Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesOriol Baradad
Presentació del tema 16 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesOriol Baradad
Presentació del tema 16 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Presentació del tema 11 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Presentació del tema 10 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
El documento presenta información sobre exámenes de criterios de corrección para temas relacionados con la ecología. Incluye definiciones de conceptos como bucles de realimentación, producción primaria, diversidad genética y de ecosistemas. También describe las diferencias entre productores, consumidores y descomponedores en las cadenas tróficas, y explica la importancia de los descomponedores para el ciclo de la materia. Finalmente, ofrece detalles sobre el ciclo del carbono y sus implicaciones para el efecto invernadero.
Presentació del tema 11 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Presentació del tema 10 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
El documento presenta información sobre exámenes de criterios de corrección para temas relacionados con la ecología. Incluye definiciones de conceptos como bucles de realimentación, producción primaria, diversidad genética y de ecosistemas. También describe las diferencias entre productores, consumidores y descomponedores en las cadenas tróficas, y explica la importancia de los descomponedores para el ciclo de la materia. Finalmente, ofrece detalles sobre el ciclo del carbono y sus implicaciones para el efecto invernadero.
El documento relata los pasajes bíblicos sobre los viajes de María, José y Jesús por los caminos de Judea desde la visita de María a Isabel hasta la crucifixión y entierro de Jesús. Describe los encuentros entre María e Isabel, el nacimiento de Jesús en Belén, la visita de los pastores, Jesús en la casa de Marta y María, su llanto por Jerusalén y su camino al Calvario donde fue crucificado y sepultado.
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaOriol Baradad
Presentació del tema 17 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biología PAU. Ecología. Dinámica de los ecosistemas. ESPMoty Martell
El documento describe los principales conceptos de la dinámica de los ecosistemas, incluyendo las estructuras tróficas, los flujos de materia y energía, las sucesiones ecológicas, los biomas y los ciclos biogeoquímicos.
El documento describe los principales componentes y relaciones dentro de los ecosistemas, incluyendo la biosfera, ecosfera, ecosistemas, biocenosis, biotopo, relaciones bióticas, hábitat y nicho ecológico, alimentación, productores y descomponedores, pirámides tróficas, flujo de energía y ciclo de materia, y autorregulación de poblaciones.
El documento trata sobre el sistema inmunitario y contiene cuatro secciones principales: 1) los elementos del sistema inmunitario como células, órganos linfoides y anticuerpos, 2) la respuesta inespecífica como la inflamación, 3) la respuesta específica que incluye la teoría de selección clonal y las respuestas humoral y celular, y 4) las alteraciones del sistema inmunitario.
La microbiología estudia los microrganismos como bacterias, protoctistas, hongos y virus. Incluye el estudio de la estructura y clasificación de estos organismos, así como su papel en la agricultura, industria y como patógenos. Los microrganismos desempeñan funciones importantes como la descomposición de materia orgánica, ciclos biogeoquímicos y producción de alimentos y productos industriales.
1. El documento describe los procesos de fotosíntesis oxigénica, fotosíntesis anoxigénica y quimiosíntesis, los cuales permiten la síntesis de materia orgánica a partir de materia inorgánica utilizando la luz o reacciones químicas como fuente de energía.
2. Explica los factores que afectan la fotosíntesis como la intensidad de luz, temperatura y concentración de CO2, así como los diferentes mecanismos como los fotosistemas, fases luminosa y oscura
El documento describe los principales procesos catabólicos de glúcidos, lípidos y proteínas. Específicamente, 1) el catabolismo de glúcidos incluye la glucólisis, el ciclo de Krebs y la cadena respiratoria, así como fermentaciones como la alcohólica y láctica; 2) el catabolismo de lípidos implica la β-oxidación de ácidos grasos y su degradación a acetil-CoA; 3) el catabolismo de proteínas comprende la degradación de
Este documento introduce los conceptos fundamentales del metabolismo, incluyendo: 1) El metabolismo consiste en procesos bioquímicos que producen la energía y materiales necesarios para la vida. 2) El balance energético depende de la relación entre calorías ingeridas y gastadas. 3) Las rutas metabólicas incluyen el catabolismo, que degrada moléculas para producir energía, y el anabolismo, que consume energía para sintetizar moléculas.
