

5. Conclusions del projecte
www.sophie-
project.eu/conclusions.htm

6. Els factors macroeconòmics, les
polítiques fiscals i la salut
• Els efectes de la crisi en la salut canvien en
diferents grups i segons l’indicador de salut.
• L’austeritat augmenta la mortalitat per algunes
causes de defunció
• La protecció social limita els efectes de la crisi en la
mortalitat.
• Les polítiques públiques en temps de crisi haurien
de promoure la protecció social, promocionar la
salut mental i prevenir els suicidis.

7. Estudis sobre l’impacte de la crisi en la salut .
Grècia (fins 2014). Bacigalupe et al. Int J Health Services 2016

9. Les polítiques de protecció social generoses
disminueixen la pobresa i milloren la salut
• Les polítiques generoses d’atur redueixen la
pobresa, la privació i el malestar psicològic tant
pels aturats com pels que no ho estan.
• La salut millora en els països amb estat de
benestar que tenen major despesa en polítiques
actives de mercat de treball.
• Cal desenvolupar polítiques que promoguin
subsidis d’atur generós.
• Cal incrementar les polítiques actives pels
aturats.

10. L’ocupació de qualitat millora la salut
i redueix les desigualtats
• El treball precari és un problema social i de salut
a Europa.
• El treball precari implica pitjors condicions de
treball, amb menors drets, menys seguretat i
salari. Produeix efectes negatius en la salut.
• El treball a temps parcial no voluntari està
associat amb precarietat i pitjors indicadors de
salut.
• El treball precari hauria de disminuir.
• Cal millorar els sistemes d’informació per
monitoritzar el treball precari i informal.

12. La planificació urbana afecta la salut
• La manera en que les ciutats aborden la densitat,
accessibilitat, seguretat i barreja social influeix en
la salut de les persones residents.
• Les dones i les persones grans estan més
exposades a les característiques del barri i els
afecta més la salut.
• La qualitat de l’ambient escolar és molt important
pels adolescents.
• La regeneració urbana millora la salut tot i que cal
tenir en compte els possibles efectes negatius.
• Cal tenir en compte els efectes en salut quan es
fa la planificació urbana

14. Les polítiques d’habitatge poden
reduir les desigualtats en salut
• Les males condicions d’habitatge, la pobresa
energètica i la manca d’accés a l’habitatge estan
relacionades amb pitjor salut.
• Les polítiques que tracten aquests problemes poden
ser útils per millorar la salut.
• Són necessàries polítiques per millorar l’accés a
l’habitatge (dació en pagament, lloguer social) i
reduir la pobresa energètica (aïllament tèrmic, preus
de l’electricitat, etc.)

15. RR de mort per fred extrem en grups no intervinguts i
intervinguts
0.1
1
10
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Mujeres – Tres Causas Juntas
No Intervención Intervención
Relación entre frío extremo y muerte es significativa.
La intervención cambia la relación entre frio extremo y muerte de forma significativa

16. Les polítiques d’equitat de gènere influencien
les desigualtats de gènere en salut
• Els països que recolzen la participació de les
dones en el mercat de treball tenen menors
desigualtats de gènere en salut.
• Els serveis públics per les persones amb
dependència i les seves cuidadores poden
millorar la salut de les persones cuidadores.
• La perspectiva interseccional s’ha de promoure
en la investigació i les polítiques per reduir les
desigualtats socials en salut.

18. Les polítiques d’integració són
importants per la salut dels immigrants
• Les diferents tipologies de països segons
model d’integració a Europa marquen
diferències en la salut de les persones
immigrades.
• Les polítiques relacionades amb la integració
de les persones immigrandes no haurien de
ser restrictives.
• L’accés als serveis sanitaris hauria de ser
universal i gratuït per tothom.

20. Maximitzant l’impacte social de la recerca
en desigualtats en salut
• La participació de les poblacions afectades i dels
professionals, afegeix valor a les avaluacions.
• El contacte pròxim amb els actors implicats és clau per
millorar la recerca i fer-la útil.
• Les i els recercadors han de fer esforços per disseminar
la recerca i implicar als actors clau. Les agències
finançadores ho haurien de fomentar.

21. Algunes reflexions
• El projecte ha permès avançar en els objectius
proposats (53 articles publicats).
• S’han utilitzat metodologies innovadores: revisió i
avaluació realista, concept mapping, tipologies de
països, quasi-experiments, case-crossover, etc.
• S’ha fet un esforç important en la disseminació.
• Bona sintonia entre alguns dels grups de persones
investigadores.
• La transversalitat no ha estat fàcil: participació en la
recerca, perspectiva de gènere.
• Dificultat de liderar un projecte coordinat: no tots els
grups funcionen per igual.

22. sophie-project.eu
slideshare.net/sophieproject
@carme1848
@sophieproject
info@sophie-project.eu