Los ácidos nucleicos están compuestos de nucleótidos unidos por enlaces fosfodiéster. El ADN almacena y transmite la información genética en cada célula a través de sus niveles estructurales primarios, secundarios y terciarios. El ARN también está compuesto de nucleótidos pero con uracilo en lugar de timina, y existe en varios tipos como ARN mensajero, ARN de transferencia y ARN ribosómico que ayudan a regular la expresión genética y la síntesis de proteínas.
Biología PAU. Bioquímica. Las proteínas. ESPMoty Martell
1. Las proteínas están formadas por aminoácidos unidos mediante enlaces peptídicos que forman su estructura primaria. 2. La estructura secundaria, terciaria y cuaternaria de las proteínas se debe al plegamiento de la cadena polipeptídica. 3. Las enzimas son proteínas que catalizan reacciones bioquímicas específicas y su actividad puede verse afectada por factores como la temperatura, el pH, la concentración de sustratos y la presencia de inhibidores o moléculas regul
Este documento clasifica y describe los diferentes tipos de lípidos. Los lípidos se dividen en dos categorías principales: lípidos saponificables como ácidos grasos, lípidos simples como acilglicéridos y lípidos complejos como fosfolípidos y esfingolípidos; y lípidos no saponificables como isoprenoides, esteroides e icosanoides. Dentro de cada categoría, se especifican varios subtipos de lípidos y sus funciones principales como componentes estructurales de membranas celulares,
1. Los glúcidos incluyen monosacáridos, disacáridos y polisacáridos. 2. Los monosacáridos son unidades estructurales que pueden experimentar isomería, incluidos monosacáridos cíclicos. 3. Los disacáridos y polisacáridos se forman a través de enlaces O-glucosídicos entre monosacáridos, y los polisacáridos incluyen tipos energéticos y estructurales.
Biología PAU. Bioquímica. Bioelementos y biomoléculas. ESPMoty Martell
Este documento describe los principales bioelementos y biomoléculas que componen la materia viva. Explica que los bioelementos primarios como el carbono, hidrógeno, oxígeno y nitrógeno forman la mayor parte de la materia viva a través de enlaces covalentes. También describe bioelementos secundarios como el calcio, magnesio y hierro que cumplen funciones importantes. Finalmente, señala que el agua es esencial para las reacciones bioquímicas y el transporte debido a su capacidad para formar
Biología PAU. Genética y reproducción. Ingieniería genética. ESPMoty Martell
El documento describe varias técnicas de ingeniería genética como la terapia celular con células madre, la clonación, el diseño de plásmidos, la obtención de vectores de clonación, la secuenciación y localización de ADN, la reacción en cadena de la polimerasa, y la creación de organismos transgénicos como plantas y animales. El objetivo final de estas técnicas es modificar genéticamente organismos para fines médicos, agrícolas e industriales.
Biología PAU. Genética y reproducción. Ingieniería genética. ESP
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
1. Dinàmica dels ecosistemes
Estructures
tròfiques
Comportament de
l’energia en els nivells
tròfics
Fluxos de matèria i
energia
Successions
ecològiques
Biomes
Productors Descomponedors
Consumidors
Biomes
terrestres
Biomes
aquàtics
Aigües
continentals
Aiguamolls
Cicles
biogeoquímics
Cicle de
l’aigua
Cicle del
carboni
Cicle del
nitrogen
Cicle del
fòsfor
Cicle del
sofre
2. Dinàmica dels
ecosistemes
1. Estructures
tròfiques
2. Fluxos de
matèria i energia
3. Successions
ecològiques
4. Els biomes
5. Cicles
biogeoquímics
Nivell tròfic: nivell d'organització que estableix relacions
de dependència alimentària amb els altres nivells.
Productors: autòtrofs (generen matèria orgànica a partir de
matèria inorgànica). L’aportació d’energia per a fer aquest
procés és de la llum o de reaccions químiques
Consumidors: heteròtrofs (no poden generar matèria
orgànica). L’han de consumir:
Consumidors primaris: consumeixen productors
Consumidors secundaris: consumeixen
consumidors primaris i a vegades productors
Descomponedors: heteròtrofs que converteixen matèria
orgànica complexa en matèria orgànica senzilla i matèria
inorgànica
Transformadors: autòtrofs que converteixen la matèria
orgànica senzilla i part de la matèria inorgànica en sals
minerals assimilables pels productors
3. Dinàmica dels
ecosistemes
1. Estructures
tròfiques
2. Fluxos de
matèria i energia
3. Successions
ecològiques
4. Els biomes
5. Cicles
biogeoquímics
Productors
Consumidors
primaris
Descomponedors
Transformadors
Consumidors
secundaris
HUMUS
Matèria
inorgànica
Matèria orgànica
senzilla
Sals minerals
4. Dinàmica dels
ecosistemes
1. Estructures
tròfiques
2. Fluxos de
matèria i energia
3. Successions
ecològiques
4. Els biomes
5. Cicles
biogeoquímics
Productors
Consumidors
primaris
Descomponedors
Transformadors
Consumidors
secundaris
HUMUS
Matèria
inorgànica Matèria orgànica
senzilla
Sals minerals
90%
10%
10%
10%
10%
90%
90%
90%
90%
10%
5. Cadena tròfica: transfecció de matèria i energia entre els éssers
vius.
Xarxa tròfica: conjunt de cadenes tròfiques.
Dinàmica dels
ecosistemes
1. Estructures
tròfiques
2. Fluxos de
matèria i energia
3. Successions
ecològiques
4. Els biomes
5. Cicles
biogeoquímics
6. Biomassa
Kg matèria viva
unitat superfície
energia
superfície
Producció
(KJ/m2·any)
Productivitat primària
biomassa
Rendiment de
l’ecosistema
Dinàmica dels
ecosistemes
1. Estructures
tròfiques
2. Fluxos de
matèria i energia
3. Successions
ecològiques
4. Els biomes
5. Cicles
biogeoquímics
Biomassa
temps
Producció bruta: quantitat total de biomassa que generen
els productors
Producció neta: quantitat de biomassa que realment passa
als consumidors primaris
Producció neta = producció bruta - respiració
Producció bruta
biomassa
Producció neta
Producció bruta
EficiènciaProductivitat
Productivitat primària: producció de biomassa per part només
d’organismes fotosintètics
Productivitat secundària: producció de biomassa per part de
la resta de nivells tròfics
7. Dinàmica dels
ecosistemes
1. Estructures
tròfiques
2. Fluxos de
matèria i energia
3. Successions
ecològiques
4. Els biomes
5. Cicles
biogeoquímics
El comportament de l’energia en els nivells tròfics
Productors
energia que
arriba a
l’atmosfera
55% reflectida per l’atmosfera i retornada a l’espai
45% energia que
arriba la Terra
5% energia
capten productors
20% absorbida
per l’aigua
20% absorbida
pel terra
Consumidors
Energia ingerida
70% producció energia
20% excretada
10% disponible per al següent nivell
Descomponedors
Restes de
biomassa
perdudes als
altres nivells
Energia i biomassa per a ells
Despresa en forma de calor
Matèria
inorgànica Transformadors
Productors
8. Dinàmica dels
ecosistemes
1. Estructures
tròfiques
2. Fluxos de
matèria i energia
3. Successions
ecològiques
4. Els biomes
5. Cicles
biogeoquímics
Successions degradatives: indrets amb molta matèria
orgànica morta.
Descomponedors i carronyaires transformació de la
matèria orgànica en altres productes assimilables aparició
de noves espècies
Procés que es dóna en qualsevol moment i que implica l'extinció i la
colonització d'un ecosistema.
Successions al·logèniques: indrets amb canvis abiòtics
importants les espècies no adaptades moren i n’arriben de
noves sí adaptades
Successions autogèniques: indrets on fins ara no hi havia
vida o devastats
Successions primàries: hàbitat totalment nou on fins
ara no hi havia ecosistema sòls erms que cal habilitar
Successions secundàries: indrets devastats no cal
adaptar el sòl perquè ja és fèrtil
9. Dinàmica dels
ecosistemes
1. Estructures
tròfiques
2. Fluxos de
matèria i energia
3. Successions
ecològiques
4. Els biomes
5. Cicles
biogeoquímics
Successió primària
1. Líquens: secreten àcids que solubilitzen i modifiquen químicament els
elements de les roques, convertint-los en sals minerals.
2. Descomponedors i transformadors: processen les restes de líquens
morts que van quedant, omplint el sòl de matèria orgànica i inorgànica.
3. Molses i falgueres: capaces de viure amb els minerals i la humitat que
han creat els líquens al sòl.
4. Plantes herbàcies: es poden alimentar de les restes inorgàniques que
la resta d'espècies han deixat el sòl. Crearan una capa superior de
matèria orgànica al sòl.
5. Plantes arbustives i arbòries: només apareixeran quan les condicions
del sòl ja siguin molt bones. Serviran d'aliment als animals herbívors.
6. Animals: els primers en arribar són els herbívors, ja que tenen la seva
font d'aliment ben desenvolupada. Els carnívors arribaran després, quan
les seves preses estiguin ben establertes a l'ecosistema.
10. Dinàmica dels
ecosistemes
Biomes terrestres
Tundra: extremadament freda (<10ºC) i humida, terra glaçat.
Hi viuen molses, líquens i arbres nans
Taigà: zona freda però amb el sòl més fèrtil. Hi viuen arbres
de fulla perenne
Praderies: clima continental (hiverns molt freds i estius molt
calurosos) i sec. Abunden les herbes
Bosc mediterrani: estació seca llarga. Pins, alzines i arbustos
Bosc caducifoli: climes temperats i molt humits. Arbres
caducifolis
Desert: zones molt seques i elevat contrast tèrmic entre dia i
nit. Només plantes xeròfites
Selva tropical: clima molt càlid i humit, amb molta
precipitació. Plantes tropicals
1. Estructures
tròfiques
2. Fluxos de
matèria i energia
3. Successions
ecològiques
4. Els biomes
a) Biomes
terrestres
b) Biomes
aquàtics
5. Cicles
biogeoquímics
12. Dinàmica dels
ecosistemes
Biomes aquàtics
Plàncton: organismes microscòpics que viuen en suspensió
a les aigües superficials
1. Estructures
tròfiques
2. Fluxos de
matèria i energia
3. Successions
ecològiques
4. Els biomes
a) Biomes
terrestres
b) Biomes
aquàtics
5. Cicles
biogeoquímics
Fitoplàncton: bacteris, cianobacteris i algues
microscòpiques. Són els organismes productors
Zooplàncton: protozous i invertebrats microscòpics,
heteròtrofs
Nècton: organismes capaços de nedar contra corrent
Bentos: organismes que viuen o excaven al fons
marí
Sèssils: viuen fixos en un lloc
Vàgils: es desplacen pel fons marí de manera
limitada
Demersals: neden prop del fons marí i hi descansen
o s’hi amaguen
13. Dinàmica dels
ecosistemes
Biomes aquàtics
1. Estructures
tròfiques
2. Fluxos de
matèria i energia
3. Successions
ecològiques
4. Els biomes
a) Biomes
terrestres
b) Biomes
aquàtics
5. Cicles
biogeoquímics
Aigües continentals
Llacs (aigua estancada): capa calenta superior i capa freda
inferior que acumula nutrients. Quan les condicions
ambientals barregen les dues capes, l’ecosistema creix
Rius (aigua corrent): l’ecosistema s’adapta al moviment de
descens. L’ecosistema creix millor perquè disposa de sals
minerals contínuament
Aiguamolls
Zona terrestre + zona aquàtica poc profunda i quieta
Plantes amb part aèria i part aquàtica
Hi viuen molts bacteris, imprescindibles per a aportar
nutrients
Fitoplàncton crustacis
Plantes i larves peixos
Peixos, rèptils i amfibis ocells